dilluns, 24 de febrer de 2020

La contaminació del km0

Avui, us explicaré algunes coses sobre la contaminació i la neteja a Bombers. Algunes coses ja us les sabeu. No és difícil d'imaginar que si no netegem els equips després d'un servei ens emportem la merda a casa, però el problema és que fins fa quatre dies no hem tingut consciència de neteja ni molt menys hem estat curosos en tenir en compte tots els factors, i no només aquells que únicament recauen sobre la casa. Aquella que porta massa anys sense fer la feina.

Hi ha companys que renten tota la roba de vestir normal de bomber (camisa blava i pantalons) a la rentadora del parc. De fet, alguns ja ho feien abans de tenir la rentadora oficial de la casa. Al parc, de fa molts anys tenim una rentadora de càrrega superior i per a més de 10kg de càrrega que permet rentar també mantes i edredons, que segurament a gairebé cap parc s'han rentat des que van aterrar-hi. Altres en canvi tenen llençols que potser mai han tocat l'aigua. Això de dormir mig vestits i un parell de cops per setmana deu semblar que no s'embruten, però el color fosquet que agafen amb el temps ens diuen que també s'embruten.
I de què ens embrutem? Doncs de moltes coses. Quan sortim d'un habitatge que ha cremat, la nostra roba pot haver acumulat una llista inacabable de components químics resultants de la combustió no només de la cuina i el menjador, sinó de tots els tubs, plàstics, mòbils, joguines, roba vella, escumes, encenedors, bolígrafs, productes de neteja, aerosols, etc, etc. Així que ja sabem que acabem amb la jaqueta i pantaló d'intervenció, que evidentment han quedat bastant foscos (a vegades no és una qüestió de color) pels productes orgànics que deixen rastre sobre la roba, però també pels fums que es dissolen a les fibres de la roba.
I no és només això!!! Doncs als guants i al casc. Sovint el casc el mantenim uns dies brut, perquè veure'l brut de fora fa "bonic" i farda. Però el seu interior amaga tot de cintes i escumes per a la nostra comoditat, confort i ajustament ergonòmic, que queden també afectats pels compostos orgànics i també inorgànics de la combustió del lloc on hem estat. I els guants. Quanta gent es renta les mans en arribar al parc? potser tots, encara que només sigui pel fet que primer anem a fer un riu, i després en rentem les mans. Que primer ens hauriem de rentar les mans. Però els guants? Quantes setmanes poden aguantar sense que vegin l'aigua? I el sabó? Perquè tant costa arribar al parc i rentar els guants amb aigua i sabó, com si ens rentéssim les mans. Després eixugar-lo i si tenim un segon parell esperar a que quedi sec i no utilitzar-lo en el proper servei. Clar, hauriem de tenir dos guants d'intervenció.
I les botes? Què passa amb les botes? Perquè quants cops tornem al parc després d'un servei i deixem el terra de la cotxera ple de cendra, sutge i porqueria? Hi ha qui s'ha portat al parc trossos de ferro rebregats i es queden a la cotxera algunes setmanes fins que algú no el tira a les escombraries... Sovint en pujar al camió just després a l'abandonar el servei hauriem de netejar la sola de les botes, i no ho fem. I clar, el rastre es va allargant. Portem la merda al parc. Als peus. Després tenim pressa per a fer el riu que ens havia quedat pendent de fer abans de l'avís al foc. Deixem petjada cap al lavabo. Després algú, que s'havia canviat les botes, passa per allí i es contamina tot anant cap al menjador o la cuina, perquè estava pendent d'acabar-lo. Potser s'havia gratat el cap tot venint, i com encara no s'havia dutxat doncs tenim polsim navegant per l'aire del parc. Des del lavabo a la cuina, des de la sala del telèfon a l'aula de formació, on demà al matí vindran nens d'una escola a veure els bombers i que els expliquin com no prendre mal. Però ningú els ha dit que a la sola de la sabata portem cendres de l'últim incendi, ni que a l'aire hi ha partícules de tòxics en dilució.

No, aquest no és un post per espantar a ningú. Si ens haguéssim d'espantar us hauria de portar estadístiques que diguessin que un percentatge de bombers no ens arribem a jubilar. I això, que si existeix, no és exactament el que em preocupa més. Que l'estadística que comença a córrer en alguns informes que diu que els bombers tenim una esperança de vida 7 anys inferior, aquesta ja em fa més mal i em preocupa. Perquè com deia el Punset, no està demostrat que un s'hagi de morir, però que si ho fas sigui 7 anys abans que el teu veí, doncs ja em toca una mica més els collons.
Estem envoltats de tones d'aigua bruta, tones de residus sobre els nostres equips i vestits, respirem i toquem multitud de cancerigens... i entrem als parcs, i tenim les llanternes i emissores plenes de fum i sutge. Vivim envoltats de brutícia, que no es neteja amb l'escombrada diària de la senyora de la de neteja del parc. Necessitem de forma real agafar consciència de que en acabar qualsevol servei, s'ha de netejar l'emissora. Quants cops l'he hagut de netejar a les 7 del matí, perquè la que agafo del relleu fa pudor del foc anterior? S'ha de netejar la llanterna, que ens acompanya a tots els incendis, com l'emissora, tot i que aquesta va una mica més protegida. Els guants. Les botes. Fer una neteja bàsica de l'equip d'intervenció (pantalons i jaqueta). I allò que no fem mai: Rentar les espatlleres i les ampolles d'aire que ens han permès respirar dins aquell ambient de tòxics i concentracions pràcticament mortals.
No hauriem de permetre que a la cotxera ens quedin les ampolles d'aire brutes, ni les màscares, fins a l'endemà, quan el company de segona activitat les portarà al Centre ERA per a netejar. No és només tots els contaminants, tòxics i cancerigens que portem al parc, son tots aquells agents invisibles amb que convivim de forma conscient i inconscient. Equips i eines brutes als armaris dels camions, que cada matí agafem a la revisió de les 7 del matí, just abans d'esmorzar. Ja està, de la cotxera a la taula, com si fos un anunci d'un producte km0. Doncs si. Tenim la contaminació ja al km0.
I és que no és només treure'ns els vestits abans de pujar al camió i posar-los en una bossa abans de lliurar-los a no sé qui (perquè això encara no ho tenim muntat), sinó també les botes, les emissores, les llanternes, les eines, les mànegues, les llances amb què tirem aigua i tot allò que hem utilitzat en l'ambient de foc. Tot això ho portem al parc de forma totalment descontrolada. Tot això no en fem res fins que arribem a la cotxera. Algunes coses es queden als camions, altres les deixem a la cotxera, altres les entrem al parc per a rentar-les (guants, sota-casc...) altres entren i prou, com son el casc, el pantaló, la camisa, unes sabatilles o sabates que tenim a la cotxera (aparentment netes), també hi ha qui entra amb les botes forestals... i al final també hem entrat nosaltres, amb les mans brutes, la cara bruta, el cabell llardós... 

Els bombers tenim la contaminació al km0. Aquesta és la conscienciació que encara no tenim. No és només pensar que pugem al camió bruts, sinó que on arribem seguim escampant tot allò que ens farà morir 7 anys abans que el nostre veí.

dilluns, 17 de febrer de 2020

Bombers més enllà del Bruc

En les últimes setmanes he parlat de Tarragona i Girona. Els dos posts han vingut per serveis als quals hi he estat desplaçat. I, en aquesta ocasió l'estadística no enganya, sembla han estat força llegits. Així que m'atreviré a parlar de les barcelones. Si, aquella terra llunyana que un cop passes La Panadella encara has d'arribar fins al Bruc per a poder veure una mica més enllà. I pel que sembla allí hi ha vida, tu.

No us sorprengui, perquè és una manera de veure-ho però al revés. La gent que treballem a la llunyana Lleida i fins i tot hi vivim, som com a casos curiosos que estem allunyats de qualsevol civilització. Però no és així, els allunyats són ells. Aquí hi ha parcs de bombers, ambulàncies i també de tant en tant ens aterren helicòpters de nit (es veu que porten radar).
Des de fa una setmana tenim al segon torn de bombers i bomberes de pràctiques fent guàrdies al parc. Els primers van venir, van aprendre a conduir camions, entrar-los a la cotxera, a organitzar-se per anar als primers serveis, tenir la roba, casc i material vari en disposició pràctica per vestir-se de forma accelerada abans de pujar al camió. També van viure els primers incendis, pujar les escales dels habitatges amb l'equip d'aire a l'esquena, a parlar amb els veïns, a veure que hi ha gent  per l'escala i només vol marxar. No saben què passa ni on, però volen marxar. Passant per sobre de bombers i el qui faci falta.
I poc a poc han après els petits detalls que faran que en arribar a un servei es sentin útils. Mantenir un ordre, fer equip, tenir certa certesa en allò que has de fer en cada moment, anticipar-te. En el fons a saber què fan els companys i què és el que has de fer tu. Poc a poc agafant rols més importants dins el treball que es fa un cop has baixat del camió. I una cosa que sembla una tonteria. Nosaltres pugem al camió i en uns segons portem tota l'esquipació posada. Quan anem a incendi d'habitatge en un obrir i tancar d'ulls portem l'equip d'aire a l'esquena, el sota-casc posat, el casc, l'emissora encesa al canal que correspon, la  llanterna al lloc, els guants posats... etc. Quan estàs amb els de pràctiques te n'adones que hi ha coses que tenim molt mecanitzades i ells han d'anar pensant com s'han anar equipant.
El primer grup ja ha marxat. Han anat d'excursió a Sabadell. Allí potser hi haurà alguna sortida més, però també més falses alarmes, més ajudes i per tant menys feina, s'aglutinaran amb els de Terrassa, Cerdanyola i Rubí. Treballaran un grapat de parcs en serveis que a Lleida ens fem sols. Allí es trobaran amb menys vehicles, menys gent per torn i problemes de parc ben diferents als nostres. Aquí tots vivim a 10' del parc.

Amb el segon grup les coses son diferents al primer. Aquests ja porten hores de vol (els nostres primers van a Sabadell ensenyats, també). Ja saben on posar-se, entren als llocs amb menys cara de "el primer cop...", es miren els camions i equips de manera diferent. Els primers obrien tot i volien saber com funcionava tot. Aquest ja n'han vist. Així que simplement han d'aprendre on estan les coses als nostres camions (que són semblants i porten pràcticament el mateix). Agafen els vehicles amb més soltesa. Els engeguen, els treuen al pati, els engraven... fins i tot agafen l'autoescala (que és d'un model diferent al de Sabadell) i son capaços de posar les potes i començar a tirar escala amunt. Ja són autònoms (com els primers, eh).
Però també porten els vicis i costums d'un altre parc. Entren els camions a la cotxera com si no hi hagués espai, entrant-los en diagonal, perquè a Sabadell no es pot fer d'altra forma. Van al gimnàs a fer esport quan s'han assegurat que ja ha baixat el ritme dels serveis. Aquí fem primer el Briefing i després fem el manteniment dels camions, a Sabadell ho fan al revés. I poc a poc anirem descobrint com als altres parcs hi ha coses semblants i coses diferents.

Aquí però tenim tota mena de camions. El nostre furgó de salvament és diferent, més gran, ple de tot i fins i tot un para-sol i un flotador (per la calor als accidents i els canals, respectivament). Tenim la cuba, un camió amb 10.000 litres d'aigua i 1.500 d'escumogen. Doble eix al darrera i 12 marxes automàtiques. De fet aquí aprendran la diferència entre un camió amb canvi automàtic i semi-automàtic. Es veu que a les barcelones això no ho saben. ;-). Però a més tenim el vehicle de punt de trànsit. Amb ordinadors, SAI, telèfons i una llarga llista de material. I el remolc associat, que és de més de 750kg i que no pot portar tothom.
Així que ja tenim feina amb la segona tongada. Aprendran i desaprendran coses que es fan i desfan a les barcelones. Ni pitjor ni millor, diferent. Però que ningú es pensi que per venir a Lleida no tindran serveis, que no aprendran ni tampoc que s'avorriran. Aquí quan tenim serveis els fem amb menys recursos que altres regions, i tenim idees de bomber per a salvar totes aquestes diferències. Esperem que a partir d'ara, cada cop que passin el Bruc, recordin que més enllà de la Panadella hi ha Lleida, on han fet una part de la seva formació.

P.D. Hi ha la mateixa distància d'aquí a les barcelones que a l'inrevés, però ells no ho saben.

dilluns, 10 de febrer de 2020

On són els nostres vehicles eficients?

No hi ha com mirar enrere per a veure que de vegades allò que has escrit no estava gens mal encaminat. Evidentment no sé llegir el futur, sinó ja m'hagués fet ric, i no és el cas. Però si que és cert que en molts dels posts que he escrit intueixo problemes i també solucions a coses que ens van passant als pobrebombers i també a la casa. I avui és un dia d'aquells en que he repassat un post i m'hi he trobat alguna bona sorpresa.

No fa tant, el 2016, que escrivia sobre el futur dels vehicles de bombers. Aquell post té un comentari d'un company de bombers Barcelona on ens comenta que ells acabaven d'incorporar un vehicle elèctric a la seva flota de vehicles petits, amb capacitat d'anar per dins la ciutat sense fer pràcticament consum. Bé, algun dia us explicaré que l'electricitat no és ni neta, ni gratis, ni ecològica, però aquell dia se'm tirarà un grapat de gent a sobre...
De fet revisant aquell post parlo de vehicles lleugers i també dels camions. Per desgràcia per nosaltres, els de la Gene, res ha canviat i segurament res canviarà de moment. Vaja, hauré de fer una trucada de comprovació abans de tancar aquest post, però ja us dic que no hi haurà cap novetat.
⇉ Es compra 1, híbrid, dels aproximadament 200 vehicles lleugers nous ja encarregats.

En poques setmanes haurien d'arribar els primers vehicles "utilitaris" i 4x4 lleugers que han de substituir un a un els diferents vehicles de la casa. Sense cap estudi de quin porta més reparacions, de quin està més trinxat ni de quin encara se li pot treure algun suc. Segurament, i és una hipòtesi, és que la situació del parc mòbil bomberil és tant precari que no val la pena ni intentar aprofitar alguna de les toies que tenim.
Per desgràcia, als parcs estem amb uns Renault Kangoo 4x4 que ja han donat el seu servei, han acumulat més de 200.000 km la pràctica totalitat d'ells, i també mantenim els Pathfinder, que si que són un vehicle robust, però que han passat tots a fer embrague un grapat de cops. I també porten molts i molts kilòmetres.

Però aquesta senzillament és l'herència d'una direcció i una conselleria que durant 10 anys ha menystingut als bombers. I així és com ens varem quedar sense ampolles d'aire, amb màscares amb més de 30 anys i que es trencaven a la més mínima, amb cascs (i encara els tenim) que ja han complert els 20 anys (els paletes els canvien cada 5, i com a màxim han estat fabricats en fa 10). Seguim arrossegant parcs insalubres (si, és exagerat, però cap podria obrir ara en aquestes condicions), com són Reus, Tarragona, Balaguer... De moment estem amb les obres de Girona, que ja han costat prou d'engegar, però seguim sense una Sala de la Regió Centre amb les més mínimes condicions.
Però ara haurien d'arribar, com deia, tot de cotxes nous. Però com seran? Perquè si ens la tornen a colar com amb els Ssangyong, pots comptar. Ara el que ens fan falta, i ho explicava al post de 2016, són vehicles elèctrics i de gas. També un camió, que ho pot assumir el GROS, per a donar la recàrrega elèctrica a aquesta flota de vehicles. A més de les adaptacions a les cotxeres per a la recàrrega elèctrica dels vehicles de parc. Això també permetria disposar d'escalfadors de motor, millorant els rendiments dels camions, evitant que sortissin en fred.
(GNL)
I parlant de camions. En aquell post, parlava del primer camió a gas circulant per l'autovia i autopista catalana, enllaçant-se cap al nord d'Europa. Doncs aquell primer camió, ara en són centenars que circulen diàriament per la A2 (que és la que conec) i hi tenim dipòsits de GLP i de GNL. Ambdues tecnologies són ja tant comunes que ja comença a ser habitual tenir serveis d'accident amb camió GLP o GNL implicat. I si pareu compte, no son tant difícils de veure, circulant 1h per l'autovia ja te'n pots creuar al menys amb una desena.
GLP
Així que potser seria hora de demanar a la nostra "estimada" direcció general i comissions de compres i licitacions vàries, que vagin posant-se al dia en tecnologia de motorització. Potser hauria de ser el moment de plantejar-nos tenir el primer camió de bombers (Podria ser perfectament un BUL) amb combustible gas, -com els autobusos urbans i camions de la brossa-, que donessin el punt de sortida cap a la millora ambiental dins el Cos de Bombers de la Generalitat. Així també milloraríem els ambients de les cotxeres a primera hora del matí, quan engeguem els camions, que fan el pitjor dels fums, i estem per la cotxera remenant màquines i eines. Perquè evidentment hem de revisar les eines, i comprovar que tot estigui a punt.
Segurament a casa nostra trigarem encara una dècada a tenir tubs de recollida de fums a les cotxeres, però camons? Tenir els primers camions amb tecnologia "més neta" no hauria de tornar a costar 14 anys (l'última compra del centenar de Mercedes ATEGO). Perquè la reflexió final és: Si ara us haguéssiu de comprar un cotxe, amb quin combustible us el compraríeu? Només cal mirar el parc mòbil dels pobrebombers... comença a haver-hi de tot.

dilluns, 3 de febrer de 2020

i ara a pel Coronavirus

Segons ens defineix la OMS, una ESPII es defineix con "un esdeveniment extraordinari que constitueix un risc per la salut pública d'altres Estats a causa de la propagació internacional d'una malaltia, i podria exigir una resposta internacional coordinada".

I a partir d'aquí, què? Nosaltres som bombers. Som aquells locus que quan hi ha foc entrem on faci falta. Tirem aigua a tort i a dret, i com a superherois, salvem les persones i alguns gossos de morir als incendis. Ah, i de vegades pugem als arbres a salvar gats. Més o menys aquesta és la definició popular de la feina dels bombers. Popularment també som aquells que cobrem per no fer res mentre esperem que hi hagi algun servei.
Res més lluny de la realitat. Els bombers som molt més que tot això. Fa alguns dies em trucava un periodista per parlar dels serveis d'obertura d'habitatges per a rescatar persones grans, o persones vulnerables. I si, això ho fem. També anem a intentar convèncer a algun suïcida a que no faci, segons el nostre punt de vista, una bogeria, però que des del seu punt de vista segur que deu estar molt justificat el que vol fer. Nosaltres no veiem el món des dels seus ulls. I són tot d'aquelles coses molt humanes per les que costa estar preparat. A ningú li agrada trobar-se algú sense vida. A ningú li agrada trobar-se a una persona gran caiguda al terra de casa seva, bruta i desemparada després de moltes hores, i que et mira amb cara de tristesa quan la "rescates". És que no ens podem fer grans, et diuen.

I molts altres tipus de servei que fem a Can Bombers. Aquell jove que ha begut, que ha estimbat el cotxe, i que ha topat amb un altre. No saps si donar-li una "colleja" o obrir-li els ulls i que se n'adoni del mal que podia haver fet. De vegades es mostren com a corderets intentant col·laborar en tot, quan el mal ja l'han fet. També ens trobem amb aquell familiar que vol veure al seu fill (o filla) que encara és dins el cotxe, mentre el rescatem del munt de ferralla en que ha quedat el vehicle en que anava.
Altres cops però, els serveis són més simpàtics. Quan tallem un arbre que ha caigut al mig del carrer, i mitja ciutat ens mira un dissabte a la tarda, o desmuntem una persiana o un tendal que estava mig trencat i a punt de caure a la via pública. També són agraïts, en part, tots aquells petits incendis i ensurts que es generen quan crema l'aparell l'aire condicionat de la terrassa o la façana. Alguns només cremen això, les quatre coses que s'hi solen tenir, però que espanten als propietaris, ja que han viscut el foc, i molt gran des dels seus ulls, a casa seva. Després intentes tallar algun cable elèctric per a que no salti el quadre de llum i mantenir la nevera funcionant.

Per cert, fa uns dies ho comentava amb alguns amics. Molt sovint la gent quan veu els bombers a la porta de casa un familiar s'hi acosten i ens pregunten si passa alguna cosa, perquè hi viu algun proper i si és necessari avisar-lo. Sempre els diem que no passa res que no pugui esperar. Però imagineu la situació. Hi ha els bomber i un incendi. Us sembla que hauríem de deixar passar a algú a buscar a un familiar, o això és cosa nostra i que ja ho estem tenint en consideració? Entenc que des de fora la gent ens vulgui avisar de "x", però la meva feina és aquesta: Tenir en consideració tots aquests factors, valorar-los i decidir un a un quina és la millor solució. I evidentment, per a nosaltres la majoria d'incendis d'habitatge son "una cosa normal per la qual estem mes que preparats". I si fa falta treure algú ja el treurem, i si cal confinar a la gent, també ho farem. No hi ha res a l'atzar. Però algú dins de casa seva, amb les portes i finestres tancades no ha de patir (només lo mínim) perquè hi hagi un incendi en un altre pis.
I això ens passa amb el Coronavirus. És una situació que la gran majoria desconeixem. Els pobrebombers també. Però tenim els coneixements i els equipaments per a protegir-nos i fer les actuacions necessàries si fos el cas. Disposem de guants sanitaris, també de vestits de protecció química i biològica, de botes, de casc, i d'equips d'aire. Amb això podem anar a gairebé tot arreu. També ens passa quan anem a situacions amb contaminació biològica per descomposició o per brutícia (Diògenes, sarna i altres) .... Ara, però, ve la part més complicada. Quan ens hem de desvestir. Segons la malaltia o risc cal fer neteges amb dilucions de lleixiu, altres simplement treient i recollint la roba sense tocar la part bruta, altres embossant-ho tot i netejant-ho amb aigua i sabó.
I és que la neteja dels nostres materials i equips és, segurament, un dels grans temes pendents a casa nostra. Començant pels equips d'intervenció quan sortim d'un incendi d'habitatge o d'indústria on s'ha generat molta calor i productes de la combustió. Tenim els vestits negres. També tenim contaminades les ampolles d'aire i les espatlleres. Els guants els rentem nosaltres mateixos al lavabo del parc. Les màscares es deixen a la cotxera, en una caixa oberta, per a portar-les a netejar i embossar de nou.... Poc a poc anem agafant consciència de la porqueria i contaminació que ens emportem al parc. Després si no ens canviem la samarreta o els pantalons (que anaven sota l'equip) escampem porqueria a l'interior del parc, al menjador i fins i tot al dormitori, si és que no ens hem tret la samarreta. També hi ha qui prefereix tenir l'equip al passadís interior del parc, passant del companyerisme i de la salut de tots, mentre ells tinguin el "traje calent"...
Així que el Coronavirus segurament és el menor dels nostres mals. Evidentment hem de tenir un apartat a la nostra "intranet" on trobar fàcilment tots aquests protocols específics de descontaminació biològica dels diferents tipus d'agents. Però també hem de tenir un apartat on surti de forma periòdica tota la informació referent als diferents episodis especials de risc. No pot ser que en tota la setmana l'única informació de les pluges i el temporal Gloria estigués a l'apartat de Foc Forestal (per previsió de vent). Que ningú sabés què passava a la Regió contigua, ni que ningú sàpiga si pel risc d'allaus hi ha activació de més mitjans del GRAE, del GROS, del GCR, o hi ha previsió d'inundació dels rius per ser l'època de desaiguat de pantans. De vegades també ens és desconegut conèixer els carrers tallats per obres, curses o esdeveniments varis dins la nostra pròpia ciutat, doncs ara imagina el vehicle d'un altra parc ve a ajudar-nos. Tota aquesta informació l'hem (i ja no és condicional) de tenir al nostre abast a la intranet de bombers. Sovint son temes que es tracten a les reunions diàries de comandaments, però molta d'aquesta info ha d'arribar als parcs i ha d'estar disponible tota la guàrdia, no podem dependre de si algú se n'ha recordat o ha tingut temps de baixar-la als parcs i al coneixement dels pobrebombers, que som qui a la fi solucionem la majoria de serveis.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!