dilluns, 25 de gener de 2016

bombers de l'era digital?

Cada cop estem més condicionats per l'era digital. Fa un grapat d'anys, quan vaig fer la meva primera campanya forestal, ni hi havia ordinadors al parc, ni telèfons mòbils, ni tan sols podiem imaginar que algun dia hauria ordinadors en un parc de bombers...
Avui tot això és molt diferent. Tenim ordinador al parc (amb alguna limitació d'accés a algunes adreces), una impressora (que podria fer fotocòpies i scaner, però està capada), també un fax (de l'any de la catapun), ordinador i correu corporatiu de parc, a més de la connexió intranet amb informació dirigida de tot allò que la casa deixa que coneguem. A més també tenim emissores digitals de comunicació tant als vehicles com als portàtils que via ordinador permeten conèixer on hi ha cada vehicle/terminal en cada moment.

Fins i tot sense informàtica sembla que no es pugui fer un quadrant horari pel torn. I com que es fa per ordinador, tot son problemes, perquè hi ha dies "especials" en que cal tenir una mica de mà esquerra i escoltar les necessitats de cada torn, perquè a nivell de torn uns tenen fills, altres botiga, collita o alguna activitat cultural a realitzar i per tant entre nosaltres en ho acabem d'ajustar. Ara però, amb la fredor dels bites no hi ha res més inhumà que un quadrant horari automatitzat.
De tota manera, no és l'únic que depen de la traça d'un programador o un gestor d'una aplicació informàtica. Avui si un aparell no funciona et quedes sense el navegador del camió (que cada dia en queden menys) o sense el dosificador electrònic de l'escuma, o el comandament digital de les revolucions de la bomba d'aigua d'algun dels camions.
Fa alguns anys, quan estava per la regió de Tarragona podies agafar un bomber (i bon mecànic) acompanyat d'alguns bombers veterans i et muntaves un taller a Valls on acabaven reparant la majora de vehicles de la regió. Avui, necessites que t'enviïn un enginyer de Madrid o d'Alemanya per tal de trobar l'avaria que indica un llum vermell del taulell del camió-escala o d'un canvi automàtic que no hi ha manera que funcioni correctament.
No, no estic en contra de la tecnologia! Ni molt menys. L'ultima guàrdia em van dir que era el bomber més connectat del parc... tampoc tant. El que crec és que hem de fer que la tecnologia sigui humana i també que sigui àgil. Avui tenim gran part dels bombers que saben utilitzar un smartphone, però la tauleta del camió sembla dissenyada per a astronautes i tecnologia de 1950. Els quadrants horaris es fan informàticament sense saber quins condicionants utilitza el programari per posar o treure un ajust horari d'una setmana o d'una altra.

Segurament com hi ha tants condicionants, tants varems i també tantes portes obertes (que alguna caldria tancar) un programa com l'EOLIA que des de fa 5 anys calcula i calcula (i només calcula no sabem què) i no veu la llum.
cap quadrat
Curiosament com més ordinadors, més programes, més aplicacions i correus més complicat ens ho fan. Cal omplir papers (en paper) per una festa, i enviar-los per fax. Algú en traurà còpia i guardarà en un calaix. Cal aportar justificants mèdics, d'hospitalització, de defunció, llibres de família i també de votació, això si, acompanyats del corresponent paper de sol·licitud. Burocràcia.

Pel matí, cal esperar la trucada de control de regió per confirmar la gent que està de guàrdia. Segur que hi ha mil maneres raonables per no haver de fer perdre el temps a la gent, sobretot quan ells tenen lector d'empremta digital. Si has generat una hora extra, has d'imprimir el paper i signar-lo, no sigui que l'ordinador ho hagi fet malament (però si l'he tret d'allí!).

Per sort altres coses no son tant absurdes. La revisió mèdica la demanem per mail (i em truquen 6 mesos després i trobem un dia que vagi be a tots), o la neteja del vestit d'intervenció.

Al final acabarem com en aquest video.... que l'únic paper imprescindible faltarà.

dilluns, 18 de gener de 2016

Mitjans bomberils

La foto de la setmana
És curiós com a partir de mitja setmana les visites a la web han augmentat sense fer-hi jo res en particular, i de fet he rebut alguns missatges d'amics de fora el món bomberil dient-me que se m'havia girat feina. Be, sento defraudar-vos a alguns però hi ha un secret de sumari que fa que, en cas que jo conegués alguna cosa, no pugui dir res, millor dit, hauria d'anar al jutge a explicar tot allò que suposadament sabés, però no és el cas. Així que no explicaré cap secret referent a sobres o reunions de "altos vuelos" (que vist el que ha passat és una frase que s'escau força be).

En tot cas si que el que puc fer i sense arriscar-me a incomplir cap legalitat ni reglament intern és comentar-vos com es veuen des d'un parc de bombers algunes de les coses que passen a la casa. De fet ho porto fent des de fa més de 5 anys.
BK117
Bolkow
Així que perquè no retrocedim al 1994? Aquell any per una qüestió totalment casual un bon dia d'estiu en arribar al parc a fer la meva guàrdia de forestalillo em van dir que estaria alguns dies anant a l'aeroport amb un avió DC6 que s'havia contractat per aquella campanya d'estiu. De fet en cap moment em vaig plantejar el preu del lloguer d'aquella nau. Em van dir que s'havien contractat 100h i que el total de l'operació costava 100 milions de les antigues pessetes. Be, un avió de Canadà amb pilot i copilot té un preu. Però aquesta setmana (22 anys després) m'he preguntat que com és que es podia pagar això per una campanya d'estiu quan els primers helicòpters tenien un preu aproximat de 200 milions? Em refereixo als Bolkow que han estat operatius gairebé 20 anys. D'aquella mateixa època també era el BK117, una màquina preciosa que a més anava medicalitzada, crec recordar que el preu rondava el 400 milions (hi havia la licitació a la biblio de l'escola de bombers). Amb això sol vull dir que potser hauria estat més efectiu comprar un nou helicòpter Bolkow ja que en cost de compra i hores finalment realitzades dels dos Bolkow han sortit molt "baratetes" respecte a la despesa dels 100 milions del DC6. Això si, era una bèstia espectacular que quan s'enlairava semblava que amb la panxa anés a tocar la punta del campanar de Reus.
Incendis del 8 de març de 2012, imatge de Racocatala.cat
En quant a mitjans aèris poca cosa hi ha a dir. Be, una si. D'acord que des de l'aire es veu i per tant es gestiona molt millor un incendi forestal, però d'aquí a que cada cap de guàrdia en tingui un a la seva disposició és algo que a molts no ens quadra. L'únic cop que recordo 4 incendis forestals alhora va ser el 8 de març de 2012, i no era campanya forestal, així que tot i disposar-se de mitjans aeris limitats es va solventar tot plegat amb els helicòpters que venien de l'aeròdrom de Sabadell o el de Tírvia. Així que si durant l'estiu no es produeixen 4 incendis forestals al mateix temps que hi fan 7 helicòpters de comandament? Sobretot si les isocrones d'aquest petit país permeten anar d'un lloc a l'altre en menys d'una hora (a 200km/h i en línia recta es fa molta via). 
Un dels primers posts d'unpobrebomber
En tot cas, potser ens podríem replantejar altres coses... com ja he dit mots cops els bombers no entenem perquè qui segueix organitzant/distribuint els armaris dels camions no som els bombers. Perquè, si el criteri lògic és posar les coses pesades i grans a la part inferior, quan arriba un camió nou això no és així? I hem de passar-nos algunes guàrdies modificant i redistribuint armaris? O perquè si un parc de més de 60 persones com és el de Lleida no hi cabem tots en un mateix vestidor? Perquè el dia que vingui una bombera l'actual vestidor de comandaments haurà de deixar de ser-ho, i caldrà ampliar el vestidor masculí. També ens podem plantejar com és que el sistema de calefacció de la cotxera no dona a l'abast, que no sabien que a Lleida fa fred a l'hivern? Així que alguns tenen els vestits al passadís del parc (que està a una temperatura normal) enlloc de al racó de la cotxera.
També ens podem plantejar el funcionament real d'una cosa anomenada EÒLIA, que l'únic que he vist és la icona a la Intranet" on hi diu que és un programa meravellós que permet (com l'acudit de l'Eugenio) nadar, montar a caballo e ir en bicicleta. I que de moment ja ha costat 8 milions de la primera licitació i 10 milions més de l'ampliació posterior.
Doncs si, els dolents som els pobresbombers que tenim un sou per una feina que consisteix en anar on tothom fuig, i treure les castanyes del foc a la resta de ciutadans amb problemes greus. La resta, els de dalt, son els que pensen per nosaltres i ens guien (messiànicament) cap a l'excel·lència pressupostària. Per sort qui resol els serveis som els pobres bombers.

dilluns, 11 de gener de 2016

gent admirable


Vull començar amb la transposició d'un whatsapp d'un company de torn que la nit de Cap d'Any va estar a la recerca del nen perdut a la zona del Pla de l'Estany.

Ahir no sols havia Bombers i Mossos buscant!
Va pujar molta gent que ja estava vestida per anar de festa i que en assabentar-se es van treure la corbata i van passar del raïm!
Tot per una bona causa.
Per mi va ser una nit màgica, veure mes de 100 persones que voluntàriament van decidir passar de la festa del canvi d'any i es van motivar per buscar un nen perdut.
Jo vaig saber que eren les 12 de la nit al sentir petards! No oblidaré mai, en lloc de raïm a les mans, tenia un mapa i un frontal! Ens mirem amb el company i fent un segon de pausa....silenci! Diem "bon any".....i continuem buscant i comentant l'estratègia del proper tram!
No començàvem bé l'any si no el trobàvem, teniem que trobar-lo, i teniem que trobar-so viu! Sense raïm i amb llàgrimes als ulls, us asseguro que va ser el desig de tots els que érem allí!
Serà una nit màgica o no, però al matí quan m'han dit "nen localitzat, està bé", la professionalitat se m'ha ensorrat per substituir-la per la humanitat! 
Sincerament se m'han escapat algunes llàgrimes, llàgrimes de tota una nit de tensió, d'impotència, els meus gossets descansaven però jo no, de ràbia al no entendre de per què tot i l'esforç i les hores d'entrenament acumulades no havíem trobat el rastre... [...]
En fi! ..., la resta d'emocions queden per mi! 
És un servei d'aquells que et marquen, i et marquen per sempre!
L'experiència d'un grapat de serveis fa que ja tinguem uns quants d'aquests serveis que marquen.

Us l'he posat per a que tasteu una mica les emocions que ens acompanyen durant els serveis més sensibles. De vegades podem semblar persones de ferro al veure/viure algunes situacions, 

però que en realitat quan les coses acaben be, ens omplen molt com a bombers i també com a persones. Aquella va ser la nit d'en Jordi, i sí, realment va acabar sent una nit màgica.

Però com que els serveis no venen sols, sinó que venen un darrera l'altra, us explicaré, intentant ser molt curós i procurant no ferir cap sensibilitat sobretot de la família, que està patint, la història que he pogut compartir aquests últims dies/setmanes amb la pèrdua/recerca d'un intern en un centre assistencial.
Després de fer el relleu als companys que havien treballat tota la jornada, el vespre del 23 de desembre vaig continuar amb les tasques de recerca d'aquest noi. La nit amunt i avall per alguns dels camins d'una zona que no m'és desconeguda (i també amb l'ajuda dels mapes del mòbil). Pel matí, cap a l'hora que ens havien dit, retornàvem al centre, sense resultat. Els altres companys tampoc. Una estona més tard arriba part de la família i se'ls veu la preocupació a la cara. Poc a poc, mentre espero el nostre relleu, el centre assistencial on érem comença a despertar, els treballadors arriben un darrera l'altra i molts em pregunten directament (molts els coneixia personalment) altres ho feien a algun dels companys que havien arribat una estona abans. No, no l'havíem trobat.

Un parell d'hores més tard he de tornar al centre, aquest cop vaig vestit de carrer, i puc veure com molta gent entre treballadors del centre, personal d'emergències (bombers, sanitaris, mossos...) i també voluntaris (amics, familiars) estan ja organitzats i continua la recerca. Reconec que no esperava trobar tanta gent. Era dia 24 de desembre i tot i la decoració de Nadal, la sensació que ens envoltava era de preocupació.
Per diumenge dia 3, després de la recerca i tenir mig país pendent del Jordi de 3 anys, s'organitza una nova batuda al voltant del centre. Els whatsapps de la gent del poble recorden la crida i les diferents colles i grups d'amics quedem per pujar a donar un cop de mà.
Diumenge a les 10 del matí hi havia unes 400 persones, alguns treballadors del centre (tenien festa aquell dia), altres veïns dels pobles del voltant i, fins i tot, gent vinguda d'Igualada! Potser el dramatisme de la pèrdua al bosc d'un nen petit la nit de Cap d'Any també ha ajudat, però és d'agrair i admirar que 400 persones, un diumenge de Nadal decideixin unir esforços per trobar una persona que necessita ajuda.
Aquest sí és l'esperit de Nadal.

La gent admirable la tenim, tant a dins com a fora. Deixem que l'esperit de Nadal ens envolti cada dia.

dilluns, 4 de gener de 2016

Les escorrialles de l'any 2015

Doncs si, ja hem passat Nadal i Sant Esteve, falten només algunes hores pel canvi d'any i possiblement ja podem fer una mica de balanç de com ha anat aquest moribund 2015.

Aquest any va començar amb l'expectativa de l'aplicació del nou decret d'horari. Dues guàrdies més, trenta hores de formació addicionals, les guàrdies d'estiu incloses també a l'horari i tot planificat des de mitjans de desembre de l'any passat. Be, tot no. La formació no s'ha fet tota... algú no ha fet els deures, però no ha estat l'únic.
Hem sobreviscut a aquest increment imposat d'hores, compensat en part pel pagament de les hores treballades de més, a un preu també imposat. Si, ja sé, hi ha gent que no té feina o que les cobra a preus inferiors, però això no treu a que nosaltres creguem que estan mal pagades, anar a un incendi, un accident o un rescat en ple temporal no té preu. I per tant nosaltres entenem que ja que no hem pogut consensuar les condicions (via els sindicats que hi van participar) podem seguir expressant el nostre desacord. Per altra banda un increment d'uns 100€ a la nòmina sempre va be i fa que de cara a la galeria alguns ja no es queixin, i sempre és una raó que té la DG per a dir que hem incrementat el sou i hem recuperat una part del poder adquisitiu.
Aquest any un Conseller, que es va vanagloriar de complir les seves promeses, va prometre una nova oposició de bombers professionals i una nova tanda de bombers voluntaris... i res, estem entrant a 2016 i no hi ha ni nous professionals i nous voluntaris. Tampoc hi ha conseller, ni diputat. Tècnicament no va mentir així que potser encara podrà anar al cel. Els de Vic, però, li recordeu qual el vegeu.
A la pràctica aquest increment d'hores el que fa és que agafant la nostra carència de treball, 1-3 i les compensacions horàries, creada a 1998 com a 4 torns i 4 cicles per cadascun, puguis tenir calculat perfectament el teu calendari des d'ara fins el dia que et jubilis. Tant senzill com utilitzar el calendari de l'outlook i posar 1 guàrdia cada 4 dies i una festa cada 16 (excepte els estius). I d'aquesta manera quan al novembre de 2015 et planteges les vacances de 2016 (inclòs Nadal) decideixes que com tens festa el 25, el 31, o cap de setmana del 17 i 18 de desembre (2016) en que molts fills i filles de bomber fan festivals de Nadal decideixis agafar la quinzena de vacances qualsevol altra en que per raons familiars li puguis treure més suc. I la sorpresa ve quan un cop posades totes les vacances sobre el calendari, a nivell de regió es decideix augmentar en 1 ò 2 la dotació d'aquell dia (a Lleida som mínim 9 i per calendari hi ha 10-11 assignats), així que un cop retornat el calendari et trobes amb sorpreses com que t'han tret una RH, te l'han canviat de dia o que te l'han canviat amb un comandament perquè a no se sap quin parc tampoc n'hi havia i així n'hi haurà un parell a la regió.
Això, vist des de fora pot semblar be, és un horari més o menys cíclic que cal adaptar a uns mínims de personal, avui et treuen Nadal i demà et donen un diumenge... però la realitat no és aquesta. Quan va ser l'ultima oposició que hi va haver a bombers? 2009, per tant portem més de 6 anys sense que entrin bombers nous als parcs. Jubilacions i baixes permanents fan que el nombre d'efectius hagi baixat molt els últims anys. I aquesta és la veritable raó per la qual ara hem de fer més hores. També és la veritable raó per la que moltes de les festes que teniem assignades en festiu (i no festiu) ja no les fem. Falta gent. I per tant que paga les conseqüències som nosaltres en primer terme. En segon terme estan els nostres "clients", però em sembla que ningú dubta que quan algú està en perill ha de trucar a bombers, mossos o ambulància, perquè ens pagui la Gene o una empresa privada responem. Però responem en funció de les eines que tenim.
Sovint se'ns acusa d'arribar tard... algú s'ha plantejat el recorregut que fa la informació de la primera fins que arriba a un parc de bombers, un cotxe de mossos o una ambulància? I si arriba un camió amb 3 persones, serà perquè la resta de torn no fa res o perquè està a un altre servei? o simplement perquè no hi ha ningú més... Per això és tant important que hi hagi recursos tant humans com tècnics a les organitzacions d'emergències.
No pot ser que en 6 anys no hagi entrat ningú. Al nostre torn s'han jubilat dos bombers i un altre ha causat baixa després d'una operació important a l'esquena. Durant l'any hi van haver dues baixes llargues per malaltia greu de companys, per sort ja han tornat, un altre va tenir un accident al caure de dalt el camió.... I aquests dies tenim dues baixes (una per una cardiopatia i l'altra per una lesió en un peu) cap d'aquests té recanvi. I si l'han tingut és perquè s'han reduït efectius d'altres parcs, entre ells l'aeroport. Així que si hi ha torns coixos pot ser per dues raons. Perquè la casa no ha posat els efectius humans necessaris o perquè el sistema de planificació no funciona (més si es fa a base de treure festes al personal). Després et trobes parcs tancats, torns incomplets o (sempre hi ha qui abusa del sistema) algun espavilat que s'ha trobat indisposat.

La solució comença tenint un nombre de bombers suficients a les necessitats dels torns, i respectant les carències de calendari/horari de cadascú, així ni faltarà gent ni ningú es sentirà molest per un canvi en l'assignació de festes (en que sempre hi sortim perdent).

Vols rebre els articles per correu? apunta't!