dilluns, 22 d’octubre de 2012

els gossos de bombers

Avui parlaré dels gossos de quatre potes, dels de dues ho deixaré per un altra setmana...

Des de fa alguns anys veig gent a bombers que va amb el seu gos, i cada cop son més els que l'entrenen per a fer recerques o activitats de tota mena. Fa 4 anys al 2009 es va crear oficialment el GCR, Grup Caní de Recerca. Amb tota una feina prèvia d'aquestos companys tant professionals com voluntaris que havien estat entrenant als seus companys canins. I un cop triats els binomis bomber-gos es va opositar la figura del Cap d'Unitat, que finalment fou escollit en Lluís, a qui conec des de fa un grapat d'anys i que amb el tema del Risc Químic ja havia demostrats els seus coneixements i valors personals.
Així doncs que ja tenim l'equip habilitat, que realitza formació contínua a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, les pràctiques setmanals (2, 3 o 4 dies per setmana) i d'altre formació externa (que no paga el servei) i poc a poc es crea la dinàmica a les Regions d'anar demanant als "gossos" per ajudar a les recerques. Actualment ja van a totes les recerques, fins i tot les del Pirineu, i també als ensorraments. Així doncs els podem veure cada cop més als serveis, sobretot a la tardor, on els boletaires fan de les seves o durant la resta de l'any on gent gran o amb Alzheimer surten i no troben el camí de retorn.
Podem trobar dos tipus de gos. Els de rastre i els de venteig. Els primers segueixen l'olor residual que deixa la persona al trepitjar per on passa, això ho podem veure a les pel·lícules quan es dona una peça de roba per conèixer l'olor a buscar. En canvi els de venteig senten les olors corporals que hi ha a l'aire, per tant si en una zona no hi ha ningú excepte la persona recercada, la senten i van fins a ella. Aquí hi podem trobar dues modalitats més, els que actuen sobre olors de vius i els que ho fan sobre les olors dels difunts. Evidentment tenir olors de vius (amics, companys de servei, de feina, d'altres guies canins...) és fàcil, mentre que olors de difunts no n'hi ha i s'utilitzen essències que imiten l'olor.

Actualment comencem a trobar fotos emeses per bombers premsa o que ens reenvien els companys per qualsevol dels mitjans coneguts de recerques, pràctiques, cursos i simulacres.

L'últim curs que han fet és el "II Jornades grups canins de bombers" que té un caràcter internacional. Andorra, Catalunya i Balears. En aquest curs han fet pràctiques de recerca en ensorrament d'estructures o simulacres de recerca en grans àrees, a més de ponències interessantíssimes sobre com mantenir en perfectes condicions les articulacions del can, o previndre lesions musculars (que els gossos son esportistes d'elit !), o l'aplicació d'alguns tipus de feromona específica per l'ensinistrament en cassos d'estrès.
aquest bomber i el seu gos han trobat recentment amb vida un dels últims desapareguts
Finalment voldria remarcar la feina d'aquesta gent, que assisteix assíduament a cursos, que fa multitud d'exercicis de manteniment i ensinistrament continu. Que evidentment no a tots els serveis troben la víctima perquè possiblement la seva feina és la descartar zones (venteig). També agrair a tots aquells de deixen la seva feina de camioner, fuster, botiguer, infermeria o qualsevol altra per fer un grapat de quilòmetres i anar a fer recerques en vespres tempestuosos i nits fredes d'hivern.
Aquí teniu el reconeixement que la "casa" els ha concedit com a Menció Honorífica al Grup Caní de Recerca i en especial a dos dels gossos que han perdut la vida en acte de servei.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Things from firefighters

I’m doing an English course at IOC, the leadership of firefighters has promoted, and it has reserved some places for us. Hey, we all pay the normal fees and taxes. I do not want misunderstandings.

This week we are talking about our favourite websites... this is my favourite website. This article is dedicated to my class mates.

This is my first article in English. Today I want to do two things, Firstly, an exercise of expression about firefighters and secondly, to speak about the two or three times that I've used English in my job.
I write during the week, and I finish my articles on Saturday to publish them on Monday. In my fire station I speak with my mates or I listen to them talk about their problems with materials, trucks or about their relationship with mates or other fire stations.

My station is sited in Lleida, in the west of the city, next to the jail. We have two main doors or exits. One leads directly to the city, however, this is not often used as we often need to leave by the west exit to get onto the highway or the roads that lead to Osca or Vielha.

We have a heliport, this is used to transport injured people from a mountain or road accident to Lleida Hospital or patients from this hospital to Barcelona services.

We go to many different things, from fires in houses, flats, vegetation or factories to road accidents, job accidents also to rescue lost people, to open old people's home doors when they have fallen, etc.
Throughout the summer we find people on holidays that have broken down in their car, or have had an accident and need firefighter service. But I don't thing that I have even spoken English with them, all speak some Spanish.

One time I had to speak English was when I was at Reus Airport in the summer of 1994.
I was there to work to fill up the tank of a plane used to drop water on fires, that needed 18.000 liters of water every trip. The pilots were Canadian and didn't speak Spanish.

Another time that I’ve spoken English was one winter when it was snowing all over Catalonia. We were in Mollerussa and we had gone to fill the fire engine with diesel. Some roads were closed and there were breakdowns on the highway and on the toll-road. I remember explaining to a driver the problems that were on some routes and we gave him some helpful advice.


Well, I read some information about firefighters in English. I read things from the USA talking about hazmat or some accidents that are published in newspapers or specialized publications.

And some years ago I had many emails from Germany, from a young volunteer that is now in a German School of firefighters, we spoke in English...

Well, if you have arrived to this paragraph, you are probably angry with me as I'm not a great English speaker and it's probable that your English is better than mine! This is my first text published in English though!.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Als accidents hi fem més servei que nosa


Un dels serveis que més realitzem és anar als accidents de trànsit. Per això des de sempre s'ha fet el mòdul sanitari dins el Curs Bàsic de Bombers. A l'any 2000, a més, es va fer el curs EMERSA, que si que era l'excusa per passar a bombers de 1ª, però que acabava habilitant-nos com a Tècnics Sanitaris. L'únic que ens falta respecte la gent que treballa a les ambulàncies és el dia a dia de fer un grapat de serveis sanitaris de tota mena. Però ningú negarà que als accidents de transit ens hi movem com a casa nostra.
Tenim un grapat d'eines per tallar, ampliar, immobilitzar els vehicles. Als camions o furgons portem aspirador de líquids (boca), oxigeno-teràpia, collarets, matalàs de buit, fèrules de cama, braç i de columna... I a més, som referència en  el submón dels concursos d'excarceració, on gairebé cada parc té un equip.

Algun cop ens trobem als accidents que com l'accidentat està fora el vehicle i el personal de l'ambulància ja l'està atenent, hi ha algun mosso de trànsit que ens fa senyals per a que no parem i que seguim. I jo em pregunto, qui és un mosso de trànsit per decidir que amb les 2 persones de l'ambulància n'hi ha prou per mobilitzar al ferit? Sovint cal posar-lo a la llitera amb molta cura, perquè li fa mal alguna zona de la columna... i li fem un "pont" (cal ser mínim 4). Altres cops hi ha varis ferits per atendre i es necessita de més gent per assegurar-te que no hi ha ningú sense atendre. A vegades algú s'acaba marejant o li va sortint un dolor a la cama, al coll... i el que semblava un ferit lleu se t'acaba complicant.
També ens podem trobar amb el vehicle bolcat... fent nosa (no serà el primer cop que veig un furgó d'atestats empenyent un cotxe per treure'l de la carretera)... i mira que nosaltres portem "cablestant", sirgues, mosquetons...

Però no, a l'individu de torn (per sort d'aquests n'hi ha pocs, però n'hi ha) li fem nosa... i n'hi ha que li fa nosa tothom, fins i tot els de l'ambulància... obsessionats en fer bufar a la gent i en demanar papers.
Res, que per nosaltres no serà. Quan anem a un accident parem, avaluem, i si cal treballar es treballa, i si fem més nosa que servei, marxem cap al parc o cap a un altre servei. Però que ens activin des del 112 i que un tio, que es mira els ferits des de lluny, ens digui que marxem... que li donguin!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!