dilluns, 25 d’abril de 2016

Deduccions i evidencies

Hi ha dies en els que no tens ganes de parlar de tot el grapat de desastres que gestiona (o que en realitat no gestiona) la casa, hi ha setmanes en que tens ganes de gaudir d'allò que has viscut d'una altra manera, simplement parlant de les coses que et passen en aquesta feina que per molts és passional i que després d'un grapat d'anys encara tenim coses per aprendre, aportar i compartir.

De fet, el més curiós de la setmana és que el passat dimecres vaig tenir la 3ª jormada de formació d'aquest any. En el mòdul forestal (ja faré un post d'aquí a uns dies, crec que s'ho mereix), varem coincidir alguns dels que compartim el torn D als parcs de Balaguer, Tàrrega, Cervera i Lleida, en total no arribavem a 20. Del torn de Lleida només erem 4, la resta ja l'havien acabat alguns dies abans. Sigui per la raó que sigui (la preparació de la cursa de bombers Lleida, canvis de guàrdia, o alguna festa) no haviem perdut cap tarda parlant de com havia anat el curs. Home, sempre hi ha opinions per tot, però pràcticament ningú n'ha parlat aquestos dies, imagino que hi havia altres coses que en general preocupaven més...
Ja tenim les abelles volant per la ciutat de Lleida i als seus habitants, com a bons urbanites, els preocupa que aquests petits animalons els piquin, així que anar a buscar aixams per parells és d'allò més habitual a l'abril i maig. En un d'aquests serveis, i portant l'arna dins el vehicle, es van escapar algunes abelles, així que ja tenim tema de conversa a tots els torns i els "brifings" del matí. Finalment, li hem tret rendiment a un remolt del parc i pel que sembla l'utilitzarem tant per portar-hi el material (una caixa amb els vestits i els estris) com les arnes, buides a l'anar i plenes al tornar. El que no tinc clar és què fer-ne un cop descarregades al parc. Si les deixem on sempre, els que preparen els concursos d'escarceració al final també hauran de marxar per cames...
I a més de les abelles també hem seguit comantant detalls del proper campionat de futbol7, que comença el 26, i que concentra més d'una trentena d'equips de l'estat espanyol. Una currada, molts companys hi estan dedicant moltes hores per a que tot surti be (http://bomberslleidaf7.com/ca/).
I si tornem al tema de cursos i formació, ja ha començat la formació al parc sobre el furgó de Punt de Trànsit. Oficialment, oficialment, el furgó no està a Lleida, però la formació ja la fem, i tothom diu que ens n'encarreguem nosaltres. No sé si serà bo o dolent, el que sí que crec és que donarà vidilla al parc. Per una banda dóna conversa i per altra aportarà serveis al parc, que tot i ser de carrer el que més serveis realitza a la regió, sí que he de reconèixer que s'ha baixat el nombre de serveis. Quan vaig arribar al parc rara era la nit en que no es sortia i més extrany també la guàrdia en que no hi havia cap servei. Doncs l'ultim any aquests ja no han estat fets puntuals.
Sempre, a mesura que s'apropa l'estiu augmenten els serveis a última hora de la nit, però serveis a partir de les dues de la matinada últimament no n'hi ha gaires. Espero que el furgó no canvïi aquesta dinàmica, però que durant el matí o la tarda s'activi serà d'allò més normal. La diferència és que seran serveis de llarga durada, i a  Lleida no hi estem massa acostumats. Aquest és un parc molt urbà, i els serveis no solen ser més llargs d'una hora (excepte els forestals, o els que fem a certa distància on part del temps és de desplaçament), però el Punt de Transit comportarà tornar al parc ja a l'endemà, alguns cops depent del relleu del torn entrant.
Be, torno al tema amb el que he començat, el curs forestal, concretament la jornada de dimecres passat, i és que al repartir els grups em van posar amb... el veterans! I en el grupet de 5 jo era el més jove. La veritat és que normalment sempre estem bastant barrejats, joves, no tant joves i veterans. Però que jo fós el més "jovenet" era com dir: noi, et fas gran, o també: és el que hi ha, ens hem anat envellint i tenim una colla de bombers amb molta experiència acumulada... Suposo que la realitat és un compendi dels dos teoremes. Per una banda començo a acumular anyets a la casa i a la vida i per altra que a la Regió de Lleida els relleus generacionals encara no han arribat. Tenim a tota la juventut escampada per les altres regions on és més senzill guanyar-hi plaça que no pas aquí.

Però l'experiència d'estar en un grup de bombers "granadets" em va resultar molt positiva, tots estavem motivats, tots teniem ganes d'aprendre, tots estavem atents a les explicacions i intentavem deduir i explorat els imputs per trobar la sol·lució a totes aquelles questions que se'ns presentaven. He de reconeixer que vaig acabar molt content, tant pel desenvolupament de la jornada com per comprovar que tots nosaltres (i parlo del grupet de 5) varem treure molt rendimient de les explicacions, deduccions i el treball comú.
Be, la setmana no m'ha donat per més. A d'altres els ha resultat més complexa, pel que semba el castell de cartes pel que es sosté aquest servei comença a desmoronar-se, la caixa dels trons l'ha estrenat el parc de Vilafranca...

dilluns, 18 d’abril de 2016

Manteniments i renovacions de parcs de bombers

Fa dies que no us parlo de cap gran servei ni de cap gran daltabaix a la casa... be, no és que no passin coses, simplement és que no vull ser repetitiu ni vull fer sang de coses que tampoc valen tant la pena.
enèssima vegada que s'embossen. Llastimós!
Si, tornem a tenir els lavabos embossats, però ja és la 4ª o 5ª vegada que succeeix i això en un parc reformat no hauria de ser. Però simplement faig el comentari ja que pel que sembla al parc de bombers de Reus estan que trinen perquè tenen el parc (crec tant antic com el de Lleida) fet un desastre. Reus el considero com el "meu" parc, allí vaig néixer com a bomber fa mes de 20 anys, i si no ha tingut cap renovació des de llavors, es que esta molt i molt malament.
Lleida, 2016
Recordo el final de l-antic parc de Mollerussa, un desastre, persianes que no tancaven, pudors, brutícia i deteriorament en tots els sentits, en el moral també. El trasllat al parc nou va ser com un alè de vida a aquells bombers que passàvem de masovers a urbanites d'un dia per l'altra. Parc nou, vol dir ganes renovades per la gent que treballa (i viu) en aquell parc.

Anys mes tard vaig viure el mateix al parc de Lleida. Aquí la cosa es va allargar i venia també de dinàmiques d'altra època. En realitzar-se una reforma al mateix espai on convivíem mes de 9 persones 24h, es van habilitar uns mòduls prefabricats, un entremig entre escola de primària i les casetes de les grans obres. Teniem de tot, dutxes i lavabos en condicions, vestidor net (tot i que era petit) i un menjador-cuina que pel que recordo era força funcional... El problema era les habitacions i la cotxera. Les habitacions eren en un altell junt a la cotxera i no donava masses problemes, excepte el dia de pluja o de molt fred (i això és la Lleida de la boira) on havies de córrer sota la pluja per anar al camió. També varem tenir una època de camions al carrer, situats estratègicament a l'esplanada.
Passadis de distribució interna... "no comment"
Tot i que va ser bastant còmode això no va deixar de ser un impàs (millorable) cap al que finalment es el meu parc actual de referència. Un parc reformat vol dir que per molt que hagis volgut modificar certs aspectes, molts altres te'ls has de menjar amb patates. En hem menjat en patates totes les parets mestres (que en son moltes), també l'estructura vella i en molts cops mancada de ferro i que en part es va menjar el pressupost (en lloc de posar coses es va haver de reforçar d'altres)... i tot això condiciona.
La part del gimnàs que pot suportar pes. El pis de dalt té pesos limitats. UPS!
Ara tenim parets de "pladur", al mateix menjador que ja teniem, una cuina també en el mateix lloc, una aula que ocupa mitja planta baixa i desocupada la major part del temps, un gimnàs en dues plantes que acaba sent un gimnàs i una mena de magatzem d'estris esportius. Els passadissos son els mateixos, interiors, obscurs i sense obertura a l'exterior. I el que es mes greu, segueixen havent els mateixes o pitjors problemes amb els serveis. La calefacció a tot drap, faci fred o calor, amb un sistema tant intel·ligent que no vol saber res de si tenim calor o molta calor. Unes dutxes fosques, humides, amb un sistema de ventilació que fa soroll i sempre tenim apagat, sense pressió d'aigua i manetes antibandàliques (de les que et tallen l'aigua cada pocs segons), urinaris embossats cada dos per tres ... i si a tot això li sumes que la crisi va portar a retallar les hores de neteja doncs hi ha caps de setmana que mes val anar no atansar-se al lavabo.

Els parcs s'han de renovar, fer el manteniment quan toca, repintar-los com a molt cada 10 anys, condicionar les il·luminacions (canvi de florescents, bombetes mes eficients, ...). Les despeses que comporta un nou edifici de bombers o una reforma integral com les que van comportar Mollerussa o Lleida son despeses impossibles d-assolir per una administració amb mes 100 parcs de bombers. 4 parcs nous per any vol dir que tenen una vida de 25, amb un desgast continu de 365 dies i 24h (per més de la meitat d'ells).
Manresa

Ara ja fem tard. Hi ha parcs com el de Reus, el de Figueres, el de Manresa, Granollers, el de ... (poseu el nom que vulgueu) que necessiten d'una renovació urgent. Per aquí la "casa" no es podrà escapar de realitzar unes despeses que increïblement ningú ha tingut la previsió de preveure econòmicament (una cosa que en termes de gestió econòmica es diu amortització). Ara s'han de trobar de forma urgent els recursos dineraris per a poder arreglar allò que el mateix servei s'ha encarregat de dinamitar. Els parcs de bombers han de ser llocs decents! Son llocs de vida no només pels que hi treballem sinó també per la gent del nostre voltant.
Granollers

Un parc com el de Lleida que era un exemple del que no havia de ser un parc de bombers, en poc mes de 5 anys s'ha convertit en un parc que en part també es orgull dels nostres mals gestors. Fa unes setmanes el director operatiu va felicitar al parc per totes les iniciatives que portava a terme (cursa de bombers, grups de rescat d'accidents, campionat estatal de futbol per bombers, col·laboracions amb l'AFANOC i moltes altres... un parc renovat comporta moltes coses positives pels seus bombers i per la societat que l'envolta.

Vull veure com s'inauguren els parcs de Reus, Figueres, Manresa... abans que em jubili i per això em queda mes de 15 anys. Ho veure?

dilluns, 11 d’abril de 2016

Més que un edifici col·lapsat

Avui us copio l'article que el Pablo Castro, bomber de St Boi ha escrit al web EspaiBombers i que també publica un diari d'Asturies (quan tingui l'enllaç us el poso).

Un cop l'hagueu llegit us demano que feu una reflexió: Pregunteu-vos què teniu al vostre voltant. Quants de vosaltres heu demanat al vostre ajuntament quins hidrants hi ha al vostre barri? o a la Generalitat, quant triga un camió a anar des de l'avís fins a un punt concret? Un exemple: quan pot trigar un camió de bombers de Pont de Suert des de la trucada al 112 fins que arriba al Pla de l'Ermita? o el d'Amposta a Poble Nou del Delta? Quant triga el camió autoescala en arribar a la vostra població?... al Pirineu us podeu quedar esgarrifats! Us demano que feu la sol·licitut mitjançant els portals de transparència habilitats per cada administració. Si us plau, demaneu les dades reals dels últims serveis. Potser d'aquesta manera sabrem de quin peu calcem.
No us demano que col·lapseu res, simplement que us informeu i poguem demanar allò que hauria de ser exigible, que tots els ciutadans tinguem un mínim amb certa coherència.

Más que un edificio colapsado
http://www.espaibombers.cat/mas-que-un-edificio-colapsado-t2948.html
El pasado de 7 de abril, pudimos presenciar otra de esas muertes casi en directo que tanto abundan en las redes sociales. El inmueble del numero 52 de la calle Uría de Oviedo se venía bajo arrastrando a dos bomberos que trabajaban en su interior. Enumero alguno de los aspectos de la actuación que seguramente pasarán más desapercibidos pero me siento obligado a mencionar.

El primero es la dificultad que se vivió para encontrar un hidrante en la calle más importante de Oviedo. En pleno 2016, uno puede encontrar en su móvil tantas cosas... parece que la red de hidrantes dependía de una consulta no inmediata, ignoro el estado de revisión o su correcta planificación y supervisión. ¿Usted puede consultar dónde está el hidrante más cercano a su edificio y saber si ha sido revisado hace poco? Si la respuesta es no, que no le engañen, no hay nada complejo que lo impida.

El segundo es nuestro actual sistema de prevención de incendios. Aplicamos normas coherentes, pero sólo a los edificios nuevos o reformados. Con casi exclusivo interés en aquellos que generan dinero, digámoslo claro. Los centros históricos generan pocos proyectos, la capacidad de exigencia sobre ellos es limitada e impopular, y acaban no despertando el interés del sector. El resultado es que permitimos grandes desigualdades. Edificios de madera con grandes problemas de acceso y cero sectorización de protección son contemporáneos a construcciones a años luz en medidas antiincendios.

Tercero, los datos de esta actuación, como la de cualquier otra, no deberían de ser una información que se pueda retener a voluntad. Todos podemos cometer errores, y debemos aprender a convivir con ellos. Pero si los datos se pueden esconder (temporalmente ¿?) quiere decir que los errores también. Y cuando los errores se esconden, suele pasar que tampoco se solucionan. Las sociedades y organizaciones han de vivir y evolucionar protegidas, nunca infantilizadas.

Por último, mi mención a la profesión y sus retos actuales de gestión. En España hay 166 cuerpos de bomberos distintos. Apenas hay estadísticas conjuntas de nuestras actuaciones, tan siquiera el conteo de muertos en incendios. Tampoco evaluación del impacto de nuestras actuaciones (qué nivel de daños potenciales logramos atajar) y desgraciadamente, aún menos contabilidad y análisis de nuestra accidentalidad. No hace falta uniformar ni reunificar nada, simplemente coordinar unos mínimos. La sociedad, los trabajadores y la propia actividad lo merecen y necesitan.

Quiero expresar mi más sentido respeto por el dolor de sus compañeros, amigos y familia, y mi empatía hacia el fallecido y el resto del equipo de intervención. Después de varias horas de una actuación seguro estresante, se vieron obligados además a realizar un rescate incierto de dos compañeros. Y eso después de presenciar un desplome violento de parte de la estructura donde les tocó de nuevo trabajar. 

Deseo que el debate ayude a evitar un poco, si acaso en el futuro, el intenso dolor que estos días embarga a nuestro colectivo.

dilluns, 4 d’abril de 2016

EPIs novetats i toxicitats

Avui us parlaré d'un tema que crec que és molt important, i que a més, molt poca gent li dona la importància que en realitat té i que és molta.

Faig primer una mica d'històric del que passa, per a que entengueu perquè crec que no només tenim ara un problema, sino que durant l'estiu el tindrem i més quan rebem el proper equip complert d'intervenció.
Ja us vaig comentar fa alguns mesos que des que tenim la jaqueta forestal mes que un EPI el que ens han donat es una jaqueta "pret-a-porter" per al lluïment dels figurins de cada torn. I és així perquè al curs forestal que fem a la regió de Lleida a les 8 del mati els bombers en lloc de portar el folre polar (que es el que tocaria) venen vestits amb la jaqueta forestal, que la majoria de casos es veu prou neta, pero que ningú ha rentat des de setembre, i estic segur que han anat a mes d-un incendi de matolls des de llavors.
Si mirem informes i webs (estrangeres "of course") ens podem posar les mans al cap amb els advertiments sobre la toxicitat dels equips d'intervenció en tornar de qualsevol incendi. Ja no només incendis urbans o industrials sino també de caire forestal. Si no fos així, perquè us penseu que tenim les mascares FFP2?

Així que si ningú pren consciencia, i al curs es un bon lloc per recordar-ho, es l'ús exclusiu que hauriem de fer dels nostres EPI en ser utilitzats als serveis i no només no utilitzar-los com a roba d-abric, sino que podríem arribar a prohibir-los a l'interior de les estances dels parcs. I per tant, també podria fer-se extensiu a tota aquella roba i equips, que per comoditat o per no tenir-los freds, hi ha gent que te al passadís del parc. Perquè segur que aquests equips porten un grapat de contaminants a sobre.

I com que ara comença l'època d-anar a incendis de matolls aquestes jaquetes forestals començaran a omplir-se de porqueria. Un detall el tenim amb els GRAF, que intenten posar les motxilles i jaquetes als armaris laterals, evitant la pudor i contaminació de l'interior del vehicle (a mes del poc espai interior).
Per tant, aprofito per recordar-vos algunes recomanacions d'higiene i neteja:
  • Recordeu a mantenir nets tots els EPIs. --> vestit d'intervenció, sota-casc, botes, casc, guants. També els EPIs forestals--> Jaqueta groga, casc, ulleres, mascareta/filtre, guants.
  • La NO NETEJA comporta que et contaminis per via dèrmica i respiratòria d'agents químics nocius, tòxics i cancerigens.
  • Cal prendre TOTS consciència de la importancia de la seva neteja i de l'ÚS EXCLUSIU als serveis!
  • Son equipaments que haurien de restringir-se l'entrada a les dependències dels parcs i tampoc haurien d'estar a les aules.
  • S'hauria de donar importància a la neteja de les ampolles d'aire, espatlleres, llanterna, emisora i qualsevol eina/estri que estigui en contacte amb l'ambient nociu de l'incendi.
  • Les finestres dels vehicles haurien d'estar per defecte baixades (a la cotxera), per tal de ventilar l'aire interior fins que comença un nou servei.
Cal netejar els EPIs, però també cal que coneguem el nombre de rentades que tenen. Algú sap quantes vegades li han rentat l'equip d'intervenció? Doncs ho hauríeu de conèixer.
Recordeu la pols a les Torres Bessones de NY?
Recordeu la practica de l'Escola de Bombers de la descontaminació a l'aire després de sortir del contenidor d'amoníac? Doncs ho hauriem d;aplicar a la sortida de cada incendi d'habitatge, industria o fins i tot d'un senzill contenidor o un cotxe.

I ara, us ensenyo (segur que ja les heu vist) dues fotos dels nous EPIs vestits d'intervenció que per a final d'any sembla que ja estaran repartint-se pels parcs...
Per cert, si penjo aquestes fotos és perquè porto des de mitja setmana rebent-les per whats, telegram i també twitter. Son un secret "a voces", espero no haver d'anar a fer una visita al Carrer Diputació per això.

Segur que molts aniran el proper hivern vestits amb aquest lluentós equip, ple de fum, contaminants i algun que altre producte desconegut... ah us recordo que un equip brut d'oli o combustible no fan mes que posar-vos en perill quan entreu en un habitatge ple de foc i alta temperatura... algun dia algun "guarrete" sortirà com un bonzo d'un servei.
D'aquest tema n'hauria de sortir una INT. És un tema més important del que pensem.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!