dimarts, 24 de desembre de 2013

Santa Claus is coming to town

You better watch out
You better not cry
Better not pout
I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
He's making a list
And checking it twice;
Gonna find out Who's naughty and nice
Santa Claus is coming to town
He sees you when you're sleeping
He knows when you're awake
He knows if you've been bad or good
So be good for goodness sake!
O! You better watch out!
You better not cry
Better not pout
I'm telling you why
Santa Claus is coming to town
Santa Claus is coming to town

dilluns, 16 de desembre de 2013

Bombers Lleida amb la Marató i altres coses

Un any més, i ja van quatre o 5 que des del l'ACR Bombers Lleida es fan diferents activitats a la ciutat de Lleida per recollir diners per la Marató de TV3.
Aquest any, i aprofitant el renom que va agafar el parc amb "la Colleta" i el seu viatge als Estats Units al Mundial de rescat d'accidents de trànsit, s'han muntat activitats de prevenció i de exhibició que han servit per cridar l'atenció de la gent i de pas fer que buidessin una mica més (més del que ja estan) les seves butxaques.
Les últimes setmanes s'han pensat algunes activitats com poden ser la simulació d'un foc en una paella a la cuina de la casa de qualsevol persona o preparar un escenari per fer un rescat en un accident de transit al bellmig de Lleida. (aconseguir un lloc ampli i suficientment espaiós, i alhora disposar de dos vehicles per poder fer malbé).
Així doncs un petit equip de gent ha treballat les últimes setmanes en disposar dels equips i els materials per poder-ho fer. Tot i això una part ja estava feta... les caixes per l'exhibició dels gossos, el plafó per fer-se la foto amb imatge de dos bombers portant una llitera, la carpa, l'equip de música... que cada any va creixent a mesura que es creen noves activitats.
Llàstima però de des dels estaments més superiors de la mostra casa sols vulguin veure que el problema som nosaltres i que no es fien de nosaltres. És una llàstima, perquè els bombers estem al costat de la gent. I això ho demostrem no només en aquestes exhibicions i actes solidaris, sinó que ho fem sempre que hi ha algú que té problemes. Estiguem o no de guàrdia, quan hi ha algun problema sempre hi ha un bomber a la vora donant un cop de mà.
I de la mateixa manera que els polítics prohibeixen les protestes, els escratxes i qualsevol cosa que els molesti, l'últim mes la DG ha obert un grapat d'expedients, i per tant aviat es quedarà sense bombers... aquí fer una protesta contra l'administració en els termes que fan els danesos és (en principi) impensable...
 

dilluns, 9 de desembre de 2013

L'incert futur dels bombers

Aquests últims mesos son especialment durs. Les circumstàncies a les que en sotmet la casa fan que la gent es desmotivi. Jo fins m'he arribat a plantejar engegar-los a tots a prendre pel sac. Però reconec que la feina de bomber m'agrada i em costaria molt deixar-ho. Tot i això es fa difícil entendre com les ments pensants (encara no sé què pensen) volen motivar-nos i que treballem a gust quan ens retallen el sou, ens prenen una paga, ens treuen dies de festa (dient que era un privilegi) i que ara volen que fem més guàrdies durant l'estiu.

I encara és més difícil quan veus que molts dels que estan davant dels sindicats de l'únic que es preocupen és de fer que tots siguem iguals. Tinc la sensació que no lluiten per mi, ni per la bondat del col·lectiu. No sé per què lluiten. Fent un símil de futbol, jugar a tancar-se darrera esperant que no et marquin un gol, acostuma a ser mala tàctica. I la casa s'està aprofitant d'aquesta circumstància. Ens ha retallat el sou, ens afegeix hores de treball, ha canviat les condicions de la MD i ha oblidat les guàrdies remunerades d'estiu. Tot amb l'excusa de la falta de diners públics. Aficionats, que som uns aficionats.
Tot allò que prometen a la gent del carrer, dient que en un parell d'anys començarem a respirar, a bombers això no serà així! Potser acabarem recuperant el sou que teníem fa quatre anys, però res serà el mateix. Ara ja fem 3 guàrdies més (les dues festes que ens han tret, més les hores acumulades per antiguitat), aviat ens posaran més guàrdies (a l'estiu), més formació (augmentant l'horari més hores) i ells seguiran malbarant recursos. Ens hem acostumat a veure 100 vehicles de bombers en qualsevol incendi forestal i ningú es planteja que val això econòmicament i que d'on surten tants mitjans, i sobre tot, quins mitjans queden per la resta de serveis.
Aquesta setmana va cremar a Collserola. Hi havia poc més de 10 vehicles... si en lloc de portar-lo Bombers de Barcelona el porten els de la Gene... quants vehicles hi haguessin anat? I la culpa hagués estat del bombers, que no treballem prou, que s'han d'activar plans especials per tal d'obligar-nos a que contestem el telèfon i anem a cobrir el parc, perquè puguin seguir enviant camions i camions als incendis.
El que fa falta és plantejar-se les dimensions de l'extinció. Si al segle XXI fan falta 100 vehicles i als anys 90 amb 20 ja fèiem, serà que els boscos estan en pitjors condicions. Perquè nosaltres treballem aproximadament les mateixes hores, seguim en torns de 24h, i segurament som més gent i tenim millors vehicles, mitjans i sobretot millors coneixements tècnics, des del pobre bomber al tècnic GRAF, cadascú al seu nivell.
Per això que si ara resulta que el problema som els bombers serà que els que organitzen les estratègies les hauran planificat malament, o perquè exageren en el dimensionat de l'extinció o perquè no han evitat que les condicions del territori es deteriorin. La tecnologia de què disposem, els simuladors, l'aplicació científica del coneixement i les múltiples dades que es recullen cada dia, avalen que estudiem el nostre enemic (l'incendi) però que aquest cada dia és més perillós i això sincerament no depèn dels bombers com a persones individuals sinó de les polítiques forestals que tant erròniament s'han aplicat en aquest petit país en el que vivim i treballem.

dilluns, 2 de desembre de 2013

La mà dels bombers sempre a punt

No tinc per costum explicar públicament la meva vida. Tant sols en alguna xarxa explico coses puntuals, sense entrar-hi massa a fons, no sóc cap persona pública ni m'interessa ser-ho. Però és evident que quan portes escrivint un bloc durant més de tres anys acabes sent reconegut ens petits entorns.

Hi ha hagut més de dos i més de tres companys d'altres parcs tant de bombers professionals com voluntaris, a qui no coneixia prèviament, que durant un incendi m'han preguntat per si era jo l'autor del bloc i han reconegut que més sovint o menys (segons el cas) llegeixen aquest bloc. No sempre coincidim en el pensament però la majoria agraeixen la forma d'escriure, sense massa complexos i el fet de dir les coses pel seu nom, tal com les penso. Això és senyal de que tenim bona salut mental, no per llegir-me! Sinó per ser capaços de parlar les coses, siguin coincidents o no.
Gràcies al bloc he pogut conèixer personalment molta gent interessant. Amb alguns he anat a caçar bolets, amb altres ens seguim mútuament en alguna de les xarxes, altres comparteixen informació sindical, formativa, tècnica... seguim els nostres blocs paral·lels, contraposats o simplement que parlen de temes diferents.
Per altra banda, el que és l'essència del tarannà bomberil, i que forma part de la nostra feina, és que sempre estem al costat de la gent, ajudant-los en els seus problemes. Això també ho aplicant entre nosaltres mateixos. Som gent oberta.

Quan vas pels diferents parcs de bombers, ja sigui perquè vas a cobrir parc, guàrdia d'estiu (quan en fèiem), a portar/recollir algun camió o estri, a visitar a algun company que hi treballa, a donar alguna classe o simplement perquè estàs en aquella població i tens una estona perduda i et passes per aquell parc, sovint (mai hi ha un 100%) et trobes gent afable, que t'obren les portes com si et coneguessin de tota la vida.
He de reconèixer que els bombers som gent d'una altra mena. Evidentment no tenim interessos contraposats (no som enginyers que ens mirem amb recel, ni som tècnics o comercial i per tant no tenim por a donar informació "a la competència" sobre expectatives de negoci). Tots estem del mateix cantó. Som "ajudadors" de les persones per naturalesa.

Aquesta tardor en un incendi un noi, que em va veure passar amb el camió, va recular per comprovar que era jo i saludar-me. Després varem estar petant la xerrada mentre omplia el camió d'aigua al seu parc.
Dissabte però, a diferència del que passa sovint, vaig ser jo el que em vaig trobar apurat. Mira que he anat a esquiar amb mal temps, he posat cadenes un grapat de vegades, però aquest dia m'havia aixecat amb el peu esquerra. Fa un parell d'anys vaig canviar el cotxe, que no de model, i confiat de mi, creia que les cadenes de neu servien les mateixes... A la sortida de l'estació les vaig haver de posar, amb molta feina i l'ajuda del conductor d'un cotxe proper. Les vaig dur fins que al cap d'uns quilòmetres ja no havia neu a la carretera. Arribem a Vielha i dinem passades les 4 de la tarda. Al sortir tornava a nevar i ja pintaven bastos. Havíem d'anar en direcció al túnel i calia tornar-les a posar. Ara va ser impossible, al costat de la carretera posar unes cadenes que van massa justes em va ser impossible. Llavors se'm va acudir demanar ajuda...
Em vaig arribar als Pompiers de Vielha. Gent amable, com la majoria de gent de bombers. Efectivament. Allí hi havia companys a qui algun cop, fa anys, havia donat classe de Risc Químic a Mollerussa. Em vaig donar a conèixer i, tot i no recordar-se massa de mi, ens van obrir les portes del parc i ens van ajudar. Durant aquella estona vaig tenir l'oportunitat de conèixer al responsable del bloc dels pompiers de Les, el David (http://pompiersles.blogspot.com.es/). Ens llegim! Vàrem parlar de la neu, la neteja de les carreteres, serveis, amistats comunes de bombers... Abans de marxar ens convidaven a cafè o a alguna cosa calenta. Ahir no podia ser, un altre cop us passaré a saludar. 

Només van ser unes mans posant unes cadenes al cotxe, però per mi va ser molt més.
Fòrça mercejat a los pompièrs de la Val d'Aran (espero que es digui així, :-))

dilluns, 25 de novembre de 2013

Diari de guerra (capítol 3)

Sembla ser que ja tenim una primera proposta de la casa sobre la taula.Això de proposta és un dir. Son les seves intencions des de fa dies.

Aquí us comento alguns punts d'aquesta declaració d'intencions:
Tot i ser un servei públic d'urgència volen establir per decret (o alguna mena de reglament) que no calgui cobrir les baixes per jubilació o incapacitat, així que s'estalviaran obrir oposicions, amb la intenció de introduir de nou el concepte interí. Vaja, els amics de, els favors de, els pilotes de... i al final acabaran sent "bons nois" que no donen problemes ,perquè sinó van fora.
Una altra és la que a partir de l'1 de gener deixen sense efecte la MD (Major dedicació). Jo no la faig, i per tant molts detalls se m'escapen, però no sé fins a quin punt es pot trencar unilateralment un contracte... sobretot si aquest serveix per cobrir mancances de personal que de moment no s'han ni resolt ni molt menys cobert. De tota manera tot el col·lectiu hi sortim perdent, ja que moltes de les seves hores s'utilitzen per a que la resta podem fer pràctiques, simulacres, visites a empreses... i altres son utilitzades per disposar de gent per fer retens a focs d'artifici, visites escolars... Crec sincerament que això a curt termini es perd. Nosaltres hi perdem i bona part de la ciutadania també. En tot cas es farà com en els últims mesos, es descobreixen parcs per anar als retens de prevenció.
Una altra proposta és la d'incloure formació dins el paquet d'hores i compensar una nova jornada horària. En tot cas, m'ho he llegit un grapat de vegades i he estat incapaç d'entendre-ho. Per mi que ens endossin 24h de formació com si fos horari, però després d'afegir-nos un dia de feina. Amb l'agreujant que ja fem dues guàrdies més, i que la formació no serà 24h seguides, o sigui que seran unes 6 jornades de 4 hores o 4 de 6h. Amb la despesa de desplaçament al nostre càrrec, clar. Jo visc a 20km del parc, però n'hi ha que tenen 80 i 180km! Perquè us penseu que la gent vol concursos de trasllat?
 

Amb l'excusa que hi ha unes despeses sobrevingudes per baixes laborals, indisposicions i jubilacions, cal minimitzar aquesta despesa (quan comporta mínims de personal que cal cobrir). Aquesta és l'excusa que fan anar per dir que cal donar cobertura a un grapat d'hores i que per tant això es vol repartir equitativament entre tot el personal. Per això es farà un (tampoc queda clar) augment de jornada remunerat per tal de cobrir això i el reforç de guàrdia de l'estiu. O sigui, que han fet números i per evitar les hores extres (que estan penalitzades econòmicament per la Seguretat Social) les passen dins l'horari del bomber. Però perquè pressuposen que tothom vol fer més hores? Ni tothom fa MD ni tothom fa hores extra. Espero que això sigui voluntari... encara que em paguin més (que ho dubto, si no em baixen el sou l'any que ve ho faran el següent) perquè he de fer més hores? no vull viure cada dia al parc de bombers. Ja hi esmorzo, hi dino, hi sopo, hi descanso a la nit. Que volen que somiï amb el parc? Jo tinc família amb qui compartir hores i vivències i no em vull perdre més festivals dels meus fills (que me'n perdo un grapat), ni les seves jornades esportives (diumenge estava de guàrdia i no vaig veure els seus combats de judo), o quants dies més hauré de disposar de la meva sogra perquè em porti els nens a cole o estigui a casa meva cuidant dels meus fills fins que jo arribi del parc? La reconciliació familiar on és?

I finalment, si ens mirem amb seriositat totes aquestes propostes, per una banda puc pensar, be, a l'estiu cal reforçar les dotacions de parc (ja fem més guàrdies a l'estiu), aquest any promovent l'estalvi han tret les guàrdies d'estiu (que eren voluntàries) i han imposat als de MD fer-hi un grapat d'hores.
Però si som seriosos ens trobem en que els últims temps els hem forçat amb les guàrdies d'estiu... aquest any ens les han tret i les han "donat" als de MD. Però com que volen abolir la MD, per no dependre tampoc d'ells, les introduiran a l'horari. I llavors? Quina mesura em queda a mi per "forçar" a l'administració a que m'escolti en cas de conflicte?

Aquest any els hem forçat a aprendre a no dependre de nosaltres, han patit l'anar justos de gent, se l'han jugat amb el tancament d'algun parc i deixar algun torn sota mínims. Els focs eren un maldecap a la hora d'intentar deixar el mínim territori descobert. I han tingut la salvació dels voluntaris. Però son conscients que l'any passat ja els van deixar penjats a Rasquera. O sigui que aquest any be, però que qualsevol dia se'ls tornen a rebotar.
Ara intentaran lligar-nos a nosaltres, evitar que tinguem cap mena de "as" a la màniga i dependre menys de voluntaris. (per això el tema interins també).

Evidentment jo penso per mi, però aquesta proposta em fot. No vull fer més hores, ni cobrant-les! I tampoc vull perdre l'opció d'anar a cobrir el parc o no. Hi ha moments en que em pot interessar i altres en que no, i a altre gent serà que si. I el dia que vulgui reivindicar-me vull tenir on "molestar" a la casa per a que m'escolti. Si signem això estem perduts.
I me n'oblidava, hi ha el tema de les places en comissió, que volen que perdis la plaça en propietat. Be, algú que porta 10 anys en comissió, possiblement no torni i hagi de renunciar a la plaça, però de normal? així com volen que algú vagi al GRAF o al GRAE? Si jo que porto 20 anys a la casa i m'ha costat 15 arribar a Lleida,
com volen que provi d'anar al GRAF o a algun altre lloc d'especialista? Si quan vulgui tornar no podré, m'enviaran a 80 km de casa! Ara us ho dic seriosament, des de fa un parell d'anys hi ha una veueta que em crida cap al GRAF, (però no em deixo convèncer), però amb aquestes condicions o hi vaig per quedar-m'hi o passo definitivament. La veritat és que és una mesura que no ajuda a poder triar d'entre els millors, als millors especialistes. Aquí s'equivoquen de bon tros.

Com m'han dit fa una estona, "aquest, possiblement, és el principi de la nostra fi".

dilluns, 18 de novembre de 2013

Culpabilitats o causalitats

Des de fa una bona temporada que no entenc (i molta gent tampoc ho entén) les sentències d'alguns jutges.

Miro la televisió aquests dies i curiosament diferents notícies sobre fets importants deixen la culpabilitat a la causa circumstancial i no a qui realment provoca la "catàstrofe" final per la que ha acabat de mala manera. Us explico:
Chapapote: Els "hilillos de plastilina" que van acabar sent una de les més grans catàstrofes a les costes de l'Europa moderna, han estat jutjades i el tribunal ha decidit que el culpable de la fuita de fuel, el trencament del vaixell i que tot anés a parar a les ries gallegues va ser... el propi vaixell. Res té a veure que aquest l'enviessin ria a dins o ria a fora, que triguessin a protegir l'entorn, o que algú possiblement s'equivoqués en alguna de les valoracions i posteriors decisions. Res de tot això hagués passat si el vaixell no hagués perdut el fuel. Per tant la culpa és de la causa circumstancial i no de les decisions posteriors.
El cas Raval: No em poso en si cal o no pegar algú que es resisteix a ser identificat i finalment detingut (molt possiblement és la feina ingrata que toca fer com a policia). Però alguns dels arguments que hi ha sobre la taula son si la persona estava alterada, si havia colpejat a una fémina del CME, si es rebotava, si es donava cops a si mateix... però tot això son causes que provoquen que calgui una reducció. Malauradament cap d'aquestes és causa per la qual ha de morir una persona. Però sembla que es vulgui donar la culpabilitat al mateix difunt, per ser agressiu i provocar diferents baralles. Jo per la tele, i sense conèixer el timing de les imatges, veig que l'estan reduint (amb colpeix), posteriorment ens expliquen que el van portar al cotxe emmanillat i inconscient, i a les últimes imatges i al mateix carrer els tècnics sanitaris li estan practicant un SVB. De moment l'únic culpable és el mateix difunt per provocar tot l'aldarull (la causa que provoca l'inici de tot l'esdeveniment).
Si mirem a la casa, enrere trobem l'incendi d'Horta de Sant Joan, on finalment sol es jutjarà als possibles piròmans (presumptes de moment). I cap estament jurídic avaluarà l'actuació organitzativa ni directiva del dispositiu d'actuació. Així doncs ens trobem que independentment de si el personal es va posar a la gola del llop per voluntat pròpia o per decisió d'algun superior, com la causa de que es quedessin atrapats pel foc era el propi foc, sol hi ha el culpable del foc i jutjaran per condemnar en major o menor grau a qui va iniciar-lo. Personalment opino que el culpable no és el foc, hi ha moltes més causes per les quals va passar tot, algunes son de força major (la calor, la baixa humitat, el vent, el canvi de condicions meteo...), altres son circumstancials (hi havia foc, evidentment, per això ens diem bombers i la nostra feina és anar a apagar-lo), i unes molt més directes (l'EPI que es porta, el lloc on et situes, les ordres que reps, el coneixement del terreny i de les condicions d'aquell punt i moment, etc).
L'incendi de la Junquera de 2012 va ser culpa de la circumstància, un cigarret mal apagat al cantó de la carretera. Durant moltes setmanes vam sentir que buscaven un conductor fumador i que el volien empurar (és un chist). Algú s´ha plantejat que potser l'empresa concessionària havia de mantenir net l'entorn de l'aparcament?, I pel que es desprèn de tot plegat, res hi tenia a veure la calor, el vent, la limitació pròpia del dispositiu d'extinció i del d'emergències, el mal estat de boscos, abandonament de camps i prats, ni les lliteres dels rius... res de tot això fa que un incendi que comença sent molt petit (una guspira o una cigarreta) acabi sent un foc de 30.000ha. Be, això és el que ens volen fer creure.
Da la mateixa manera a l'incendi de Vilopriu d'aquesta setmana tampoc hi té a veure el vent, ni la manca de pluja, ni la disponibilitat del combustible... ràpidament s'ha engegat la maquinària per trobar el causant de l'inici del foc. D'aquesta manera no caldrà fer anàlisis intern de l'estat del camp, dels boscos, de la capacitat real del Cos de Bombers, de la quantitat d'efectius desplaçats, de com queda la resta de retén per si hi ha nous serveis de foc urbà, de vegetació o accidents. Com surti el capullo del pagès que va cremar una fulla, ningú es plantejarà mai més que cal donar solució a un grapat de problemes de depenen de la ma de l'home. Les polítiques forestals de proteccionisme extrem (no es pot tocar ni una branca sota cap circumstància) provoquen que el bosc hagi crescut de forma INCONTROLADA als nostres paratges. Però això no es pot dir en veu alta que s'han de tallar arbres, no és ecologista ni políticament correcte.

Finalment, recordar-vos la paradoxa de l'extinció. No toquem el bosc i tampoc deixem que es cremi, per tant cada cop té més càrrega de combustible, més mort, més vell, més sec, més calòric... un polvorí. Com més bons som apagant, més gran és el risc d'incendi.

Que els arbres no ens tapin el bosc. I ja sé que sonarà demagògic, però potser hauriem de començar a cremar i talar boscos, per a salvar el mateixos boscos.

dilluns, 11 de novembre de 2013

on és la tardor?

Curiosament aquest estiu hi ha hagut molt pocs incendis de vegetació a la zona de Lleida. Jo no recordo haver-hi apagat cap arbre (ja no et dic bosc), potser vaig anar a un parell de finques plenes de matoll i poca cosa més. Va ser un estiu sense pena ni glòria semblant a la que vaig viure a Reus el 93 com a forestalillo.

El setembre va ser semblant. Havia plogut alguna estona curta, que feia que els matolls es mantinguessin mig humits i difícilment cremaven, a més que la prohibició de fer foc encara estava vigent.
L'octubre, però ha estat una altra cosa. Algunes nits i matinades ha fet fred, però no ha plogut ni una gota. Al migdia les temperatures acostumaven a remuntar a més de 25º i tot s'ha anat secant. Un cop acabada la prohibició de fer foc als pagesos, evidentment han cremat marges i restes de poda, i nosaltres induïts pels bons samaritans conductors amb el seu mòbil sempre a punt, hem anat perseguint columnes de pagesos i gastant gasoil de camions.
Hem tingut tardes tontes, amb focs de matoll i sotabosc, dignes de mesos com maig o juny. I dies de calor en que semblava que estiguéssim a final d'agost. Puntualment hem vist mapes de risc d'incendi amb risc mitjà o alt en algunes comarques, principalment de Tarragona i incendis a Batea o Cabecés.

Per cert, les dues regions tarragonines han patit per poder tenir gent suficient i parcs oberts. Que els professionals no fessin hores per cobrir els parcs ha servit per comprovar que o s'envien massa vehicles i gent des d'una mateixa zona o que cal reforçar les dotacions ja existents. També que allí, avui per avui, el reforç del bombers i parcs de voluntaris és imprescindible. (Ep, que això no és parlar malament de ningú, a veure si ara algú ho llegirà malament això).
Avui diumenge (estic escrivint el 10 de novembre) en plena ventada, segueixo les notícies d'emergències amb interès dels serveis d'arreu, el bombers voluntaris del meu poble ja anaven amunt i avall abans del migdia, a mi m'han trucat del parc, com ahir i abans d'ahir... o sigui que tota la tranquilitat en serveis viscuda aquest estiu l'hem perdut durant la tardor.
Això indica una cosa, que els bombers anem a apagar incendis i que es crema més o menys en funció del temps i les condicions meteorològiques i de l'estat del combustible. Aquest estiu hi havia bombers, forestals i helicòpters a dojo, però el bosc, principalment, no s'ha cremat per aquest dispositiu sinó perquè la natura així ho ha volgut. Aquests dies de tardor, que també hi ha menys helicòpters i segurament un nombre semblant de gent (si comptem amb els voluntaris i no els forestalillos) acabarem pagant més hectàrees que a l'estiu. No és el dispositiu operatiu, és la natura. Evidentment com més organitzats i mitjans millor, però no és l'únic factor. Contra la natura no s'hi pot lluitar. L'exemple és Figueres 2012.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Visca la previsió de la casa

Ara que ens estan retallant per tots costats, menys sou i menys "festes", és quan la casa s'hauria de posar les piles per funcionar millor. Però això no és estrictament així.

A nosaltres ens demanen que treballem més hores (com a resultat de treure'ns dues de les tres festes que tenim, vaja, tres festes de 24h que teniem ens les deixen en 25h de festa). 25h que no podem agafar ni fraccionades, un dia de 24h i una hora a l'entrada/sortida de guàrdia. Joder, com apreten.
Això si, ells res de res. Estem a finals d'any, i no s'ha programat la 2ª jornada de procediments (4h obligatòries fora de guàrdia), ni la Course Navette, i només fa quinze dies que ens podem apuntar per a que ens programin la revisió mèdica. O sigui que en 2 mesos han de passar tots els bombers per la consulta dels metges del servei. (i Mossos també han de fer la seva revisió).
Però com que son tant llestos, l'any passat no varen poder fer-les totes abans d'acabar l'any o sigui que es van allargar fins la primavera del 2013. En això s'excusen per a que els que van fer la Revisió mèdica de 2012 durant el 2013 (oju quins collons) ara no la poden demanar ja que encara no fa un any i l'hauran de fer el 2014... ummm.
Però be, això no és tot, als parcs i als camions hi ha extintors, que la majoria no s'han hagut d'utilitzar durant l'any, per tant com diu la LLEI, (RD1942/1993) cal que passin la preceptiva revisió per una empresa degudament acreditada (com han de fer totes les empreses, i gent que tingui un extintor)

Per cert, en aquesta pàgina de la "casa" es demana "Cada any, demaneu a una empresa mantenidora autoritzada que faci el manteniment corresponent.". Com diu la saviesa popular "en casa del herrero, cuchara de palo".
Res, simplement us volia comentar que els dolents sempre som els de baix, que ens retallen el sou, que ens fan fer més hores... que no dic que no haguem de fer un esforç per sortir d'aquest esvoranc, però si us plau, que els de dalt també facin la seva feina, que sinó tornarà a ser culpa meva i em tornaran a retallar i hauré de fer més hores, quan ja veus quina culpa tinc jo de la crisi. Jo apago focs i rescato gent (i gats).

dilluns, 28 d’octubre de 2013

La Colleta a punt per les Amériques

Fa quatre setmanes ningú s'ho prenia seriosament... anar a Miami al "2013 World Rescue Chanllenge" semblava una fita gairebé impossible. Bàsicament pel cost que té. És evident que tots confiem en que "la Colleta" hi farà un bon paper, segur!, però era evident que des de les "barcelones" no hi hauria cap suport ni que fos moral per a que aquest grup de gent amb empenta pugués viatjar i fer realitat aquest somni.
Per tant es van posar en marxa a buscar-se la vida per tenir els recursos suficients per donar el tret de sortida a aquest important esdeveniment que marcarà un abans i un després del Parc de Bombers de Lleida. Van fer un dossier amb la recopilació dels premis i competicions a les que han assistit. Després han anat porta a porta a buscar finançament... i si!, amb el dossier i una bona dosi d'il·lusió han aconseguit que algunes empreses de la ciutat creguin en ells. Així que finalment van pagar els bitllets d'avió, van buscar casa i llogar un vehicle per desplaçar-se per la zona.

Amb l'obertura d'un compte Twitter (@LaColletaLleida), la pàgina de Facebook (https://www.facebook.com/LaColletaBombersLleida) i una web dins l'ACRbombersLleida han acabat d'engrescar a la resta de gent del parc, de la RELL i també de la ciutat. Només cal donar un cop d'ull a les estadístiques. En un sòl dia, a Facebook, poden veure les publicacions de "La Colleta"  més de 1500 persones!
Per tant, a més dels entrenaments, una part de la feina és amb els patrocinadors i col·laboradors, publicant els seus logos i preparar samarretes, polos i resta de vestuari amb els seus noms i escuts.
El més sorprenent de tot aquest enrenou és que fins i tot s'ha engrescat als caps de parc i tècnics de la RELL. Cediran temporalment algunes de les seves camises de mudar (les de màniga curta, de despatx i protocol) per a que puguin utilitzar-les en les recepcions protocolàries i algun dels actes que allí es realitzaran.
El Prat, 28/10/13, a les 8:15 del matí.

Nois, MOLTA SORT!

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Una agra i inesperada visita

Realment fa uns dies vaig al·lucinar en colors. A mig matí vàrem tenir un servei de vivenda fora de Lleida. Haviem sortit pràcticament tots i poc a poc després de comprovar que no era tant com semblava varem anar tornant esglaonadament. A l'entrar al parc vaig reconeixer a un representant sindical que venia de l'entorn metropolità. Collons! si avui no hi ha assemblea! Eren dos, parlaven amb el cap de parc i el seu ajudant. Be, vaig pensar que s'havien perdut, o que estaven de pas pel parc i que possiblement tinguessin alguna reunió a l'edifici de Regió.
Un cop haviem tornat tots, ens criden a la sala de formació. Uix, això si que és extrany, que passa? Allí ens trobem reunits els nou bombers del torn, l'ajudant i el cap de parc i dos representants sindicals. Després d'un començament introductori explicant-nos algun detall del procés de retallades que tenim, estic realment sorprès. En 20 anys que porto a la casa mai cap representant sindical havia vingut al parc a seure amb nosaltres per interessar-se per nosaltres i el nostre parc i alhora explicar-nos la feina del sindicat, etc. Però no, Era un MIRATGE!

Un d'aquests va explicar que estava en una comisió de Prevenció de Riscos Laborals. Després d'una estona introductòria va acabar preguntant per una persona concreta, també del torn, però que aquell dia no hi era. Ep, això és una altra cosa. Sí, hem tingut problemes amb ell. Inicialment ens pregunten que què passa, si realment hi ha algun problema... i es posen al seu costat.
Ahhhh, que sou els representants sindicals de tots o d'un sol? Això em va començar a mosquejar. A mi i a tots. Alguns companys expresen el seu descontent ja que hi ha coses que no es poden permetre, ni entre nosaltres mateixos a nivell de parc ni entre bombers als serveis. Però clar, per ells (millor dit, per a un d'ells) això no era així. Parlava com si realment fós el seu amic, que un error el pot tenir tothom, però que estavem criticant coses pràcticament sense importància i que eren normals, que les nostres diferències de criteri no eren bones (per nosaltres!)... Vaja, que un escrit demanat per nosaltres, realitzat des dels despatxos de la RELL per a que quedés clara la nostra discrepància i descontent amb moltes de les decisions i comportament d'aquesta tercera persona, no tenia prou substància i que a més encara ens "acusava" a nosaltres encara no entenc de què!.
Però què collons s'ha cregut aquest del sindicat? I a mi què que portis 30 anys a la casa! Si, 30 anys, i què? Quan alguna cosa no està be, no ho està i punt. Per molt que s'hagi de tractar a tothom igual, quan algú fa les coses malament, se l'ha de fer canviar i si no canvia llavors s'ha d'aplicar allò que diuen les directrius pertinents. Però no, nosaltres haviem actuat incorrectament i que tot allò que hi havia escrit era paper mullat.
Hi van haver un parell de moments molt tensos. Jo particularment vaig estar a punt de marxar més d'un cop. El que semblava a priori una reunió per saber que passava, era realment una "encerrona sindical" per retreuren's que no podiem anar contra algú que estava al torn, ni que fos perquè l'haguessin portat d'un altre parc i que allí per on passa tot son històries.

Vam sortir emprenyats. Molt emprenyats. I com heu vist, no dono el nom del sindicat (no vull fer-ne propaganda) i sol utilitzo el terme "persona" per parlar de segons qui. Perquè l'únic que son és "persones", individus de l'espècie humana i no es mereixen cap altre qualificatiu.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!