dimarts, 29 de maig de 2018

activitats bomberils

Al llarg de tota la meva vida laboral no he sabut trobar cap esdeveniment del tipus conferència o jornades tècniques adreçades específicament per a bombers. Algunes de les que he vist tracten sobre temes de prevenció i altres sobre equips d'extinció per a industrials i projectistes. També s'han organitzat, puntualment i sense continuació, alguna jornada per provar màquines i equips específics, però cap adreçada a nosaltres com a usuaris dels equips, ni per a millorar el nostre rendiment, la seguretat o simplement veure i viure experiències que ens puguin ajudar en el nostre dia a dia com a bombers.

Amb l'excusa del Patró de bombers, a Lleida cada any fem alguna xerrada, normalment les donen companys que coneixen temes molt concrets i que ens poden aportar valor afegit sobre la nostra feia. Preferentment hem parlat sobre el nostre entorn, curiositats dels ocells de la zona, s'han exposat situacions i curiositats del funcionament d'ascensors, vehicles híbrids i fa poc més un mes varem tractar el tema dels dolors d'esquena i el manteniment fisic preventiu que molts fem a parc.
Aquest dia vaig aprendre molt. En Jordi, un company del torn C va venir amb una fisio que treballa amb ell (té un gimnàs que és centre de salut), i ens varen explicar particularitats del mal d'esquena, sobretot de la part lumbar i també detalls com intentar estar sempre actiu, encara que estiguis convalescent o adolorit (amb cura, clar). Posteriorment a la part teòrica varem pujar al gimnàs del parc i allí varem aprendre exercicis per treballar el tronc, la cintura i alhora ens corregia posturalment. Alguns exercicis ja els coneixem, però no és el mateix fer-los sol que amb algú que supervisa que no facis moviments que poden ser perjudicials. I finalment ens van fer treballar una mica el moure eines de pes i grans dimensions, com son les cisalles i separador del nostre equip d'excarcerar vehicles. Va ser una jornada molt ben aprofitada pels que hi varem assistir.
Jordi Vendrell, unpobrebomber i Xavier Santos
Finalment va arribar la jornada que havia organitzat jo. Fa uns mesos vaig contactar amb la Pau Costa Foundation per a que ens fessin una sessió sobre algun tema que creguessin que a nivell de parc ens pogués interessar. I aixi va ser com amb l'Oriol, el seu director, va oferir-nos de tractar de com evolucionava el coneixement sobre diferents factors dels incendis i també una aproximació a alguns projectes on intervenen. El més curiós és que mentre ho estàvem lligant va sorgir l'oportunitat de portar un investigador, que ha treballat molts anys a camp, fent recerca sobre animals als boscos i la seva distribució abans i després dels incendis. I no es podia desaprofitar l'oportunitat d'ajuntar ambdues xerrades.
Entenc que per a molts pobrebombers els costi escoltar en un aula a gent que fa estudis, els desenvolupa, promou teories, les exposa i les viu de manera que moltes coses les encomanen amb la mateixa il·lusió amb que les viuen. Però crec que varen ser dues sessions molt ben aprofitades en el sentit que per una part podíem entendre millor conceptes dels nostres incendis per diferenciar-los dels Megaincendis i veure la diversitat de boscos i comportaments d'incendis dins la mateixa Península Ibèrica. Això ens permetrà entendre les diferents estratègies dels cossos i equips d'extinció d'arreu. Finalment també varem poder entrar en com els incendis tenen diferent afectació sobre moltes especies vegetals i animals. Un bosc no només son arbres joves i vells, matolls i coscolls, també son serps, sargantanes i cargols que de diferent manera sobreviuen o no, i tornen o no a habitar espais amb menys densitat vegetal.
La veritat és que vull explorar aquesta línia, la d'organitzar jornades tècniques específiques per als bombers que estem al parc i incloure potser els tècnics que també fan guàrdies i es mouen pels incendis i serveis. La casa mai ha apostat per aquest camí. Això no es considera formació, però si que aquest tipus de coneixement ens aporta el valor afegit que faria que en futurs serveis, apagar un incendi o treure algú d'un vehicle, tingui molt més sentit que només fer la feina perquè toca. Les accions ben enteses, sobretot pel seu sentit útil, son molt més eficients.

dilluns, 21 de maig de 2018

De 0 a 100 sense mitges tintes

Ja sé que soc molt pesat, i avui torno a parlar de la meva tornada, però clar, després de 15 mesos sense fer de bomber que esperàveu?

Tothom em pregunta pel període de reingrés, de rehabiilitació a la vida bomberil... i si, a priori sembla una tonteria però no ho és. El fer guàrdies a trossos i sense comptar a mínims va be per a posar-te al dia, encara que et sembli que ets el mateix de fa un any, en realitat no ho ets. A veure, cadascú és diferent i generalitzar és molt difícil, i estic segur que fer un pla individualitzat ha de ser molt complicat, és per això es fan uns mínim que son útils en part, en altres coses potser no ho son tant.

Poder fer guàrdies a diferents torns va be, sobretot perquè vius cada torn com és, els diferents rols... el manaire, el crític, el manetes, el líder, el líder que no ho és, el que fa grup, el que és destructor, etc. Hi ha molts rols i cada un juga diferents papers depenent de la situació. Al final tots els torns s'assemblen. Uns podran semblar més canyeros que altres, però en realitat no se'n van de gaire un de l'altra.
Després has de jugar amb la teva capacitat de fer o no fer els deures encomanats. En el meu cas vaig passar per gairebé tots els vehicles i vaig descobrir poques novetats. Potser algun detall que abans de "marxar" ja desconeixia, però de vegades s'incorporen estris quan estàs de vacances o de festa i per tant ningú t'ha explicat que hi ha algo nou. Veus una caixa que hi posa "hilti" i penses que és una serra de sable o una radial i resulta que no, que a dins hi han posat unes peces "x" per a fer no sé què. De fet, si fos tant imprescindible tothom ho trauria cada matí de l'armari per a comprovar que hi és tot, però no és així. La majoria ni ho sap.

En aquestes pseudoguàrdies havia conduit el camió de tornada al parc, vaig pensar que era millor tornar a agafar les mesures abans de creuar Lleida, entre vehicles i passant-hi  pocs centímetres. La realitat però és que fins que no et toca agafar el vehicle d'urgència no saps el que hi ha. En realitat veus que passes entre dos vehicles, però ho fas poc a poc, per si has calculat malament. Mires a cada costat i veus que passes però no les tens totes i el company que tens a la vora et mira com dient, "nen, si sempre passaves ajustat, què fas avui?"
El cuquet del servei no el perds. De seguida em vaig posar les piles. La primera guàrdia oficial, en diumenge, ja em vaig cascar tallar un arbre del mig d'un camí. En un primer moment la moto-serra no tallava gaire bé (culpa de la cadena) i varem canviar d'eina. La segona moto-serra va anar molt millor i vaig tallar l'arbre com si res. Els companys en cap moment em van crear dubtes ni preguntar si sabia el que feia, al contrari em van donar tota la confiança per a fer, i van anar recollint una a una les branques i trossos tallats.
Tinc pendent parlar d'horaris... perquè anem a treballar dormint poc
Però clar, després d'una primera guàrdia on penses que ha estat un diumenge mogut, passes a una següent on aquí si que vaig pillar. El dia anterior ja m'havia llevat a les 5 del matí per poder anar a l'Escola a Mollet, a les 8, al curs d'Accidents de Trànsit, que havia de recuperar, i el dia de guàrdia em llevo a les 6, així que després de dos nits dormint molt poc arribes amb ganes d'una guàrdia tranquil·la. Doncs no gaire. No va ser una jornada estressant, però en que si que veus que el ritme dels serveis et costa especialment.

No hi va haver res complicat, hi ha companys que van tenir pitjor sort. A mig matí varem anar a un femer al Pla d'Urgell. En realitat és poca feina, emplaces el camió, muntes la mànega i vas remullant a la zona de la pala de l'excavadora, per a que no se escalfi gaire i se li rebenti algun "manguito". I passen les hores fins que et porten el dinar, en unes safates, i menges assegut als portons dels armaris baixos del camió. Vaja, com si fossis d'excursió. Entre vedells, bales de palla i olors de fem i vaques.
És curiós perquè mentre ets allí surt un servei en una nau, magatzem de vehicles de camp i cambres de fruita, i penses, mira com els del teatre: "molta merda", en el nostre cas ens ha salvat d'un servei de molta calor i feina. (que m'hagués agradat ser-hi, eh). Però quan després tornes al parc i veus que no hi ha vehicles ni ningú, penses que tot Lleida és per a tu i l'altra bomber que venia al camió. En aquest cas sort que van reforçar-nos amb un vehicle i dotació de Mollerussa, perquè en pocs minuts hi va haver un nou servei i el van fer ells. I com no hi ha dos sense tres, als pocs minuts va sortir un accident (que no va ser res) i apa, posa't les piles, camió i som-hi.

El que no t'esperes però és que quan arriben els vehicles del servei de la nau cremada, i comences a rentar mànegues i canviar ampolles d'aire, soni el telèfon i diguin que crema una part de la nau del costat. Aquest cop si que em va tocar anar-hi. Tampoc va ser cap servei complex. Algun punts calents havien reprès per alguna paret amb aïllaments inflamables, però en pocs minuts els companys de Serós ja ho havien controlat. Només calia buidar la nau de plàstics i fustes per a assegurar que no hi haguessin represes nocturnes. Res, que també vaig sopar a peu de camió. La safata d'espaguetis i de pop del migdia ara era de llonganissa i amanida.
Tornar al parc cap a la una de la nit no és res fora senyat, l'únic que si portes dos nits havent dormit poquet doncs és tocar el llit i quedar-te KO. L'endemà et lleves cansat, i vas fent durant el dia amb les obligacions personals, però quan finalment al vespre arribes a casa acabes amb una truiteta i caient rodó al llit.
Tornar a fer de bomber té d'especial que de nou fas allò que t'agrada i gaudeixes amb l'emoció de fer allò que realment desitges i has passat molts mesos sense poder fer. No és res complicat, ni has oblidat què havies de fer, ni es fa estrany la dinàmica dels torns, ni la gent, al contrari tothom et rep amb els braços oberts. El ritme de treball ja és una altra cosa. I sort que aquest maig ha estat plujós i no hi ha gaires serveis de vegetació un darrera l'altra encara que el juny ja el tenim a tocar. La veritat és que ja espero Sant Joan, son guàrdies ben entretingudes.

dilluns, 14 de maig de 2018

Salut i ergonomia bomberil

En els darrers posts us he anat explicant les meves sensacions en tornar a fer vida bomberil activa. D'acord, fins a dia d'avui no he fet cap guàrdia sencera 24h, però ara ja si, eh. De tota manera, el cuquet l'he anat matant, les sensacions d'anar amb el camió per Lleida amb la sirena mentre els vehicles s'aparten ja l'he tornat a viure (poquet, però l'he viscut de nou), ja sé què és posar-me el nou jaquetó i treballar amb ell. Patir la calor, la paciència d'esperar a que un servei de poca cosa s'acabi (si, hi ha servei molt avorrits)... tot això ja ho tinc al dia.
Ara el que falta és poder "sobreviure" a tot això. Per escriure aquest post he revisat alguns dels posts no publicats (una vintena) que per varies raons o no he publicat o he eliminat per tal evitar conflictes. I en un d'aquests parlava de salut bomberil. Aquest concretament estava eliminat, ja que parlar de la "mala vida" dels companys de fa 30 anys no era ben vist per tothom. Però avui vull parlar només de la "bona vida" i la "vida saludable" que fem o hauríem de fer els pobrebombers del segle XXI.
Mireu, a tots ens pot passar que fent esport, bricolatge casolà o simplement fent coses normals ens passi qualsevol accident que ens deixi una temporada fora de joc. Durant els meus dies de rehabilitació vaig conèixer un grapat de gent que caient de manera "tonta" s'havien trencat espatlles, canells o turmells i molts d'ells havien quedat amb seqüeles. Això em va fer reflexionar molt sobre la meva lesió. Jo vaig tenir molta sort. Bé, l'he tingut dos cops. Fa 22 anys jugant a volei em vaig trencar el lligament creuat del genoll esquerra i vint anys després em trenco el dret esquiant. Tots dos van ser fent esport. Les dues vegades les operacions han anat molt bé. A la primera vaig coincidir amb un noi de la meva mateixa edat, recent entrat a Mosso d'Esquadra, que després de la mateixa operació se li van fer calcificacions i no podia gairebé doblegar el genoll... havia de tornar a passar per quiròfan, i la veritat no sé si va arribar a fer de Mosso en actiu. No sé si és per caràcter o per tossuderia però he pogut tenir una bona rehabilitació i recuperació en ambdues ocasions.
Si miro al meu voltant, podem veure que als torns pràcticament ningú fuma (sempre hi ha excepcions), beure no es pot (per llei), i la gran majoria fa esport ja sigui dins o fora de la guàrdia. Però sigui per la raó que sigui la vida ens passa factura a tots. Tot i la aparent vida sana cada any hi ha algú que pateix lesions o petites malalties que ens deixen una temporada fora de joc. Ara ja fa una setmana un company del parc ens va fer una sessió de com realitzar activitats esportives senzilles de forma no lesiva, que ens fos útil, i també petits exercicis que ens reforcessin algunes parts importants (principalment cintura baixa) per a evitar pinçaments i dolors lumbars.
De tota manera l'experiència amb els meus companys em diu que encara que et cuidis, facis esport, i tinguis les preocupacions habituals d'una persona normal seguim sent vulnerables a les malalties i les lesions. Per això és important fer les coses molt bé. Evitar torsions amb l'esquena, aixecar els pesos amb les cames, no balancejar el cos cap endavant sinó subjectar-nos el màxim possible amb els talons. Aprofitar els genolls i malucs per a l'equilibri i no per la força, que per això tenim cames i braços. Exercicis senzills però que cal realitzar ben sovint ens han d'ajudar a mantenir el nostre cos actiu, amb tensió muscular i tendons i lligaments forts.
Per ser bomber no cal tenir grans músculs ni aixecar grans pesos, per això hi ha les màquines i les eines, però si que em de mantenir el nostre cos sa. Sa vol dir menjar amb coherència (no en sé de nutrició, així que busqueu allò que us us convingui a cada cas) i també vol dir estar amb el cos en forma, actiu, fort i sobretot que el mateix esport no ens deteriori físicament.

Com ja vaig dir fa no massa anys (i després he estat 15 mesos de baixa) seguiré intentant controlar els meus bioritmes amb una mica d'esport i menjant sense massa excessos, La vida per si sola ja et porta els maldecaps que ella vol. Aprofitarem el temps que tenim per seguir aprenent coses de bombers i intentarem gaudir de les guàrdies tant com puguem. I si mai els cos ens diu prou doncs ningú ens podrà dir que no ho haguéssim intentat i tampoc retreure'ns res.
La vida és com una partida d'escacs, contra la mort. Ella, al final, sempre guanya.

Com us he dit al principi del post, la il·lusió de fer de bomber la tinc igual que el primer dia, l'edat no és la mateixa, i per això ´cal buscar mantenir tant les ganes com les condicions de fer-ho... i si al final per una raó o una altra no pots seguir, la consciència l'has de tenir molt i molt tranquil·la.

dilluns, 7 de maig de 2018

300.000 i seguim

En uns mesos farà 8 anys que existeix el pobre bomber, al llarg d'aquests han passat moltes coses que us he anat explicant amb més o menys detall. He descrit serveis importants i d'altres que sense tenir res d'interès si que m'han aportat coses o que m'han fet pensar... altres dies he parlat de com em fa sentir Can Bombers quan no és capaç de ser un Cos modern, coherent, i ple d'incongruències, ple de problemes tant des del punt de vista organitzatiu, de les persones o per ser un servei que depèn d'uns pressupostos i uns interessos polítics que sovint van en contra de l'interès del propi Cos.

Aquest Cos de Bombers ha de buscar treure el màxim rendiment de les persones, dels recursos i ha de funcionar com una màquina de precisió. No pot ser que al segle XXI (tot i que sovint funcionem com si fóssim al sXIX) ens quedem sense pantalons de les talles M i L, les més habituals i que calgui esperar a una nova licitació. No podem esperar a que s'acabi un contracte de manteniment i que perquè qui el perd (i té tot el dret a fer-ho) reclami i no es pugui seguir fent el manteniment d'equips (com les espatlleres... o qualsevol altra: ampolles, equips hidràulics, vehicles...) sense avançar-se i  preveure que això pot passar o simplement fer pròrrogues temporals (prèviament previstes a la mateixa licitació).
Tampoc és normal que els camions de bombers i els vehicles lleugers siguin de rèntig i que un cop s'acabi es recomprin. Si es paguen tants diners és per a que et renovin la flota no per a quedar-te vehicles de 200.000 kilòmetres. Tampoc és normal que tinguem gran part dels edificis de bombers en situació de semi-ruïna. Quants edificis de bombers necessiten posar-se al dia? Molts. Necessiten a més de pintura canviar la il·luminació, sistemes d'aire condicionat, de calefacció, canviar sostres de cotxers, posar portes RF i millorar la seguretat del propi edifici per posar-se al dia en normativa... D'acord, un edifici del anys 80 ha de complir la normativa d'incendis dels anys 80, però bombers ha de donar exemple, i la mateixa llei et diu que quan fas una obra (i potser per això no se n'ha fet cap des de llavors) t'obliga a prendre les mesures de la normativa que t'aplica en aquest moment.

Les últimes setmanes hem incorporat Sergents i Caporals... però no son efectius de més. Els prop de 130 bombers de l'última tongada equivalen més o menys en nombre als nous comandaments que passen de bomber a caporal i de caporal a sergent. Però operativament tenir sergents vol dir perdre caporals i tenir caporals vol dir perdre bombers, perquè la feina no és la mateixa. I de caporals en necessitem molts i de sergents també. No només això, sinó que d'aquí a l'estiu alguns sergents marxaran dels torns i aniran a fer de Cap de parc, tornant a deixar els torns coixos.
Tot això son coses que d'una manera o una altra us he anat explicant al llarg d'aquests 8 anys. Però no sempre es pot explicar tot. El fet de tenir amics i confiança amb la gent de bombers no vol dir que pugui (per respecte i per amistat) parlar lliurement del que parlem o es diu en reunions a les quals per una raó o una altra he pogut accedir. Formen part del secret professional i també de l'amistat. I aquí tinc una espina clavada. Un cop que feia d'ajudant d'un tècnic, algú no em va permetre entrar a la reunió que es feia de coordinació amb diferents cossos per tal de planificar i posar al dia els riscos de la setmana. Això m'ha quedat clavat.
De de fa uns dies he tornat a fer de bomber. Aquesta setmana que avui comença torno a fer guàrdia de bomber operatiu. Les últimes havien estat en condició de reingrés, operatiu però no operatiu. Podia sortir però sense ser necessari. Una situació curiosa. Ningú m'ha fet sentir menyspreat, no, però si que m'he sentit prescindible. Per la meva part he intentat aportar als serveis a que he anat tot allò que he sabut. No he perdut la memòria ni els coneixements, només havia perdut una mica d'habilitat.
Doncs això, com aquest bloc, he estat una mica més d'un any parlant de bombers sense estar estrictament dins els cos de bombers, que no he deixat d'estar-ho, però si que una mica allunyat. Fa un parell de setmanes he acumulat les 300.000 visites o lectures. Us he d'agrair tota la confiança, la curiositat, la paciència i a alguns que em permetéssiu el fet que us hagi criticat pel vostre treball (també he arribat a esborrar coses que m'heu dit que eren errònies o que al final he considerat que podien ofendre a algú).

Seguiré amb el bloc. De la mateixa manera que visc un renaixement pel fet de tornar a sentir-me viu al tornar a fer de bomber, aquest bloc tornarà a nodrir-se de nous serveis, noves situacions, noves vivències que us explicaré, criticaré i aportaré idees per a que en NOSTRE Cos de Bombers estigui allí on ha d'estar.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!