dilluns, 26 d’agost de 2019

9 anys d'Unpobrebomber

9 anys escrivint un bloc és d'aquelles coses que mai em podia haver imaginat. Algú de ciències, amb poca cultura de llibres (que no d'articles) i molt menys escriptora no se li augura un gran futur en l'art de l'expressió escrita. Però ves per on, aquí estic. Nou anys després d'aquell primer text puc presumir de tenir més de 450 posts publicats i més de 3000 visualitzacions mensuals.

Escriure em permet dues coses. Explicar anècdotes, aventures i situacions viscudes a bombers i per altra banda aprendre i fer difusió del món bomberil amb una certa coherència científica (ei, que no faig ciència, quedi clar) sobretot per a que des de fora s'entengui tot allò que fem els bombers i com vivim els canvis socials, polítics i també climatològics dins el nostre àmbit.

Evidentment heu pogut llegir posts molt durs criticant una vegada rere altra la mala política i organització de la casa. I és així. Des de dins ens hem vist molts cops frustrats pels mals polítics i els mals dirigents a Can bombers. Ara sembla que els vents canvien, però no ho dono per salvat encara. Ja es veurà.
Si mireu l'hemeroteca del bloc (el menú dret, amb les dates i les publicacions) podeu comprovar com ja fa anys vaig parlar d'incendis a Canadà i a Rússia. I avui sembla que s'estigui descobrint la problemàtica climàtica mundial envers els incendis... un exemple és l'Amazones. Bé, tinc pendent un post sobre l'Amazones, tema gens fàcil i complexe, però us avanço que no és nou tampoc. Incendis a zones concretes del planeta son habituals, sobretot en èpoques de sequera i influides per polítiques forestals i d'extinció diferents a les nostres. Com es sol dir... "próximamente en sus pantallas". 😉

No sé què més explicar avui. La felicitat d'estar davant l'ordinador, escrivint sobre bombers, passar hores llegint articles, posts, gràfics i mapes varis sobre temes bomberils em segueixen emocionant. Així que tranquils, que teniu Unpobrebomber per com a mínim un any més. I llavors seran deu anys. I a partir d'aquí ja veuríem. Més potser és excessiu. No sé. Ja veurem.

Per cert, durant l'ultim any m'heu pogut veure a la tele i escoltar per la ràdio. Coses de l'evolució personal. He intentat no barrejar els estils. De moment ho tinc una mica aparcat, ja se sap, l'estiu no ajuda.
El que si que tinc és ganes d'introduir canvis en la imatge del bloc (que ja he canviat un parell de cops) i introduir-hi alguna cosa més multimèdia, però tranquils, no em convertiré en YouTuber. Així que si algú s'anima em pot donar idees coherents. La de plegar us la podeu estalviar, no està al meu diccionari.
L'estiu, i sobretot l'agost, és un mes complicat per fer posts i articles en general. La majoria estem més pel carrer, la platja, la muntanya, aprofitem per viatjar, fer vacances, gaudir de la família i els amics. També hi ha lloc per les guàrdies, però com deia la setmana passada, ara toca estudiar per oposicions, proves de caporal sergent i el que toqui. Aquest anys especialment, i també els anteriors, l'estiu comporta una davallada en les lectures al bloc, però sempre hi ha algú que l'acaba descobrint, i en un sol dia podem trobar a algú que ha llegit (o punxat) en més d'un centenar de posts diferents... Bé, espero que s'enganxi com la resta que em seguiu habitualment.
La temporada que comença a partir del dia 2 de setembre queda per definir, però el que és segur és que segueixo amb els meus posts dels dilluns (excepte "festes de guardar").

Apa, fins dilluns que ve.

dilluns, 19 d’agost de 2019

Estudia que estudiaràs

Això ja no és el que era. No ho havia vist mai en tots els meus anys de bomber, que ja comencen a ser un grapat. I arriba un moment en que sé més per vell que per haver anat a l'Escola...

Porto tot l'estiu observant als meus companys de torn, als del torn fantasma i també als dels torns entrant i sortint. En tots passa el mateix. Fins i tot se'n fa broma entre companys, perquè l'ànsia ens motiva i ens fa estar atents a qualsevol document que caigui entre les nostres mans. Avui és un post de l'ànsia per aprendre...

Aquest any hi ha mitja plantilla de bombers que es presenta a oposicions internes. Els bombers a caporal, els caporals a sergent i cosa mai vista, els sergents estudiant per oficial!!! A més cal sumar les hores que els forestalillos dediquen a estudiar per les properes convocatòries a bomber que sortiran els propers mesos i anys.
Estar de guàrdia s'ha tornat en una mena d'anar al cole, i un cole de motivats. Jo no em presento a res, ni a president de l'escala. Només veure a tota aquesta gent llegint, passant fulls, consultant per internet, concentrats i motivats em fa sentir raro, és així. Però ja els passarà. Uns perquè aprovaran i altres perquè es quedaran a les portes.

És curiós com uns i altres es motiven mútuament. Alguns utilitzen les pissarres de l'aula per explicar-se i compartir informació, ampliar-la o senzillament comprovar que han entès allò que llegien una estona abans. Apunts amunt i avall, dades i més dades, detalls que tenien oblidats per poc importants però que en una opo tot val i tot pot sortir...
Aquí tothom està per estudiar. A la que algú té un dubte apareixen dos o tres bombers que es posen a debatre si A o si B, els brifings dels matins també serveixen per comprovar com el torn anterior en un brot de motivació extra ha revisat algun estri (que segur està al temari, o hi podria estar) i que tenien la necessitat imperiosa de comprovar "in situ", i clar, nosaltres a mig matí fem el mateix. Revisem els dels del dia anterior i hi sumen alguna cosa més. I els de l'endemà també revisen tot l'anterior i apliquen el seu punt de neguit addicional. Vaja, que ni a la Universitat s'estudia i s'investiga tant!
I això cal afegir-ho també al que posem als Whats del torn i al del parc. Abans la gent penjàvem fotos de les vacances, de la cerveseta a la platja, d'algun parc de bombers que havies trobat en algun racó de món, alguna broma de més o menys mal gust. Però ara ja no. Ara tot son vídeos de cotxes cremant i alguna actuació nefasta d'altres bombers i comentaris al respecte, incendis i explosions en habitatges i tota l'anàlisi posterior, i fins i tot acabem descobrint que els cotxes no exploten (encara que ho digui la Vanguàrdia) sinó que són els airbags d'un vehicle elèctric. (enllaç a la notícia)

La ciència ja ha arribat a bombers. Abans els incendis s'apagaven des del sofà del parc, en una tertúlia a l'hora de dinar, entre fum de cigarreta i alguna ampolla de licor. Avui això ja no és així. Tots sabem d'internet, de trobar vídeos al Youtube i informació a les xarxes. Avui qualsevol servei el pengem als nostres grups interns de whats i telegram, els comentem, en fem un estudi més o menys acurat del perquè, de com i fins i tot de què fer per a actuar-hi millor.
Això em recorda, no fa tants anys, quan varem posar foc a la base de la torre de pràctiques, que estava inundada d'aigua i hi havíem abocat alguns litres de querosè vell... o quan amb butà líquid dins una paella li preníem foc, o inflàvem globus també amb butà líquid i veiem com sortien bombolles quan apropàvem la mà.
No hi ha res inventat. Però cada generació arriba a un punt més que l'anterior. I avui toca llegir i revisar tots aquells aparells i maniobres que tenim al nostre abast per a fer la nostra feina, cada dia una mica millor. Demà potser ja ho posarem en pràctica. Al final qui se'n beneficia és el nostre client, i de vegades l'alertant.

dilluns, 12 d’agost de 2019

la progressió de la línia d'aigua

Fa uns dies em comentaven sobre la velocitat de la línia d'aigua. És a dir, si la progressió de la línia d'aigua i el seu muntatge han variat al llarg d'aquests últims anys respecte a 10 anys enrere, fins i tot de fa 25 anys.

Aquí hi ha alguns paràmetres a tenir en compte...
Recordo alguns incendis de fa uns 10 anys, en que després de fer alguna línia molt llarga, et trobaves proper a la línia d'algun altra vehicle (o agrupació de vehicles) i "negociaves" qui feia l'última estesa de 5-6 mànegues fins trobar-se físicament amb l'altra punta de llança... sovint, hi havia alguna vella gloria, de les que no son model de res, i t'intentaven convèncer que la seva línia era més llarga... En aquell moment no tenies la sensació que uns o altres progresséssim més lents o més ràpids, simplement n'hi havia que buscaven caminar menys.
Un dels factors que és evident que ha canviat i té valors objectius, és la temperatura que, principalment aquest estiu, ha augment en un parell de graus respecte d'altres anys. També portem molts dies doblant torns, a més de les guàrdies d'estiu hi ha companys fent hores de més per tal de complir els mínims de personal dels torns. Per tant l'acumulació de jornades al parc, sortint a serveis amunt i avall (al parc de Lleida son així les guàrdies) i la calor dels 'últims mesos ens causen fatiga. Potser no ens n'adonem, però per la meva part si que puc dir que després d'alguns dies seguits de guàrdia necessito descansar, i fer esport (anar a córrer, una mica de gimnàs, etc) em costa més que en altres moments de l'any. Per tant, inconscientment podem haver baixat el ritme de progressió, no a l'inici de l'incendi, però si que el cansament et ve abans. Hem de preocupar-nos per la nostra hidratació i avituallament, que ens hem de prendre de forma seriosa i rigorosa. Aquest any hi ha hagut alguns episodis de deshidratació i cansament entre el personal. Evidentment les causes son la calor i el treball sota el sol i en condicions extremes.
Un altra factor a tenir en compte és l'edat del personal, amb 25 anys d'antiguitat, per molt que et cuidis físicament, no ets tant ràpid com quan acabes entrar al cos, potser tens més resistència però no velocitat. La mitjana d'edat dels bombers ha augmentat, el bomber més jove del parc de Lleida té 40 anys. Per sort els d'aquí es mantenen en forma, sinó ja s'haguessin marxat a altres parcs amb menys serveis. I l'edat augmentarà fins que no entri el nou personal, que possiblement els destinaran a parcs petits i allunyats dels grans nuclis urbans, però que esperem que també es pugui abastir de personal parcs com Mora, Gandesa, Falset, Mollerussa, Tàrrega... que es troben en mig d'un entorn complicat a l'estiu.

La motivació no és un factor gaire palpable però segurament tampoc és la raó per la qual es progressi a menys velocitat que en campanyes anterior. La gent està fent un esforç per cubrir els mínims dels parcs i als parcs grans el nivell de motivació es veu en el neguit d'aprendre sempre coses noves.
El que si ha canviat és l'estat del bosc. El bosc ara és més tupid. No fa tants anys que hi progressaves com si res, però ara necessitem que ens obrin pas a base de moto-serres i eines manuals, perquè sinó avançar pel bosc és una feina molt feixuga. Però no ens ho hem de prendre com que ens aplanen el camí i per tant hem de progressar millor, sinó que tot i tenir millor pas, el combustible sobre el que treballem és més dens i cal apagar-lo amb més quantitat d'aigua, i això si ens obliga a estar més estona remullant i tirant aigua a pressió. Estic convençut que aquest és un dels factors clau que no ajuda a fer via. Aquest podria ser un bon punt treballar en la millora. Fer una segona línia per darrera, la primera anant ràpid i la segona tirant amb paciència però alhora buscant tots aquells punts calents que li han quedat a la de davant.... suposo que en parlarem els propers mesos.
També hi ha altres factors, que derivats de la implementació de la seguretat a tots els nivells, ha fet que abans de començar a tirar aigua t'asseguris on poses el vehicle, revisis la zona per evitar sustos posteriors, i també buscar punts segurs durant la progressió. Si parlem del LACES com algo molt important, també hem d'assumir que la SEGURETAT comporta un treball més pausat i no tant "a salto de mata" que fèiem abans, en que no es tenia en compte si entràvem en una fondalada o una carena exposada a alguna carrera del foc.

Avui, tot i ser agost, us volia fer reflexionar una mica. De fet fa molts anys que sento a un sector de la casa "queixant-se" que les línies d'aigua no progressen, que van lentes i que la sensació en aquest moment és que es va més poc a poc. Les dades jo no les tinc. Si algú disposa d'elles, doncs si us plau, feu-me-les arribar i intentaré completar-ho en un nou post.

Apa, fins el proper incendi.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Els alertants que ens alerten d'una alerta

Hola, 112 telèfon d'emergències, díguim en què el podem ajudar?
Si, hola, "sóc l'alertant", és que vaig per la carretera amb el cotxe i, en lloc de mirar la carretera, mirava el paisatge. I de pas truco pel mòbil, perquè per trucar per una emergència si puc fer-ho mentre condueixo, oi?...
I així comença una trucada típica de les que ens activa als bombers.

L'alertant és aquell ésser curiós, bon samarità, que avisa d'alguna cosa que desconeix, que li sembla estranya, i que com ignora si és un perill o no, decideix trucar i avisar. Vaja, l'alertant de tota la vida.

I aquí és quan hem de fer diverses diferenciacions... aquell alertant que està a casa avorrit i que mira per la finestra, el que va amb el cotxe i no té clar per on circula, i aquell que tot i ser personal d'emergències (també hi ha bombers aquí) avisa de quelcom sense tenir una base certa.
Per una banda hauriem d'entendre a tot aquell alertant forani que veu una fumerola en un lloc que desconeix, perquè és el primer cop que hi passa i per tant no és conscient que a la primavera els pagesos cremen la poda i preparen el camps. Per tant és l'època en que aquest tipus d'alertant predomina. Generalment són serveis que un cop hi arribes comproves la crema controlada o una zona delimitada pel pagès sense perill (perquè hi ha una franja de seguretat sense vegetació). Acostumen a ser sortides a serveis previsibles, perquè l'estacionalitat ens marca i que sovint els bombers que hi anem en camió pensem (encertadament o no) que caldria filtrar i triar les trucades per evitar sortides a llocs indefinits i que la veracitat de l'emergència i perill són molt baixes. Aquí hi podem trobar des de l'alertant que per l'autopista veu un fum al fons entre dos punts quilomètrics, fent que la recerca de la fumerola perduda sigui com trobar una agulla en un paller. De vegades això passa a la nit, i cal trobar una llum a l'horitzó. El cas més bèstia (i que alguns ja heu escoltat) és quan finalment va aparèixer la lluna darrera una muntanya i que donava una bona resplandor (Si, jo he anat a apagar la lluna).
També tenim aquell alertant que des de casa (i per tant hauria de conèixer el seu territori i també veïnat) ens avisa que veu foc a l'altra costat del poble, allí lluny després del parc, o simplement que veu foc a casa d'un veí (sigui a la terrassa o a dins de casa). Aquí també tenim un nombre baix d'encerts (ep, que de vegades l'encerten) trobant-nos veïns que tenen una barbacoa a la terrassa, cremes controlades, pols d'un vehicle que passa per un camí i de vegades algú que se li ha cremat el dinar i simplement obre la finestra per a que ventili.
Finalment el pitjor, és aquell que tot i patir les conseqüències de molts alertants també fa d'"alertant" i envia a camions de bombers i ambulàncies a bestieses similars a les que us he descrit abans. En aquest cas dic bestiesa, pel simple fet que algú que treballa en emergències hauria de assegurar-se que el perill realment és una emergència, urgència o alguna cosa pitjor. Algú que treballa en emergències hauria de parar el cotxe, desviar-se per comprobar i si pot ajudar a resoldre l'emergència. Algú que treballa en emergències hauria de saber la diferència entre una sospita a una evidència i per tant quan només és sospita arribar a evidenciar que efectivament algo passa.
Podem avisar d'olor de fum. I tant! No seria el primer aparcament de cotxes que té l'extractor aturat (intencionadament) i després de posar en marxa un cotxe vell el fum envaeix l'espai. Després arriba algú que no entén de cotxes (no passa res) i creu que potser hi crema un cotxe o que alguna cosa ha passat. Aquest, tot i aparentar ser un servei "tonto" no ho és. L'acumulació de fums, la disminució d'oxigen, la presència de monòxid de carboni pot crear una atmosfera tòxica i provocar un dany major.
L'alertant hauria de servir per trobar perills reals, sempre ens podem equivocar, però no poden crear el perill de posar camions de bombers i altres vehicles d'emergència a la carretera i carrers de les ciutats amb sirenes i llums prioris passant semàfors en vermell, saltant-nos stops o esquivant vehicles a la carrera mentre intentem adelantar-los.

De tota manera no deixeu de ser alertants. Quan l'encerteu sou els millors veïns del món, els millors conductors o els millors observadors.

Avui és el primer post d'estiu, una mica desenfadat i amb un pèl d'humor, però no cregueu que l'alertant sigui cosa de broma, ens dona més feina de la que us penseu.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!