la DGPEIS contra els bombers

És curiós com hi ha una gran desfasament entre els parcs de bombers i l'alta "jefatura". Els torns, que ens fem un fart de parlar, som capaços de veure coses tant singulars com que els nous camions escala porten matriculats des de començament d'any i en canvi alguns estan parats a Cerdanyola. Uns altres son camí de Madrid dalt una góndola. Les garanties van passant el seu temps. Pel que sembla no som capaços de trobar a 6-7 bombers per portar-les a Madrid i tornar, però si de contractar góndoles per transportar-les, i es paguen molts més diners... I és que pagar hores a un bomber, per moure un camió no és possible, però si es pot pagar una morterada (imagino que per via d'una licitació) una empresa de transports. Des de dalt no son capaços d'oferir unes condicions normals als bombers per a fer un viatge, d'aquest tipus. Com tampoc son capaços de pagar cap despesa als qui van a concursos d'excarceració o de qualsevol altra mena. La recompensa és simplement la satisfacció d'anar-hi. Això si, deixant la família sola una setmana i pagar-te tot el menjar. Per amor a l'art. I així tantes i tantes coses. Però per contractar 6 viatges de góndola Cerdanyola-Madrid no hi ha problema.

Aquest desfasament entre parcs i DGPEIS està en molts altres àmbits. Recordo les primeres reunions amb la nova direcció bomberil. Ells tenien molt clar que havien de comprar 92 BRP. No es van moure ni un mil·límetre en que havien de ser vehicles per a tot, 4x4 i BRP. Avui però, tots sabem del gran error. 92 camions amb equip d'excarceració, equips elèctrics, de protecció química, de gas, etc. parats una setmana a foc forestal, enmig de la muntanya lluny del seu parc... Vaja, que quants SCANIA veiem a foc forestal? ben pocs. Comprar 92 BRP també és comprar 92x4 equips d'aire (espatlleres, ampolles, pulmos i ampolles de recanvi). En definitiva, tenim tot de vehicles 4x4 (4x2 amb diferencial central) per pujar muntanyes que no xafen ni un camí de terra, mentre allarguem la vida agònica dels ATEGO BRP i BFP, mentre esperen la compra de no sabem quins nous vehicles forestals. En fi, que està passant tot allò que se'ls va dir ja abans de la pandèmia. Tot s'ha complert.

Alhora seguim esperant les obres de parcs com Tarragona i Reus, però també de Manresa i la seva seu REC. Però ells ja tenen venuda la moto que tot s'arreglarà. O que aplicarem els nous acords sense problema. Doncs no hi ha setmana que no surti un nou conflicte d'interpretació. L'últim amb el GRAF. Que no son bombers? Doncs també els apliquen tots els acords. També han aflorat els invents de la REL, amb la prioritat a fer festes personals en lloc de les auto-permutes de guàrdia. Si al final serem esclaus de la DGPEIS! Tampoc et deixen fer cap activitat fora de l'horari regular, per tant només pots fer visites a empreses, centres escolars, formacions i xerrades a la població i persones de risc dins el teu horari de guàrdia. I si hi ha un servei qui es fot és el "client", que és el principal interessat. Però això si, contracten una góndola per anar a Madrid. Per diners no deu ser.

Cada dia hi ha més persones rebotades amb el sistema assolit. Tot son obligacions, però no percebem cap satisfacció. A les guàrdies fem pràctica de matí i de tarda. Ja ningú recorda quan es revisaven la resta d'equipaments dels vehicles i els magatzems. Recordo quan cada setmana es posaven en marxa totes les motobombes del parc. Els electrogeneradors. Els focus. Les electrobombes. Tothom coneixíem els "truquitos" de cada màquina. Ara ja no. Cada parc, cada comarca, cada regió té una tipologia de serveis més standard. A Lleida som molt urbans, vivim de les assistències i els incendis d'interior. I la nostra guàrdia es basa en practicar-ho i buscar maneres de millorar el que fem. Però un dia has de trobar un ERA en concret perquè te'l demanen del magatzem. Un altre has d'inventariar una altra cosa, perquè sembla que li cal una revisió extraordinària... i així cada guàrdia. I clar, el més calent està a l'aigüera.

Però bueno. Després és quan la maten. Nosaltres seguim amb el material que es va envellint i amb els nous equipaments dels SCANIA que quan s'espatllen ningú ha previst que hi hagi estoc de recanvi. Així que tornem als ventiladors a motor, espatlleres d'altres marques o models, els detectors que ja més que caducats estaran florits i tot. No sé, avui no estic gaire optimista. Més que res perquè qualsevol dia es trauran un altre colom de sota la txistera i ja en portem un grapat. Com deia aquell: Que no nos engañen, que nos digan la verdá.

Amb la prevenció no s'hi juga

Aquesta setmana no em surten els números. L'últim post no va ser llegit/obert per massa gent. Desconec el motiu, perquè vaig fer el de sempre. Curiosament però, ha estat dels posts que més interaccions m'han reportat. Algunes vegades els lectors feu algun comentari a peu de publicació. Però aquest cop he rebut missatges directes de persones amb qui tinc relació i per tant tenen el meu número de telèfon. Doncs això, tot i ser dels posts menys llegits (espero que el recupereu i llegiu aquesta setmana), he rebut diferents missatges felicitant-me pel tema i també per fer-me notar que hi ha alguna possibilitat de que finalment la prevenció a la llar sigui un tema recurrent en la publicitat institucional...

De fet, diumenge pel matí, vaig rebut un missatge que m'enllaçava a un twit del Departament d'Interior (ja no és ni Bombers, sinó el mateix departament) en que parla de les llars de foc i la necessitat de tenir instal·lat a casa un detector de fum. Twit d'interior. Sabeu que sóc l'únic que hi ha fet Like i re-Twit? O tothom està de vacances o ningú és conscient de la importància d'aquesta informació. No entenc res.

Porto molts anys amb aquest bloc, he parlat del gran nombre de serveis que tenim causats per les llars de foc (moltes d'elles imfumables) que hi ha construïdes en aquest país. Cada any, quan es comencen a posar en marxa les calefaccions i les llars de foc, el nombre de serveis de bombers per mal funcionament d'instal·lacions de gas, de cremadors, d'extractors de fum o simplement de la deficient construcció de la caixa de la xemeneia, provoquen un grapat de serveis. Alguns provoquen persones intoxicades per fum o per monòxid de carboni i d'altres directament un incendi. Moltes d'aquestes situacions son evitables. Ho son perquè cada any es repeteixen els mateixos errors tant humans com constructius com de revisió. Un simple detector de fum a casa pot salvar-nos d'un gran ensurt.

Mirant per internet, al mateix Amazon (o qualsevol de les botigues d'aparells elèctrics de la vostra ciutat) podeu aconseguir un detector de fum. Preu? el primer que surt val 19,95€ i us arriba demà. Paga la pena tenir-ne un parell a casa! I no pagaria també la pena que, la Generalitat, Interior i Bombers féssin anuncis d'aquest tipus? Potser no "incitant" a comprar detectors, però si a que la gent revisi la seva instal·lació, que prengui mesures de protecció (revisió de la caldera, de l'extractor de fums...) o simplement que facin netejar la xemeneia abans de començar el fred. Totes aquestes petites accions dificulten que puguem tenir un ensurt a la llar. Per als qui tenen llar de foc, un detector de CO (monòxid) costa a partir de 27€. També és una eina que salva vides.

A Lleida, des de Bombers anem a les escoles i instituts a explicar què poden fer els alumnes i professors per evitar ensurts i de com evitar les situacions mes comunes d'incident a la llar. Tot l'auditori acaba al·lucinant del gran nombre de coses senzilles a fer (i que no fan) per evitar un petit incendi a la cuina, al menjador o que el fum no pugui afectar ni a ells ni als pisos veïns. I és que la cultura preventiva d'aquest país és tant i tant petita! Al nostre entorn, la cultura preventiva només existeix per a dir que utilitzem el casc (com a treballadors) encara que estiguem a l'aire lliure. O per calçar-nos botes amb puntera metàl·lica, encara que ens costi una ungla o una fascitis plantar. Som meticulosos a la feina i no ens podem permetre un sol accident laboral, però en canvi l'estadística diu que el major nombre d'accidents els tenim a casa.

Amb aquest post d'avui, només espero una cosa. Que la casa comenci ja d'una vegada per totes a fer campanyes efectives (i dotades amb pressuposts suficients) per a divulgar tot de missatges a la població  de què poden fer per evitar patir un incendi o una intoxicació a la llar.

Perquè no hi ha campanyes de prevenció a la llar?

No tinc per costum donar detall dels serveis als que vaig. Tanmateix això no vol dir que mai hagi parlat de serveis en els que he estat o d'altres que n'he pogut fer seguiment. Diguem que intento ser curós en tot allò que fa referència a les persones involucrades (les víctimes i els damnificats), no sóc cap veu autoritzada per donar ni els detalls ni molt menys per saltar-me les lleis de protecció de dades. Això no vol dir que no pugui acabar parlant de serveis.

 Quants cops m'haureu llegit criticant que per una "merda" d'incendi s'hi han enviat desenes de camions... Cert, ho he fet i ho podeu trobar a l'historial. Però si una cosa tenim (o hem tingut molt de temps) en aquesta casa, és amagar-nos la informació. Potser per això molta gent no sap ni que tenim un equip de periodistes que, des de dins, informes als mitjans de comunicació. Però qui informa als propis bombers?

Per sort, des de fa alguns anys, existeix un grup de Telegram de cada regió. Desconec quants bombers segueixen el compte de la seva Regió. Jo ho faig i de tant en tant (quant tinc guàrdia de suport) faig seguiment actiu de la resta. De fet, fa molts anys que em varen convidar a seguir el grup GRAF01. Tot un descobriment per a entendre com es gestiona un incendi forestal de certa envergadura. Però també per a entendre i conèixer diàriament les previsions meteo i les últimes dades (les del dia anterior i de l'última nit). Així que qui més i qui menys, pot estar actualitzat amb les diferents actuacions que hi ha al seu voltant. Evidentment ni s'hi pengen tots els serveis, ni s'hi poden penjar tots els detalls.

Un exemple, algun dels últims serveis als que he anat. Aquesta setmana hem tingut dos serveis ben especials. En ambdós persones de certa edat, els quals (i així ho explico al meu entorn) els van recollir tots els àngels de món mundial, per a que cap dels dos tingués bitllet directe per anar a veure Sant Pere a les portes del cel. De vegades no t'expliques com algú que tenia tots els números de loteria per morir, li ha tocat l'únic que el salvava.

I és que la gent gran són, segurament, un dels nostres clients principals. Recordo una ocasió, fa anys, a Lleida, en que vàrem anar a una olor de gas a l'escala d'un bloc de pisos. En principi no sentíem res i el detector tampoc. Però en un moment vàrem percebre una petita olor que podia ser-ho... així que ens vàrem posar a indagar per l'escala. Finalment ens va sembla que potser en una planta es sentia una mica. (al final va ser tot molt intuïtiu), així que vàrem trucar a la porta (no recordo si al timbre o donant cops). Ens va obrir un home d'edat força avançada. Uffff quina pudor de gas que feia! Apa a córrer cap a la cuina. Hi havia un fogó obert deixant anar tot de gas ciutat per l'habitatge. La dona d'aquest home estava al menjador mirant la tele. Cap dels dos olorava res. I fotia una pudor de gas!

Aquesta setmana no ha estat una manca de percepció de l'olor. Sinó que ha estat la manca de la percepció de perill, el voler fer el mateix que quan eren joves. Sovint les persones grans creuen que a ells no els hi pot passar res. Així que tots aquells que tenim (o hem tingut) persones grans a la família (pares, avis, oncles) ens els podem trobar en qualsevol moment pujant a dalt una escala, utilitzant una màquina d'obra, o simplement conduint un cotxe. Quants, dels que viviu en un poble, us creueu amb persones de més de 70 anys cada dia amb el seu tractor cap al tros? I les barres anti-bolcada? Altres cauen, es perden, tenen accidents anant o tornant del tros o simplement deambulen per la ciutat fins que algú els troba a faltar.

Però per a tenir un accident o que se't cremi la casa no cal haver complert 70 anys. Només cal que no fem les coses que toquen. Que no seguim els quatre consells de seguretat i prevenció que l'administració  ens hauria de recordar periòdicament. Les campanyes que fan per la tele? Les que et diuen que et compris un mòbil de segona mà, que et protegeixis de la calor o que pots fer un curs ocupacional per millorar o aconseguir una feina. Però quantes campanyes ens ensenyen que no hem d'omplir les regletes (o lladres) d'aparells endollats? O quantes et diuen que tinguis bé la instal·lació elèctrica (per a que se't desconnecti automàticament en cas de X).

Aquest darrer estiu, a més de tota la calor, temperatura i manca de pluja, hem pogut veure a les notícies, anuncia i campanyes diverses que molts dies no es permetia anar als parcs naturals, ens recordaven contínuament de no fer foc i que davant qualsevol sospita de fum avisar al 112. El resultat ha estat que tot i la molta calor i sequera s'han cremat molt poques hectàrees i hi ha hagut molt poques ignicions. Això significa que les campanyes funcionen! (tot i que si veus fum, hauries de comprovar mínimament què és). Aquesta setmana també vaig anar un un incendi d'habitatge i era una barbacoa a la terrassa. No sé si era enveja del veí o que no li agradava l'olor de carn (que es sentia des del carrer).

El que vull dir amb això, és que cal fer campanyes per a moltes coses (també per a ser més ecològics quan haguem de canviar el mòbil), però crec que des de bombers hauríem d'insistir en que hi haguessin campanyes de conscienciació de què EVITAR a casa per a que no se'ns cremi la llar. Què hem de fer i què NO en cas d'incendi. Perquè la gent, en general actua totalment al revés de com hauria de fer-ho. Uns perquè no son conscients de les regletes elèctriques ni dels patinets al mig del menjador i els altres perquè fugir deixant-ho tot obert pot resultar fatal per als teus veïns de bloc. I sinó que ho preguntin als veïns de Badalona on es van cremar diversos pisos d'un mateix bloc, el gener del 2019.

Formadors de futur

Aquestes últimes setmanes un nou neguit ha sobrevingut a alguns companys del torn i del parc. Res important. Però sempre m'ha sorprès com hi ha gent que s'apunta a un bombardeig, perquè ha de fer punts, cursos i mèrits de tota mena, per anar acumulant punts per als pròxims concursos de trasllats. També n'hi ha que ho fan perquè els crida l'atenció algun tema en concret, són els que menys. Però el que és primordial és que t'agradi i et motivi especialment l'àmbit pel qual om es presenta.

El que deia. Fa molts anys que sóc formador de NRBQ i m'he trobat amb situacions de tota mena. Evidentment, als meus inicis em costava posar-me en front d'una classe. Poc a poc, amb l'experiència i la formació que tenia de base vaig anar agafant l'experiència que necessitava. Reconec que al principi havia tingut algun problemilla. Un cop uns alumnes de Bàsic em van dir que havia explicat malament el que era una BLEVE. Jo em vaig posar vermell i tot. Me'n vaig sortir perquè jo només volia explicar el concepte genèric del canvi de fase i augment sobtat de volum. Però certament, la definició que a ells els exigien era una altra ben diferent a la que jo els hi havia donat. Des de llavors tinc molt clara la versió que he de dir. Tot i que el 90% de la gent que explica una Bleve, com un simple canvi d'estat, ho fa malament. Coses de la vida.

Actualment no necessito massa preparació per donar una classe teòrica i/o pràctica. Però fer-la per segon cop sempre surt molt millor que la primera, simplement perquè tens els tempos molt més controlats. Llàstima que massa sovint haguem d'anar a corre-cuita perquè el temps destinat per cada taller sigui irrisori amb la feinada que s'hi vol fer.

Malgrat tot, no és el mateix donar un Bàsic que una Formació Obligatòria. Els primers venen de zero i sovint has de filar molt prim amb el que expliques. No pots anar-te'n per les branques, no pots donar un excés d'informació, has de quedar-te amb els grans conceptes bàsics de com muntar X, com vestir-se Y o simplement com funciona l'aparell Z. El que acabin fent bé una maniobra de taponament o de transvasament és tant relatiu! Necessiten posar-se un nivell 2 i un nivell 3, però no els pots demanar meravelles. Han de veure el seu confort, què han de tenir present i també els punts clau de cara a l'examen del mòdul. Que acabin posant bé una cinta amb tensor de carraca me la sua bastant. A mi el que m'interessa és que vegin que amb guants químics, i el vestit de protecció pertinent, és força dificultés d'emprar les eines habituals. Doncs imagina les que no tenen per la ma! Per qualsevol treball per simple que sigui, la possibilitat de fer-lo malament o de manera molt lenta és molt gran. Sovint els acabo dient que l'especialitat de l'NRBQ consisteix en acabar fent de mecànic. Posar cargols, utilitzar cintes i carraques, inflar coixins d'aire i posar adaptadors a les sortides de producte de dipòsits. El més fàcil és posar-se un vestit de protecció a líquids o a gasos. Fer-hi coses és una altre món.

En canvi, els alumnes de Formació Obligatòria tot i no ser tant agraïts, sempre són més fàcils. A tots els hi pots ensenyar (i ho agraeixen) trucs i detalls de qualitat. També tenen un perfil molt més col·laborador, pel simple fet que tots ja tenen assolit l'ofici de bomber. Llavors només els has de demanar que facin X i ja saben com fer-ho. Que li posin més ganes o menys depèn de molts altres factors. I la millor anècdota, la tinc amb un grup de caporals ja fa una pila d'anys. Un bomber, que em constava com a follonero, em va agrair ser el primer que li havia fet entendre l'ús dels detectors de gasos amb el tema dels límits inferior i superior d'inflamabilitat. De fet, sovint aquelles regions més canyeres, amb més serveis, també son les més dinàmiques durant la formació.

A l'últim curs per habilitació de GRIT, s'hi van presentar gent de parcs de FRQ (ara URT) i també formadors NRBQ. La veritat és que amb la majoria dels seleccionats no hi havia coincidit mai, senyal que majoritàriament eren de parcs de Furgó. Alguns sense ser ni formadors, ni dels 4 parcs preferents, tenien formació específica. Per tant, no només has de voler, tenir ganes i la predisposició, sinó que has de tenir formació i/o experiència. El resultat va ser que es va formar un grup prou gran i heterogeni, en que les aptituds i les habilitats personals es sumaven, demostrant-se un cop més que la suma de coneixements és la qui dona millors resultats. Ningú és millor que ningú. Un sap una cosa i l'altre en coneix una altra. I entre tots aportem i trobem la millor de les solucions, tot i que en NRBQ no hi ha una solució única, provablement hi varies maneres de resoldre el "problema", unes més eficients que altres.

Doncs el que us deia. Potser en un futur, com en el meu cas. Després d'alguns anys assistint a jornades, fent de formador i acumulant experiències, molts d'aquests nous formadors que es presenten en aquesta última convocatòria, podran acabar en algun lloc que hores d'ara no podem arribar a imaginar. De fet, fa 5 anys ningú es podia imaginar que avui hi hagués un grup preparat per intervencions tecnològiques, GRIT. I molt menys amb el bon resultat que està donant.