dilluns, 28 d’abril de 2014

escalfant els motors de la campanya forestal

Be, avui és d'aquells dies en que fins a última hora no m'he posat davant l'ordinador i m'he posat a escriure sense tenir gaire clar el que acabaria dient. Porto tota la setmana pensant en que no volia escriure sobre les reivindicacions, i no ho faré. Tampoc volia parlar d'algunes coses extranyes i que no em quadren amb alguna gent del parc del meu poble. Però com que s'apropa la campanya forestal i aviat ens trobarem als incendis forestals d'arreu del pais, doncs tiraré per aquí i a veure què passa.

Reconec que la situació entre professionals i voluntaris s'ha enrarit els últims anys. De fet els dos posts més llegits d'aquest bloc son: Qui necessita dels Bombers Voluntaris? i Caram la Campanya Forestal de 2012! ambdós amb referència al treball conjunt dels dos col·lectius.
I si, crec just parlar "d'ambdós" col·lectius, tot i que penso que és una llàstima i fins i tot un error aquesta dicotomia que alguns volen posar en els dos extrems d'una taula. Per una part els bombers professionals, per uns els culpables de molts abusos, inútils i passotes, per altres els qui realment estan sempre davant dels serveis, donant el millor de si mateixos i alhora amb una de les millors formacions i experiència de la panínsula... per altra part hi ha els bombers voluntaris, que per uns son nens (i no tant nens) que juguen a fer de bomber i que van i tornen a casa quan els dona la gana... i per altres son l'element imprescindible per tirar endavant aquesta casa de bojos.

Si. Actualment si parles amb els bombers professionals et trobes sovint comentaris dolents respecte als bombers voluntaris i si parles amb els bombers voluntaris et trobes pràcticament les mateixes raons en contra dels bombers professionals.
Des de fa un parell d'anys quan ens ajunten camions dels dos colectius... comencen a parèixer problemes. Mirades amenaçadores, alguns crits, força malentesos... Fa alguns anys estant encara al parc de Mollerussa un cop em van treure una ma per la finestra ensenyant-me el dit del mig, en una mena de competició entre els dos camions per qui arribava abans al servei i en una carretera de corves... en els últims dos anys he vist com un camió s'allunyava de la resta, es feien fotos i les penjaven a les xarxes com si fossin els únics que hi eren. He vist escridaçades entre uns i altres, he vist gent de braços creuats al peu del camió emprenyats perquè un altre els havia fotut alguna escridassada, també hi ha qui (i crec que no era una gracieta) em negava alguna conversa banal amb l'excusa que jo escrivia malament dels bombers voluntaris, ... i així un grapat de situacions que cada cop ens hi trobem més sobint.
Algú ens ha volgut separar, i ho ha aconseguit. El que no ha previst és que als incendis ens trobem, i la campany forestal de 2014 està a punt de començar. I allí ens trobarem. I una de dos, o intentem no barallar-nos (difícil) o comencen a posar les agrupacions de camions per col·lectius... i qui avisa no és traïdor.
aviat pujaran les temperatures

la humitat i la disponibilitat del combustible començarà a canviar
La campanya, com deia, està a punt de començar, i fins ara el que sabem és que durant l'hivern ha plogut irregularment, però hi ha moltes zones amb poca acumulació hídrica. Incendis per ara no n'hi ha hagut, però ja vindran, a València i a les Balears ja n'han tingut, i no son per una qüestió política, son per la sequera acumulada i pel vent. I de sequera i vent a Catalunya també n'hem tingut. Ara a més s'hi suma la mala relació, acumulada també, entre bombers voluntaris i bombers professionals.
Com acabara tot? Depèn. No dependrà de si hi ha 5 o 25 helicòpters, ni de si hi ha 100 o 150 auxiliars forestals. Tot dependrà de la pluja, dels dies de vent, de la calor i sobretot de nosaltres mateixos, de si som persones o som idiotes.

dimarts, 22 d’abril de 2014

la culpa no és dels pobrebombers

 
La culpa no és dels pobrebombers, no, no senyor!
No estic disposat a assumir una culpa que no es meva. Les arques de la Generalitat estan buides, però això no és culpa ni dels bombers, ni de la majoria del personal sanitari o educatiu.

Ningú diu que tots haguéssim estat sants. Tots coneixem casos de bandarres que li han posat molt de morro, però això dins d'uns pressupostos hipermilionaris son un petit percentatge del total de les despeses i el malbaratament de recursos.
Es poden entendre moltes de les retallades per tal de gestionar eficientment els pocs diners disponibles, però mai entendré com la culpa ens l'endossen als treballadors enlloc de donar-la als gestors. Si, als gestors. Aquells que dediquen les grans partides pressupostaries a comprar camions de grans marques, o d'altres sense assegurar-se que aquells camions han estat dissenyats i dimensionats a les necessitats reals dels que hi van dins, no dels que pinten quatre ratlles amb l'autocad. Tampoc és culpa dels que habitem els parcs de bombers, alguns fets fa un grapat d'anys i que necessitaven una posada al dia, però una posada al dia no vol dir fer obres faraòniques o parcs que potser seran molt bonics però que a l'hora de la veritat en poc temps comencen a sortir molts dels seus defectes constructius. Tampoc és culpa meva ni dels meus companys que els programes informàtics calgui renovar-los, posar-los a punt o que els equips de protecció (jaquetes i cascs) s'hagin de canviar per uns de més segurs, menys pesants i sobretot perquè molts dels que encara tenim estan desgastats (i evidentment és part de la nostra seguretat).
Tampoc és culpa meva les concessions i contractes milionaris als nous programes, jaquetes i tot els seu manteniment... tot això va restant diners disponibles a sous, renovació del vestuari, manteniments d'infraestructura i també al combustible dels camions (que de moment podem anar omplint el dipòsit dels camions), també resta diners per contractar personal de reforç per l'estiu, helicòpters (de dubtosa eficàcia sobretot en el nombre)...
Quan falta gent no és per culpa meva, ni d'indisposicions, ni de baixes, ni de tonteries, la manca de personal és perquè falta gent als parcs!  i com a regal ara son capaços d'enviar-te de guàrdia a 150km per anar a cobrir els mínims d'un parc.

I com tothom tenim dret a fer les festes i a complir l'horari que tenim estipulat, però ara sembla que també sigui culpa nostra que les hores laborals que hem de fer siguin 1688, aquests gestors ens volen endossar més de 100 hores addicionals. Evidentment les volen pagar, però a un preu ridícul. Ep que sigui ridícul no vol dir que no hi hagi gent que cobra menys per altres feines, o simplement que no cobra. Però no tothom pot fer de bomber, i a més és una professió de risc. Per molt que passem algunes hores sense assistir a serveis, no treu que quan anem a un incendi sigui una tasca complicada tant per la seva perillositat com per la coordinació dels diferents membres que hi son.
Per això estic bastant més que emprenyat. No entra al meu cap com algú és capaç de parlar malament dels bombers. Algun periodista i algun polític hauria d'entrar a un incendi d'habitatge amb nosaltres, també haurien de veure un accident de veritat i ajudar-nos en el que hi fem, o estar amb nosaltres amb la motxilla a l'esquena i tirant línia a foc forestal, i es donarien conte que nosaltres anem als llocs on tothom fuig o no vol estar. Un accident no és una situació gens agradable, el que passa és que si fas la feina ben feta al pujar al camió tens un somriure a la cara, tot i haver viscut una gran desgràcia, perquè ets conscient que has aplicat el que millor sabies fer i, tot i la desgràcia, a cop curt ja no anirà a pitjor.

Sense plantejar quin és el futur del Cos de Bombers ni quin ha d'acabar sent el model a seguir o, perquè no, crear un de nou, cal que ens plantegem si volem un cos de bombers eficient o volem simplement un grup de gent vestida amb casc i jaqueta dalt d'un camió, perquè no és el mateix. No, no ho és. Tots podem entrar al youtube i buscar paraules com "incendi", "foc" o "bomber" i en l'idioma que vulgueu. Veureu que alguns serveis de bombers son horrorosos, altres dolents, altres encara pitjors, alguns son teatrals (com molta de la parafernalia dels americans), altres son inexplicablement lents, i veureu també imatges de molts accidents que pateixen.
Plantegeu-vos que voleu... imatges com aquestes que acabeu de veure o la de serveis eficients, amb bombers formats i ben equipats... ara podeu buscar "focs d'interior", "contenedor flashover" i tot un grapat de simulacions de laboratori. Els bombers catalans estem més a prop d'aquests últims que dels primers, us ho ben asseguro. Reflexioneu.

La culpa no és dels pobrebombers. La culpa és d'alguns dirigents polítics i de la "cúria" bomberil que portem arrossegant tots aquests anys.

dilluns, 14 d’abril de 2014

la abeja Maya

Avui us faré un post una mica diferent als que us he acostumats les últimes setmanes. Lluny de queixar-me i posar a parir la casa i la cúria (que molt possiblement s'ho mereixen i ho seguiré fent fins que canviïn) avui us faré quatre cèntims del típic servei de primavera.

Des de fa alguns anys, que no tants, uns 7 o 8, hi ha hagut gent al servei que per un map o una col li ha interessat d'anar a recollir eixams d'abelles. Primer es feia al sortir de guàrdia, a primera hora, ja que durant el sol del migdia no t'hi pots ni acostar. Però sempre hi ha qui s'ho manega per a generar hores, amb el que finalment el servei va regular el tema i ara és un tipus de servei al que podem anar qualsevol de nosaltres (a menys que hi hagi algú del torn que hi tingui una especial predilecció -que hi va sempre- o algú que hi té al·lèrgia i sol hi va si no hi ha més remei).
Així doncs, quan arriba la calor de la primavera i sobretot després d'uns pocs dies de pluja explota la floració i amb ella les abelles i vespes surten de la seva letargia. I la gent, que no entén d'abelles ni vespres truquen a la urbana i a bombers per a que els treguin aquell niu que no els deixa sortir al balcó.

És curiós com a ciutat un niu d'abelles o vespes causa estralls. La gent s'espanta i amaga. Comença a fer moviments estranys amb els braços i al final aconsegueixen emprenyar aquestes bestioles, que en el cas de les abelles son importantíssimes per la bona collita de fruita (ei, que estem a Lleida!).
Tinc dues anècdotes que venen al cas. La primera va ser el 99, quan vaig estar per Alemanya, de visita a un amic. A un àrea de descans de l'autopista, camí de Berlín, hi havia tot de gent dinant de pic-nic a les taules. I estava ple d'abelles. Ens van dir que no hi havia cap problema, que si no les molestaves elles no molestaven... i si, així era. Nosaltres vàrem dinar entre abelles i cap picada. Atents, això si, per la falta de costum, però be. L'altra és de la tardor última. A Ivars d'Urgell, (us recomano que aneu a fer una volta per l'estany) al porxo de l'entrada hi havia un vesper. I tot de vespes passejant per allí. Els amos, que segur que sabien de la seva existència no l'havien tret, ni tampoc avien avisat a ningú. Realment el cap passava a 2 pams a tocar-lo, però tampoc passava res. No era un dia de massa calor, però eren actives. Cap de la colla que anàvem es va espantar excessivament i ningú va ser picat.
Això a ciutat és impensable. La gent a la mínima et truca. Hi ha agrupacions d'abelles que es posen a una branca d'un arbre, a varis metres per sobre la gent... i et truquen. Alguns a balcons que fa mesos que ningú hi surt, però aquell dia, ves per on, fan nosa. Altres simplement perquè hi ha un niu de vespes amb la mida d'una nou, proper a la porta d'una botiga o sobre un magatzem que fa setmanes que ningú obre. El millor son aquells serveis en que el propietari de la finca (que també anem al camp, lloc on viuen les abelles) t'assegura que fa un parell de setmanes que ronden per un arbre o una paret i que els nets, nebots o qui sigui no poden estar voltant. I quan ho revises, res, no hi ha res. Vols dir que feia setmanes? o te'l vas trobar ahir i algun amic t'ha dit que truquis a bombers que te les traurem?
Fa unes poques setmanes, a Lleida

No tots però son anecdòtics. Ens han avisat de nius a la porta d'una guarderia, a la paret d'una escola, o un balcó amb la paret tota plena. Fins i tot en una benzinera hi hem vist milers d'abelles a les reixes de ventilació entre la paret i la marquesina... que després també han marxat soles.

Per mi el 95% de nius es quedarien al seu lloc. Però be, és el servei estrella d'aquests dies de primavera. Perseguir abelles, i entre abella i abella algun foc d'habitatge. Però tot té els seus avantatges, algun company aprofita alguna arna per fer-ne mel que acaba portant al parc, o algun apicultor també ens en dóna. Umm.

dilluns, 7 d’abril de 2014

Diari de guerra (capítol 5)

Em creia jo que ja quasi era acabat, però cada dia que passa s'embolica encara més.

No n'hi havia prou amb l'expectativa creada per la propera proposta de publicació del decret d'ampliació de jornada, sinó que el divendres hi va haver una reunió del Director General i l'alta direcció a l'ISPC per il·lustrar als Caps de Regió, tècnics, i sergents caps de parc amb les "novetats" de la Campanya forestal de 2014, algun tema de seguretat i sobretot de com gestionar les noves guàrdies d'ampliació de jornada. Però per un cop, i possiblement serveixi de precedent, els tècnics i caps de parc van expressar el seu malestar amb la cúria bomberil.
És curiós, pel que hem sabut posteriorment, els tècnics feia dies que s'ho estaven manegant. Tot ben secret. Però tots els "operatius" n'estaven al cas. Tal com ens arriba, sembla una revolució des de l'interior perfectament organitzada. Hi ha queixes força generalitzades sobre noms concrets de la "cúria". Gent que fa molts anys que s'hi remena i que allí estan, perseguint una pastanaga a canvi de no se sap que.

De tota manera, com que la seva guerra, no és 100% la nostra, tot i que molt semblant, acabo parlant del nostre bàndol.
Bona la capacitat que s'ha tingut, els últims mesos, de mantenir  ni que sigui uns pocs bombers, el seguiment als polítics, dia rere dia gairebé sense defallir. I això ha fet que cada cop hi hagi més policia als actes que es preveuen conflictius. Havent de passar llista a les diferents trobades bomberils en que intervé algun alt càrrec de la DG.

Un cas evident i alhora curiós, va ser el lliurament de medalles i festa de bombers, on sol podien assistir els bombers que rebien medalla. Collons, una festa de bombers en la que no podien assistir tots els bombers.
L'altra ha estat el mateix acte informatiu/formatiu de la DG cap als tècnics i caps de parc. L'entrada també es feia sota llista de "convidats". Que bo!, aquest cop els ha sortit rana!

Però la imatge del cos, i explicat per alguns assistent amb xapes blanques i grogues a l'espatlla, és terriblement dolenta! Els anti-avalots a la porta d el'ISPC protegint no sabem que. Aquesta imatge és nefasta. La desmesura que es genera amb la protecció d'aquests quatre supervis ha arribat a un extrem gairebé ridícul i sobretot ofenós.


Veurem que passa el dia 10... hi haurà més policia que bombers? Doncs que vingui policia, però molta, que de bombers, caps de parc i tècnics n'hi haurà molts.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!