dilluns, 27 de juny de 2011

El model Gironí i la paradoxa Lleidatana

Girona és el dia 
Lleida és la nit

Roses
Ja fa un grapat d'anys, quan els Caps de Regió es deien Cap de Brigada, que no sols és un canvi de nom sinó que era gent que decidia coses, ara sols son simples transcriptors d'ordres, aquests tenien el "poder" de decidir quants bombers anaven a un parc i fins i tot de posicionar els parcs allí a on ells els semblava. Els que havíem anat a apagar foc a les terres gironines ens havíem trobat bombers "penjats" dalt una antiga torre elèctrica (pujats sobre una estructura metàl·lica re-aprofitada) que amb sort estava al recinte del parc de bombers. Això formava part d'un model que un tal "Güell" havia dissenyat.

Jo el vaig conèixer, be conèixer és un dir, el vaig patir. Me va donar una classe a l'Escola la primera setmana de curs. Ens va posar un 1 i un grapat de zeros a la pissarra i ens va explicar que això era el que costàvem els bombers a l'Administració. I va acabar dient que nosaltres sols havíem d'obeir les ordres dels comandaments, que la nostra feina no era pensar.

Pera
Doncs be, com deia, a Girona hi havia una estratègia, que sobre el paper no estava malament, que consistia a tenir molts parcs, amb poca gent (la cosa no donava per més) i fer tota una teranyina per a cobrir el territori i tenir molt poc temps de resposta. Els bombers però estaven "putejats", evidentment les paraules que havia sentit a l'Escola no diferien gaire de la realitat. Bombers i "forestalillos" dalt d'una torre per vigilar, torns de dos bombers, desplaçaments continus cap a llocs estratègics per a cobrir zones descobertes per la sortida d'un parc proper... vaja, un model que possiblement amb gent i millors condicions en PRL haguessin entrat amb millors ulls.

Tremp
Per altra banda a Lleida es va optar per un model diferent. Els parcs de professionals es van situar a la zona del pla, seguint l'antiga NII, alguns al Pre-Pirineu (Tremp i Pobla de Segur) i La Seu d'Urgell com únic parc professional de muntanya.  Aquests pocs parcs podien permetre's el luxe de ser 3 ò 4 per torn. Tot això anava acompanyat de parcs de voluntaris per millorar la cobertura territorial. Finalment la teranyina quedava similar a la gironina, però amb uns parcs dotats amb força gent i d'altres que eren localitzables (voluntaris).


Sort
20 anys més tard els models no han canviat. A Lleida tant sols s'han reubicat alguns parc (Borges Blanques és de les poques capitals de comarca sense bombers professionals i això que hi ha un grapat de serveis, ni l'Alta Ribagorça), Pobla de Segur es va deixar sense professionals després de la desastrosa relació entre aquests (molts venien de l'entorn de Lleida) i els voluntaris (evidentment de la zona) i amb un Grup de Rescat de Muntanya integrat per Bombers Voluntaris (recordeu quan la Creu Roja anava molt voluntariosament als accidents?), l'obertura del parc de Sort i de nous parcs voluntaris al mig de les muntanyes. A Girona però la "jugada" els ha sortit millor. Segueixen tenint un grapat de parcs, evidentment s'han reforçat els torns com a mínim hi ha sempre 3 bombers i les "torres" s'han tret.
Els nous bombers de Girona es troben que fàcilment poden obtenir una plaça a un parc relativament proper i en poc temps concursar per una "bona plaça" ja sigui prop de casa o un parc gran de l'entorn del nord de Barcelona.
Els de Lleida en canvi troben que passen un grapat d'anys perdent el temps a parcs com Ascó o Montblanc (si tenen sort) o trobar alguna plaça perduda a més de 150km de casa. A més queda més lluny una plaça a Sort o la Seu que una a Martorell, Rubí o Cerdanyola.

El resultat final no te desperdici.
  • Girona amb 5.910m2 té: 28 parcs amb 19 de professionals i 9 de voluntaris
  • Lleida amb 12.173m2 té: 31 parcs amb 8 de professionals i 23 de voluntaris. He descomptat els 3 del Consell d'Aran que pengen de Direcció Operativa i son en règim voluntari, per dir-ho d'alguna manera.

divendres, 17 de juny de 2011

PREVENCIÓ PEDAGÒGICA, la gran oblidada

Recordo de petit que anava amb la meva mare a comprar al mercat de Reus, davant hi havia el parc de bombers. Sempre li fotia la tabarra, fins que un dia m'hi va portar. Un home assegut en una cadira ens va dir que passéssim i miréssim els camions. Ja amb 6 ò 7 anys ho vaig trobar fred. Però em vaig mirar els camions amb força il·lusió. Pocs anys després els vaig veure passar cap a un foc i junt amb els pares els vaig seguir, apagaven un foc en un magatzem a la zona del carrer Batan. No sé, hi havia varis camions i molt i molt foc.
Ara que porto 20 anys rondant pels parcs, veient nens i no tant nens venir a veure els camions de bombers, intento donar una imatge una mica més humana dels bombers i si puc els hi faig 4 cèntims del material i la nostra feina.

Una de les feines que sovint ens trobem als parcs és la de fer de "professors per un dia" als escolars que ens visiten. Cada parc té els seus trucs. Alguns han recopilat algun vídeo del Micky o el Donald fent de bombers, altres tenen un vídeo de Bombers de Barcelona (parla del 080) i s'acaba fent una visita per la cotxera veient els camions, el material i algunes vegades pujant als vehicles i tocant la sirena. Però és una llàstima perquè en realitat no hi ha cap mena de guió fet per algú amb dots pedagògiques i que resumeixi tant que fan els bombers com que s'ha de fer en cas d'incendi.

Avui (parlo del 8 de juny d'aquest any) m'ha vingut a visitar al parc de bombers la classe de P4 on va el meu fill petit. Fa dies que he anat buscant informació per nanos d'aquesta edat. He trobat contes (amb força lletra) i no em servien, he trobat tríptics del llop de les revetlles amb precaució (tenen uns 10 anys), informació de Protecció Civil de Lleida també d'uns 10 anys. Però la informació actualitzada d'ara sols està a la web de la Generalitat. Hi ha algun tríptic i pòster amb imatges molt modernes, però que al meu entendre son poc vistoses, amb colors molt apastelats, sobre inundacions, nevades, ... Finalment vaig agafar tot el que tenia del llop de les revetlles.


 Per altra banda, fa uns mesos que a la Regió de Lleida hi ha una persona (amb dots pedagògiques) dedicada a trobar, organitzar i intentar fer tant un guió com el suport multimèdia de les coses a "presentar" als visitants que tenim a bombers. La vaig trucar i em va dir que estava preparant uns power point per franges d'edat i que intentaria acabar-lo per l'ocasió. Així va ser, fins i tot va venir a veure com l'ensenyava als nens i així poder afegir cosetes o canviar-ne d'altres per a millorar.
ppt que s'ha elaborat a la Regió de Lleida
Finalment en dues hores, en que he estat amb el meu fill, els seus 20 companys i les seves dues mestres, he fer un recorregut per la cotxera veient els camions, veient les estances principals del parc i posteriorment veient i escoltant les meves explicacions i power point a l'aula del parc. Posteriorment el passeig en camió, veure l'helicòpter de comandament i tirar aigua amb la llança/mànega amb el casc i el jaquetó. Ha estat un matí molt intens. He acabat esgotat i amb l'alegria de haver contribuït a la mantenir la il·lusió dels petits.

Al document del CEEC sobre bombers ja parla de tenir un àrea específica de divulgació per a donar xerrades i petits cursos d’autoprotecció a escoles i públic en general... doncs a Lleida això ja ha començat.

Falta obtenir els recursos econòmics... s'hauria de tenir un petit nombre de vestits de bomber amb talles petites per a vestir als nens i amb el casc corresponent. Caldria editar material en paper, pòsters, ... vaig recuperar un pòster del llop que pel darrera és un joc de la oca! aquests tipus de coses ja no les pots trobar sinó és al racó d'alguna taquilla personal mal endreçada.
Al Segle XXI no podem posar els vestits de bombers bruts i afumats als escolars que ens visiten als parcs.

Falta tenir un pla de visites de les escoles als parcs, per edats, per temàtiques (estiu, hivern, revetlles...) i un altre de xerrades a les escoles però això, que sembla molt bonic i que tots o gairebé tots hi estem d'acord, no existeix!.

Al parc de Lleida sols disposem del vídeo de Bombers de Barcelona i la bona voluntat dels companys que en hores d'MD organitzen els dies i els grups d'escolars que ens visiten cada setmana. Fan, amb molt bona voluntat, una visita en 4 àrees on es fa una explicació de bombers i es passa el vídeo a l'aula, es fa un passeig amb el camió pel recinte del parc, se'ls ensenya el material que hi ha al camió i finalment tiren aigua amb la mànega cap a una diana. I si dóna temps, es fan una foto en un plafó on treuen el cap.

Ara toca que més gent de la Casa es posi les piles. La Prevenció és ensenyar la nostra feina als nens i també és que en situacions crítiques tinguin nocions de què han de fer o que han d'evitar. Al Segle XXI hem de tenir sense cap mena de dubte un Àrea de Prevenció Pedagògica.

dijous, 9 de juny de 2011

l'evolució esbiaixada del tècnic: del totxo a la branqueta

Quan vaig entrar a bombers em sobtava que tots o gairebé tots els tècnics fossin Arquitectes. Hi havia algun enginyer però eren molt pocs. En aquell moment, jo ja estava estudiant i no tenia gaire clara la vinculació de la carrera que feia amb bombers. Semblava que si no eres del ram del totxo no podies ser tècnic de bombers.

Ara tot això ha canviat, evidentment tinc la carrera acabada, però ni tinc ganes de ser tècnic ni la meva carrera és de les més apreciades dins el Cos. Actualment, si mirem els tècnics que tenim a la casa, dominen els de la branqueta. Si no tens la carrera de Forestals no ets ningú. Comences sent bomber, entres al GRAF (requisit indispensable) ja sigui al de Regió o la Unitat Tècnica i finalment fas l'oposició o l'interinatge envers tècnic. No hi doneu més voltes molts dels últims a entrar han seguit aquest camí, o no?, mireu al voltant.


Abans quan anaves a un incendi d'indústria tenies certa confiança en el Tècnic, ja que entenia d'estructures de construcció. Però si anaves a foc forestal la cosa ja no era el mateix. Si tenies sort i el tècnic que et tocava havia treballat portant direccions d'obra, podies veure que tenia un domini en la direcció de grups de treball i en la logística de l'incendi.



Després de tot el canvi filosòfic en la sel·lecció del tècnic, ens troben que anem a revisar façanes, estructures i similars i no saps si acabar demanant el Cap de Guàrdia o no, ja que tot sovint és un Enginyer Forestal i... que què deu saber d'estructures aquest paio?. A vegades qui t'acaba venint és l'Eco0, un "simple" Sergent, que possiblement de jove ha fet de paleta i et treu d'algun que altre apuro.


En el Foc Forestal, a nivell tècnic no hi ha color, actualment llegeixen molt millor el foc que els del totxo d'abans, però a nivell general hi sortim perdent. No tot acaba al foc forestal, la Casa també fa gestió, prevenció, planificació, organització, avaluació, sistematització, i un llarg etcètera i això ha comportat (entre d'altres raons) que s'hagi perdut la Protecció Civil.


De la mateixa manera que tants cops s'ha criticat que els nous bombers van amb furgoneta i es passen el dia escalant, ara tenim que els tècnics son més "ecològics" que els propis bombers.


Res, que en 10 anys això tornarà a canviar. De la mateixa manera que ara hi ha aquesta moda promoguda per l'especialització forestal, la propera serà o be tornar als orígens (plagat d'industrials i aparelladors) amb la incorporació d'un suport (no parasitari) intern/extern de col·lectius especialistes tant en l'entorn forestal com en el tecnològic o la segregació definitiva del foc forestal envers la resta de serveis ja siguin incendis en entorn urbà/industrial com d'assistències tecnològiques especialitzades (accidents, rescats, Aseveso, recerques...)

dimecres, 1 de juny de 2011

Les mancances del GRAF

Ja fa uns 12 anys que aquest grup especial es va crear. L’excusa era augmentar l’eficàcia del Cos de Bombers en aquells focs on fins llavors no hi podíem fer res per intentar-ho amb noves estratègies. Voler apagar foc sense aigua era una cosa que a molts ni se’ns havia passat pel cap. D'aquesta manera, a l’època del coneixement, la gent que té carreres universitàries especialitzades s’espavila per a que els altres vegin que ells son imprescindibles...
Així doncs, i des del meu desconeixent de tot el procés creatiu del GRAF, aquest es va fer públic entre els bombers en una convocatòria per tal de constituir 6 grups GRAF (un per Brigada, un de general i la Unitat Tècnica). Amb un examen teòric que sols podien superar els que venien d'Enginyeria Forestal i una entrevista personal, on ja estava tot decidit, van sortir els primers escollits (a la Brigada de Tarragona on jo estava va anar així).

Actualment tenim algunes cares noves, altres han anat plegant i 5 companys hi han perdut la vida. La Unitat Tècnica està plagada de gent (que no bombers) amb la carrera de Forestals, que els pobres bombers desconeixem la manera com han entrat, però que ens imaginem.
Crec que 12 anys donen per molt. De fet s'ha fet molt bona feina. Hi ha un bon anàlisis dels incendis tant a priori com a posteriori. Hi ha un tècnic GRAF de guàrdia cada dia, que controla totes les dades que a nivell de foc forestal han de tenir en compte, i tot un operatiu d'anàlisis i estudi. Fins aquí molt be.

A nivell d'actuació als incendis la cosa ja es complica, o com a mínim els que anem de blau trobem que hi ha maneres que no son les correctes. No pot ser que 12 anys després seguim veient els vehicles del GRAF passant-nos pel costat a tota llet i que amb prou feines ens diguin algo (generalment no diuen res) a no ser que en coneguis algun. No pot ser que segueixin anant pel seu compte. No veig coherent que ells agafin un sector (generalment el que pitjor evoluciona) i que la resta seguim apagant el foc amb la mànega muntanya amunt.
És per això que el que els reclamo és que si tant en saben (que no ho dubto) ens facin partícips del seu coneixement. Si volen fer cremes d’enxamplament... que les facin, però que la resta de gent hi participem i així a cadascuna de les seves maniobres. Que molts dels seus anàlisis de l'evolució de l’incendi, a peu de bosc, també nosaltres siguem capaços de fer-los.
El que hauria de ser, és que poc a poc els bombers de blau ens anéssim tacant de groc i que al final, tot i mantenint-se els GRAF com a tal, la resta de bomberets fóssim més tècnics, capaços d'agafar aquell estri metàl·lic de posar foc (és que no sé el nom, ningú me l’ha ensenyat, sols l’he vist passar a 50km/h davant meu) i donar un cop de mà a fer les cremes, a fer línies de defensa, etc...
Això farà que al final aquesta diferència que hi ha ABISMAL entre els de groc i els de blau sigui cada cop menor.

La setmana passada vaig llegir moltes notícies dient que 15 efectius de bombers anaven a apagar foc a Eivissa, els 15 eren GRAF... i la resta que no som ningú? que no servim?
12 anys de GRAF han donat per molt, però ara toca fer un pas més, i aquest hauria de ser que els de blau fóssim una mica grocs.

Segur que algun GRAF em contesta, això espero. El que vull que entengueu és que si he dit coses errònies és pel desconeixement que sovint vosaltres mateixos heu creat amb aquesta barrera entre grocs i blaus.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!