dilluns, 30 de maig de 2016

Canada vs Catalunya: el regim d'incendis i la virulència

Aquest serà l'últim en que utilitzo l'incendi de Canadà per fer la transposició a Catalunya. M'ha servit per il·lustrar que el que passa a 7.500km de distància també pot passar, i de fet passa, als nostres boscos i comarques.
El més fàcil és pensar que els boscos es cremen i que cada cop m'hi ha menys, i com heu vist en els últims posts és tot el contrari. Ara és el moment en que tenim més superfície boscosa des de la industrialització moderna i també hem vist que qualsevol alteració del medi afecta en positiu o en negatiu al règim d'incendis, ja sigui perquè hi ha més arbres, més continuïtat o tot el contrari, degut a que la feina al bosc sovint serveix per esclarir-lo i baixar la quantitat exemplars morts o vells.
L'observació de les causes biològiques (que no socials) de l'evolució dels incendis de Canadà en realitat és similar a la nostra, si més no és paral·lela. Ells porten molts anys deixant créixer de forma més o menys lliure els boscos, a més de per la preservació de la natura és  influït per la baixa densitat de població i com a resultat per una poca capacitat d'influència de les labors "forestals". Per tant estem parlant de grans extensions de boscos (que durant molts mesos son humits), sense gaires discontinuïtats i que podríem arribar a dir que estan verges. En el nostre cas, i per això deia que hi havia una semblança paral·lela, també tenim aquesta continuïtat en el paisatge forestal, sense illes de conreu "segures". Evidentment tenim molts camps de cereal a l'interior, sobretot a l'est i oest de Lleida que enlloc d'actuar com a zona protectora, en realitat acaba sent causa d'una micro campanya primaveral (els focs de sembrat son molt importants a Catalunya), que sovint s'estenen a zones boscoses.
A més també observem que el canvi climàtic (real o no) ens dóna temperatures cada cop més altes i que entren abans que en anteriors dècades, provocant la deshidratació de moltes espècies vegetals que viuen al bosc, arribant-se a nivells de risc d'incendi importants sovint des de començament de primavera.

Una altra cosa son les causes. Possiblement les negligències son més freqüents al nostre petit país a l'igual que les feines de sega i treball al camp son sovint les que provoquen incendis importants. En comú hi ha els llamps. Ells des de fa molts anys els van a buscar per a controlar-los i evitar que es facin grans, i això és una cosa que venim fent (bé, ho fan els GRAF) des de fa alguns anys. Helicòpter amunt i avall l'endemà d'una tempesta d'estiu, que son causa de multitud de fumeroles. Doncs semblant a Canadà però a una escala infinitament diferent, una extensió més gran que la nostra amb una sola brigada helitransportada... Els llamps son causa de bona part dels incendis a Catalunya, i segurament a moltes zones del planeta, tot i que la gent normal no en som conscients fins que algú molt posat no ens ho explica.
En alguns mitjans canadencs estan parlant de "bèstia" quan volen definir aquest incendi, nosaltres els classifiquem com a GIF, i que a diferència del que també ens podem pensar el nombre de GIFs que hi ha (només tinc l'estadística estatal) actualment és substancialment inferior al de dècades properes:
          1978: 153 incendis de més de 500ha
          1985: 159
          1994: 93
          1998: 27
          2006: 59
          2009: 35
          2012: 41
Aquestes dades tenen varies lectures, la primera és que cada cop som més bons... bueno, si ens ho volem creure, només cal esperar a que les mateixes dades ens petin als morros en uns anys... en tot cas, les raons veritables venen dels esforços de molta gent en evitar que passin. Les accions sobre els conats per incendi de llamp, la mobilitat dels equips de treball, la utilització de millors tècniques i tàctiques fan que apagar un incendi sigui una veritable gestió d'un important nombre de personal amb multitud de funcions, de maniobres, de recursos, de logística, de comunicacions, d'elements de seguretat i molts elements més i per tant que no sigui només tasca d'un únic responsable sinó de tot una cadena de comandament, en que hi ha diversos caps d'alt nivell. I tot i això tenim més bosc, més continuïtat i més urbanitzacions integrades al bosc. Els que ahir eren incendis de 3ª generació demà seran de 5ª, que potser la majoria els anem controlant. I la nova normalitat és que desgraciadament cada cop tenim més temperatura i menys humitat (canvi climàtic) així que el dia que se'ns escapi "la bèstia" ja podem córrer.

Apa, espero que us hagi agradat aquest tetralogia. I us voldria fer un prec: Menys helicòpters i més bombers!

dilluns, 23 de maig de 2016

Si passa a Canadà ens passarà a Catalunya?

Esteu llegint notícies de l'incendi de Canadà? només cal demanar informació al Sr Google. Hi ha un grapat de diaris i webs governamentals que expliquen des de l'evacuació fins l'evolució del foc i el seu comportament. Com aquí, vaja.

Em crida l'atenció que després de l'evacuació massiva dels habitants de la zona comenci un pla pel retorn de les persones a les seves llars i les activitats laborals. Mireu!: -->Wildfire re-Entry Plan<-- No només sorprèn la reintroducció dels habitants a casa seva, sinó que el més curiós és que no començaran tornar fins l'1 de juny! Possiblement cal reparar un bon grapat d'infraestructures bàsiques com son la llum i l'aigua. Al nostre nivell, aquí estem acostumats a veure línies elèctriques per tot arreu, així que muntar una connexió és relativament senzill. En tot cas tenim l'experiència del Bages i Berguedà al 1998, amb tot un grapat de masies aïllades, que necessitaven aigua i llum per reconstruir les granges i coberts d'animals. Se suposa que els de Protecció Civil ho deuen tenir tot organitzat i preparat... perquè els sobra temps i diners per altres coses que son més nostres que seves.

Analitzem què passa per Canadà i després m'apropo per intentar explicar (amb les meves limitacions tècniques) què s'espera per les nostres contrades...
El règim d'incendis a Canadà té certa similitud amb la d'aquí, és estacional. Evidentment els factors condicionants son diferents. Ells tenen els boscos nevats durant l'hivern. Però aquest any (i diuen que és pel canvi climàtic) el desgel s'ha avançat més d'un mes. Així que hi ha hagut més temps per a que la vegetació proliferés, permetent que a les primeres calors aquesta s'eixugui (deshidratar, en diuen en termes més tècnics) i en conseqüència hi hagi una major quantitat de combustible disponible. I què ha provocat? Doncs que la quantitat i virulència dels incendis de maig sigui molt superior a les d'anys anteriors. Que d'incendis n'hi havia, però no de la intensitat d'aquest any. Diuen les seves recents estadístiques que està dins dels 6 incendis més grans de Canadà, i com he explicat abans, ara només és el començament... i com son molt amants de les xifres i tenen consciència ambiental, ja han comptat que aquest incendi ha superat el 10% de les emissions totals de Carboni que es van emetre en aquell país al 2014. Per sort, també tenen calculada la reabsorció d'aquest carboni, sembla que entre 10 i 20 anys amb la recuperació del mateix bosc es compensa d'una forma totalment natural. Així que el més lògic  (i això ho dic jo) sembla deixar fer a la mateixa natura.
Del post de la setmana passada, varem poder veure que el que feiem els humans en referència a la política forestal acabava tenint conseqüències en la proliferació de nous incendis, degut al reordenament de nou mosaic paisatgístic. Així que conegut quin és el carboni emès i conegut quin és el temps en reabsorbir-lo, un pensament molt bàsic seria, no tocar res en 20 anys per a que el mateix bosc es recuperi de forma natural... bé, això seria possible si el nostre paisatge no estigués tant alterat.
A diferència dels canadencs, amb boscos pràcticament verges, nosaltres podríem dir que vivim al bosc, no de forma literal, però si que les nostres carreteres i camins envolten el bosc. Vaja, que podríem dir de forma no gaire literal que el nostre bosc està habitat. Hi anem a buscar bolets, d'excursió, hi ha ermites i cases de colònies..., que ens diferencia molt del bosc boreal canadenc, allí ni camins ni cases ni res. Tot i que tenim algunes coses en comú: el règim d'incendis és estacional i intrínsec.
I ara tocant de peus a terra. El nostre hivern ha estat sec, poca pluja i poca neu. Posteriorment la primavera tot i ser humida i amb neu d'última hora també ha estat de les més ventoses, eixugant sovint tot allò plogut. Lo caloret ha fet créixer molta herba i matoll i hores d'ara ja tenim els primers incendis de vegetació de marges i camps erms. Les xoperes de les riberes dels nostres rius novament tiren la seva "neu", la qual crema com si fos pólvora, i ens fa estar més que alerta. I en quatre dies novament la campanya del cereal... així que agafeu-vos que venen corbes!
De moment els mapes ens diuen que ha plogut, que el perill d'incendis encara és més que baix, però nosaltres portem algunes jornades en que la jaqueta forestal s'embruta cada guàrdia. Si mireu al mapa de la previsió de risc (a l'esquerra) aquest de moment (21/5/16) ja es concentra al Pirineu, Priorat i Baix Camp, ui quina por que em fa això. En dues setmanes crec que ja podrem fer alguna estimació una mica més real del que ens espera aquest estiu. Però com ja he dit, herba i matèria per cremar n'hi ha i molta. Ja veurem com acaba tot.

dilluns, 16 de maig de 2016

De Canadà a Catalunya: història i necessitat d'inflexió

L'últim post em va agradar, reconec que estic més còmode parlant d'incendis des d'una basant més o menys tècnica o pràctica que de totes de les nostres deficiències. Sí, les tenim i ho he dit en molts dels meus posts, però després de tants cops el que em ve de gust és parlar d'aspectes més o menys tècnics encara que sigui per justificar que les jaquetes les tenim contaminades i per tant no les podem utilitzar per vestir dins el propi parc.
Seguint amb el fil de l'incendi de Canadà, podem llegir articles molt interessants com el de l'Aniol Ferragut (article) en el que explica ja al 2014 com tracten a les grans extensions boreals de Canadà els incendis forestals i la repercussió de les poblacions sobre l'extinció. Evidentment és un altre nivell.
La llera d'un riu qualsevol
Aquí puc començar recordant quin és el concepte que tenim avui encara dels nostres boscos... son fonts de vida, i per tant son "éssers deïficats" als quals no se'ls pot molestar. Això vol dir que avui en dia per tallar un arbre pots anar gairebé a la presó, i molt més si és a la llera d'un riu.
Anem més enrere. Incendis SEMPRE n'hi han hagut, amb els incendis naturals per llamp o al Paleolític per poder tenir zones de conreu i caça. El millor exemple el tenim amb l'adaptació de la vegetació. Perquè les pinyes dels pins tenen cera que les mantenen tancades fins que arriba el foc i la fon? Doncs això, pel foc. Aquesta, com moltes altres, son espècies adaptades al foc, i la seva reproducció natural depèn de que hi hagi incendis. Els incendis hi han de ser, perquè son els que eliminen els espècimens dèbils, també els boscos més vells i els malalts (recordo que tenim plaga de processionària). Així que què millor que una bona aclarida d'arbres mitjançant un incendi i eliminar una bona extensió de bosc per a que s'auto-regeneri? De fet, l'evolució de les espècies vegetals és aquesta!
A l'Edat Mitjana s'inicien les sancions per evitar que el foc i les cremes afectin els habitatges i terrenys d'altres propietaris. Posteriorment cap al sXVII les primeres lleis de protecció dels boscos per evitar la sobreexplotació dels boscos que abastien la Cort espanyola. I aquí comencen les restriccions per fer foc i sobreexplotar, i li hem de sumar que hi ha una part de boscos que se'l apropia l'administració, fins llavors tota la regulació de l'ús del bosc era a nivell local. Per tant es comença a liar la troca amb incendis per venjança, altres per poder conrear, i tot un poti poti que acaba creant un problema social dins la crisis del XIX. Sabieu que el Servicio de Incendios Forestales es va crear el 1955?. Fins llavors la regulació del bosc i l'extinció era més a cop de cor que de cap.
Creixement evident de l'extensió del bosc al llarg de l'últim segle
Posats en situació. Si a més tenim en compte que la demografia s'acumula a les grans ciutats i les poblacions rurals, principalment a zones muntanyoses ha disminuït amb escreix, a qui li estranya que que els boscos cada dia siguin més espesos? I no només això, cada dia hi ha més bosc. I per tant quan parlem d'incendis hem d'anar irremeiablement a la seva evolució en magnitud dels últims 100 anys, des dels de 1ª generació als de 4ª i/o 5ª (segons qui ho explica).
Incendi de Llançà (2016) aturat en part per la vinya
Aquí hem de començar de nou. Al Paleolític s'inicien els primers incendis provocats per l'agricultor, posteriorment es sociabilitza (i arriben a nosaltres les carboneres al bosc) A l'Edat Mitjana es regula l'afectació del foc a les propietats veïnes, més endavant es prohibia/regulava el treball al bosc per evitar la desforestació del centre de la península, posteriorment l'apropiació de l'administració amb nova regulació, la tecnificació del sXX també incideix en noves causes d'incendi (trens, explosions a fàbriques, excursionisme...). Tots aquests factors han estat intervencionistes principalment en la GENERACIÓ del foc. Cada vegada hem necessitat adaptar-nos a les noves circumstàncies del moment.
La zona boscosa de la partida de Granyena a Lleida
En aquest moment tenim 3 factors principals: el creixement desmesurat dels boscos, el concepte de que són fonts de vida i éssers deïficats i per tant la consciència que reforça el que segueixin creixent i per altre que virulència cada vegada major dels incendis i amb conseqüències cada cop més catastròfiques. És per això que ara ens ha arribat el moment de trobar un nou punt d'inflexió. Segurament no serà perfecte, perquè com l'ala de la papallona, pertorbarà algun altra cosa però portem així des del Paleolític, tenim el deure de fer-ho. Això o deixar d'utilitzar totalment el foc (motors de combustió inclosos) i em sembla que cap de nosaltres hi estem disposats.

dilluns, 9 de maig de 2016

de Canadà a Catalunya

Normalment escric pensant en que hi ha bombers i no bombers que llegeixen el que escric en aquest bloc, majoritàriament però persones vinculades al món de l'extinció incendis. Avui però crec que el post va més dedicat a la gent més profana a la nostra feina.

I començo amb un vídeo (en anglès) de l'incendi d'aquests dies a Canadà:
I també per una imatge de les que podem anar veient aquests dies si seguim el mateix incendi (a twitter) al hastag #ymmfire:
https://twitter.com/edmontonjournal/status/729035862965518337/photo/1
I sobretot m'he quedat amb aquesta imatge:
d'això se'n diu, literalment, ploure foc
Podem veure com els edificis son majoritàriament de fusta i que l'opció és la d'evacuar a tota una població de més de 60.000 habitants. El més curiós és que esperin a que això sigui quan tinguis el foc a sobre, i la imatge de dalt és molt i molt explícita.

Això ens demostra que per evacuar a tanta gent fa falta molt temps, és a dir, que possiblement t'hagis d'anticipar a més d'un dia, i qui te el valor de prendre aquesta decisió enfront una previsió a més de 30h? es necessita tenir-ho molt clar... i qui s'aventura a fer aquesta previsió? De tota manera el resultat en l'incendi de Canadà és d'una evacuació massiva, amb poc marge de temps amb un bon nombre de vehicles cremats (durant la fugida) i també diverses víctimes mortals.
7 de maig, al ISPC
Ara és quan hem de fer la translació de tot això al nostre àmbit. Si anem a pams ens podem adonar que allí els habitatges son de fusta i aquí les construccions urbanes son d'obra. Aquest factor és molt i molt important. Quants cops hem vist per la tele que fan marxar als habitants d'una masia de pedra? Algú explicava el passat dissabte a una jornada al ISPC (i ja era hora) que això és incorrecte!
Un altra és que el nostre sistema de carreteres no és tant potent, cosa que vol dir que no és apte per tants vehicles. Un exemple molt clar és l'incendi  de 2012 a Portbou, la N260 va quedar col·lapsada pels vehicles que fugien i finalment la gent va fugir camp a través, on hi van haver diverses víctimes al penya-segat.
I ara ho lligo amb la formació que hem rebut les últimes setmanes a la RELL. Les urbanitzacions, en teoria haurien de tenir un perímetre de seguretat, que permetés un espai físic per evitar el foc directe a les cases i jardins de les urbanitzacions. A efectes pràctics no vol dir que el foc no entri als jardins (focus secundaris) però si que resta velocitat i intensitat permetent una actuació mínimament eficient dels vehicles de bombers.
Si a més li sumem que la majoria d'habitatges d'urbanitzacions son d'obra (encara que hi hagi bastants coberts de fusta) podem pràcticament assegurar que el lloc més segur és l'interior dels habitatges, potser haurem d'enviar a algun veí a la casa del costat o la del carrer del darrera, però millor això que evacuar un grapat de gent amb tot el que comporta moure vehicles i finalment, on els poses?

Així que hem d'aprendre del que està passant aquestos dies per Canadà, que sí que és molt lluny, però és un molt bon exemple del que hauriem d'evitar que passés a les nostres urbanitzacions.

dilluns, 2 de maig de 2016

desastres pressupostaris

És curiós com ara que tornen a venir eleccions, novament, i dins també de les diferents jugades d'estratègia política comencen a aparèixer diners de no se sap on. Però és que portem un bon grapat d'anys amb misèries i escorrialles en que no es podien ni comprar pantalons per als bombers!
Fa quatre dies es van canviar alguns Pathfinder (un vehicle inútil a bombers, algú ho havia de dir) els rènting ja les tenen aquestes coses per nous Xtrail (segurament inútils també), que de la mateixa forma que els seus antecessors també estan parats a les cotxeres dels parcs. Abans hi havia l'excusa que els caps de parc l'utilitzaven el dia de guàrdia per a fer de Cap de sector, però des que son sots-cap de guàrdia utilitzen el vehicle X.00.92, que dona més voltes que un ventilador. Així que la resta de 4x4 es moren de fàstic o serveixen per anar a passejar la bola (la del fantasma que el porta) pels carrers de les nostres ciutats.
Les jaquetes forestals, equip més que necessari, han arribat molts anys després que els GRAFs fessin necessària la seva utilització. En aquest sentit ens han servit per incorporar alguns EPIs, eines i mètodes que fa només 10 anys era impensable que els bombers d'apeu (els de blau) utilitzéssim. On s'ha vist un bomber amb un xapo, un polanski, gorgui o una moto-serra pel mig del bosc? Doncs ara comença, només comença a ser una cosa normal. Així que aquella imatge que jo havia criticat en aquest bloc de bombers grocs, amb casc, sota casc i algunes eines manuals ara la tenim més que generalitzada a tots els incendis forestals. Recordeu aquest post de fa dos anys? Entre groc i blau, sembla com si hagués escrit sobre el futur... quantes de les coses que proposava ara es fan?

Tornant al tema econòmic, que era el que m'havia proposat avui, i poc a poc us vaig portant cap on vull anar...
Després de tanta sequera pressupostària, ara també tenim diners per canviar els ja obsolets vestits d'intervenció (també n'he parlat en alguna ocasió), a veure si a final d'any el comencem a tocar. Però seguim sense pantalons. Potser s'ha començat a intuir què passa. Comencen a córrer rumors que ens canvien pantalons i camisa! AL·LELUUUUUUIA! La merda de camisa aquesta que portem és un bon gol que algú novament va colar per l'esquadra bomberil.

I com podem deduir que ens canvien pantalons i camisa? Algú sap que hi ha un comunicat intern parlant de que ara la "casa" ens posa els mitjans per rentar la roba? Doncs sí, hi posa "la DGPEIS està treballant en la renovació de tot aquest vestuari catalogat com EPI... disposar d'aquest contracte el proper any 2017". També ens fa coneixedors que de forma "provisional" ens porten rentadores als parcs. OSTRES!!!!
Així que de forma provisional compren (o fan rènting) de rentadores... 70 parcs?, busquem model i preu... 260€ x 70 = 18.200€.  
una de les primeres rentadores a arribar
En què podríem haver invertit els 18.200€? Vist amb la perspectiva que s'han de canviar els pantalons, podríem entendre que no en compressin més (però és que ara tenim dèficit de roba), si uns pantalons poden costar 70€ correspon a uns 260 pantalons... que implicaria 260 bombers agraïts. També podria servir per substituir alguna placa de fibrociment trencada a la teulada d'algun parc i encara en sobraria per a reparar mecanismes de portes de cotxera. A mi m'agradaria que es gastessin en reparar tots els "dosifor" que hi ha als camions i que pràcticament tots estan espatllats...
El problema és que això son despeses de "reparació" i que poc tenen a veure amb fer un bon manteniment per reduir costos posteriors. Per desgràcia un gestor econòmic el que veu és que si es gasta 18.000€ en màquines de rentar, aquests son "trastos" que podràs vendre mediàticament com a inversió en protecció i seguretat pels teus treballadors, encara que un bon grapat de parcs ja tinguem màquina de rentar. Els pantalons al final els has de canviar en un parell d'anys i una reparació de teulat, doncs no ven, i menys si el problema el tens de forma generalitzada a molts altres edificis bomberils.
De tota manera, ja que han fet la inversió, crec que això de "provisional" vol dir 10 ò 15 anys, no? Perquè sinó pregunteu a la Regió Centre què vol dir "provisional". Segons s'ha pogut veure a les xarxes socials, els mòduls provisionals que utilitzen a la REC com a oficines, despatxos tècnics, Sala de Regió, etc porten provisionalment 14 anys amb tot el deteriorament que això comporta.
Però si ara tenim tots aquests diners per comprar rentadores, vestits d'intervenció, cascs, jaquetes forestals, ordinadors i impressores (i l'EÒLIA, no l'oblideu) deu ser perquè d'algun lloc s'han estalviat. I evidentment alguns s'han gastat amb escreix en la renovació i construcció de parcs de bombers (alguns de disseny) però com no n'hi ha hagut per a tots els parcs, ara tenim el problema que serem els bombers més ben vestits i també els més nets, però que tindrem un bon grapat de parcs que fan veritable llàstima pel seu més que deficient estat de conservació.

Vaja, que el desastre pressupostari el tenim servit.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!