dilluns, 24 de desembre de 2012

M'agrada el Nadal

M'agrada el Nadal
faig petons i regals,
els carrers  i els balcons
plens de llums i colors.

M'agrada el Nadal
un pessebre com cal,
pastorets i torrons
i cançons vora el foc.

Quan miro la nit
veig el vidre entelat,
escric amb el dit
Bon Nadal i un desig.

Vull un tall de torró
pel pastor Rovelló
i carbó dins d'un sac
pel Dimoni Escuat.

Vull un somni de veu
per baixar amb el trineu
poder veure el rei blanc
fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel
per fer surf amb l'estel
fins l'estrella d'orient
que s'apaga i s'encén.

Vull que em donis cançons
i un sac ple de petons
i un dibuix d'aquest món
sense mals ni canons.


dilluns, 17 de desembre de 2012

GPS, pilotes de goma i bombers

Estic al·lucinant,

Després de sentir algunes de les coses que es volen aplicar als Mossos d'Esquadra, la veritat és que al final he hagut de començar a seguir el tema aquest de la presumpta pilotada de goma a una ciutadana el passat 21 de novembre.
Nosaltres som bombers, estem exposats a múltiples situacions de risc... i poc a poc, però molt poc a poc, hem anat consolidant alguns protocols per tal de conèixer qui està a l'interior d'un edifici (en un servei d'incendi) mitjançant la utilització de la taula ERA (veure article), o als serveis exteriors amb  alguns (si, alguns) terminals de ràdio (les nostres emissores portàtils) que disposen d'emissor de posició (GPS) via ràdio. En aquest cas, aquestes emissores i els vehicles es poden visualitzar en els ordinadors de Control, del parc i dels vehicles que disposen de tablet.
Des que es van posar les emissores digitals, hi ha uns pocs terminals amb GPS (simplement disposen d'un geolocalitzador que envia les coordenades per una canal específic de ràdio a l'ordinador que gestiona totes aquestes dades). Aquestes emissores, tenen el frontal de la carcassa gris, son per als comandaments, tant als de dalt de tot (que ja veus per a que ho volen) com per a Sergents i Caporals. La resta, la tropa no en disposem normalment. Fins fa pocs anys, si tenies alguna d'aquestes emissores disponibles (un comandament de festa) aprofitaves per agafar-te-la quan t'enviaven a foc forestal. Recordo fa uns 4 estius, a l'incendi de La Fatarella que en portàvem una a la línia que estàvem muntant, i vam comunicar al CCB que la intentariem portar sempre a la punta de llança. Doncs be, ja al matí següent, un cop fet el nostre relleu, al CCB el cap de guàrdia ens comenta que "deu n'hi do" la línia que havíem estat fent tota aquella tarda i nit.
Fa 3 anys, a l'incendi d'Horta van trobar un dels cossos (1 hora més tard?) després de seguir-li el rastre mentre "escapava"... però si no hagués estat un GRAF (ells tenen emissora personal amb GPS) encara l'estarien buscant, ja que ningú més acostumava a portar el terminal gris.

A Bombers hem de tenir una emissora amb aquest GPS per cadascun de nosaltres. Això de moment sols es compleix parcialment a l'estiu, a raó d'haver muntat les esquadres mòbils. En teoria el vehicle que va a foc forestal porta 5-6 emissores amb GPS. Una de les conclusions de la Comissió parlamentària de l'Incendi d'Horta va ser que havíem d'anar geolocalitzats... (mesura 2.1.2 Incrementar el nombre de terminals amb GPS per tal que tots els efectius de bombers en disposin i per tant estiguin localitzats permanentment en el sistema de informació geogràfica (GIS)).
el localitzador al sostre d'un vehicle de bombers
Doncs be, això que es compleix en una minoria de casos (no només anem a foc forestal, i menys amb el camió forestal, que hi ha cops que hi assistim des un altre servei, portant un altre vehicle més polivalent), sembla que ho volen generalitzar a les "escopetes" dels mossos d'Esquadra!!!!!

Que si, que si! Estic al·lucinant.

No només els bombers anem rudimentàriament localitzats pel bosc, i gens a la resta de serveis, ara algú ven la moto als periodistes i als altres partits polítics (que ja no sé si son l'oposició o que, perquè entre tots ho hem deixat ben complicat i es necessiten els uns als altres) explicant que s'haurà de posar GPS a les armes dels Mossos de les BRIMO, per a saber en quin lloc exacte disparen i alhora controlar per on estan distribuïts cadascun dels agents. El pitjor de tot és que molta gent s'ho creu o pensa que si, que ho han de portar.
El que convé és que Mossos i Bombers fem les coses ben fetes. Que hi hagi els protocols ben redactats, que siguin lògics, que siguin assumibles, que es controli allò que cal controlar, que els comandaments realment facin de comandament i assumeixin la seva feina de comandar, no només de "supervisió" que molts cops és l'únic que fan (possiblement és que tampoc en saben més i a nosaltres ja ens va be, segurament estem més segurs així). I que periòdicament es registri i documenti tota l'actuació i no només les quatre informacions vagues del servei. En el fons, som l'exèrcit d'en Pantxo Villa, cadascú pel seu cantó, ja que el rol individual no ha existit mai en el nostre cos. Després et trobes algun sergent de bombers de palla o un mosso de la BRIMO donant cops de porra a un nen de 13 anys... i a cap dels dos, aparentment, els passa res.

dilluns, 10 de desembre de 2012

l'esport bomberil...

Recordo els meus primers anys a Bombers, al parc de Reus on feia de forestalillo i de voluntari. Allí totes les tardes es jugava a voleibol. Era curiós, veies gent que no haguessis donat un duro per ells (la majoria ja estan jubilats) i es posaven a jugar i no sé com s'ho feien, però tenien puteria i te l'anaven clavant!
La veritat és que tinc un gran record d'aquella època. Malauradament, però fa 17 anys en un partit de volei em vaig deixar un lligament creuat, era a la fase de pràctiques al parc a la part final de l'oposició. Be, un parell de guàrdies anant amb cura i mig any després vaig passar pel quiròfan. Sempre dic que tinc un genoll biònic i, que segons com, funciona millor que l'altra.

Però tornant al tema de l'esport al parc. Cada parc, cada poble, cada comarca té el seu esport preferit. A Reus vaig fer algunes temporades seguint el Reus D. de Hoquei i a Lleida també he tingut el carnet del Bàsquet Lleida. I a cada parc on he estat he anat adaptant l'esport de guàrdia al que s'hi fa en cadascun d'aquests, be i segons el torn també.

A Cambrils, el millor era sortir a córrer pel voltant del parc, teníem la zona de la riera allí mateix i era fàcil poder estar una bona estona corrent. A l'estiu jugàvem a frontó a l'interior de la cotxera. Recordo al Suso amb la seva gorra donant guerra. A Montblanc però la cosa va canviar. La gent era més gran, érem menys i fins passats un parell d'anys no va venir algun altre company d'edat semblant a la meva. Allí fer alguna cosa ja era tota una revolució a la dinàmica de sofà del parc, be la del meu torn, ja que n'hi havia un en que jugaven a ping-pong tota la guàrdia, però tota, tota. Allí em vaig haver d'obligar a fer revisions de vehicles, de material, i fins i tot a córrer o fer algo de gimnàs per la tarda. I finalment quan va venir el David P., apa, sessions de gimnàs, però el paio estava fort, molt catxes i portava un altre ritme.

A Mollerussa el parc ja era més semblant a un parc normal. Realment vaig estar molt be durant els cinc o sis anys. En tinc molt bon record. I cada any hi torno al dinar del parc. Ah, per cert, hi tenen penjat un article del meu bloc.
Allí, tot i que a vegades costava, combinàvem el córrer pel polígon a passar una estona de gimnàs (que era petit), i al parc nou, la cosa va millorar i recordo alguna sessió corrent pel mig del camp de pomeres amb l'Espinet. El nou gimnàs també era una altra cosa, i des de l'agrupació del parc s'havien comprat peses i una màquina de segona ma pel gimnàs.
A Lleida, la dinàmica esportiva és diferent. Hi ha un torn en que s'intenta cada guàrdia fer el partit de futbol. I la resta de torns només a l'estiu, amb els forestals. El nostre és un torn peculiar. Hi ha gent de tota mena. Tenim un ex-corredor de motos, que algun cop ha portat la poquet i ens hi hem divertit força i també amb un "artilugi" fet a partir d'una scooter. També hi ha un entrenador de bàsquet i un altre company que té el títol d'entrenador nacional de futbol. A més hi ha un ex-culturista, i qui més qui menys ha fet alguna cosa de nivell. Al torn hi ha 4 amb títol d'INEFC i al total del parc n'hi ha un grapat.
Si mirem els esports que fem de manera regular trobem, com en tots els parcs, gent que fa o ha fet escalada, gent del futbol o que els d'atletisme ara s'han passat a la Duatló o la Triatló. També hi ha força gent que fan esquí de muntanya o simplement tenen una bona BTT i l'aprofiten sempre que poden. Però al parc de Lleida hi ha curiositats com que hi ha dos parapentistes, un piragüista de nivell (i entrenador de piragüistes) i dos més que en tenen i van practicant. I tres que muntem a cavall!

Això fa que totes les guàrdies, entre aquestos i els que simplement fan coses per anant-se mantenint, hi hagi cinc o sis bombers fent esport durant la tarda. Hi ha dies que hi ha cua a les 3 bicicletes estàtiques (d'spinning), altres ens ajuntem 3 per córrer al camp de futbol de l'ajuntament d'aquí al costat... I encara que hi hagi hagut feina durant la jornada, sempre trobes alguna estona per entrar al gimnàs.
Si, al parc ens mengem unes paelles que fan por, plats immensos de macarrons i alguna que altra cassola de troç, però si no ho cremem en un servei ho cremem fent esport al parc o l'endemà, que hi ha gent que quan plega, després de deixar la canalla al cole van al gimnàs, a escalar, a fer BTT i ara a fer esquí de muntanya.

El millor de tot, pels que ja hi hem passat, és veure a les "machines" de l'esport, que recentment han criat, trencant-se les vestidures al no poder entrenar, traient els primers michelins... i desitjant entrar de guàrdia per poder fer una mica d'esport.

Coses de la vida!

dilluns, 3 de desembre de 2012

la poda de tardor

Quan arriba aquesta època de l'any, em complico la vida i intento podar els arbres del parc. Senzillament és un intent que quedin una mica decents, quan brotin a la primavera.

No sé, el primer any a Lleida em va agafar la venada i m'hi vaig posar.  Vaig agafar unes tisores de podar, unes cisalles i apa.He de reconèixer que molta experiència no tenia. Be, de petit havia vist al meu pare tallar branques en un petit tros que teníem a la zona de Castellvell del Camp i ja un grapat d'anys més tard al meu sogre, que es passa tota una setmana podant les moreres i d'altres arbres de la torre.

De fet el primer any, al veure com estaven de mal tallats i mal crescuts, em va agafar ganes de posar-hi remei i aplicant una mica de vista i de sentit comú poc a poc he anat traient branques que s'enfilaven massa amunt, o que estaven malmeses.
De les obres de remodelació del parc se'n van fer malbé tres o quatre. Que van ser plantats de nou, però no sé perquè van arribar fets un cromo, amb branques mig trencades o moribundes. El primer any les vaig deixar per a que fes la selecció de forma natural i que l'any següent pogués triar entre les branques que millor s'adaptaven al que jo volia. Sembla que no ha anat massa malament, han crescut, s'han obert i en un parell d'anys ja tindran uns envergadura semblant als altres... be, seguiran sent més prims, però això és qüestió d'anys.

També fa un parell d'anys es van plantar moreres i també he preferit esperar a aquesta tardor a passar-hi el ribot. Ja veurem, la morera creix ràpid, però aquest estiu ha estat molt dur pels arbres del parc. Molta calor i poca aigua no ha ajudat a que s'estiressin... i fins i tot l'avet, el super avet del parc ha patit fongs i patíem per salvar-lo. I el desmai, pobre ha quedat mig sec. Se l'ha hagut de fer una neteja de branques seques, com mai, això ho va fer un altre torn. A veure si la primavera ens ve plujosa, que un altre estiu com aquest el desmai no el supera.
El primer any vaig necessitar a més de les tisores i cisalla, d'una motossera per treure aquelles més gruixudes que sols feien que pujar verticalment o no tenien cap sentit. Cada any hi ha algun company que em deixa la seva cisalla. I normalment em recullen les branques. L'any passat però el cap de parc i els companys de segona activitat van posar un ràcord a una tisora pneumàtica per connectar-la a sortida de mitja d'un ERA. Perfecte! ja fa dos anys que no em surten ampolles a les mans!!!
Ara caldrà veure l'any que ve com evolucionen les moreres. La resta més o menys ja ho tinc per la ma. Be espero la propera setmana fer alguna cosa als plataners, que estan al costat de la pista d'helicopters i si no els hi fem res acabaran massa alts i algú els acabarà tallant... millor començo a posar-hi remei. Però això si que serà feina de motoserra!


Vols rebre els articles per correu? apunta't!