dijous, 30 de desembre de 2010

la deriva bomberil, any nou i cúpula nova

Feliç 2011 !!!

No voldria barrejar política, ni que ningú em mal interpreti en aquest sentit, però portem els últims 4 anys a la deriva bomberil.

Reconec que quan teniem a "la Tura" no m'agradava. Sempre feia els seus numerets com visitar els parcs o els "controls" els dies de Nadal o Cap d'any. Amb el que això comporta, que ja que estàs "putejat" com a mínim que et deixin tranquil. Et menges el turró i brindes pel Nadal o el nou Any amb els companys, però clar amb polítics per allí al mig, la cosa no és igual.

Ara, passats 4 anys en que va deixar la "nostra" conselleria, crec no equivocar-me si dic que va posar als ciments per a millorar el material que tenim a la casa. Potser tot va començar amb la substitució que l'últim govern de CiU volia fer dels vells Cómets i que es va ajuntar amb els malaurats accidents del 2 "Egipcis". Això va provocar que la majoria de vehicles d'aigua fossin substituïts.

La gran herència convergent a Bombers foren els parcs que la majoria queien a trossos i semblaven cases de la por i una flota de camions de més de 16 anys !

Posteriorment es van redactar multitud de projectes de reforma i nous edificis de parcs de bombers, que darrerament s'han anat inaugurant. Clar això ve de llavors, de la Tura!.

El problema l'hem tingut els últims anys. Rentings que s'han allargat, cascs que ja tenen els seus dies, més de 10anys (això i el nou vestit d'intervenció ho van fer be els convergents), acords amb sindicats que fan pena (tant els acords com els sindicats). No pot ser que un sindicat d'un color polític negociï el conveni amb el seu partit afí. Llavors és quan ens trobem amb sorpreses com la Course Navette, revisions mèdiques "quasi" obligatòries, la formació de les INTs i el complement de productivitat comptat de forma anual en lloc de mensual o trimestral. Amb lo complicada que pot ser la nostra feina i hem de venir constipats, mig coixos o amb algun que altre cop (fet al servei o no), perquè amb dos dies de baixa et deixen sense el complement de tot l'any, quan nosaltres ja hem perdut tot un matí amb la revisió mèdica, un altre amb la cursa dels collons i dos matins més amb la formació de les INTs, que no pots substituir per cap altre típus de curs de la casa (que son pebrots!).


Mireu, amb el temps les coses les veiem amb perspectiva. De moment els que fa pocs dies has deixat el càrrec m'han deixat sense alguns companys estimats, obres de parc que s'han fet amb el cul, un nou organigrama i unes noves funcions fetes a corre-cuita (corre corre que això ens peta als dits), la majoria de bombers emprenyats amb les collonades d'algunes INT, llocs de tècnic que l'haurien de portar 3, 4 o fins i tot 5 persones i que sols n'hi ha una, altres amb un grapat de tècnics que l'únic que fan és fer-se nosa i poca feina. Operacions i Prevenció son la nit i el dia, el primer que és el que es dedica a organitzar els serveis, torns, protocols, simulacres, MDs, etc amb 1 tècnic i Prevenció que mira projectes externs i té organitzada la logística de parcs i dels vehicles que te un grapat de tècnics i gent adjunta. No ho entenc, de debò.

La conclusió és que aquí hi ha més d'un BURRO. Fa dies que us diem que això no va de cap manera. A veure si algú és capaç d'escoltar als de sota, als del mig i als de dalt. Tots podem aportar coses i tots tenim coses a dir. S'ha creat una superestructura però hi ha, com a mínim, una pota que és coixa. Obriu els ulls.

El meu desig als nouvinguts (que no ho son tant) és que aprenguin dels errors del passat i ens ho posin més fàcil.

Be, això volia ser un escrit de bons desitjos (que en el fons ho és) però ha quedat molt ben dissimulat.

El que us deia, molt BON ANY 2011 !  a veure si pel proper cap d'any l'escrit pot ser més agraït.

divendres, 24 de desembre de 2010

Caga tió

BON NADAL a tothom


Caga tió,

tió de Nadal,
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.

dijous, 16 de desembre de 2010

Subtítols de bomber

El parc de Lleida ha canviat en els últims anys. Però ha canviat molt i per a millor. Crec que ens hem de sentir orgullosos del canvi generacional que hi ha hagut. Gent amb ganes de treballar i també amb ganes de treballar be (que no sempre va acompanyat). Força gent fa la Major Dedicació, invertint el seu temps en pràctiques i algun que altre simulacre. Tot això ens fa créixer com a bombers i com a persones. Als serveis hi veus un ímpetu per a entrar als llocs, ganes que hi hagi ordre, control... no sempre va acompanyat per bons caporals o sergents, però què hi farem, el canvi encara no els ha arribat.

Per altra banda ens agrada “jugar” al parc. Alguns cops fem bomberades... pràctiques més o menys salvatges. Altres simplement tafanejant que trobem per la xarxa i analitzant accidents d’altre gent o veient vídeos d’excarceració, focs d’interior, i un llarg etcètera que hi pels google. Ara, a més, a Lleida tenim una sala, que m’agrada anomenar de la NASA, amb wifi (que paga l’agrupació) on els que venen amb portàtil es connecten i fan un munt de coses més o menys útils, per exemple editar vídeos o posar subtítols. Que bo el primer vídeo que s’ha fet! El Hitler subtitulat com si fos el Paco, el cap de parc. Increïble.

Hundimiento de la Colleta: http://www.youtube.com/watch?v=jyTKRutYIv8



Acabo de veure un segon amb imatges d'“Al Capone” en un dinar fent un discurs amb un bat de beisbol a la ma. Impagable! El Mastil: http://www.youtube.com/watch?v=zIoYKqxxHaU

I el 3r. Cada cop van millor! Teorias de Extinción: http://www.youtube.com/watch?v=EGUYfIXJf3Q

Fa pocs dies li vaig llençar un repte al “creador”, a veure com respon. Estic esperant el 4t lliurament.
Segur que be.

Felicitats a tots.

divendres, 26 de novembre de 2010

Tècnics i la imputació de “delta 0”

Jo conec molts tècnics, tant de Lleida com de Tarragona i algun d’altres Regions d’Emergències. Amistat en puc tenir amb un parell i amb la resta un bon tracte. Per això em sap greu tot el que diré ara, però com diuen a Polònia... “Ho sento, però algú ho havia de dir”

Des que vaig fer la primera guàrdia al 1991 (llavors com a “forestalillo”) el Tècnic és aquell individu que porta el comandament de TOT l’incendi i a més si hi ha altres serveis coordina la disposició de mitjans i dels que es deixen per la resta de possibles serveis. Des de fa no masses anys, des de “les barcelones” que és com m'agrada anomenar-los, es va portant un seguiment primer i decisió ja a hores d'ara dels serveis, en el que es podria dir una centralització de tot l’operatiu de bombers.

Tot va començar quan un de tants Rovira (sembla que si no et dius així no ets ningú a la casa) es va posar al capdavant de Bombers. Varem començar a veure com es passava d’una vintena de camions a un centenar de vehicles per un incendi, amb la filosofia que si s’hi va s’hi va amb tot.

Això ha fet que els Caps de Guàrdia, per una part tinguessin més feina i per altra que si els manaven des de les barcelones perdien part del seu poder de comandament i segurament s'han anat relaxant en el temps.

També he de dir que és una opinió generalitzada entre els bombers, que els Caps de Guàrdia costa (costava) veure'ls als serveis. Si el foc era forestal i es feia gran s’hi desplaçava, sovint des de l’helicòpter, donava 4 ordres i no el veies fins que es feia fosc, quan es donava una volta amb el Terrano i tornava a Control.

Ara tot això ha canviat una mica. Hi ha tècnics més joves, no tots però si la majoria, que van als serveis, intenten donar les primeres ordres des de Control (a mi no m’agrada la paraula Sala, em recorda als Mossos) i ràpidament venen al servei.
Però la vella guàrdia segueix estant on estava. Alguns han passat de fer la coordinació de les antigues Àrees Bàsiques (un parell de comarques) a portar sols la Logística, la Prevenció, la Zona del Pirineu, la part Operativa, la coordinació del Control de Regió, la part de no sé què... quedant segons en quin cas en funcions que poc tenen a veure amb la feina de tècnic de bombers o en àrees poc rellevants. La veritat és que vist des de fora, com que aquí ens coneixem tots, al final a cadascú l’han posat on li toca.

Dona la impressió que abans tots els tècnics eren similars, i que el més gallito tenia més poder. Amb el temps, tot i els canvis de rol del tècnic les funcions teòriques dins un incendi seguien sent les mateixes. Ara no, va passar Horta i ha fet canviar un munt de coses. Però el que està clar és que els tècnics abans feien el que volien dins els incendis i això semblava una cosa “normal” i la majoria sempre havíem comentat que algun dia en passaria una de grossa i que el Sant que ens protegeix se’n cansaria.

Llàstima que hagem tingut de perdre 5 companys, en el meu cas amb dos hi tenia una molt bona relació, per a que comencessin a canviar les coses.

Us deixo amb una reflexió final:

Si al Parlament l’únic que es va veure és que la coordinació semblava insuficient per la falta de mitjans tècnics i la no distribució de tasques, com queda ara que una jutge imputa a delta 0 per no fer la feina que tenia encomanada?.

Apa, a seguir treballant per aprendre colors, codis i estupideses vàries que s’inventen i a intentar arreglar camions i parcs que “pensen?” aquesta colla de tecnicutxos de les barcelones.

divendres, 5 de novembre de 2010

El RRTT ha mort (oda a un final esperat)

Durant 2004 em van proposar anar a un curs per formadors de teoria del foc. Aqui vaig retrobar-me amb el Jordi Sancho, no ens veiem des de l'escola de bombers al 1996, i al indicar-li que jo era químic em va dir de l'existència del grup de RQ com departament de l'Escola de bombers i que ell i el Sebas Moreno, també en aquell curs, hi eren.
Així que als pocs dies, el mateix Jordi, em va dir d'anar a una reunió del grup. Allí hi eren ells dos, en David Domingo, que tenia vist de Tarragona i l'Albert Ventosa, tècnic també de Tarragona amb qui no ens coneixíem personalment però si mitjançant temes de prevenció en que ell feia els informes de prevenció per la Regió de Tarragona i jo que feia verificacions d'avaluacions ambientals i projectes per entitats ambientals de control.

Em vaig trobar que ells ja havien renovat temaris i moltes de les presentacions. Sols calia impartir les classes als cursos que s'anaven a organitzar. Primer van ser els de reciclatge de RQ als parcs amb furgó i després al Curs Bàsic de Bombers.

Imatge d'una pràctica amb gas a Can Padró
Amb el pas del temps varem veure la necessitat de tenir formadors especialitzats i definit cursos específics per bombers, caporals, sergents, tècnics, i gent dels controls de regió i central.
Es va fer un curs d'unes 15 sessions per habilitar formadors i cada regió va fer el seu propi grup de formadors en RRTT. Aquí entrava jo, com a més antic del grup de Lleida i més format tècnicament era el líder a Lleida. Es va aprofitar per ampliar el contingut amb instal·lacions i serveis públics i canviar el nom de Risc Químic (RQ) a Riscos Tecnològics (RRTT)). 

Durant l'organització del curs d'habilitació vaig crear un grup al google per tal de facilitar la comunicació entre tots i tenir un canal de preguntes/respostes, tenir accés a tota la documentació dels nous temaris, les presentacions i actualitzar de forma àgil qualsevol modificació. En Jordi Sancho li va acabar de donar la forma al tema I va ser una bona eina.
En aquesta època es varen fer canvis en el contingut de les presentacions, per fer-les més senzilles i entenedores baixant una mica de nivell. Es van fer els nous cursos més específics, fins i tot a bombers de Barcelona.

Poc a poc s'havia fet un grup de treball important i on tot plegat s'havia fet molt gran. Després de la incorporació de nous tècnics a la casa, a Lleida hi va haver un relleu "natural", on era evident que qui tenia prioritat en la gestió del grup de Lleida era un nou tècnic que ja estava al propi grup.

Tot va anar més o menys be fins que hi va haver el Congrés de Risc Químic a Tarragona. No em van convidar i em vaig sentir molt malament. Havia dedicat moltes hores, totes sense veure un duro! (excepte les classes impartides).
I van i no em conviden!
Quin rebot portava. En una reunió del grup de Lleida un caporal va aixecar una llança en favor meu i va denunciar la incoherència de la gent convidada.
“Antonio t'estaré eternament agraït”.
Als pocs dies em deien que hi podia anar, però ja era massa tard, el mal ja estava fet. Finalment vaig declinar la invitació ja que dues circumstancies personals m'impedien anar-hi. Primer de tot és la família.
Ara porto dos anys en que sols dono classe, però si hi ha algú altre que la pot fer li deixo (això ja ho feia abans).

El grup general ja no sé com està. Els primers integrants van aprovar com a caporal (jo no em vaig presentar). En Jordi Sancho va estar dins la DO com a “currante” de RRTT buscant nous material i fins i tot amb els nous furgons. Des de la distància crec que va fer molt bona feina, ara està a l'escola com a instructor. En Sebas no tinc gaire clar on és, potser també a l'escola, abans havia passat per la sala de CC de Bellaterra. En Lluís Domingo va crear la unitat canina de la que és responsable.
Les antigues funcions d'en Jordi Sancho les van assignar al Joan Salve però després d'un inici on semblava que es farien coses noves, la "casa" sembla que hagi tallat l'aixeta.

A inicis de 2010, durant un curs dirigit als parcs de RQ, en el que em vaig colar, els van explicar com es volia organitzar el tema del Risc Químic però que estava tot molt verd. Ens van dir que volien fer una Unitat Tècnica dirigida inicialment des de l'àrea de grups especials.  El tècnic responsable d'aquest grup va demanar que si hi havia algú interessat que li fes saber. Així que al sortir em vaig presentar i curiosament no em coneixia ni sabia de la meva existència. Algú ha callat com un puta.  Ho sento, però ho havia de dir. ☺

Portem 6 mesos des de llavors.
No hi ha cap pas endavant.
No hi ha moviments en cap sentit.
Els formadors cada cop en saben menys, ja que ningú els ha refrescat res.
Ara es munta un simulacre a TRG i ningú ha dit res. (4 de novembre)

Us ho dic molt convençut, això està mort, però molt molt.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Manifestació dels bombers del 2 de novembre de 2010

Els bombers demanen dimissions per la tragèdia d'Horta


La manifestació va acabar amb escuma a la plaça de Sant Jaume.

(Diari Segre 3-11-10): Més de 300 bombers es van manifestar ahir a Barcelona contra la direcció política d'Interior i per defensar un servei públic de qualitat. Els seus responsables van afirmar que la política d'Interior és un "model d'aparador i malgastador", i van reclamar de nou una escola de bombers pròpia. Així mateix, van lamentar que després d'un any de l'incendi d'Horta, en què van morir cinc bombers lleidatans, ningú hagi assumit cap responsabilitat. El responsable d'UGT-Bombers de la Generalitat, Antonio del Río, va afirmar que les noves declaracions al jutjat de Gandesa "han aportat llum" i va explicar que els comandaments que tenien responsabilitat directa el dia de l'accident han afirmat coses diferents al jutjat i al Parlament. "Ara diuen que s'hauria pogut evitar, que hi va haver descoordinació", va afegir.

"Per un servei públic de qualitat, demanem tres pilars fonamentals: una escola pròpia de bombers, una carrera professional i que la direcció general homogeneïtzi Protecció Civil i Emergències", van afirmar els bombers.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Una dona resulta ferida greu en ser atropellada per un camió dels Bombers a Lleida


(Font: Diari Segre, 25/10/2010)
Un camió del parc de Lleida dels Bombers de la Generalitat ha atropellat accidentalment aquest dilluns una dona que creuava el carrer Magí Morera per una zona no senyalitzada. El vehicle de bombers, que anava a fer un servei de revisió d’un aparcament, s’incorporava al carrer Magí Morera des de l’avinguda Doctor Fleming. Els serveis d'emergència han rebut l'avís d’aquest accident a les 10:46 hores.
La dona atropellada, Encarnación M.L., de 62 anys, ha patit greus ferides a les cames i ha estat traslladada a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Reunió a l’ACR d’octubre de 2010


Avui hem fet reunió de l’ACR. La loteria ja la tenim en marxa i de moment estem en fase de repartir talonaris.
Hem parlat de com va anar la cursa de Térmens (econòmicament parlant). Estem preparant una comanda de vi per les properes setmanes per a tenir-lo abans de Nadal… ja veurem. Hem proposat fer assambla general a mitjans de desembre (dia 16) i parlar de tot una mica als socis. Finalment i el més important és la possibilitat d'organitzar una cursa de 10.000 metres a Lleida. Té bona pinta. Ja tenim recorregut, alguns dels principals permisos i gent amb ganes d’estirar del carro.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Canvi de temps, canvi de terç

Quan acaba l’estiu ja podem anar guardant els cascs forestals i les botes de muntanya (be, aquestes per anar a trobar boletaires perduts també les farem anar), segurament els pantalons i la camisa de recanvi ja les podem treure del sarró. Millor dit, deixem el sarró al parc!
Jo amb tanta bota, 2 cascs i quilos i quilos de material personal arriba un punt que em plantejo començar a deixar coses al parc. Molt serà que després d’un foc de vivenda t’enviïn a un de forestal, però a Lleida hauríem de canviar de vehicle i això vol dir passar pel parc.
Potser ens hauríem de plantejar (vull dir les ments pensants de la casa, que ja sabem que d’infal·libles no en tenen res) en buscar material més versàtil o tenir espai als camions per portar tanta cosa. Sembla, però, que això últim no ho tenen pensat ja que cada cop hi ha els armaris més plens i les cabines més petites.
Ara que arriba la tardor i l’hivern ens trobem que a més dels 2 cascs i 3 botes prendrem l’equip impermeable taronja
És temps de boletaires perduts, excursionistes pelats de fred, xemeneies enceses per manca de neteja i fins i tot estufes amb mala combustió. Octubre i novembre son mesos amb menys serveis, o no, tot depèn dels bolets i els boletaires. Les estufes seguiran cremant malament i encenent-se llars de foc, per molt que es vegin passar bombers i ambulàncies amunt i avall.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Cap de setmana amb avís d’emergència per temporal

Sembla que des que les emergències les gestiona els de Protecció Civil ara que estan independitzats de Bombers, es magnifiquen les coses
L’experiència no els ha servit de res. Amb mobilitzar bombers i Mossos sembla que tot es pugui solucionar a base de tenir gent a tots els punts amb incidències.
Però que no saben que per molts recursos que es posin sempre seran limitats?
Fa uns anys quan anava a esquiar als Alps m’havia trobat amb tota una setmana de neu, més d’un metre diari. Al marxar varem desenterrar el cotxe i després sols calia posar cadenes i continuar el camí. Les llevaneus havien passat fins i tot per dins el pàrquing.
Jo cada vegada que cauen 4 flocs de neu penso en aquella tarde alpina. Si tinguéssim alguna màquina més ja ho tindríem mig coll avall. No em digueu que sóc un oportunista ni un demagog, NO. Aquí teniu una imatge de la nevada (gran crisi a Catalunya) del passat mes de març a Sant Cugat. Un 4x4 de l’ajuntament amb pala netejant carrers. A més de 2 i de 200 alcaldes els hauria de caure la cara de vergonya.

Amb la pluja igual! Que la gent s’agafi els paraigües, tingui els neumàtics del cotxe com cal i que les carreteres estiguin ben pintades, ja veuríeu com passen la meitat de coses.
Segur.

dijous, 30 de setembre de 2010

A qui li piqui, que es rasqui

Fa uns dies em van deixar veure un e-mail de “resposta”, per dir-ho d'alguna manera, on algú, que no diré el seu nom, es queixava del power point que varem enviar des del parc cap a tots els e-mails dels parcs de Catalunya. 

Avui me l'he mirat de nou. M'agrada i m'agrada molt. Potser hi falta alguna foto, com la del BUP vell amb l'espai immens que tenia dins la cabina o les espatlleres dels ERA en sentit contrari que anaven de manera formidable.
Ben mirat, no hi ha cap insult, ni cap comentari fora de lloc. Sols hi ha explicacions amb més o menys gràcia de fets palpables i reals. Amb una mica de mala llet i conya bomberil.

Imagino que si algú s'ha queixat és que li deu picar, no?
Doncs això, que si algú li pica... que es rasqui!

dimarts, 28 de setembre de 2010

l'ACR

Quan vaig arribar al parc de Lleida, ara no fa masses anys, sentia a parlar de l'ACR però no entenia que era ni que feia. Poc a poc vaig anar pensant que hi havia un equip de futbol (o algo semblant) i que competia en alguna lliga local. Tot i això la cosa no era clara. Al març va arribar el Patró de bombers i es van fer activitats. Jo dins el meu despiste habitual (a més feia reducció de 8h i entrava a les 4 de la tarda) vaig venir als inflables que es van fer un diumenge al matí i al següent dia anant a la guàrdia passo per davant d'un conegut restaurant a l'altura d’Agrònoms i veig TOTS els camions del parc aparcats a la porta. Així és com descobreixo que a Lleida es celebra el Patró. Per tant a primer cop d'ull l'ACR té un equip de futbol i prepara la celebració del Patró. Més endavant, encara em quedarà menys clar que fa i a que es dedica. De tant en tant escolto crítiques sobre que si es gasta els diners al futbol i que sembla un pou sense fons.
En realitat hi ha una junta directiva de l’Agrupació Cultural i Recreativa dels Bombers de Lleida.

Finalment arriba el dia clau. Be, en realitat tot passa a l'hora de la migdiada. Hi ha un problema amb la màquina de cafès del parc. No us explicaré que. Les setmanes següents es gesta tot un lio sobre la gestió dels ingressos i el control que se'n fa.

Tal com havíem parlat al torn, semblava convenient que algú del nostre torn entrés a la junta, i per tant sense parlar-ho (almenys jo) el dia de la reunió de socis de l'ACR em vaig presentar com a tresorer. Així és com comença la meva relació estreta amb l'ACR.

Els primers dies em donen la clau de les màquines de cafè i llaunes de beguda (si ho sé, no les agafo!). Ara tinc la “obligació” del càrrec. Sóc el responsable de les recaptacions però també d'anar-les repostant, tot i que no sóc l'únic que les omple.

En realitat l'ACR és un grup de bombers, majoritàriament del parc de Lleida, però també de gent de l'edifici de Regió que amb la gestió dels ingressos que produeixen les 2 màquines del parc i les 2 de l'edifici de Regió intentem (de moment crec que ho fem prou be) organitzar la festa del Patró de Bombers a Lleida amb força activitats per grans i petits, una carrossa a la batalla de les flors (per la festa de maig), col·laborem amb la cursa de Térmens (el campionat de bombers i policies) i intentar millorar la bona vida dels bombers al parc (l’ADSL, el plus, butaques i altres despeses més o menys banals a nivell de parc, la web, el feixbuc… També tenim un record pels familiars difunts dels companys de parc.

No sé si queda del tot clar, però això fa que cada guàrdia dediqui una estona a fer coses per l'ACR i no sigui només esperar que algú prengui mal o se li cremi alguna cosa (sona horrorós però la majoria de bombers ens agrada el que fem i per tant ha de passar algo dolent per a que nosaltres ens ho passem be). Ups! Això em dona una idea per un nou article.

dijous, 9 de setembre de 2010

Les tres preguntes d'un bomber

Aquest vespre, mentre folrava els primers llibres de la meva filla que ja comença 1r de primària, he recordat que ja fa 15 anys que vaig folrar els meus últims llibres de text. He anat reflexionant sobre els temps i la manera en que passa. Aquí ha sorgit la idea de les tres preguntes d'un bomber.

1ª pregunta:
Te la fas el primer que puges a un camió de bombers, des dels seients del darrera (generalment com a forestalillo) et preguntes com ho fa aquest paio per anar tant de pressa esquivant cotxes i saltant cruïlles sense emportar-se com a mínim un retrovisor de record.
La resposta és la mateixa que em van contestar llavors. No és una qüestió d'arriscar o no, l’important és arribar al teu destí. D’aquí surt la meva conclusió, simplement ho saps, el dia que no ho vegis clar millor que deixis conduir a un altre.

2ª pregunta:
Aquesta no és tant una pregunta sinó un sentiment. Et passa tot conduint i anant d’urgència. En aquell moment et passa pel cap la imatge dels teus fills. Llavors et dius… vols dir que no seria millor afluixar una mica? per si de cas, només per si de cas.
En algun moment o altre a tots se’ns presenta davant la responsabilitat familiar. No cal que cap company hagi tingut algun ensurt seriós, sinó que et ve sol. De moment sol se m’ha presentant anant amb el camió, potser algun dia em faré la mateixa pregunta apagant algun foc, dins alguna nau fosca plena de fum o en una fuita de gas.

3ª pregunta:
I avui, què?
Evidentment me la faré el dia que em jubili, però per poder-ne parlar em falten uns 15 anys.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Qüestionari per a bombers intel·ligents

Aquí us deixo les pàgines d'un power point que he fet per explicar el nou BUP de Lleida.

- Des d'aquí un agraïment als companys per la paciència i el treball de moure els vehicles.

                      

diumenge, 5 de setembre de 2010

Una mica de bona lletra

Com ja fa dies que estic fotent canya, avui m’he proposat de parlar d’altres coses.
Aquest matí tot mirant el BUP nou, i com ja haureu llegit a un article anterior (per començar, del 23 d'agost) no té precisament el millor dels acabaments, hem volgut comprovar les mides del vehicle respecte els altres.
Doncs be, per una vegada i que no serveixi de precedent entre uns quants hem començat a bellugar els camions com si fos un passi de models. Ara de davant, ara de costat, ara amb els morros encarats, ara en paral·lel. Finalment n’ha sortit una bona sessió de fotos (però de mòbil, a 3Mpx).

Per la tarde, ja després de dinar, m’he decidit a fer un power point amb les fotos tot comparant les diferents alçades dels vehicles, i amb l¡ajuda d’algun altre company hem fet més fotos d’armaris i algunes eines.
En dues hores tenia fet un power “tope xulo” que en un to irònic, però no corrosiu, he anat repassant alguns dels disbarats del BUP.
Després d’ensenyar-lo al torn, hem decidit afegir-hi algun camió més a la comparativa i deixar-lo tancat la pròxima guàrdia del 8 de setembre. Així doncs, en aquesta data us el penjaré per aquí.

Estic content, m’ho he currat, la gent ha respost i al final ha quedat prou be.
Que què en farem? Jajajaja, dimecres us ho explico.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Reconstruir la unitat del col·lectiu

Carta de Pep Gou, del Parc de Figueres, que va dirigir a l'assemblea del 31 d'agost al parc de Lleida
RECONSTRUIR LA UNITAT DEL COL·LECTIU.
Companyes i companys,
El que signa aquesta carta és prou vell com per haver assistit tant al naixement d’aquest servei com al del sindicalisme als bombers de la Generalitat. Des de que em vaig “jubilar” com a sindicalista, he procurat ser discret i no tocar els pebrots als que han vingut després. Ara, que ja han passat més de 12 anys des de llavors, em disposo a opinar.

Una de les raons que m’han fet decidir, és que em sabria molt greu que això acabés en una derrota. Penso que tots plegats la pagaríem molt cara. L’altra raó és que aquesta vegada i per causes molt diverses (guàrdies, vacances, baixa per malaltia, etc.) pràcticament no he pogut participar en res. He viscut tota la història d’aquest conflicte com un espectador. Això tant pot portar-me a veure les coses amb una certa perspectiva, com a pixar fora de test. Com que no tinc cap interès en fer carrera enlloc, m’arriscaré a opinar. Ho faré sabent que qui té boca s’equivoca i que els anys d’experiència no vacunen contra les cagades.

EL QUE US VOLIA DIR.
És cert que no som prou bombers com per a fer front, amb garanties, a la concentració de riscos que es dona a Catalunya. És cert que la nostra “escola” és precària, com de fireta. També és cert que a Horta hi va haver cagades que ens van costar molt cares i que convindria rectificar.

Penso que la majoria de persones d’aquesta casa, estarien d’acord en intentar canviar aquestes coses. El problema per tant, no és tant els temes escollits, sinó la manera com s’han enfocat i les eines de lluita que s’han triat.

Posaré alguns exemples:

1.- Crec que la immensa majoria dels bombers i bomberes d’aquesta casa estem d’acord en que cal revisar a fons el tema d’Horta i dels incendis forestals en general i demanar comptes a qui calgui. El que passa és que, a la vegada, hi ha molta gent que creu que el que va passar no va ser responsabilitat exclusiva dels alts comandaments i dels càrrecs polítics. Per aquesta raó, no estan disposats a participar en segons què, ni els agrada que es digui que es deixen menjar el coco per la DG.

2.- L’obsessió en demanar la dimissió d’una directora general que, amb tota la seva reconeguda prepotència, ha sobreviscut en el càrrec molt més temps que la majoria, costa d’entendre. 25 anys d’experiència ens haurien d’haver servit per veure que MAI ningú ha dimitit ni ha estat cessat quan els sindicats ho hem demanat. Però és que tampoc tindria sentit que fos cessada a les portes d’unes eleccions. Tampoc en tenia fer llenya amb uns comandaments cessats fa molts mesos o amb els que acabaven d’arribar, perquè estava clar que no els canviarien a les portes de l’estiu i al final de la legislatura.

En la lluita sindical, els delegats, que tenen molta més informació, han de proposar uns objectius realistes a la resta de treballadors. Portar la gent a lluitar contra cadàvers polítics o a fotre cops de cap contra una paret, només pot generar frustració.

3.- Una altra de les formes de lluita utilitzades ha estat novament el tema de les hores extres. I dic novament perquè fa dotze anys ja es va cometre el mateix error. Tot i que ara les regions s’assemblen mot més que llavors en la manera de funcionar, per desgràcia encara hi ha diferències importants. Vull dir que l’impacte d’un boicot a les hores extres als voltants de Barcelona o en algunes zones de Lleida pot ser molt important, però no ho és, en absolut, en d’altres llocs on se’n fan molt poques i es recorre sovint a desplaçar els sobrants.

Quan això es combina amb el tema de la MD, es generen discussions entre companys i hi ha gent que se sent maltractada.

Per molt que això fos aprovat per les assemblees, el fet que la majoria dels parcs encara no s’hagin pronunciat sobre el tema i que s’hagi notat una creixent divisió d’opinions, és molt significatiu.

És cert que l’Assemblea Permanent ha demostrat reflexos i que ha intentat evitar enfrontaments, tot reconeixent que hi havia companys que no podien seguir les mesures proposades, però el mal ja està fet. Ara uns se senten insultats, perquè els han dit esquirols quan molts d’ells no ho han estat mai i d’altres pensen que han fet el “primo”.

Donar prioritat a una forma de lluita que divideix el personal, és una cagada; fins i tot quan aquesta és eficaç en determinades regions. Crec que puc dir això perquè jo no he fet MAI ni reforç ni guàrdies amb hores extres. A més, sóc dels que van parlar en contra de la MD quan tocava aprovar-la i ho vaig fer precisament perquè pensava que ens dividiria quan hi hagués un conflicte.

NO ENS PODEM PERMETRE EL LUXE DE PERDRE.
Ho repeteixo: la derrota la pagaríem molt cara i no només a la DG.

La situació és greu i ho serà més encara. Volen aprofitar la crisi que han provocat per destruir, des dels governs i des de la Unió Europea, el precari estat del benestar que tenim. No parlo només del nostre salari, de les pagues extres o de la nostra jubilació. Parlo també del dret a tenir un lloc per viure, a la sanitat, a l’educació o a l’aigua potable.

Ens ataquen, però no estem indefensos.

QUIN ÉS EL NOSTRE CAPITAL ?
Primer.- El respecte i l’estimació de la gent.

Això és el més valuós que tenim i és la darrera cosa que podem perdre. Per això hem de posar per davant les nostres reivindicacions professionals i denunciar tot allà que perjudica el servei que prestem. No pot ser, per exemple, que retallin la plantilla d’auxiliars forestals i que callem.

Nosaltres som pocs però tenim autoritat moral i ens respecten. Nosaltres també servim per fer visible una cosa que ells volem amagar : que els serveis públics són un dret i no un privilegi.

Segon.- La mala llet que sentim.

Quan veiem tan feliços els que ens han portat al desastre i els polítics que els serveixen.

És cert que mai havíem patit una crisi com aquesta, però també és cert que jo no havia vist mai la tropa tan emprenyada i tan conscient de la injustícia que patim i de qui són els responsables.

Tercer.- La força de la veritat i la força de la solidaritat amb la resta de perjudicats.

S’ha vist clarament qui ha provocat la crisi i com els perjudicats som la immensa majoria. Aquesta veritat és incontestable, per això utilitzen i utilitzaran els mitjans de comunicació per diluir-la, per dividir als perjudicats i per buscar caps de turc (els aturats, els immigrants, els andalusos del PER, els vaguistes del metro).

Potser ara no serà tan fàcil, perquè els mitjans de comunicació, com ja ha passat amb els partits majoritaris, estan perdent credibilitat a marxes forçades. Ni els uns ni els altres podran continuar gaire més temps amagant als que tallen el bacallà i aquests, que són addictes als beneficis escandalosos, cada vegada estaran més sols. Els botiguers i els petits empresaris es posaran al costat del banquer que els nega el crèdit o de la multinacional que els arruïna ?.

Ara podem guanyar. És el moment de plantar cara i defensar el que és nostre. Els bombers hem de tornar a la primera fila de les manifestacions.

RECONSTRUIR L’ UNITAT DEL COL·LECTIU.
Això és imprescindible, és vital. Ens hem equivocat i ara costarà treure el carro del pedregar. Les persones del nostre cos no són idiotes; la insistència no convertirà una cagada en un encert. Cal rectificar. Hem de prescindir del que fa que discutim i ens emprenyem.

En la meva opinió, la solució és senzilla. Es tracte de fer rendir el nostre capital en el moment més oportú.

Hem de posar-nos al costat de la gent que ens respecta per cridar la veritat. Hem d’utilitzar la mala llet que sentim perquè ens doni forces. Hem de fer-la servir per soldar el nostre col·lectiu.

El dia 29 de setembre hi haurà una Vaga General i manifestacions. Si les dones i els homes que treballem a bombers demostrem, units, que tenim entre cames el que s’ha de tenir perquè ens respectin com a treballadors i com a persones, haurem fet un pas decisiu i la resta serà molt més senzill.

La pancarta que hi ha al meu parc, es queixa de la manipulació política del Cos. Està bé però NO N’HI HA PROU, els hem d’assenyalar amb el dit i dir coses com ara:

MÉS BOMBERS i MENYS BANQUERS !

Salut i a reveure, col·legues.
Pep Gou, Parc de Figueres.

divendres, 3 de setembre de 2010

Bombers, en pilotes

Ja sabeu que portem tot l'estiu no donant suport a aquesta política de basar gran part del dispositiu tàctic per l'estiu a les hores extres i guàrdies complementàries dels bombers i els tècnics (si més no, els de la Regió de Lleida)
Ara per ara les coses no han anat tant be com haguéssim volgut (a nivell reivindicatiu, s'entén), però la lluita segueix.
Una imatge de l'assembla del 31/8/2010 al parc de Lleida


Aquí teniu una imatge que m'han passat avui mateix.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Un estiu estrany, una vaga rara rara.

La veritat és que pocs bombers ens esperàvem un estiu sense gairebé incendis.
A priori la possibilitat de fer una vaga en que no fèiem cap hora extra ni fèiem les guàrdies complementaries semblava suficient per fer creure a la DG que tot depèn de la bona voluntat dels bombers (que també vol dir que son hores que es cobren i a tots ens va molt i molt be). Així es demostraria que costaria tenir els parcs amb gent, columnes mòbils precàries, dificultats per muntar Punts de Trànsit i CCBs... però la realitat ha estat una altra.

Es va començar callant quan al Parlament de Catalunya es feia la Comissió parlamentària per tal de “clarificar” l’incendi d’Horta. Els Sindicats no van voler fer gaire escàndol, clar els que manen son d’ells, per tant estaven alimentant a un altre partit o visió política que no és la seva, els bombers ens anàvem desil·lusionant i alhora sorprenent de com es comportaven els nostres tècnics, i fins i tot els propis GRAF. Com pot ser que per preservar la “bona tècnica” i “voluntat” dels bombers critiquem a una Comissió que ha d’ajudar a treure l’aigua clara d’aquella desastrosa tarda de l’estiu de 2009? Vàrem criticar que es sentissin les paraules dels nostres companys moribunds, i ningú va criticar la falta d’ajuda o la mala ajuda rebuda per aquestos. Es va criticar que què feien un polítics remenant per la casa dels bombers. Finalment, i com que els bombers (els de veritat, els que anem amb la mànega i apaguem el foc) vàrem estar callats com a putes, al final es van aprovar una seixantena de mesures per “millorar” el cos de bombers. Llavors es va obrir la veda. Com pot ser que ara ens vinguin amb nous protocols, nous equips i noves collonades si a nosaltres no ens han preguntat res. Home!, com ens havien de preguntar res si hem estat incapaços de lluitar per conèixer que va passar i com van gestionar tot el rescat?

Jo no vull fer política, crec que tots els partits han intentat buscar el seu benefici o com a molt no sortir-hi esquitxats.

Posteriorment i a mesura que s’apropava la campanya hi ha hagut un degoteig de noves instruccions, canvis en la organització d’un incendi, nous colors, noves enganxines, noves funcions,... nou de tot! Si es descuiden ens canvien els calçotets.

Finalment algú, possiblement des de la zona de Lleida, que som els que hem patit més la pèrdua dels nostres companys, ha anat pressionant als sindicats i als parcs per tal que la gent no faci hores. Poc a poc la gent es va anar apuntant o esborrant segons com es miri, a fer hores i guàrdies d’estiu. Però entre que ha costat arrossegar a la gent i que la resta de Regions han fet una mica el que han volgut, el resultat és aquest:
  • La Direcció General ha sortit beneficiada, ja que s’ha estalviat un munt de diners en hores extres principalment de la gent de la RELL i en alguns moments de RETiTE.
  • També li ha quedat demostrat que no anem a una.
  • Que té els sindicats dominats, ja que han estat incapaços de moure un dit pels bombers i sols han treballat quan ja no tenien res més a pelar ja que es va crear una “Comisió Permanent de Bombers” independent que ha fet el que bonament ha pogut.
  • I finalment, perquè tot i no tenir bombers professionals, els parcs de voluntaris, que ja s’havien compromès a treure-li les castanyes del foc, han fet les corresponents cobertures de parcs durant l’estiu.

Els ha sortit rodó. S’han estalviat un munt de diners, han creat o inventat protocols i procediments (no provats) que han superat la campanya amb menys incendis en dècades, han vist com cada bomber busca el seu camí ja sigui a base de fer hores, cridar, enviar e-mails o fins i tot insultar amb fotos i correus de baix contingut moral.

NOIS, hem d’espavilar. No podem seguir sent l’Exèrcit de Pantxo Villa. Abans ho érem perquè sempre hem fet el que hem volgut, a tots els nivells, i ara perquè som incapaços de lluitar plegats pel nostre treball, les nostres vides i la memòria dels qui ja no hi son.

No em serveix que a quatre dies d’acabar la campanya forestal la majoria de parcs llueixin un llençol mal escrit on demana major seguretat pels bombers.

La veritat és que ja fa molts mesos que vàrem perdre la nostra dignitat. La Comissió parlamentaria va fer visible aquesta realitat.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Bombers, reformes a l'estiu

(article extret de: el periódico de Catalunya, Dimecres, 25 d'agost del 2010, MARÍA JESÚS IBÁÑEZ)
Després del trauma d'Horta | CANVIS EN El servei D'EMERGÈNCIES
Les 66 millores del Parlament s'apliquen amb retard i provoquen disfuncions
Les brases de l'incendi d'Horta de Sant Joan amenaçaven de revifar en qualsevol moment. Els ànims entre els bombers de la Generalitat estan agitats i els contratemps amb els quals ha topat la Conselleria d'Interior per desplegar les millores promeses després del traumàtic sinistre no han fet més que augmentar el malestar. Ni les 66 mesures aprovades al març pel Parlament ¿mesures que, segons el Govern, ja es troben totes en fase d'implantació¿, ni l'escassa activitat que hi ha hagut aquest estiu als parcs de bombers, sense grans incendis forestals, han aconseguit calmar el col·lectiu.
I tot i que la majoria reconeixen l'esforç que s'ha fet per esmenar errors, algunes veus denuncien que «s'ha actuat precipitadament i sense els mitjans necessaris», afirma Francesc de la Morena, bomber de Badalona afiliat a UGT. «El que va passar a Horta no es tornarà a repetir, segur. Cap agent no tornarà a arriscar la seva vida com la van arriscar els GRAF que van morir allà», reflexiona des de Lleida Joan Biescas, portaveu de CCOO.
LA TECNOLOGIA

La cambra aèria tèrmica, amb retard

Les innovacions tecnològiques, les estrelles d'aquesta temporada antiincendis, segons va afirmar el conseller Joan Saura en la presentació de la campanya, no acaben d'arribar. «Confiem a tenir-la aquí d'aquí uns dies», respon el secretari general d'Interior, Joan Boada, al ser preguntat per la cambra aèria tèrmica que havia de reforçar els bombers, però que encara no ha arribat a Catalunya. «Es tracta ¿explica¿ d'un aparell d'alta tecnologia, que necessita totes les garanties. Ha trigat perquè els Estats Units han demorat els permisos d'exportació al tractar-se de material militar». La Generalitat ha pagat per aquest dispositiu l'elevada xifra de 823.000 euros.
Tampoc no s'han instal·lat encara les pantalles portàtils que, a priori, havien de facilitar el seguiment del foc des dels helicòpters ¿«s'estan adaptant al sistema Rescat, amb el qual treballen els cossos d'emergències», puntualitza Boada¿, ni s'han acabat de col·locar les torres de telecomunicacions que garantiran la cobertura en les transmissions «al 99% del territori».
Això sí, des del juny, s'han incorporat a les tasques d'extinció màquines pesants que ajuden a obrir tallafocs. I els 6.000 agents (2.500 funcionaris, 2.500 voluntaris més i un miler amb contracte de temporada) que treballen aquest estiu per a la Generalitat disposen d'un GPS, com se'ls va prometre. «En lloc de prioritzar la seguretat o la formació, Interior opta per mesures estètiques. Van improvisant», denuncia Jordi Turull, portaveu de CiU en la comissió parlamentària sobre els fets d'Horta.
SISTEMA DE COMANDAMENT


Un sergent per a cada tasca

L'han batejat amb el nom de Siscom ¿per sistema de comandament¿ i, segons Interior, està destinat a ser «un exemple per a altres cossos de bombers», diu el secretari general de la conselleria. De moment, admet, «aquest estiu només s'ha pogut aplicar en tres ocasions» a finals de juliol: a Vilopriu (Baix Empordà), a Viladecans (Baix Llobregat) i al Mèdol (Tarragonès), els que fins ara han estat els incendis més grans de la temporada. Consisteix, resumeix Boada, a diversificar funcions, a repartir responsabilitats entre diferents caps situats en un mateix Centre de Comandament Avançat. «D'aquesta manera, no és una única persona, delta zero, la que ha de coordinar en solitari una gran emergència». Cada tasca, des de l'avituallament fins a la seguretat i la logística, correspon a un sergent diferent.
Primera crítica al model: «Estan intentant aplicar procediments que no han estat assajats prèviament», lamenta Joan Biescas, de CCOO. Els bombers, afegeix, «no han tingut pràcticament temps per assimilar la gran quantitat de mesures que s'han volgut implementar». Segona objecció a aquest model: «Els agents no saben qui els mana. Els actuals responsables d'Interior han desestructurat el centre de control operatiu, el Cecat, de manera que ara tothom mana sobre els bombers, inclosos els polítics», denuncia el convergent Turull.
EFECTIUS HUMANS


Falten mans, segons els sindicats

Algunes de les mesures recollides al document del Parlament, com l'actuació de les denominades columnes mòbils ¿una estratègia d'atac que requereix el treball simultani de tres dotacions¿, «no es poden portar a terme perquè les plantilles són insuficients», denuncia Francesc de la Morena. Hi ha parcs que, segons asseguren els sindicats, funcionen aquest estiu sota mínims, fins al punt que quan els camions surten a un incendi, no hi queda ningú com a reserva. «Les noves mesures es desenvolupen a base de voluntaris i del sobreesforç dels professionals», critiquen.
Falten mans. «Si la ràtio que recomana la Unió Europea és d'un bomber per cada 1.000 habitants ¿assegura Biescas¿, Catalunya només compta amb un professional per cada 3.000 ciutadans» [en realitat són uns 2.800, i sense comptar la plantilla de bombers de la ciutat de Barcelona]. El problema, afegeix Turull, és que les elevades inversions de la Generalitat en els últims anys «no han sigut eficients. S'han centrat en meres qüestions d'imatge, com ara la renovació de parcs. Han enganyat el bomber i la ciutadania amb petits retocs».
LA FORMACIÓ

Una escola per continuar sent referent

Els bombers tenen la trista impressió de ser un segon plat a Interior. Els Mossos d'Esquadra, asseguren, s'han emportat durant anys totes les atencions. «L'escola de bombers va ser absorbida per l'Institut de Seguretat Pública, cosa que ens va deixar en un segon terme», critiquen Biescas i De la Morena. Fins als fets d'Horta de Sant Joan. Boada, que anuncia noves inversions per a l'escola, afirma amb rotunditat: «Som i continuarem sent referent en tecnologia, en excarceració, en rescats de muntanya i en inversió i investigació».

dilluns, 23 d’agost de 2010

Per començar

Fa algunes setmanes que s’han començat a veure nous logotips del 112. Ja sé que cadascú té gustos diferents, però canviar a fons negre i lletra blanca en una rodona petita, quan venim de lletra vermella i sobre un triangle gran de fons groc, no em sembla la millor opció. S’han gastat un munt de diners en unes enganxines de 112 per uns vehicles que ja porten el 112, més gran i més vistós.
Tenim altres necessitats i no precisament la de posar més enganxines. Volen diferenciar els vehicles per colors, ara semblarem un quadre d’escacs de molts colorets. Apa, posa una altra xuleta a la cartera (ja seran 3) amb el que vol dir cada color.
Em sembla que estem perdent el nord.
Necessitem millors protocols i millors mesures de seguretat activa, no volem etiquetes, ni enxanxines ni més codis. Això provoca confusió i desconeixement. Sembla que vulguin inventar-ho tot en 4 dies!
Al “meu” parc fa poques setmanes va arribar un furgó de salvaments (diuen que d’última generació). Però porta espais i calaixos mal dissenyats. No pot ser que hi hagi una palanca de comandament sota una plataforma mòbil, ni equips pesats a calaixos superiors, ni eines al mig d’un prestatge on ja no hi cap res més.
No es pot permetre que hi hagi un, mal anomenat, Servei Tècnic que es dedica a “pensar?” com seran els vehicles i que després apareguin totes aquestes anomalies que semblen de primer de primària.
Ara ens arriba un nou BUP. Pitjor que el furgó!.
L’escombra va desmuntada, amb el raspall de cara (per menjar-te la porqueria), com una còpia tant o més dolenta que la del raspall del furgó.
El “pro-pack” va situat a dalt de tot (com que no pesa, saps), la caixa d’eines també a dalt. No hi ha espai per posar l’equip del conductor! A Lleida el posem al primer armari al costat esquerra. Ara ni això. A dins no hi cap, entre bombers, ampolles, botes i una mica d’espai (que no hi és) per moure’s una mica, ningú ha pensat en l’equip del conductor.
Bueno, una cosa si que tenen bona, que son vehicles nous. Això vol dir seguretat. Vols dir? Si pels retrovisors no el veu el cul del vehicle! Hem de demanar que els canviïn, no podem anar amb aquestos retrovisors.
Apa, fins la propera neura.

divendres, 20 d’agost de 2010

El perquè d'aquest bloc

Fa temps que tinc ganes d’escriure alguns pensaments i coses relacionades amb el servei.
Fins ara i a raó dels fets d’Horta de Sant Joan havia utilitzat el Grup de la RELL al Facebook, però no és una pàgina accessible a tothom, ni és fàcil veure-hi els canvis als diferents textos, ni tampoc pretenc que el “grup” sigui el lloc de les meves opinions i neures, sinó que ha de ser un espai on es trobi la gent de la RELL i comenti les seves coses, anècdotes del servei i històries del parc.

Benvinguts tots i totes, aquest bloc el deixo obert per a que hi afegiu els vostres comentaris.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!