dilluns, 27 d’octubre de 2014

a punt per petar

Estem a les portes de l'entrada del fred. aviat la gent encendrà calefaccions als pisos, unifamiliars o xalets i alguns dels que no s'han netejat o simplement es van construir malament (que d'aquests n'hi ha un grapat) començaran a donar-nos problemes.

Aquest ha estat un estiu en que hem fet algunes guàrdies de més, però que també ha estat plujós i per tant l'únic que s'ha aconseguit és crispar més a la gent. Vaja, tenir a més bombers als parcs per a no tenir més incendis no és precisament una mesura popular entre els bombers, potser serà mediàtica, però a nosaltres ens fa sentir més com a número que com a persones.
En acabar l'estiu surten comunicats com els de la revisió mèdica en que ara ens la faran ràpid i corrents per a que sol puguem "gastar" 2 hores del total de les ja aproximadament 1900h. També és temps de la formació obligatòria dins l'horari, organitzada a corre cuita. De fet, si he de ser sincer i alhora pràctic, potser millor així. Perquè tinc una trentena d'hores de festa per gastar i ja veig que no podré gaudir-ne. La setmana passada va sortir el comunicat definitiu!
Quan hi ha gent de baixa (nosaltres tenim dos persones de baixa des d'inici d'estiu) encara que siguin de llarga durada, no es poden cobrir, per tant si per poder fer festa (a la que hi tinc dret) es queda el torn sota mínim, doncs ja hem begut oli, que ara ja no es pot fer. Porto vint anys a la casa, i quan hi havia algun company de baixa, a partir de la 3ª setmana ja es podia cobrir la seva falta per tal que la gent pogués disposar de les seves festes... doncs ja no tenim ni això. Si em poso de baixa ara putejo a la resta de gent del torn. Curiós, com si la gent s'agafés la baixa perquè si. Jo en aquests 20 anys he agafat la baixa dos cops, una per operar-me de lligaments (6 mesos) i l'altra per un petit accident muntant a cavall (una setmana).
Estic esperant quina serà la propera... suposo que al final el cargol d'estrangular es trencarà, però pel que sembla els sindicats estan per alguna altra cosa.
Doncs be, amb aquests ànims estem esperant trencar la tranquil·litat dels dies de tardor (a excepció d'alguna puntual jornada de pluja i inundacions) amb els primers focs de xemeneia, mala combustió d'alguna caldera i properament pels incendis de teulada que últimament freqüenten l'hivern. I és que com deia abans, hi ha moltes xemeneies mal construïdes i que a la muntanya a més discorren a tocar de jàssenes, parets o tancaments de fusta. En tot cas, aquí al pla hi ha molt xalet i casa adossada de construcció relativament recent (menys de 10 anys) i també ens donen força problemes.
Recordo dos casos curiosos, un a Alpicat, on s'havia encès el tub de la xemeneia, i l'habitació d'un dels fills petits mantenia la paret molt calenta. Al final la vàrem rebentar... Hi havia la malla de guix i la llana de roca incandescents. Des d'aquell dia tinc clar que la llana de roca si crema. Evidentment la construcció de les conduccions interiors eren un desastre. L'altre cas que recordo no era molt lluny del parc, en un habitatge unifamiliar. Aquí el tub de la xemeneia no era estanc, hi faltava algun tancament de paret interior i al encendre's va escampar brasa per l'interior de la paret. Vaja un altre nyap.
Doncs be, suposo que a finals de novembre (que el tenim a tocar) ja us podré parlar dels primers focs, també de la formació en dues jornades i segurament seguiré sense poder gaudir de les meves preceptives hores de festa...

dilluns, 20 d’octubre de 2014

tapant forants

Després de no sé quant temps sense empresa de manteniment (sol s'arreglaven les coses urgents/importants) per contractació (imagino que directa), des de fa algunes setmanes tenim un operari de manteniment que ens visita tot sovint. Han posat algunes bombetes que estaven foses, avui han canviat els llums d'emergència (que feia mesos que feien pampallugues a totes hores, a la nit també)...
Les barres de protecció ja fa alguns anys que les van treure, per sort.
Però el 19.40 segueix anant tant malament com sempre. Divendres varem tenir 3 serveis en que el vaig haver de passejar per dins de Lleida. El primer abans de les 8 del matí, un possible foc en un pàrquing. El vehicle sortejant rotondes i cantonades pels carrers de Lleida em van demostrar a cada revolt que es tomba més que el Marc Márquez. Després a un simulacre d'accident laboral al túnel de l'AVE, a la boca que hi ha propera al lloc on fa uns dies podíem veure a un home amb un ganivet clavat. I finalment a mitja tarda a un accident de varis cotxes també a l'interior de Lleida.

Encara no sé si m'he recuperat de la marejada que em va agafar (en to irònic), però per molt que l'hagin retocat de ballestes això segueix sent un camió ideat per portar pedres de cantera en cantera i no per conduir-lo dins una ciutat. Doncs be, algú va comprar mitja dotzena d'aquests camions i els va fer carrossar com a BUP (Bomba Urbana Pesada). Per cert, una curiositat, he escrit carroça i el google em dóna 2 suggeriments de correcció: carro cagarro. Potser si que el 19.40 és una carroça...
I ja que he parlat del simulacre de divendres...Els simulacres sempre tenen coses bones i dolentes. Les dolentes (segons com t'ho miris) son que posen en evidència a algunes persones, alhora que serveixen per justificar algunes feines que, la veritat, si no hi fossin tampoc passaria res. També demostra que sovint els bombers anem un pas per endavant. Va que us explico l'anècdota:

El simulacre consistia en un treballador que havia pres mal a l'explotar-li una ampolla de gas. Doncs be, els treballadors de RENFE, catxondos ells, van pensar "metemos al Paco que pesa 120kg, y es asín de grande y verás como nos reimos de los bomberos" . I certament això és el que ens varem trobar. Doncs be, com aquesta pràctica ja l'havíem fet i sabíem que caminar per la gravilla i les travesses no és cosa fàcil, en lloc d'entrar amb la taula rígida es va entrar amb la de plàstic enrotllable, que utilitzem per rescats al camp. I au, el treballador, després d'empaquetar-lo, en lloc de pujar-lo a pes (us recordo 120kg) entre 4, va ser arrastrat i estirat per sobre el terra formigonat (d'aquesta part del túnel). Tots es van quedar amb un pam de nas. De fet, van poder comprovar que les idees de bomber existeixen.
Va, per acabar, que m'estic animant per moments i abans de perdre massa oli... Divendres al torn vàrem signar un altre paper oficial, convocant-nos per un assumpte concret. El primer que s'havia signat va donar lloc a un acte tot formal. Alguns era el primer cop que els donaven un CD després d'una entrevista. El proper esdeveniment serà omplir un test individual i anònim. Ja era hora, després de molts mesos algú ens avaluarà. Doncs be, aquí deixo una imatge i l'agafeu-la com vulgueu. Però després de la reunió que hem tingut aquest matí amb el "jefes" i en buscar imatges per aquest post, en veure-la l'he trobat ideal per acabar-lo. Ja veig que m'hauran de lliurar un nou CD.
Aviat és Halloween, oi?

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Estem venuts

 
Qui més qui menys té un familiar o un molt conegut als Mossos. Aquests dies he pogut saber que ells tenen regulat el nombre de guàrdies mensuals en cap de setmana. També el nombre de nits i així algunes particularitats més del seu horari. tot això son coses que els seus sindicats han negociat. Estic segur que no han aconseguit tot el que volien, però com a mínim tenen on agafar-se en quant a l'organització horària. Molt possiblement a nivell de comandaments també hi deu haver un nombre mínim de comandaments dins la seva estructura. La direcció de Bombers, des d'aquell despatx humit i fosc de Cerdanyola i el del carrer Diputació (amb més humitat i foscor que l'anterior) només fan que buscar la manera d'omplir forats en els quadrants de planificació de personal, sense importar si la gent perd caps de setmana, dies assenyalats, o les festes de la teva ciutat.
Totes les guàrdies que ens han posat de més durant l'estiu han impedit que poguéssim realitzar canvis de guàrdia per tal de mantenir algun viatge (familiar o no) programat des de feia temps, i succeeix el mateix amb l'acumulació de les jornades de formació. Tot això fa que un cop sumat no puguem realitzar quatre guàrdies alternes (si 3 però no 4) alhora que garantir un descans de 12h abans d'entrar a la guàrdia, etc. fent impossible moltes de les excuses que la mateixa casa et donava per tal que poguéssim gestionar els teus compromisos familiars, escolars o purament de lleure. Sempre et deien que gastessis un festiu, fessis un canvi de guàrdia amb algun company, que compensessis les hores acumulades de formació, etc)
Avui ens trobem que ens programen jornades de formació a menys d'un més vista. sense pràcticament possibilitat de poder canviar el dia per un altre (l'altre està quan ja tens guàrdia). I si ja tenia un bitllet d'avió comprat? O si aquell dia li havia de fer una guàrdia que m'havia demanat un company (i que possiblement ell ja m'ha fet a mi)?

En aquest moment estem a les seves expenses. La casa ens posa guàrdies, formació, i qualsevol cosa que se li acudeixi (amb l'excusa de que ara fem més hores) moltes en cap de setmana o sense possibilitat de canviar-te el dia.
I els sindicats on son? Si que estan fotuts? Amb la mesura de la vaga (ja no recordo ni que buscaven amb això) han perdut el nord. Diuen que lluiten per restablir les condicions anteriors, que lluiten per a que entri més gent, etc. però mentre tant que fem?

No veig ni una queixa perquè haguem de treballar durant tres o quatre caps de setmana seguits. No veig cap queixa perquè moltes guàrdies (per exemple al parc de Lleida) no hi hagi cap comandament (i això que hi ha 9 persones de guàrdia)!, no hi ha cap queixa perquè els "ajustos" ens els treuen dels dies festius programats, no diuen res de la formació afegida amb calçador i amb una possibilitat molt remota de triar el dia a fer-la...
Per la casa senzillament som un número. Aquest diumenge un bomber de La Seu d'Urgell va venir a cobrir el parc de Lleida, i cap sindicat posarà el crit al cel, ja tenim el final de campanya dels GRAFs, ara entren a torn, però alguns dies hi entraran a mitja tarda, doncs a partir de llavors anirem a cobrir on faci falta, La Seu, Manresa o Amposta.

No entenc que fan els sindicats en aquest moment. Suposo que amb el lio del 9N no deuen voler molestar per tal d'ajudar a que fora ens vegin com que estem units. Però el més trist és que no té res a veure una cosa amb l'altra. Jo creuré o no amb la independència de Catalunya, però aquesta no farà que els sindicats treballin (perquè mai ho han fet) ni que aquests procurin per a que "la casa" sigui justa amb els seus treballadors, ni negociaran sense tenir deutes de cap mena (subvencions, cursos ocupacionals i favors varis).
Per molt temps seguirem enfonsant-nos en la misèria. Ens la claven per totes bandes. Més guàrdies, més festes, més formació (i ara computable com horari)... em sembla que al final em vendré el pis i em quedaré a viure al parc, possiblement hi surti guanyant.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!