Fa molts anys vaig llegir en un diari que, després d'un estudi que havien fet un psicòlegs, havien descobert que els bombers teníem un perfil semblant als presos... anys més tard ho vaig comentar a una persona que havia treballat a presons i no coincidia gaire, ja que ara treballava vinculada Bombers i no li trobava gaire sentit a aquesta comparació.
A Lleida, al torn on treballo, des de fa uns mesos tenim algunes dificultats. Res a veure amb la convivència d'un grapat d'individus amb cert ego, ganes de fer broma i alhora de demostrar que la tenim més "llarga" (una manera de dir que som els més millors).
Estem nerviosos per, entre d'altres coses, l'immobilisme de la casa en gestionar algunes coses que afecten les persones (ah, que érem un número, no ho recordava) i per tant que per molt que veiem persones que no saben exercir ni la feina ni l'ofici ens topem amb la llei de Funció Pública i acabem amb la sensació que aquesta només defensa els que la coneixen de fons i s'aprofiten del sistema per treure'n profit. Evidentment no tothom ho pot fer. Has d'haver après a conviure permanentment en els conflictes, barallat amb tothom i fent que la teva "causa" sigui el teu modus vivendi.
Doncs això, fa que la "realitat" d'una única persona acabi afectant al funcionament normal d'un torn, el qual fins ara havia gestionat els diferents esvorancs que havia trobat pel camí. I és per això que vàrem demanar que els psicòlegs de la casa (els de bombers) vinguessin a parlar amb nosaltres i ajudar-nos a gestionar aquest conflicte, que se'ns està escapant de les mans.
La resposta, segurament mal gestionada no sé per qui, ha estat la de enviar-nos, mig any més tard, als psicòlegs de seguretat i salut de l'àrea de Riscos Laborals del departament d'Interior. Curiós. Ens han dit que ens feien un estudi de l'entorn laboral. Tots els bombers del parc varem ser convocats a participar en aquest estudi. Varem respondre un qüestionari "estandard" que servia tant pels treballadors d'una fàbrica com pels d'un burdell, però res a veure en un per la nostra organització regida per Funció Pública.
D'aquí sòl hem sabut que dos torns necessitem ésser "estudiats" de forma individual. El nostre pel que us comentava abans i suposem que l'altre per la convivència amb els GRAF i l'afectació al torn, potser no tant a nivell genèric sinó a un nivell més personal (segurament no tant bèstia com l'assumpte del nostre torn)
Així que fa uns dies varem rebre a un grup de 5 psicòlogues i de forma individual varem seure als divà. No, no hi havia divà. Asseguts cara a cara, davant una taula i la psicòloga prenent nota de tot allò que anàvem explicant referent a com veiem la casa, els superiors i també l'assumpte de fons. A mi em van preguntar que com solucionaria jo les diferents qüestions. Jo? Be, s'agraeix la pregunta, però això no està a les meves mans i tampoc a les seves. La casa està com està i mana qui menys creu i sobretot qui la té més llarga. Aquí si, la posen sobre la taula i un és qui guanya.
Jo no vaig preguntar gaire sobre en què consistia exactament l'estudi. Però vaig explicar tot allò que penso funciona malament (el bloc al llarg de més de quatre anys m'ha ajudat a posar-hi ordre i també prioritats) en aquesta casa de bojos (potser a més del psicòleg necessitem també un psiquiatra). Un altre company si que va poder treure una mica de llum a l'enigma. Pel que sembla aquest estudi ja l'han aplicat a d'altres parcs i coincidint amb el nostre conflicte ara han decidit passar per aquí.
Segurament hem estat els conillets díndies d'un estudi intern per conèixer les repercussions de la gestió dels recursos propis, del funcionament dels torns, i principalment per conèixer de primera mà els efectes de les retallades als bombers. Espero que serveixi per a que es donin compte de la magnitud del fracàs gestor dels nostres dirigents bomberils, del mal humor dels bombers i de que estem pitjor que mai. Però em temo que el que volen és saber si encara tenen més marge per apretar-nos i de treure rendiment de la gent dels parcs.
S'ha de reconèixer una cosa. Aquesta colla de buròcrates i gestors econòmics dels recursos de bombers han aconseguit que tant bombers professionals com bombers voluntaris estiguem enfadats, dolguts i sobretot enrabiats contra la casa. Entre nosaltres no som massa amics, però és possible que al final ens entenguem i tot. Com si fos l'abraçada entre dos polítics antagònics després del 9N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada