dilluns, 20 d’octubre del 2014

tapant forants

Després de no sé quant temps sense empresa de manteniment (sol s'arreglaven les coses urgents/importants) per contractació (imagino que directa), des de fa algunes setmanes tenim un operari de manteniment que ens visita tot sovint. Han posat algunes bombetes que estaven foses, avui han canviat els llums d'emergència (que feia mesos que feien pampallugues a totes hores, a la nit també)...
Les barres de protecció ja fa alguns anys que les van treure, per sort.
Però el 19.40 segueix anant tant malament com sempre. Divendres varem tenir 3 serveis en que el vaig haver de passejar per dins de Lleida. El primer abans de les 8 del matí, un possible foc en un pàrquing. El vehicle sortejant rotondes i cantonades pels carrers de Lleida em van demostrar a cada revolt que es tomba més que el Marc Márquez. Després a un simulacre d'accident laboral al túnel de l'AVE, a la boca que hi ha propera al lloc on fa uns dies podíem veure a un home amb un ganivet clavat. I finalment a mitja tarda a un accident de varis cotxes també a l'interior de Lleida.

Encara no sé si m'he recuperat de la marejada que em va agafar (en to irònic), però per molt que l'hagin retocat de ballestes això segueix sent un camió ideat per portar pedres de cantera en cantera i no per conduir-lo dins una ciutat. Doncs be, algú va comprar mitja dotzena d'aquests camions i els va fer carrossar com a BUP (Bomba Urbana Pesada). Per cert, una curiositat, he escrit carroça i el google em dóna 2 suggeriments de correcció: carro cagarro. Potser si que el 19.40 és una carroça...
I ja que he parlat del simulacre de divendres...Els simulacres sempre tenen coses bones i dolentes. Les dolentes (segons com t'ho miris) son que posen en evidència a algunes persones, alhora que serveixen per justificar algunes feines que, la veritat, si no hi fossin tampoc passaria res. També demostra que sovint els bombers anem un pas per endavant. Va que us explico l'anècdota:

El simulacre consistia en un treballador que havia pres mal a l'explotar-li una ampolla de gas. Doncs be, els treballadors de RENFE, catxondos ells, van pensar "metemos al Paco que pesa 120kg, y es asín de grande y verás como nos reimos de los bomberos" . I certament això és el que ens varem trobar. Doncs be, com aquesta pràctica ja l'havíem fet i sabíem que caminar per la gravilla i les travesses no és cosa fàcil, en lloc d'entrar amb la taula rígida es va entrar amb la de plàstic enrotllable, que utilitzem per rescats al camp. I au, el treballador, després d'empaquetar-lo, en lloc de pujar-lo a pes (us recordo 120kg) entre 4, va ser arrastrat i estirat per sobre el terra formigonat (d'aquesta part del túnel). Tots es van quedar amb un pam de nas. De fet, van poder comprovar que les idees de bomber existeixen.
Va, per acabar, que m'estic animant per moments i abans de perdre massa oli... Divendres al torn vàrem signar un altre paper oficial, convocant-nos per un assumpte concret. El primer que s'havia signat va donar lloc a un acte tot formal. Alguns era el primer cop que els donaven un CD després d'una entrevista. El proper esdeveniment serà omplir un test individual i anònim. Ja era hora, després de molts mesos algú ens avaluarà. Doncs be, aquí deixo una imatge i l'agafeu-la com vulgueu. Però després de la reunió que hem tingut aquest matí amb el "jefes" i en buscar imatges per aquest post, en veure-la l'he trobat ideal per acabar-lo. Ja veig que m'hauran de lliurar un nou CD.
Aviat és Halloween, oi?