dilluns, 27 d’octubre de 2014

a punt per petar

Estem a les portes de l'entrada del fred. aviat la gent encendrà calefaccions als pisos, unifamiliars o xalets i alguns dels que no s'han netejat o simplement es van construir malament (que d'aquests n'hi ha un grapat) començaran a donar-nos problemes.

Aquest ha estat un estiu en que hem fet algunes guàrdies de més, però que també ha estat plujós i per tant l'únic que s'ha aconseguit és crispar més a la gent. Vaja, tenir a més bombers als parcs per a no tenir més incendis no és precisament una mesura popular entre els bombers, potser serà mediàtica, però a nosaltres ens fa sentir més com a número que com a persones.
En acabar l'estiu surten comunicats com els de la revisió mèdica en que ara ens la faran ràpid i corrents per a que sol puguem "gastar" 2 hores del total de les ja aproximadament 1900h. També és temps de la formació obligatòria dins l'horari, organitzada a corre cuita. De fet, si he de ser sincer i alhora pràctic, potser millor així. Perquè tinc una trentena d'hores de festa per gastar i ja veig que no podré gaudir-ne. La setmana passada va sortir el comunicat definitiu!
Quan hi ha gent de baixa (nosaltres tenim dos persones de baixa des d'inici d'estiu) encara que siguin de llarga durada, no es poden cobrir, per tant si per poder fer festa (a la que hi tinc dret) es queda el torn sota mínim, doncs ja hem begut oli, que ara ja no es pot fer. Porto vint anys a la casa, i quan hi havia algun company de baixa, a partir de la 3ª setmana ja es podia cobrir la seva falta per tal que la gent pogués disposar de les seves festes... doncs ja no tenim ni això. Si em poso de baixa ara putejo a la resta de gent del torn. Curiós, com si la gent s'agafés la baixa perquè si. Jo en aquests 20 anys he agafat la baixa dos cops, una per operar-me de lligaments (6 mesos) i l'altra per un petit accident muntant a cavall (una setmana).
Estic esperant quina serà la propera... suposo que al final el cargol d'estrangular es trencarà, però pel que sembla els sindicats estan per alguna altra cosa.
Doncs be, amb aquests ànims estem esperant trencar la tranquil·litat dels dies de tardor (a excepció d'alguna puntual jornada de pluja i inundacions) amb els primers focs de xemeneia, mala combustió d'alguna caldera i properament pels incendis de teulada que últimament freqüenten l'hivern. I és que com deia abans, hi ha moltes xemeneies mal construïdes i que a la muntanya a més discorren a tocar de jàssenes, parets o tancaments de fusta. En tot cas, aquí al pla hi ha molt xalet i casa adossada de construcció relativament recent (menys de 10 anys) i també ens donen força problemes.
Recordo dos casos curiosos, un a Alpicat, on s'havia encès el tub de la xemeneia, i l'habitació d'un dels fills petits mantenia la paret molt calenta. Al final la vàrem rebentar... Hi havia la malla de guix i la llana de roca incandescents. Des d'aquell dia tinc clar que la llana de roca si crema. Evidentment la construcció de les conduccions interiors eren un desastre. L'altre cas que recordo no era molt lluny del parc, en un habitatge unifamiliar. Aquí el tub de la xemeneia no era estanc, hi faltava algun tancament de paret interior i al encendre's va escampar brasa per l'interior de la paret. Vaja un altre nyap.
Doncs be, suposo que a finals de novembre (que el tenim a tocar) ja us podré parlar dels primers focs, també de la formació en dues jornades i segurament seguiré sense poder gaudir de les meves preceptives hores de festa...

1 comentari:

Gerard Mestres ha dit...

Ara que ho dius, m'he enrecordat quan a casa dels meus pares (quan encara hi vivía allà) es va encendre el tub de la xemeneia...

La meva àvia va llençar una caixa de cartró de llet, aquesta al encendre's va ascendir i es va quedar encallada en un colze de 30º.

El meu pare i jo estavem treballant al pis de dalt fent obres de carpintería quan de sobte noto l'olor a fum... seguint el rastre obro la porta de l'habitació per on creuava el tub i el fum cobría desde el sostre fins quasi a 1m del terra (del terra al sostre hi han 4 metres). El problema es que la teulada de la casa es de fusta i llavors vem haber de córrer.

El meu germà trucant al 112, el meu pare corrent escales avall per agafar la mànega del jardí i jo correns a buscar l'extintor. Al tornar a pujar el fum ja havia escampat una mica i s'entreveia el sostre, el meu pare desde fora posava l'escala a la pared mentre cridava "surt fum de les teules!". Com el la teulada l'haviem ajudat a construïr nosaltres, sabíem que constava d'una capa de panells de fusta, llistons, poliespan, tela butílica i teules, per tant el que cremava era tot el que hi havia per sota de les teules.

Vem ficar la mànega entre les teules i el sostre empenyent-la cap endins i per totes les obertures, jo era dins de casa a l'habitació afectada mirant per la finestra quan de sobte FLASH! una flamarada al clatell i el sostre estaba en flames. "dona'm la mànega dona'm la mànega" li deia al meu pare, la treu de dins de les teules i me la llança pero no arriba, quin patiment, pero al segon intent arriba i ja em veus a mi fent de bomber mullant-ho tot (llit, taules, cuadres, làmpares...) la veritat es que es va apagar de seguida i després vem seguir afegint aigua entre les teules fins que van arribar els bombers.

A Castelldefels no tenim parc, així que venen els bombers de Gavà, cosa que em sembla ridícul ja que Castelldefels té a l'hivern 60.000 habitants i a l'estiu els triplica!! Si algun día els bombers de Gavà estan en un altre servei, sens crema la casa...

Un cop arribats els profesionals, comproven que no hi ha foc o brases dins la teulada i llestos.

Una experíencia increíble per mí i aterradora per el meu pare hahah! Pero em va servir per ajudar-me a decidir la meva professió de futur.

Per cert Alfons, el que donaría per estar en el teu lloc (per molt malament que estigueu) que per més que ho intento a les últimes oposicions de Barcelona, no paren de pendrens el pél...

Una abraçada i perdó per la parrafada!

Vols rebre els articles per correu? apunta't!