Anem tancant un any per oblidar

Aviat tancarem aquest any tant desastrós pels bombers i pel Cos de Bombers. Algú s'ho hauria de fer mirar. Estem davant el pitjor any de la nostra història recent. Potser abans teníem camions vells, parcs que feien por i gent poc recomanable, però coneixíem les regles del joc. Ara, quan alguna cosa no els interessa o creuen que en poden treure millor rendiment canvien tot allò que fins ara havia funcionat per una nova i il·luminada idea.

En pocs mesos en quedarem sense els bombers de la Generalitat a l'Aeroport d'Alguaire, la MD, ja desapareguda, que ens va donar centenars d'hores de formació i pràctiques ara és un record, substituïda per un grapat d'hores que l'únic que serveixen és per tapar forats, vehicles mig equipats, camises apedaçades, complements de productivitat impagats (i un grapat de reclamacions)...

Les ventades de l'última setmana va posar de manifest que per molt que es vulgui posar número a les necessitats bàsiques del servei, aquests sempre es veuen superats a la primera de canvi. Centenars de serveis simultanis fan col·lapsar a qualsevol, però en personal i en mitjans. Aquests dies hem pogut veure i sentir molts companys queixar-se que no donàvem a l'abast. Serveis demorats més de 12h, emissores col·lapsades, i pel que sembla algun que altre control de regió (segurament res que no es pugui substituir per un llapis i un paper). Però això posa en evidència la fragilitat del sistema.

Per cert, algú recorda el tema del nou programari d'emergències de bombers? si, aquell que valia un grapat de milions d'Euros... ah, no? és que encara no s'ha instal·lat i per tant no funciona! (recordeu  tecnologia bomberil) així anem. I com que s'han quedat sense diners,  el concurs per portar el manteniment dels camions escala ha quedat desert... o no paguen, o paguen quan voldran o ningú vol treballar per un preu tant irrisori. Per tant el dia que s'espatlli un camió escal s'hauran de demanar pressupostos de reparació. I qui obre un camió sense saber si farà o no la reparació? O qui s'arrisca a fer una avaluació electrònica d'un sistema de control informàtic que dirigeix tots els moviments i mecanismes de seguretat d'unes escales que et pugen a més de 30m?

Cada cop tinc més clar que estem en un vaixell sense rumb. L'únic objectiu és reduir costos jugant amb la probabilitat i l'estadística que en un servei d'emergència se'n va prendre pel sac a la primera ventada, la primera nevada o el primer cop de calor. Només cal que aneu a un parc de bombers qualsevol (sense mirar si son voluntaris o professionals) i beureu que content que està tot el personal i si passeu per les oficines i busqueu als tècnics hi trobareu tres quarts del mateix. Un vaixell, que encara que es vulgui vendre que el problema és que els seus mariners no rendeixen,  no funciona sense els seus mariners. I això es fa més evident quan aquests treballen a base de pa, aigua i cops de fuet.