dilluns, 17 de novembre de 2014

Ens menyspreen

El títol d'avui és especialment dur, però si parles amb la majoria de companys, la veritat és que estan fins al capdamunt de les jugades, una darrera l'altra, que ens estan donant aquesta colla de buròcrates.

Estic segur que la gran majoria de tècnics no estan d'acord en moltes de les mesures que ens han d'aplicar, que "la casa" amb l'excusa de la crisi, la retallada de pressupost, la manca de personal i la impossible generació d'hores extraordinàries, ha acabat imposant.

Portem patint, des de l'inici d'aquesta "crisi", retallades de sou, augment d'hores de guàrdia, pèrdua de dies festius (d'assumptes propis, que en diuen), i un acotillament general de totes les condicions de treball que l'únic que fan és demostrar dia a dia que qui organitza i pensa com s'organitza el Cos de Bombers només ho fa des d'un punt de vista econòmic i sense tenir en compte "l'esperit bomberil" (que tampoc té tothom). Però més val una bon grapat de treballadors contents, que barrejats amb els que ni els va ni els ve, fan un equip de persones en les que la gent fins ara hi ha confiat. Vist des de dins i vist des de fora, nosaltres som els que arreglem (fins a cert punt) els problemes de la gent o els rescatem d'un bon ensurt, tot que de vegades quan arribem ja no hi ha res a fer. Però com deia, millor disposar d'un grup de bombers de gent motivada i altres que no tant, que el que estan aconseguint amb les mesures dels últims anys.
A més d'haver deixat d'ingressar molts diners (nosaltres sempre hem cobrat en blanc, pagant Impostos, no com altres amb comissions o sobres de sota mà), hem perdut dies de festa, ens han començat a no programar una de les guàrdies anuals (sota un horari tabulat) per recuperar aquestes guàrdies pendents els dies que a "ells" els hi va be (que normalment eren guàrdies pre-programades entre setmana) i ara ens les posen preferentment quan manca gent, durant un dissabte o un diumenge).

El nostre horari és "circular", o sigui cíclic. Després de tres guàrdies et toca una "d'ajust", d'aquesta manera tots complim un mateix patró, que fa que més o menys acabem fent un nombre similar de guàrdies en festiu, a excepció de les que et puguis saltar durant els dos períodes de vacances. Però no, això tampoc els agrada i ara et compten tots els festius i si veuen que te'n surt un de menys (perquè les vacances ho han provocat) et treuen un dels "ajustos" en cap de setmana (hi ha qui ha perdut un 25 o un 31 de desembre). Això em fa pensar en la malícia del de dalt. Creient-se que el nostre horari, que ja ens fa treballar caps de setmana i festius (ell no els treballa), es privilegiat. Potser ho és que tres dies pugui portar als meus fills al cole, però no ho és que no hi sigui quan la festa del cole, el dia de la mona o el dia de Reis.
Abans ho podíem mig arreglar perquè disposàvem de  3 dies de lliure disposició (3 festes personals que en diem nosaltres), però com que ara sol ens n'ha quedat una, doncs et perds molta vida familiar.
En aquest moment, tenim un dia (24h) i 17h40' de festa de "lliure elecció", una guàrdia que devem (que ens programen tot sovint en cap de setmana), les 3 noves guàrdies de l'estiu (moltes d'elles TAMBÉ en cap de setmana), la formació que tot i comptar-la en guàrdia també l'han afegit al còmput horari, i i les 6 hores d'horari per fer la revisió mèdica (de les que sols en gastem 2, o sigui que n'hem de tornar 4... en aquest moment de la meva vida bomberil tinc la sensació que passo més hores al parc que a casa.
Això sòl demostra que son mesures econòmiques, sense tenir en compte les necessitats psicosocials dels nostres "clients" ni de la gent que anem a aquests serveis (i que sovint porten una gran càrrega emotiva associada). Aquesta forma tan mesquina de fer només pot estar feta des d'un despatx, amb les finestres tapades per cortines opaques i amb el seny i el sentit de la responsabilitat impregnat de rancúnia contra els treballadors que li treuen les castanys del foc.

I un últim apunt, l'any que ve, que comença ja i que programem aquests dies, haurem de treballar 1790h dividides en 72 guàrdies de 24h i altres coses. D'aquestes, 2 son "voluntàries", per tant si no es fan ens seran descomptades del sou, i es farà de cop, uns 400€ per guàrdia. El sindicats segueixen amagats. Qui calla atorga. Em sembla que en aquest moment hi ha una nova tongada de carnets estripats.
La veritat, si no fos pels diners, avui a bombers no hi treballaria, potser tornaria a ser voluntari (perquè els serveis en que intervenim son l'únic que em motiva), i triaria quan vull venir i quan no.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens menysprean, i diria que ens enganyan a tots, funcionaris i treballadors, quan ens han vengut un sistema que no s'aguanta per enlloc, que en temps sols tindrà diners per pagar deute, generat per uns polítics venuts al gran capital i per uns votants venuts al consumisme desaforat, que ens creiem el mon de happy flowers que ens prometien.
I no t'enganyis, Alfons, ens queixarem molt però fora fa molt de fred, mentres als parcs parlem de que si no puc anar tant de vacances o no puc canviar la furgo, a fora molta gent, literalment, passa gana.

Anònim ha dit...

Alfons para de fer el ploricó home ja!

Alfons Tormo Vilà ha dit...

Sóc molt conscient que fora de bombers hi ha gent que passa gana i altres que tenen pitjors condicions laborals. Això no vol dir que no em pugui queixar. Perquè hem anat a pitjor de forma exponencial

Vols rebre els articles per correu? apunta't!