El Patró dels Bombers i les Bomberes

El Patró de Bombers. És una festa d'aquelles entranyables, celebrades per uns i odiades per altres. De fet, en una societat cada cop més agnòstica els Sants i els Patrons han deixat d'estar de moda. Llàstima perquè el patró de Bombers és una festa molt bonica.

Cal donar-li la volta i actualitzar-la. Cal que tots els bombers i bomberes se la sentin seva. Perquè és una festa única, d'un col·lectiu únic, al qual els nens i les nenes encara ens saluden pel carrer. La gent et mira al passar amb el camió pel carrer i somriuen. La gent segueix aturant-se quan veu bombers pel carrer, potser per tafaneria, però si hi ha bombers és que algo interessant passa. I això cal celebrar-ho i que la gent se n'adoni del pro-actius que som, el bon rotllo que tenim i l'orgullosos que estem de la nostra professió.

En una setmana com la del patró de Bombers cal sortir al carrer a deixar-nos veure. Cal organitzar conferències i xerrades de prevenció, de millora de la seguretat per la gent, de conscienciació de col·lectius que ho necessitin. Cal obrir els parcs a la gent o portar els camions a les places dels nostres pobles i ciutats a que puguin pujar i veure com és un camió per dins.

Però també cal ensenyar als nens i a les nenes que ser bomber i ser bombera és possible. Hem d'aprofitar un dia com el 8 de març per a deixar-los pujar als camions. A la canalla els encanta pujar al camió de bombers i veure'l per dins. I hem de seguir sent pro-actius en això. Que hi hagi nois i noies que vulguin, que desitgin, que es preparin i que es presentin a les proves de bombers també depèn de nosaltres.

Aquests últims anys hem tingut algunes noies fent cursos i pràctiques per a ser bomberes voluntàries, i poc a poc també han anat entrant bomberes a les oposicions a professional. Moltes venen del món de l'esport, però és que nosaltres (els nois) també. Algunes tenen carrera, igual que alguns de nosaltres, a algunes els encanta passar estona al gimnàs, igual que a molts dels meus companys, algunes tenen parella i altres no, de la mateixa manera que la resta de bombers en pràctiques.

De fet, un dia com el 8 de març hauria de servir per a reivindicar el paper del Cos de Bombers a la societat. Estem a la majoria d'incidents i problemes que pateix la gent. I des de fa alguns anys el Cos té homes i té dones que es desviuen per aquesta professió que és MOLT DIGNE, tant per als homes com per les dones. A mi m'encanta fer de bomber, embrutar-me, patir calor, patir fred, viure les mocions de poder rescatar algú, notar l'adrenalina i la pujada de voltes en segons quin servei. I això ho he pogut fer acompanyat de molts homes i també d'alguna dona (massa poques) que a fora del parc tenim mons molt diferents.

Primer grup d'excarceració exclusivament de dones

Però avui, dia 8 de març a més de reivindicar el paper de la dona dins el Cos de Bombers, i que cada cop ha de fer-se sentir més, també és un molt bon moment per a recordar a tots aquells companys que han mort. Alguns fent de bomber, altres com a conseqüència de malalties que d'una manera o una altra el fet de ser bomber hi ha contribuït en més o menys mesura, també hem de recordar-nos de tots aquells que sent bombers van morir d'accident perquè venien a treballar, sortien de treballar o simplement perquè feien esport (que la majoria practiquem) i que per mala sort o una mala tria han patit un desgraciat accident esportiu. I també ens hem de recordar de tots aquells companys que moren sense pena ni gloria, que la vida no els ha somrigut, però que van tenir la sort d'un dia ser bombers.

Però siguem positius. Celebrem la nostra festa, el nostre patró i la nostra professió com un regal que ens ha donat la vida. Nosaltres, només nosaltres, podem saber el que es sent fent d'heroi anònim pels carrers de la teva ciutat. Avui hem d'estar feliços perquè aviat (si es compleixen les prediccions) tindrem els vehicles que ens mereixem, poc a poc milloraran alguns parcs, en pocs anys serem més gent als torns i també hi haurà més comandaments i més competents i també perquè poc a poc hi ha més dones que també viuen i senten aquesta feina plena d'il·lusions i satisfaccions.