dilluns, 11 de novembre de 2013

on és la tardor?

Curiosament aquest estiu hi ha hagut molt pocs incendis de vegetació a la zona de Lleida. Jo no recordo haver-hi apagat cap arbre (ja no et dic bosc), potser vaig anar a un parell de finques plenes de matoll i poca cosa més. Va ser un estiu sense pena ni glòria semblant a la que vaig viure a Reus el 93 com a forestalillo.

El setembre va ser semblant. Havia plogut alguna estona curta, que feia que els matolls es mantinguessin mig humits i difícilment cremaven, a més que la prohibició de fer foc encara estava vigent.
L'octubre, però ha estat una altra cosa. Algunes nits i matinades ha fet fred, però no ha plogut ni una gota. Al migdia les temperatures acostumaven a remuntar a més de 25º i tot s'ha anat secant. Un cop acabada la prohibició de fer foc als pagesos, evidentment han cremat marges i restes de poda, i nosaltres induïts pels bons samaritans conductors amb el seu mòbil sempre a punt, hem anat perseguint columnes de pagesos i gastant gasoil de camions.
Hem tingut tardes tontes, amb focs de matoll i sotabosc, dignes de mesos com maig o juny. I dies de calor en que semblava que estiguéssim a final d'agost. Puntualment hem vist mapes de risc d'incendi amb risc mitjà o alt en algunes comarques, principalment de Tarragona i incendis a Batea o Cabecés.

Per cert, les dues regions tarragonines han patit per poder tenir gent suficient i parcs oberts. Que els professionals no fessin hores per cobrir els parcs ha servit per comprovar que o s'envien massa vehicles i gent des d'una mateixa zona o que cal reforçar les dotacions ja existents. També que allí, avui per avui, el reforç del bombers i parcs de voluntaris és imprescindible. (Ep, que això no és parlar malament de ningú, a veure si ara algú ho llegirà malament això).
Avui diumenge (estic escrivint el 10 de novembre) en plena ventada, segueixo les notícies d'emergències amb interès dels serveis d'arreu, el bombers voluntaris del meu poble ja anaven amunt i avall abans del migdia, a mi m'han trucat del parc, com ahir i abans d'ahir... o sigui que tota la tranquilitat en serveis viscuda aquest estiu l'hem perdut durant la tardor.
Això indica una cosa, que els bombers anem a apagar incendis i que es crema més o menys en funció del temps i les condicions meteorològiques i de l'estat del combustible. Aquest estiu hi havia bombers, forestals i helicòpters a dojo, però el bosc, principalment, no s'ha cremat per aquest dispositiu sinó perquè la natura així ho ha volgut. Aquests dies de tardor, que també hi ha menys helicòpters i segurament un nombre semblant de gent (si comptem amb els voluntaris i no els forestalillos) acabarem pagant més hectàrees que a l'estiu. No és el dispositiu operatiu, és la natura. Evidentment com més organitzats i mitjans millor, però no és l'únic factor. Contra la natura no s'hi pot lluitar. L'exemple és Figueres 2012.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!