dilluns, 21 d’octubre de 2013

Una agra i inesperada visita

Realment fa uns dies vaig al·lucinar en colors. A mig matí vàrem tenir un servei de vivenda fora de Lleida. Haviem sortit pràcticament tots i poc a poc després de comprovar que no era tant com semblava varem anar tornant esglaonadament. A l'entrar al parc vaig reconeixer a un representant sindical que venia de l'entorn metropolità. Collons! si avui no hi ha assemblea! Eren dos, parlaven amb el cap de parc i el seu ajudant. Be, vaig pensar que s'havien perdut, o que estaven de pas pel parc i que possiblement tinguessin alguna reunió a l'edifici de Regió.
Un cop haviem tornat tots, ens criden a la sala de formació. Uix, això si que és extrany, que passa? Allí ens trobem reunits els nou bombers del torn, l'ajudant i el cap de parc i dos representants sindicals. Després d'un començament introductori explicant-nos algun detall del procés de retallades que tenim, estic realment sorprès. En 20 anys que porto a la casa mai cap representant sindical havia vingut al parc a seure amb nosaltres per interessar-se per nosaltres i el nostre parc i alhora explicar-nos la feina del sindicat, etc. Però no, Era un MIRATGE!

Un d'aquests va explicar que estava en una comisió de Prevenció de Riscos Laborals. Després d'una estona introductòria va acabar preguntant per una persona concreta, també del torn, però que aquell dia no hi era. Ep, això és una altra cosa. Sí, hem tingut problemes amb ell. Inicialment ens pregunten que què passa, si realment hi ha algun problema... i es posen al seu costat.
Ahhhh, que sou els representants sindicals de tots o d'un sol? Això em va començar a mosquejar. A mi i a tots. Alguns companys expresen el seu descontent ja que hi ha coses que no es poden permetre, ni entre nosaltres mateixos a nivell de parc ni entre bombers als serveis. Però clar, per ells (millor dit, per a un d'ells) això no era així. Parlava com si realment fós el seu amic, que un error el pot tenir tothom, però que estavem criticant coses pràcticament sense importància i que eren normals, que les nostres diferències de criteri no eren bones (per nosaltres!)... Vaja, que un escrit demanat per nosaltres, realitzat des dels despatxos de la RELL per a que quedés clara la nostra discrepància i descontent amb moltes de les decisions i comportament d'aquesta tercera persona, no tenia prou substància i que a més encara ens "acusava" a nosaltres encara no entenc de què!.
Però què collons s'ha cregut aquest del sindicat? I a mi què que portis 30 anys a la casa! Si, 30 anys, i què? Quan alguna cosa no està be, no ho està i punt. Per molt que s'hagi de tractar a tothom igual, quan algú fa les coses malament, se l'ha de fer canviar i si no canvia llavors s'ha d'aplicar allò que diuen les directrius pertinents. Però no, nosaltres haviem actuat incorrectament i que tot allò que hi havia escrit era paper mullat.
Hi van haver un parell de moments molt tensos. Jo particularment vaig estar a punt de marxar més d'un cop. El que semblava a priori una reunió per saber que passava, era realment una "encerrona sindical" per retreuren's que no podiem anar contra algú que estava al torn, ni que fos perquè l'haguessin portat d'un altre parc i que allí per on passa tot son històries.

Vam sortir emprenyats. Molt emprenyats. I com heu vist, no dono el nom del sindicat (no vull fer-ne propaganda) i sol utilitzo el terme "persona" per parlar de segons qui. Perquè l'únic que son és "persones", individus de l'espècie humana i no es mereixen cap altre qualificatiu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajaj Amb la primera imatge ja esta clar qui es i qui son els sindicalistes, de fet es el tio mes gandul i caradura que hi ha a la casa.

Anònim ha dit...

L'estimat sindicalista "Nfumu Ngui", té un gran apreci pels bombers voluntaris. Aquest senyor té dos problemes, 1) té la llengua conectada al cul, i cada vegada que parla, la caga. 2) Tenia "lumbago", i el van operar, però només li van solucionar el "lum"...l'altra se li ha quedat de per vida...

Vols rebre els articles per correu? apunta't!