dilluns, 18 de novembre de 2013

Culpabilitats o causalitats

Des de fa una bona temporada que no entenc (i molta gent tampoc ho entén) les sentències d'alguns jutges.

Miro la televisió aquests dies i curiosament diferents notícies sobre fets importants deixen la culpabilitat a la causa circumstancial i no a qui realment provoca la "catàstrofe" final per la que ha acabat de mala manera. Us explico:
Chapapote: Els "hilillos de plastilina" que van acabar sent una de les més grans catàstrofes a les costes de l'Europa moderna, han estat jutjades i el tribunal ha decidit que el culpable de la fuita de fuel, el trencament del vaixell i que tot anés a parar a les ries gallegues va ser... el propi vaixell. Res té a veure que aquest l'enviessin ria a dins o ria a fora, que triguessin a protegir l'entorn, o que algú possiblement s'equivoqués en alguna de les valoracions i posteriors decisions. Res de tot això hagués passat si el vaixell no hagués perdut el fuel. Per tant la culpa és de la causa circumstancial i no de les decisions posteriors.
El cas Raval: No em poso en si cal o no pegar algú que es resisteix a ser identificat i finalment detingut (molt possiblement és la feina ingrata que toca fer com a policia). Però alguns dels arguments que hi ha sobre la taula son si la persona estava alterada, si havia colpejat a una fémina del CME, si es rebotava, si es donava cops a si mateix... però tot això son causes que provoquen que calgui una reducció. Malauradament cap d'aquestes és causa per la qual ha de morir una persona. Però sembla que es vulgui donar la culpabilitat al mateix difunt, per ser agressiu i provocar diferents baralles. Jo per la tele, i sense conèixer el timing de les imatges, veig que l'estan reduint (amb colpeix), posteriorment ens expliquen que el van portar al cotxe emmanillat i inconscient, i a les últimes imatges i al mateix carrer els tècnics sanitaris li estan practicant un SVB. De moment l'únic culpable és el mateix difunt per provocar tot l'aldarull (la causa que provoca l'inici de tot l'esdeveniment).
Si mirem a la casa, enrere trobem l'incendi d'Horta de Sant Joan, on finalment sol es jutjarà als possibles piròmans (presumptes de moment). I cap estament jurídic avaluarà l'actuació organitzativa ni directiva del dispositiu d'actuació. Així doncs ens trobem que independentment de si el personal es va posar a la gola del llop per voluntat pròpia o per decisió d'algun superior, com la causa de que es quedessin atrapats pel foc era el propi foc, sol hi ha el culpable del foc i jutjaran per condemnar en major o menor grau a qui va iniciar-lo. Personalment opino que el culpable no és el foc, hi ha moltes més causes per les quals va passar tot, algunes son de força major (la calor, la baixa humitat, el vent, el canvi de condicions meteo...), altres son circumstancials (hi havia foc, evidentment, per això ens diem bombers i la nostra feina és anar a apagar-lo), i unes molt més directes (l'EPI que es porta, el lloc on et situes, les ordres que reps, el coneixement del terreny i de les condicions d'aquell punt i moment, etc).
L'incendi de la Junquera de 2012 va ser culpa de la circumstància, un cigarret mal apagat al cantó de la carretera. Durant moltes setmanes vam sentir que buscaven un conductor fumador i que el volien empurar (és un chist). Algú s´ha plantejat que potser l'empresa concessionària havia de mantenir net l'entorn de l'aparcament?, I pel que es desprèn de tot plegat, res hi tenia a veure la calor, el vent, la limitació pròpia del dispositiu d'extinció i del d'emergències, el mal estat de boscos, abandonament de camps i prats, ni les lliteres dels rius... res de tot això fa que un incendi que comença sent molt petit (una guspira o una cigarreta) acabi sent un foc de 30.000ha. Be, això és el que ens volen fer creure.
Da la mateixa manera a l'incendi de Vilopriu d'aquesta setmana tampoc hi té a veure el vent, ni la manca de pluja, ni la disponibilitat del combustible... ràpidament s'ha engegat la maquinària per trobar el causant de l'inici del foc. D'aquesta manera no caldrà fer anàlisis intern de l'estat del camp, dels boscos, de la capacitat real del Cos de Bombers, de la quantitat d'efectius desplaçats, de com queda la resta de retén per si hi ha nous serveis de foc urbà, de vegetació o accidents. Com surti el capullo del pagès que va cremar una fulla, ningú es plantejarà mai més que cal donar solució a un grapat de problemes de depenen de la ma de l'home. Les polítiques forestals de proteccionisme extrem (no es pot tocar ni una branca sota cap circumstància) provoquen que el bosc hagi crescut de forma INCONTROLADA als nostres paratges. Però això no es pot dir en veu alta que s'han de tallar arbres, no és ecologista ni políticament correcte.

Finalment, recordar-vos la paradoxa de l'extinció. No toquem el bosc i tampoc deixem que es cremi, per tant cada cop té més càrrega de combustible, més mort, més vell, més sec, més calòric... un polvorí. Com més bons som apagant, més gran és el risc d'incendi.

Que els arbres no ens tapin el bosc. I ja sé que sonarà demagògic, però potser hauriem de començar a cremar i talar boscos, per a salvar el mateixos boscos.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!