divendres, 26 de novembre de 2010

Tècnics i la imputació de “delta 0”

Jo conec molts tècnics, tant de Lleida com de Tarragona i algun d’altres Regions d’Emergències. Amistat en puc tenir amb un parell i amb la resta un bon tracte. Per això em sap greu tot el que diré ara, però com diuen a Polònia... “Ho sento, però algú ho havia de dir”

Des que vaig fer la primera guàrdia al 1991 (llavors com a “forestalillo”) el Tècnic és aquell individu que porta el comandament de TOT l’incendi i a més si hi ha altres serveis coordina la disposició de mitjans i dels que es deixen per la resta de possibles serveis. Des de fa no masses anys, des de “les barcelones” que és com m'agrada anomenar-los, es va portant un seguiment primer i decisió ja a hores d'ara dels serveis, en el que es podria dir una centralització de tot l’operatiu de bombers.

Tot va començar quan un de tants Rovira (sembla que si no et dius així no ets ningú a la casa) es va posar al capdavant de Bombers. Varem començar a veure com es passava d’una vintena de camions a un centenar de vehicles per un incendi, amb la filosofia que si s’hi va s’hi va amb tot.

Això ha fet que els Caps de Guàrdia, per una part tinguessin més feina i per altra que si els manaven des de les barcelones perdien part del seu poder de comandament i segurament s'han anat relaxant en el temps.

També he de dir que és una opinió generalitzada entre els bombers, que els Caps de Guàrdia costa (costava) veure'ls als serveis. Si el foc era forestal i es feia gran s’hi desplaçava, sovint des de l’helicòpter, donava 4 ordres i no el veies fins que es feia fosc, quan es donava una volta amb el Terrano i tornava a Control.

Ara tot això ha canviat una mica. Hi ha tècnics més joves, no tots però si la majoria, que van als serveis, intenten donar les primeres ordres des de Control (a mi no m’agrada la paraula Sala, em recorda als Mossos) i ràpidament venen al servei.
Però la vella guàrdia segueix estant on estava. Alguns han passat de fer la coordinació de les antigues Àrees Bàsiques (un parell de comarques) a portar sols la Logística, la Prevenció, la Zona del Pirineu, la part Operativa, la coordinació del Control de Regió, la part de no sé què... quedant segons en quin cas en funcions que poc tenen a veure amb la feina de tècnic de bombers o en àrees poc rellevants. La veritat és que vist des de fora, com que aquí ens coneixem tots, al final a cadascú l’han posat on li toca.

Dona la impressió que abans tots els tècnics eren similars, i que el més gallito tenia més poder. Amb el temps, tot i els canvis de rol del tècnic les funcions teòriques dins un incendi seguien sent les mateixes. Ara no, va passar Horta i ha fet canviar un munt de coses. Però el que està clar és que els tècnics abans feien el que volien dins els incendis i això semblava una cosa “normal” i la majoria sempre havíem comentat que algun dia en passaria una de grossa i que el Sant que ens protegeix se’n cansaria.

Llàstima que hagem tingut de perdre 5 companys, en el meu cas amb dos hi tenia una molt bona relació, per a que comencessin a canviar les coses.

Us deixo amb una reflexió final:

Si al Parlament l’únic que es va veure és que la coordinació semblava insuficient per la falta de mitjans tècnics i la no distribució de tasques, com queda ara que una jutge imputa a delta 0 per no fer la feina que tenia encomanada?.

Apa, a seguir treballant per aprendre colors, codis i estupideses vàries que s’inventen i a intentar arreglar camions i parcs que “pensen?” aquesta colla de tecnicutxos de les barcelones.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!