dilluns, 30 d’agost de 2010

Un estiu estrany, una vaga rara rara.

La veritat és que pocs bombers ens esperàvem un estiu sense gairebé incendis.
A priori la possibilitat de fer una vaga en que no fèiem cap hora extra ni fèiem les guàrdies complementaries semblava suficient per fer creure a la DG que tot depèn de la bona voluntat dels bombers (que també vol dir que son hores que es cobren i a tots ens va molt i molt be). Així es demostraria que costaria tenir els parcs amb gent, columnes mòbils precàries, dificultats per muntar Punts de Trànsit i CCBs... però la realitat ha estat una altra.

Es va començar callant quan al Parlament de Catalunya es feia la Comissió parlamentària per tal de “clarificar” l’incendi d’Horta. Els Sindicats no van voler fer gaire escàndol, clar els que manen son d’ells, per tant estaven alimentant a un altre partit o visió política que no és la seva, els bombers ens anàvem desil·lusionant i alhora sorprenent de com es comportaven els nostres tècnics, i fins i tot els propis GRAF. Com pot ser que per preservar la “bona tècnica” i “voluntat” dels bombers critiquem a una Comissió que ha d’ajudar a treure l’aigua clara d’aquella desastrosa tarda de l’estiu de 2009? Vàrem criticar que es sentissin les paraules dels nostres companys moribunds, i ningú va criticar la falta d’ajuda o la mala ajuda rebuda per aquestos. Es va criticar que què feien un polítics remenant per la casa dels bombers. Finalment, i com que els bombers (els de veritat, els que anem amb la mànega i apaguem el foc) vàrem estar callats com a putes, al final es van aprovar una seixantena de mesures per “millorar” el cos de bombers. Llavors es va obrir la veda. Com pot ser que ara ens vinguin amb nous protocols, nous equips i noves collonades si a nosaltres no ens han preguntat res. Home!, com ens havien de preguntar res si hem estat incapaços de lluitar per conèixer que va passar i com van gestionar tot el rescat?

Jo no vull fer política, crec que tots els partits han intentat buscar el seu benefici o com a molt no sortir-hi esquitxats.

Posteriorment i a mesura que s’apropava la campanya hi ha hagut un degoteig de noves instruccions, canvis en la organització d’un incendi, nous colors, noves enganxines, noves funcions,... nou de tot! Si es descuiden ens canvien els calçotets.

Finalment algú, possiblement des de la zona de Lleida, que som els que hem patit més la pèrdua dels nostres companys, ha anat pressionant als sindicats i als parcs per tal que la gent no faci hores. Poc a poc la gent es va anar apuntant o esborrant segons com es miri, a fer hores i guàrdies d’estiu. Però entre que ha costat arrossegar a la gent i que la resta de Regions han fet una mica el que han volgut, el resultat és aquest:
  • La Direcció General ha sortit beneficiada, ja que s’ha estalviat un munt de diners en hores extres principalment de la gent de la RELL i en alguns moments de RETiTE.
  • També li ha quedat demostrat que no anem a una.
  • Que té els sindicats dominats, ja que han estat incapaços de moure un dit pels bombers i sols han treballat quan ja no tenien res més a pelar ja que es va crear una “Comisió Permanent de Bombers” independent que ha fet el que bonament ha pogut.
  • I finalment, perquè tot i no tenir bombers professionals, els parcs de voluntaris, que ja s’havien compromès a treure-li les castanyes del foc, han fet les corresponents cobertures de parcs durant l’estiu.

Els ha sortit rodó. S’han estalviat un munt de diners, han creat o inventat protocols i procediments (no provats) que han superat la campanya amb menys incendis en dècades, han vist com cada bomber busca el seu camí ja sigui a base de fer hores, cridar, enviar e-mails o fins i tot insultar amb fotos i correus de baix contingut moral.

NOIS, hem d’espavilar. No podem seguir sent l’Exèrcit de Pantxo Villa. Abans ho érem perquè sempre hem fet el que hem volgut, a tots els nivells, i ara perquè som incapaços de lluitar plegats pel nostre treball, les nostres vides i la memòria dels qui ja no hi son.

No em serveix que a quatre dies d’acabar la campanya forestal la majoria de parcs llueixin un llençol mal escrit on demana major seguretat pels bombers.

La veritat és que ja fa molts mesos que vàrem perdre la nostra dignitat. La Comissió parlamentaria va fer visible aquesta realitat.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!