Bombers, reformes a l'estiu

(article extret de: el periódico de Catalunya, Dimecres, 25 d'agost del 2010, MARÍA JESÚS IBÁÑEZ)

Després del trauma d'Horta | CANVIS EN El servei D'EMERGÈNCIES

Les 66 millores del Parlament s'apliquen amb retard i provoquen disfuncions

Les brases de l'incendi d'Horta de Sant Joan amenaçaven de revifar en qualsevol moment. Els ànims entre els bombers de la Generalitat estan agitats i els contratemps amb els quals ha topat la Conselleria d'Interior per desplegar les millores promeses després del traumàtic sinistre no han fet més que augmentar el malestar. Ni les 66 mesures aprovades al març pel Parlament ¿mesures que, segons el Govern, ja es troben totes en fase d'implantació¿, ni l'escassa activitat que hi ha hagut aquest estiu als parcs de bombers, sense grans incendis forestals, han aconseguit calmar el col·lectiu.

I tot i que la majoria reconeixen l'esforç que s'ha fet per esmenar errors, algunes veus denuncien que «s'ha actuat precipitadament i sense els mitjans necessaris», afirma Francesc de la Morena, bomber de Badalona afiliat a UGT. «El que va passar a Horta no es tornarà a repetir, segur. Cap agent no tornarà a arriscar la seva vida com la van arriscar els GRAF que van morir allà», reflexiona des de Lleida Joan Biescas, portaveu de CCOO.

LA TECNOLOGIA

La cambra aèria tèrmica, amb retard

Les innovacions tecnològiques, les estrelles d'aquesta temporada antiincendis, segons va afirmar el conseller Joan Saura en la presentació de la campanya, no acaben d'arribar. «Confiem a tenir-la aquí d'aquí uns dies», respon el secretari general d'Interior, Joan Boada, al ser preguntat per la cambra aèria tèrmica que havia de reforçar els bombers, però que encara no ha arribat a Catalunya. «Es tracta ¿explica¿ d'un aparell d'alta tecnologia, que necessita totes les garanties. Ha trigat perquè els Estats Units han demorat els permisos d'exportació al tractar-se de material militar». La Generalitat ha pagat per aquest dispositiu l'elevada xifra de 823.000 euros.

Tampoc no s'han instal·lat encara les pantalles portàtils que, a priori, havien de facilitar el seguiment del foc des dels helicòpters ¿«s'estan adaptant al sistema Rescat, amb el qual treballen els cossos d'emergències», puntualitza Boada¿, ni s'han acabat de col·locar les torres de telecomunicacions que garantiran la cobertura en les transmissions «al 99% del territori».

Això sí, des del juny, s'han incorporat a les tasques d'extinció màquines pesants que ajuden a obrir tallafocs. I els 6.000 agents (2.500 funcionaris, 2.500 voluntaris més i un miler amb contracte de temporada) que treballen aquest estiu per a la Generalitat disposen d'un GPS, com se'ls va prometre. «En lloc de prioritzar la seguretat o la formació, Interior opta per mesures estètiques. Van improvisant», denuncia Jordi Turull, portaveu de CiU en la comissió parlamentària sobre els fets d'Horta.

SISTEMA DE COMANDAMENT

Un sergent per a cada tasca

L'han batejat amb el nom de Siscom ¿per sistema de comandament¿ i, segons Interior, està destinat a ser «un exemple per a altres cossos de bombers», diu el secretari general de la conselleria. De moment, admet, «aquest estiu només s'ha pogut aplicar en tres ocasions» a finals de juliol: a Vilopriu (Baix Empordà), a Viladecans (Baix Llobregat) i al Mèdol (Tarragonès), els que fins ara han estat els incendis més grans de la temporada. Consisteix, resumeix Boada, a diversificar funcions, a repartir responsabilitats entre diferents caps situats en un mateix Centre de Comandament Avançat. «D'aquesta manera, no és una única persona, delta zero, la que ha de coordinar en solitari una gran emergència». Cada tasca, des de l'avituallament fins a la seguretat i la logística, correspon a un sergent diferent.

Primera crítica al model: «Estan intentant aplicar procediments que no han estat assajats prèviament», lamenta Joan Biescas, de CCOO. Els bombers, afegeix, «no han tingut pràcticament temps per assimilar la gran quantitat de mesures que s'han volgut implementar». Segona objecció a aquest model: «Els agents no saben qui els mana. Els actuals responsables d'Interior han desestructurat el centre de control operatiu, el Cecat, de manera que ara tothom mana sobre els bombers, inclosos els polítics», denuncia el convergent Turull.

EFECTIUS HUMANS

Falten mans, segons els sindicats

Algunes de les mesures recollides al document del Parlament, com l'actuació de les denominades columnes mòbils ¿una estratègia d'atac que requereix el treball simultani de tres dotacions¿, «no es poden portar a terme perquè les plantilles són insuficients», denuncia Francesc de la Morena. Hi ha parcs que, segons asseguren els sindicats, funcionen aquest estiu sota mínims, fins al punt que quan els camions surten a un incendi, no hi queda ningú com a reserva. «Les noves mesures es desenvolupen a base de voluntaris i del sobreesforç dels professionals», critiquen.

Falten mans. «Si la ràtio que recomana la Unió Europea és d'un bomber per cada 1.000 habitants ¿assegura Biescas¿, Catalunya només compta amb un professional per cada 3.000 ciutadans» [en realitat són uns 2.800, i sense comptar la plantilla de bombers de la ciutat de Barcelona]. El problema, afegeix Turull, és que les elevades inversions de la Generalitat en els últims anys «no han sigut eficients. S'han centrat en meres qüestions d'imatge, com ara la renovació de parcs. Han enganyat el bomber i la ciutadania amb petits retocs».

LA FORMACIÓ

Una escola per continuar sent referent

Els bombers tenen la trista impressió de ser un segon plat a Interior. Els Mossos d'Esquadra, asseguren, s'han emportat durant anys totes les atencions. «L'escola de bombers va ser absorbida per l'Institut de Seguretat Pública, cosa que ens va deixar en un segon terme», critiquen Biescas i De la Morena. Fins als fets d'Horta de Sant Joan. Boada, que anuncia noves inversions per a l'escola, afirma amb rotunditat: «Som i continuarem sent referent en tecnologia, en excarceració, en rescats de muntanya i en inversió i investigació».