Aquest vespre, mentre folrava els primers llibres de la meva filla que ja comença 1r de primària, he recordat que ja fa 15 anys que vaig folrar els meus últims llibres de text. He anat reflexionant sobre els temps i la manera en que passa. Aquí ha sorgit la idea de les tres preguntes d'un bomber.
1ª pregunta:
Te la fas el primer que puges a un camió de bombers, des dels seients del darrera (generalment com a forestalillo) et preguntes com ho fa aquest paio per anar tant de pressa esquivant cotxes i saltant cruïlles sense emportar-se com a mínim un retrovisor de record.
La resposta és la mateixa que em van contestar llavors. No és una qüestió d'arriscar o no, l’important és arribar al teu destí. D’aquí surt la meva conclusió, simplement ho saps, el dia que no ho vegis clar millor que deixis conduir a un altre.
2ª pregunta:
Aquesta no és tant una pregunta sinó un sentiment. Et passa tot conduint i anant d’urgència. En aquell moment et passa pel cap la imatge dels teus fills. Llavors et dius… vols dir que no seria millor afluixar una mica? per si de cas, només per si de cas.
En algun moment o altre a tots se’ns presenta davant la responsabilitat familiar. No cal que cap company hagi tingut algun ensurt seriós, sinó que et ve sol. De moment sol se m’ha presentant anant amb el camió, potser algun dia em faré la mateixa pregunta apagant algun foc, dins alguna nau fosca plena de fum o en una fuita de gas.
3ª pregunta:
I avui, què?
Evidentment me la faré el dia que em jubili, però per poder-ne parlar em falten uns 15 anys.
2 comentaris:
Yo he sentido hablar de un atropello en gavà hace muchos años, a una persona sorda.
Y es que es cierto que no todo el mundo oye y ve al 100% y cuando nos saltamos las preferencias y vamos de urgencia esa gente está en la calle con pleno derecho.
Yo procuro hacer ese pensamiento de vez en cuando, podría reaccionar alguien sordo peatón o conductor, no se les niega el carnet de conducir) a mis maniobras sin peligro?
Hola Alfons, llegint els teus articles he llegit la paraula "sindicat", potser seria hora de començar a pensar en fer-ne un, només nostre sense sigles compromeses, un sindicat de bombers i pagat per nosaltres sense haver de deure favors que ja sabem com s'acaba.
Salut,
Enric
NOTA: Comencem a pensar a fer coses col.lectives com, per exemple, tenir una mútua, etc..., veient el panorama
Publica un comentari a l'entrada