divendres, 5 de novembre de 2010

El RRTT ha mort (oda a un final esperat)

Durant 2004 em van proposar anar a un curs per formadors de teoria del foc. Aqui vaig retrobar-me amb el Jordi Sancho, no ens veiem des de l'escola de bombers al 1996, i al indicar-li que jo era químic em va dir de l'existència del grup de RQ com departament de l'Escola de bombers i que ell i el Sebas Moreno, també en aquell curs, hi eren.
Així que als pocs dies, el mateix Jordi, em va dir d'anar a una reunió del grup. Allí hi eren ells dos, en David Domingo, que tenia vist de Tarragona i l'Albert Ventosa, tècnic també de Tarragona amb qui no ens coneixíem personalment però si mitjançant temes de prevenció en que ell feia els informes de prevenció per la Regió de Tarragona i jo que feia verificacions d'avaluacions ambientals i projectes per entitats ambientals de control.

Em vaig trobar que ells ja havien renovat temaris i moltes de les presentacions. Sols calia impartir les classes als cursos que s'anaven a organitzar. Primer van ser els de reciclatge de RQ als parcs amb furgó i després al Curs Bàsic de Bombers.

Imatge d'una pràctica amb gas a Can Padró
Amb el pas del temps varem veure la necessitat de tenir formadors especialitzats i definit cursos específics per bombers, caporals, sergents, tècnics, i gent dels controls de regió i central.
Es va fer un curs d'unes 15 sessions per habilitar formadors i cada regió va fer el seu propi grup de formadors en RRTT. Aquí entrava jo, com a més antic del grup de Lleida i més format tècnicament era el líder a Lleida. Es va aprofitar per ampliar el contingut amb instal·lacions i serveis públics i canviar el nom de Risc Químic (RQ) a Riscos Tecnològics (RRTT)). 

Durant l'organització del curs d'habilitació vaig crear un grup al google per tal de facilitar la comunicació entre tots i tenir un canal de preguntes/respostes, tenir accés a tota la documentació dels nous temaris, les presentacions i actualitzar de forma àgil qualsevol modificació. En Jordi Sancho li va acabar de donar la forma al tema I va ser una bona eina.
En aquesta època es varen fer canvis en el contingut de les presentacions, per fer-les més senzilles i entenedores baixant una mica de nivell. Es van fer els nous cursos més específics, fins i tot a bombers de Barcelona.

Poc a poc s'havia fet un grup de treball important i on tot plegat s'havia fet molt gran. Després de la incorporació de nous tècnics a la casa, a Lleida hi va haver un relleu "natural", on era evident que qui tenia prioritat en la gestió del grup de Lleida era un nou tècnic que ja estava al propi grup.

Tot va anar més o menys be fins que hi va haver el Congrés de Risc Químic a Tarragona. No em van convidar i em vaig sentir molt malament. Havia dedicat moltes hores, totes sense veure un duro! (excepte les classes impartides).
I van i no em conviden!
Quin rebot portava. En una reunió del grup de Lleida un caporal va aixecar una llança en favor meu i va denunciar la incoherència de la gent convidada.
“Antonio t'estaré eternament agraït”.
Als pocs dies em deien que hi podia anar, però ja era massa tard, el mal ja estava fet. Finalment vaig declinar la invitació ja que dues circumstancies personals m'impedien anar-hi. Primer de tot és la família.
Ara porto dos anys en que sols dono classe, però si hi ha algú altre que la pot fer li deixo (això ja ho feia abans).

El grup general ja no sé com està. Els primers integrants van aprovar com a caporal (jo no em vaig presentar). En Jordi Sancho va estar dins la DO com a “currante” de RRTT buscant nous material i fins i tot amb els nous furgons. Des de la distància crec que va fer molt bona feina, ara està a l'escola com a instructor. En Sebas no tinc gaire clar on és, potser també a l'escola, abans havia passat per la sala de CC de Bellaterra. En Lluís Domingo va crear la unitat canina de la que és responsable.
Les antigues funcions d'en Jordi Sancho les van assignar al Joan Salve però després d'un inici on semblava que es farien coses noves, la "casa" sembla que hagi tallat l'aixeta.

A inicis de 2010, durant un curs dirigit als parcs de RQ, en el que em vaig colar, els van explicar com es volia organitzar el tema del Risc Químic però que estava tot molt verd. Ens van dir que volien fer una Unitat Tècnica dirigida inicialment des de l'àrea de grups especials.  El tècnic responsable d'aquest grup va demanar que si hi havia algú interessat que li fes saber. Així que al sortir em vaig presentar i curiosament no em coneixia ni sabia de la meva existència. Algú ha callat com un puta.  Ho sento, però ho havia de dir. ☺

Portem 6 mesos des de llavors.
No hi ha cap pas endavant.
No hi ha moviments en cap sentit.
Els formadors cada cop en saben menys, ja que ningú els ha refrescat res.
Ara es munta un simulacre a TRG i ningú ha dit res. (4 de novembre)

Us ho dic molt convençut, això està mort, però molt molt.

2 comentaris:

Aspirant a Bomber V. ha dit...

En Sabas actualment està a l'escola. Ell ens ha fet de professor en diferents matèries del curs de formació de bombers voluntaris, entre les quals, hi ha les classes de RQ.

Espero que amb el temps, aconsegueixis muntar aquest grup de formadors!

Ànims!

Pablo Castro ha dit...

Sebas está ahora mismo de cabo a turno en Gavà.

Yo de la formación he tenido alguna mala experiencia reciente.

Una fue suspender la última convocatoria de formadores de región en la entrevista psicológica. En la revisión me pusieron a un chico joven psicólogo distinto al de la entrevista a contarme que los bomberos no sabíamos aceptar los fracasos y aprovechar esos estímulos para mejorar. Toda una lección de la vida.

El otro reproche que no escucho nunca es que nunca veo los autores de los apuntes. Siempre va todo sin firmar (soy de la 68/06). Si quieres hacer un comentario de mejora a un texto has de saber el autor. En esta casa se hace de lo más normal no firmar las cosas y es un error.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!