Re-inventar-se

Els Bombers, els Sanitaris, la gent de les Emergències en general ens hem trobat que no estem prou preparats per fer front a una situació tant extrema i general com la del SARS-CoV2. No és que no en sabéssim, sinó que el món està saturat, s'ha aturat i tot allò que de normal pots disposar d'un dia per l'altra ara no és possible. I la paraula és RE-INVENTAR-SE.

Cal re-inventar la manera en que aconseguim i en que fabriquem el material sanitari. Per això hi ha empreses d'automòbils que amb els motors de les escombretes dels neteja-vidres ara poden fabricar respiradors per a assistir als malalts. I de ben segur que hi ha altres estris quirúrgics i d'assistència als malalts que cal re-dissenyar i fer des d'empreses que estaven pensades per fer altres coses.

Cal aconseguir material de protecció, i com que no n'hi ha ens hem d'inventar mascaretes (millor això que res) per tal de protegir-nos de les gotes, gotícules i petits esquitxos que ens puguin venir del nostre veí. També hem de protegir al veí dels nostres esquitxos. I per això hi ha un grapat de gent treballant en buscar tel·les amb poros petits per a millorar l'eficiència d'aquestes mascaretes, ja no tant, casolanes. I no només això, cal fabricar bates, fabricar davantals (que no es mullin, que no siguin permeables), que puguin ser rentats de forma més o menys senzilla, com s'havia fet fins ara a tots els hospitals i centres de salut. Hi ha qui ha fet públics plànols de fabricació de pantalles de protecció, així que les impressores 3D porten algunes setmanes treballant a tot drap. I també cal aprofitar tota la infraestructura hospitalària per a la neteja de tots aquests nous elements que donaran protecció als nostres sanitaris, en la seva feixuga feina de salvar vides.

Reinventar la feina d'algunes ambulàncies, la del personal i mitjans de la Creu Roja, que a més de portar menjar als necessitats, ara també han de portar material als centres productors de materials de protecció. Per això, en aquest moment de confinament, les mascaretes, les teles, el fil de les impressores 3D, les pantalles fabricades i moltes altres coses són transportades per aquesta i altres vies que fins ara ningú havia imaginat. Perquè tota la matèria primera cal comprar-la, transportar-la per a ser utilitzada. I després cal portar-ho tot al seu destí. En una setmana s'ha creat tota una infraestructura cooperativa de logística i fabricació que riu-te'n tu dels centres de concentració empresarials d'alguns ajuntaments.

Tot això ha comportat que la ciutadania i molts dels serveis públics i civils s'hagin adaptat i fins i tot re-inventat per a poder abastir a les necessitats reals i necessàries dels nostres hospitals.

I no només això. A bombers també ens estem Re-inventant! Des de fa molts anys, i ho he escrit en posts anteriors, que tenim coneixement i mitjans per a les actuacions en Risc Químic i també en Biològic. Però mai havien estat ni testades en situacions tant greus (puntualment en serveis a la indústria química) ni posades a la pràctica de forma tant generalitzada com ens veiem en la necessitat d'aquests dies.

Ja us vaig fer un post, http://unpobrebomber.blogspot.com/2019/12/lexcellencia-que-tenim-aqui-mateix.html de mitjans de desembre, en que us explicava del talent que tenim a casa nostra. La casa de tots els bombers. Per sort, la maquinària funciona i ens hem posat tots les piles per treure el millor de tots nosaltres i trobar solucions als grans problemes que se'ns han plantejat. Una altra cosa és la velocitat d'aquest transatlàntic, que com els grans vaixells necessiten el seu temps de posar-se en velocitat de creuer. Però sembla que ja anem superant tabús, anem superant esculls, i tots treballem en un únic sentit, que és el de treballar i fer possible veure bombers i bomberes en tasques fins ara no pensades per a fer un organisme com Bombers.

Res de tot és fàcil. Alguns troben a faltar el Bombers a les imatges de la tele, però treballar es pot fer de forma discreta, i les últimes setmanes a Bombers s'ha fet molta feina. Potser s'ha fet tanta feina en 3 setmanes com en els últims 10 anys. La desgràcia d'Horta de Sant Joan va ésser una oportunitat de fer un reset a moltes de les anomalies que hi havia, va permetre pautar, organitzar i sobretot acompanyar-se de tecnologia i coneixement que fins llavors ningú havia pensat que podríem tenir a Bombers.

Doncs ara, amb el SARS-CoV2 se'ns presenta l'oportunitat de donar una altra volta a la qualitat que ofereix i pot disposar el servei dels bombers de Catalunya. En 3 setmanes s'ha aconseguit organitzar grups de treball, de consulta, grups operatius i d'estar tots pendents en conèixer i trobar allò que fa que la nostra feina pugui  trontollar, perquè la seguretat de tots els bombers és una cosa imprescindible i necessària. I en això s'ha avançat molt i molt.

I tota la informació que es genera, a molts nivells fa que ja haguem hagut de canviar coses als mateixos parcs de bombers. Han començat les reunions virtuals dels parcs amb el centre de comandament, cosa fins ara ni imaginada al cap de molta gent.

De tota manera aquesta situació tant excepcional acabarà i haurem de tornar a les vides quotidianes. Finalment, aquest re-inventar-nos ens la dona la RESILIÈNCIA. Ens estem adaptant a tota aquesta situació tant adversa i evidentment acabarem sobrevivint, però també aprenent. Un cop acabi tot el caos actual,  Serà el moment en que tot allò que hem hagut d'aprendre aquestes setmanes l'haurem de posar en servei a les situacions "normals" que tornarem a tenir. Per tant caldrà mantenir tota la infrastructura i xarxa digital creada per a poder sobreviure i millorar tot allò inútil que fèiem fins ara. Com viatges a Barcelona per una reunió d'una hora, anar al senyor notari per signar un paper, quan molts tenim signatura digital, compartir informació als servidors, per a poder tenir-los a casa o a l'ordinador d'aquell amb qui compartim recerca. També caldrà trobar solucions per seguir cobrant la nòmina. Penseu que a Bombers hi ha ben pocs administratius treballant (per no dir cap), així que algú ha d'autoritzar les nòmines, ha de passar les hores extraordinàries, i s'han d'autoritzar compres de materials, fer comandes i moltes altres "banalitats" que fins ara necessitaven la signatura en paper i la validació de 3 o 4 persones, però sempre era passant un paper de despatx en despatx.

La RESILIÈNCIA és aquella paraula que ens fa més forts, però és aquella que farà que la nostra activitat passi de ser eficaç a ser eficient.