Des de fa algunes setmanes que vaig amunt i avall, fent tot de coses que m'agraden. Porto molts anys amb la temàtica dels risc químic que m'ha permès conèixer un grapat de gent tant de l'Escola de Bombers com altres companys que fan de formadors, d'alumnes i companys d'altres parcs que hi eren per altres coses. Sempre arribo a casa ben cansat, però majoritàriament sempre hi arribo satisfet. I aquests dies també són així. Serveis amb moltes persones, amb grans persones. Gent que trobes un dia al Gironès i un altra al Bages. I acabes amb el mòbil amb nous telèfons de contactes i moltes fotos compartides.
Sovint arribo amb la satisfacció d'haver ajudat a companys a entendre alguns conceptes, que fins ara no havien pogut entendre, i de vegades qui aprèn i entén coses noves soc jo. I poc a poc uns i altres hem anat curtint-nos i millorant en una disciplina que, a priori, no és gens fàcil, o si.
Sempre m'ha agradat la dita que "els arbres no ens deixen veure el bosc", i és una dita ben certa. Sovint ens perdem en els detalls i oblidem que l'objectiu és realment la resolució del servei. Com en un incendi forestal, no és el moment de buscar el rendiment òptim de la bomba, ni fer càlculs de pressions, ni buscar si el con d'aigua és més tancat o menys. No és el moment en que un ha de ser purista. L'important és que tota l'estructura funcioni, que hi hagi suficients vehicles i personal per a les dimensions que agafarà el servei. En risc químic i risc biològic passa el mateix.
Hem de venir apresos de casa. Això vol dir que tots hem de saber la nostra feina bàsica. Tothom hauria de saber muntar una àrea bàsica de descontaminació, saber els passos per a fer un vestit i també el desvestit/descontaminació dels personal que surt del servei (impregnats de productes químics o virus o bacteris, o la "merda" que toqui en aquell moment). Tots també hem de saber les regles generals d'un servei d'aquesta tipologia. Però no és el moment d'interpretar si necessitem posar les basses de material a dreta o a esquerra, de si les bosses de residus son negres, vermelles o grises. Però sí dues (una dins l'altra) i el perquè. Si posem una bassa o una altra ja és un "problema" del qui acabarà fent la descontaminació. Perquè és ell qui l'ha d'utilitzar (I evidentment n'ha de saber). Després ja vindrà el comandament a supervisar que estigui tot en ordre, i si cal es modifica.
El més fàcil és posar-ho tot, perquè de material n'hi ha i en sobra. De fet podríem muntar dues ABD diferents, en llocs diferents en un mateix servei. Evidentment cal ser acurat i no deixar-nos res, però no és moment per demostrar que tenim un TOC. Què és més important deixar-nos un con o permetre'ns un error en la quantitat de producte? La preparació i organització del servei és una part important en el correcte desenvolupament del servei. El que deia, el servei és el que prima, i la seguretat més!, Però de vegades els "arbres", els cons, una caixa a la dreta i no a l'esquerra ens fan perdre massa temps en començar i acabar maniobres que són les que realment interessen, "el bosc".
I tornant a on anava, els serveis que estem fent a les residències, ja sigui per visites de suport o per desinfeccions, són grans oportunitats per demostrar tot el que Bombers té per oferir. Per una banda la part de suport a les persones que estan al capdavant de residències i als treballadors que de vegades van perduts, també a l'organització i assessorament en com distribuir i sectoritzar els espais interns, els d'entrada i sortida, com evitar el contacte entre espais vermells i espais verds, com tota la logística i treballs de mobilització de persones i de llits i realitzant labors de desinfecció d'espais just abans de fer reestructuració d'espais, als quals va lligada tota la feina anterior.
I és aquest el nostre objectiu. La millora de l'organització de tots aquests espais, que per desgràcia han estat atacats de forma molt massiva per aquest maleït virus. I és que mai havia viscut una situació com aquesta. La part humana d'un servei. Tots hem anat a accidents de trànsit i incendis amb víctimes. Però aquests dies estem vivint la realitat de les residències de persones grans, la seva fragilitat envers la malaltia i molt i molt de prop la pèrdua de moltes vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada