La gestió impossible de la contaminació dels equips

No hi ha com haver tingut un parell de serveis "divertits" bomberilment parlant per a que surti un bon post del pobre bomber. I si això s'acaba. Abans d'acabar l'any aquest bloc arribarà a la seva fi. Ja us donaré les explicacions oportunes al seu moment.

Vaig començar la setmana amb un incendi en una granja. Per sort pels porcs, aquests encara no havien arribat. Sovint les granges es cremen en el moment del seu condicionament previ o just abans de l'arribada dels primers animals, coincidint amb el camió que els porta. Algun calefactor o màquina de soldar encén la palla o un plàstic i tot a norris. Com es veu tot sovint, a les fotos de granges incendiades, el fum és especialment negre. Negre, contaminant i tòxic. Bàsicament perquè és un lloc ple de materials plàstics (tubs i menjadores) i els aïllants de parets i sostres. Els animals petits son especialment sensibles al fred, necessiten de calefacció i com no estem disposats a pagar gaires diners per menjar carn, els productors utilitzen els materials d'aïllament i calefacció més precaris. Tot i això no els surten gaire els números.

I he acabat la setmana amb un incendi en una màquina, dalt un camió dins una nau. Vaja, el fum tornava a ser ben negre. Sort que aquest últim cop estava de conductor (i de CACE, i de zona neta/bruta, i...) ja se sap a la REL hem de fer de tot, que som pocs. Després és quan ens demanen de fer com les regions amb molta gent i molts camions. Hem de ser ordenats i polits. Netejar-se, treure's l'equip d'aire i no tornar-lo al camí sinó deixar-lo per descontaminar al parc... jajajajaja i si quan tornes hi ha un servei al Segrià qui hi anirà? Doncs res, això de posar moltes coses en un sac a sobre el camió sovint per nosaltres no és factible. Simplement perquè el més normal és que abans de tornar al parc passis per algun altre servei. Aquest cop, mentre recollíem hi va haver l'avís d'un camió cremant a l'autovia, no massa lluny d'on érem. Vàrem tenir sort, només era un fre recalentat i els Mossos ens van desactivar abans de poder sortir cap allí.

Aquest sóc jo, intentant agafar alguna cosa dels armaris superiors del Furgó de Lleida

Per això, que de vegades escoltes amb molt carinyo com es vol fer la gestió dels contaminants, que la casa ja sap que hi són i que ho vol abordar. Però més sovint del que creiem, aquesta gestió és més impossible que les aventures del Tom Cruise a Mission: Impossible. Hi ha molts entorns, quan ets en un servei, on és molt complicat trobar un espai relativament net (ja no et dic en una granja). Aigua d'extinció per terra, el fum del camió (els tubs d'escapament segueixen sent a ran de terra), les sabates de recanvi que MAI portem a sobre i la manca crònica d'espais al camió per portar roba de recanvi. El sostre del camí és aquell espai on hi fem caber tot allò que no volem que estigui a la cabina. En tot cas, els pantalons plens de fum i el polo els portem amb nosaltres, com sovint el casc, el sotacasc i la màscara d'aire. En una granja la zona neta és una lona verda, envoltada de sòl sense asfaltar, amb fang, tolls o plena de pols i pedra. Ideal, no?

Esteu tots convidats a passar el matí a la cotxera del parc de Lleida, un dia de boira.

Tranquils, que després arribem a la cotxera del parc. A 0º (ni fred ni calor) que tenim aquests dies de boira a Lleida. Fa 10 dies que no veiem el sol. Posat a treure tot el que portaves al sostre del camió. I amb l'aigua atemperada (a 0º) ens posem a netejar mànegues i espatlleres. I només amb el polo i pantalons normals, que el jaquetó el tenim brut i cal trobar-ne un de substitució de la teva mida. Així que vestits com si fos a l'estiu, amb una escombreta i una mica de sabó a netejar tots els equips contaminats. Ja se sap, els bombers només fem que queixar-nos.

Després et passen, al correu del parc, un enllaç a un video (perquè la sessió de Teams te l'has saltat per un servei), que algú anota al PGBO com a pràctica realitzada. Segurament aquell matí o aquella tarda hem estat practicant amb una de les eines noves del furgó, o netejant els equips (bruts del foc anterior), posant ordre als equips d'aire (que no totes les ampolles caben a tots els camions), o tallant cotxes (que aquests mes els de la grua municipal ens n'ha portat). Però calma, al PGBO, com se'ns demana s'hi anotarà la pràctica que deia al correu. La del correu, no sigui que algú faci un excel amb les pràctiques "no registrades" i ho enviï a tota la Regió. Res, tot anotat com demanen, que després nosaltres ja farem el que haguem de fer, que és una altra cosa. Perquè la guàrdia és molt llarga i alhora molt curta per tot allò que se'ns demana.

Si el vestit fosc quedava així, tots sabeu com queda el vestit color palla...
Màscara, guants, botxí, emissora, casc, quin més brut.

Doncs apa, porteu-vos bé. No reclameu gaire, que sou uns toca-daixonses i no teniu raó. Que quina sort tenim que la casa pensa en nosaltres i ens ho posa tot mastegat. Tots sabem que portem molts anys sense fer una correcta gestió de la contaminació, que hauríem de tenir dues botes i dues jaquetes forestals (el GRAF porta més de 10 anys reclamant-ho i res), necessitem dues caputxes ignífugues (i no una), els guants també haurien de venir de dos en 2 parells, com els guants forestals. També estic segur que moltes d'aquestes coses la casa ja les sap i sé (de debò que sé) que per a la majoria s'han començat les licitacions pertinents. Però no cal amagar res. Fan falta i punt. I ja arribaran. Quan? Doncs aquí està la gràcia, donar una data. Perquè sense data tot són promeses.