Fa molts anys que em sento per una banda un privilegiat, ja que tinc la feina que vull i m'agrada i per altra durant molt temps m'he sentit menystingut per l'administració, que és qui no ha donat recursos i ha gairebé paralitzat al Cos de Bombers.
Ja heu llegit molts dels meus posts que des de 2009 han criticat molts cops aquesta situació d'abandonament del Cos, que ens ha deixat pràcticament sense camions, parcs ruïnosos i massa sovint sense material per a fer les nostres actuacions i poder tenir la protecció necessària. Sovint s'han ignorat molts paràmetres de seguretat i de protecció al treballador, per tal d'estalviar i evitar una despesa que faria trontollar el pressupost, ja prou minvat, del departament.
Ara,però, estem en un moment d'aquells que la situació de pandèmia ha fet que els Bombers haguéssim de ser una part de la solució. Per sort, els últims mesos (o ja fa dos anys?) la nova direcció de Bombers va començar un Pla (evidentment amb alguns errors, problemes i de vegades tirant pel dret) que ha intentat endreçar i re-enfortir al poc que quedava de Bombers. En aquest sentit, s'ha de reconèixer que el GROS és una aposta arriscada. La necessitat d'un parc exclusivament per a reforç logístic i operatiu difícilment es pot aguantar si només s'utilitzen en serveis de grans incendis forestals. Però,per desgràcia per la gent que ho ha patit, hi ha hagut diferents episodis de descarrilament de trens, d'inundacions, l'explosió al polígon Químic de Tarragona i d'altres serveis importants que han necessitat de tota una estructura organitzativa, operativa i de recursos, que sense el GROS no haguessin estat possibles, en la manera que s'han fet.
Evidentment podem seguir menjant en un racó, al terra, al sostre d'un camió, també podem fer reunions estratègiques a la sala de ball d'un poble i canviant-nos als vestidors del pavelló municipal (i ho tornarem a fer si la situació ho requereix). Però és molt millor disposar de recursos propis, ordenats i completament dissenyats per a aquesta funció de suport. Avui, quan hi ha un gran servei, es fa visible la força de Bombers. No és una imatge, és la identificació de qui està al capdavant de l'emergència és Bombers.
Però, tot i això, no tot son flors i violes. S'han hagut d'equipar els Furgons i els Parcs de Risc Químic, que no els quedava gairebé material, s'han hagut d'habilitat a corre-cuita furgons de material biològic amb vehicles de transport vells que hi havia encara voltant penosament per alguns parcs, s'han hagut de llogar furgonetes, perquè els furgons re-utilitzats ja eren massa vells, lents i sense suficient estructura com per a fer transport voluminós i amb seguretat. S'ha hagut de reforçar la guàrdia dels parcs de Furgó de Risc Químic i Biològic perquè sovint amb 3 bombers era insuficient, s'ha hagut d'ampliar la distribució dels furgons de Risc bio (que fins ara no n'hi havia) a parcs sense RQ, s'han hagut de posar al dia les instruccions i documentacions de suport als serveis de risc biològic (evidentment el que hi havia era dimensionat pel que teniem fins ara), perquè moltes de les mesures eren o obsoletes o incomplertes.
Tot i això (i la crítica la mantinc com a manca de recursos de la majoria de parcs, de materials i de vehicles) s'ha sabut reaccionar. S'han re-dimensionat alguns mínims de parc, llogat vehicles, comprat material i creat guàrdies de reforç específics, per a donar la resposta necessària a la nova dimensió que Bombers s'ha trobat entre mans.
Tot i així cal seguir fent ajustos. Cal comprar material amb previsió (ara potser no s'ha pogut), cal fer les compres segons les necessitats i especificacions ESPECÍFIQUES a les necessitats reals. Aquí crec que és on fallem. Una cosa és comprar, que hem estat àgils dins de la manca de recursos, i l'altra és comprar segons els marcatges CE, disposar de les instruccions en una llengua entenedora (el Xino no compta), les documentacions de qualitat i especificitat dels productes, materials (químics, de protecció, d'higiene...) relatius a la seguretat industrial i sanitària. No dubto de que la majoria compleixin, però hem de ser com qualsevol empresa, i hem de disposar de totes les fitxes dels productes. La raó és molt senzilla, no hem de ser els treballadors els qui busquem les fitxes de seguretat o les instruccions traduïdes, sinó que la nostra "empresa" ho ha de rebre directament del fabricant (qui diu rebre, vol dir tenir un link per poder baixar tota la info del producte). I així saber que tot allò que estàs utilitzant compleix amb els requisits legals, de seguretat i també d'ús del producte, que fan que aquella reina que realitzes estigui BEN FETA, tant a nivell de SEGURETAT dels treballadors com de la pròpia TASCA que es fa. Us imagineu rebre un moble del IKEA sense les instruccions o amb les instruccions en Xinès o els dibuixos numerats en xino?
Bombers hem sabut reaccionar (i també perquè ja havia començat el procés de posada al dia) a la situació de manca de recursos específics i alhora evitar un contagi del SARS-CoV19 massiu entre els propis bombers (altres cossos estan terriblement afectats) i hem d'aprendre de tots els errors que estem cometent per tal de trobar solucions a les properes campanyes. Hem de comprar, hem de dotar de recursos als parcs, hem de tenir formació específica a bombers (ja sigui per parcs, per àrees, per grups especialistes), hem de saber actuar amb la mateixa confiança legal i de seguretat personal que faríem en una situació normal.
Recordeu perquè passen la majoria d'accidents i explosions a les que anem? Perquè estan en obres, han desconnectat no sé què per a poder instal·lar, canviar o modificar, perquè estan ampliant... el Liceu n'és un bon exemple (i molts més). Bombers en època de canvis, d'improvisació, de transformació tant important com la de les últimes setmanes necessita mantenir el rigor de totes les accions. I no només és un PAGI i una Annexes, que cal actualitzar tants cops com siguin necessaris, però cal ser (i repeteixo) rigorosos en tot allò que ens dona la cobertura legal i de seguretat.
Esperem que en pocs mesos, quan normalitzem la situació als parcs, puguem tornar a fer dinars en comunitat, puguem abraçar-nos després d'un bon servei i un bon sarau. Però mentrestant hem de seguir batallant per aquests móns de Déu, i vull tornar a casa amb la seguretat que em dona la meva salut, les mesures de protecció que prenem i la bona feina feta (que és la que em deixa dormir). I així posar-me al llit i descansar i no haver de patir per si m'he posat en risc o he posat en risc a algú altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada