Després de molts anys en aquesta casa, ja acumulo un bon grapat de cursos, jornades de formació de pràctiques i algun que altra (pocs) simulacres. Potser la millor visita és la de l'Hospital Santa Maria a Lleida, ja que vàrem voltar per tot el recinte. L'Hospital Arnau és més gran i aquí el problema és que s'hi hauria d'anar més sovint.. Visites també a un nou aparcament soterrat al centre de la ciutat i un simulacre de Renfe al túnel de Lleida, però la veritat, aquests per poca cosa serveixen. Un túnel, a les fosques i amb fum no es pot imitar. Qualsevol que hagi estat en un incendi a un soterrani o un túnel sap que els simulacres no poden simular gaire cosa. I per aquesta mateixa raó son instal·lacions que caldria visitar cada any. En canvi, una empresa d'hidrocarburs ens convida tot sovint a visitar i assistir als seus exercicis.
Per una banda ens falta la pràctica i el costum de demanar a les empreses i entitats del nostre voltant que ens deixin participar, mirar, influir en els seus simulacres i exercicis preparatoris en cas d'emergència. També necessitem que la nostra casa hi cregui, i per tant que ho promocioni. No pot ser que quan t'agafa fora de torn, tot això sigui voluntari i amb compensació zero. Per tant acabes anant només als exercicis de la teva guàrdia. I els últims anys ha estat gairebé 0. I la raó no és altra que els bombers som pocs, i que si sortim a fer visites o pràctiques es deixa el parc i la zona descoberta. Des de l'anulació de la MD totes aquestes activitats es van perdre. Simplement, per l'ambició d'alguns i les enveges d'altres, es va espatllar i perdre una bona eina, que ben gestionada, funcionava.
Avui però ens trobem que poc a poc les coses van canviant. Els vells carcamals que teniem de tècnics es van jubilant i deixant pas a gent més preparada i amb ganes de conèixer i compartir experiències. Ep, sempre hi ha qui treballa només per ell, i tot allò que ha après és per ell. Però aquests dies he pogut conèixer gent amb molta experiència en camps molt específics i que tenen ganes d'aprendre, compartir i sobretot de fer coses.
Aquesta última setmana vaig poder visitar una empresa amb risc SEVESO, ja que treballa amb productes perillosos. L'empresa ens va deixar visitar totes les seves àrees, tant les de recepció i descàrrega, instal·lacions auxiliars, producció, emmagatzematge i també una zona en que havíem de tenir el mòbil apagat per l'alt risc d'incendi (zona ATEX). Va ser una molt bona visita, gairebé al nivell de quan jo feia visites a empreses per fer inspecció i validació dels seus projectes de protecció contra incendis (parlo de fa 15 anys enrere).
Aquesta darrera setmana ha estat personalment molt engrescant i nodridora intel·lectualment. M'ha permès compartir coneixements i aprendre de temes coneguts però que mai hi havia pogut aprofundir-hi. Hem après i hem compartit. Hem calculat i hem recordat. I sobretot, hem fet equip. Ens hem ajudat a buscar solucions gens fàcils a situacions complexes.
Porto 25 anys a la casa i per primera vegada m'he sentit orgullós d'haver estat escollit per a fer un curs. Ara hauré de fer-me els meus Excel i Word per a assentar els nous coneixements i que si en un futur els he d'utilitzar, que sigui més fàcil i immediat poder-los aplicar. Mai se sap. Poder participar en el principi d'aquest projecte em fa sentit orgullós. Pocs cursos tenen la qualitat humana i professional del professorat que hi ha participat. Mirar els perfils de la gent que hi ha al meu voltant fa por, però deu significar que estic proper al seu nivell.
Fa algunes setmanes algú, que aprecio per com és d'autèntic, em va treure el sobrenom de "7ciències" que ni em desagrada ni m'ofen, i anant un punt més enllà, haver fet la formació del GRIT em reafirma em la meva tossuderia de voler fer les coses ben fetes i buscar-hi sempre la raó que hi ha darrere. Conèixer com funcionen les coses, em permet saber parlar de tot d'una forma més raonada.
Seguiré el procés de formació, superaré noves etapes i esperaré el meu torn. El futur és més a prop.
1 comentari:
Estic d'acord, aquí mateix, a casa nostra, tenim l'excel·lència. He tingut la sort de treballar cinc anys al CERN (Suïssa) i he conegut bombers de tota Europa. Us puc dir que aquí a Espanya tenim molt nivell. Potser perquè a la resta d'Europa, ser bomber és una feina poc atractiva... aquí ho és i es nota en la selecció del personal. No tenim RES a envejar a la resta de bombers d'Europa i diria que del mon en quant a capital humà. En recursos materials... això si és una altre història.
Sobre el GRIT, ja era hora! A Catalunya tenim un parc temàtic de riscos tecnològics... ho tenim tot i amb moltes instal·lacions perilloses. El GRIT és un primer pas cap a la especialització dels bombers en els riscos NRBQ. He tingut la sort de fer el primer curs per l'habilitació, i ha estat genial. I a més, per fi he conegut al senyor pobre bomber!! Un plaer compartir amb tu aquest curs. Ens veiem al proper!
Publica un comentari a l'entrada