Els bombers som personal de risc

Que fort! Sembla que el Ministerio de no sé què ha decidit que els bombers no som personal de risc en front al SARs-CoV19. Els del ram sabem que a les espanyes això de Bomber té moltes connotacions. Hi ha bombers de caire forestal (busqueu la lluita que porten tots els bombers forestals de l'estado español per a ser considerats bombers de ple dret),  hi ha bombers exclusivament dependents dels ajuntaments i que bàsicament només tenen activitat i competència urbana (ni fan accidents ni boscos), altres tenen una connotació molt més urbana però també toquen de tot, i molt (Com els Bombers de Barcelona) i també estem els Bombers de la Generalitat que som bombers generalistes (estem a tots els rams). A la Generalitat i a Bombers de Barcelona els bombers entrem a fer rescats de persones als habitatges, anem a accidents de trànsit i fem salvament de persones, anem a llocs on hi ha gent que ha perdut la vida per diverses raons, estem en contacte amb persones que tenen malalties i que necessiten l'ajuda de bombers per a poder anar i venir de casa per múltiples raons... i per tant en contacte directe amb la població i les persones cal fer-lo de molt i molt a prop. A nosaltres no ens serveis allò de mantenir 1m o 1,5m de distància.

Tant Bombers de Barcelona com Bombers de la Generalitat anem a visitar centres amb persones que han donat positiu a les proves, altres que tenen símptomes i altres que han estat separats dels dos grups anteriors. Si, Bombers anem a visitar residències de persones grans. Entrem, visitem les instal·lacions, comprovem que les dinàmiques del personal que hi treballa i els cuida, revisem que els positius i simptomàtics estiguin ben aïllats de la resta (o a l'inrevés). Comprovem que els material net no es passegi per les instal·lacions que tenen persones malaltes, intentem crear dinàmiques de treball (que per això portem molts anys en Risc Químic) que mantinguin les zones netes lliures de les zones "brutes" (contaminades, malaltes, etc). Que quedin ben diferenciats els passos entre una zona i l'altra. Que el personal que entra es mantingui net i protegit mentre estigui a la zona neta. Que d'una habitació d'una persona positiva no vagi a una de negativa sense haver-se canviat (Millor fer-ho en sentit contrari)... i per això cal haver-te passejat per l'interior de la residència, o residències. Evidentment tot això amb un plànol actualitzat i una bona predisposició del personal directiu dels centres ajuda a tenir tota aquesta informació a la porta, asseguts en una taula del jardí. Però per DESGRÀCIA no sempre és així. Hi ha residències que tenen quadres amb el plànol de la planta en un quadre a la paret i cap més. Llavors és quan no tens més remei i entres. Vestit d'astronauta (com diu la meva mare), prenent totes les mesures possibles de protecció: mascareta, ulleres, vestit de protecció química i biològica, botes de goma, guants (l'últim dia en portava 3), el mòbil el vaig deixar al cotxe, el boli i la llibreta també. I quan surts necessites que et descontaminin.

Per altra banda venen les actuacions específiques que requereix cada llar d'avis. Cadascuna té una necessitat diferent. A algunes hi podem fer una gran labor social, a d'altres no. N'hi ha que necessiten una mica de suport i sentir que allò que ja estan fent és correcte, altres necessiten algunes millores en el mètode, i altres necessiten moure llits, definir espais, desinfectar... Totes aquestes actuacions es fan prenent les mesures d'equipament que tenim, amb els nostres vestits, les ulleres, mascaretes, guants, botes, cintes... i evidentment sempre et queda el dubte de si se t'ha escapat alguna cosa.

I per poder sortir, necessitem descontaminar-nos i desvestir-nos. Una instal·lació al mig del carrer amb lones de colors (per marcar el terra brut-net), cons, cinta, cubells plens d'hipoclorit sòdic, bosses de brossa per al material fungible (guants, cintes, mascareta...), bosses per al material recuperable (botes, ulleres...) una altra bossa per als vestits de protecció (que no s'haurien de re-aprofitar, però tenim un estoc limitat i moltes visites a fer). Així que prenem moltes mesures de protecció, moltes, perquè el perill de portar la malaltia al parc és gran i també ho és el portar-la a casa. N'hi ha que tenen nens petits (els menys vulnerables a emmalaltir) i també n'hi ha que viuen amb pares i avis (i això ja és molt més delicat). Cap de nosaltres volem portar el SARS-CoV19 ni al parc ni a casa.

Sabeu quin és l'últim eslavó de la cadena de salvament? Els bombers. Qui rescata al rescatador? Només queden els bombers. És per això que durant algunes setmanes no se'ns ha vist el pèl. Estàvem minimitzant els riscos de contactes i de dispersió de la malaltia entre nosaltres. Parcs de bombers treballant amb el mínim personal. El mínim de serveis (si era possible), i tot i així gairebé el 15% dels bombers de la Generalitat han estat un moment o altra confinats (un petit nombre també han emmalaltit). Què passaria si haguéssim de tancar els parcs de bombers perquè els bombers estan malalts?

No, no senyor ministre. Els bombers som personal de risc. No som millors que el personal sanitari, que ells són PRIORITARIS, però darrera d'ells hi ha els bombers, que som els que en cas de catàstrofe salvarem el cul de tots. I si fes falta, el del ministre també.