Avui que es publica aquest post ha acabat oficialment el període de risc de l'estiu. Tots els bombers i bomberes tornem a la normalitat de la combinació de guàrdies i guàrdies d'ajust. O el que és el mateix 1-3, 1-3, 1-7. Perquè les guàrdies d'ajust no existeixen. Ni són un dret ni són un deure. Simplement és una manera de repartir les 67 guàrdies al calendari. Mentre hi hagi persones i camions als parcs repartir-ho és relativament fàcil. Només cal respectar dues premisses. Respectar els períodes de vacances i que estiguin repartides homogèniament al llarg de l'any. I una excepció, del 16 de juny al 15 de setembre tothom farà 1-3, sense salts.
Els incendis de la darrera setmana ens han agafat a les acaballes de la Campanya d'estiu. Possiblement alguns parcs ja no tinguessin forestalillos, altres (els que no havien anat als anteriors incendis) havien restat amb totes les hores per fer, així que fins l'últim dia restaran a peu del canó. Pillaran aquesta cua reafegida de campanya i que durarà fins que no entri el fred sever de principis de novembre. Després? Ja veurem, segurament la sequera ens guardi sorpreses que ningú coneix. I això ens fa reflexionar un cop més.
Venim d'aprendre que els incendis tenen un mínim de 6 generacions. A veure quan s'inventen la 7ª. Jo ja em temo que vindrà pel canvi climàtic i els incendis per sequera. Totes aquestes generacions ens han permès explicar l'evolució d'incendis cada cop més ràpids, potents i de diferent complexitat a l'hora de buscar com extingir-los. El 30-30-30 ens va permetre durant alguns anys preveure quan podríem tenir incendis més determinants, crítics i que necessitessin d'un esforç addicional per tal de vèncer-los. Però el temps s'ha posat en contra nostra, perquè actualment son valors superats. Els incendis de la darrera setmana ens expliquen que la sequera, per si mateixa, trenca esquemes. Ni la pluja de les últimes setmanes, ni les temperatures suavitzades tant de dia com de nit, ni tampoc les humitats de l'aire són suficients com per a que no puguem tenir incendis que se'ns escapin de les mans.
Alto. Que fins ara no se'ns n'han escapat. O és que hem tingut gaires ocasions en què ens quedéssim fora de la capacitat d'extinció? Porrera i Cabacés han estat dos incendis que han coincidit en el temps. I els dos han estat aturats amb superfícies totalment assumibles. L'Agullana el mateix. Aquest incendi de Figueres no va ser ni de lluny el de La Jonquera/Portbou del 2012, ni el d'Òdena de 2015. I ni cap dels que han succeït aquest darrer estiu amb temperatures elevades per sobre del que seria normal i amb la sequera més potent des que molts tenim us de raó.
Aquest és un petit històric (*), de quan no hi havia tanta sequera ni feia tanta calor:
Bages-Berguedà, 1994- 46.000 ha
Solsonès, 1998- 27.000 ha
Garraf, 1982- 11.000 ha
La Jonquera i Portbou, 2012- 13.000 ha
Gualba, 1994- 11.000 haTorre de l'Espanyol, 2019- 5.000 ha
Baldomar, 2022- 2.700 ha
Pont de Vilomara, 2022- 1.750 ha
Òdena, 2015- 1.300 ha
(*) Aquí hi manquen alguns incendis, que van de l'ordre de 2.000 a 20.000ha, de la dècada dels 80.
Fins avui els incendis de 2024 que han cremat més superfície só n els següents:
31/7 Ciutadilla (REL) 259 ha
12/9 Cabacés (RET) 108 ha
09/08 Vilanova de Meià (REL) 69.6ha
10/8 Baldomar (REL) 27 ha
28/7 La Figuera (RET) 17.5 ha
12/9 Porrera (RET) 14,2 ha
14/9 Agullana (REG) 14 ha
26/7 Bellprat (REMS) 13 ha
Com podem comprovar els incendis d'aquest estiu han estat totalment controlables. Si no ho haguessin estat ara parlaríem de milers d'hectàrees cremades Les xifres no enganyen i la comparativa és molt clara. La diferència entre la superfície afectada el darrer estiu de respecte la llista històrica és abismal. Per tant cal reflexionar. Per una banda que totes les xifres anteriors de temperatura, humitats, (30-30-30) han quedat totalment desfasades, principalment perquè la sequera (especialment l'acumulada) s'està posicionant com la principal causa o factor que els incendis tinguin comportaments extrems. Però per l'altra, tenim que tot i aquest canvi en la causalitat que provoca els grans incendis, aquests no arriben a desenvolupar-se com a tals. O llegit d'una altra manera. Hi ha alguna cosa que si fem bé, perquè tot i aquestes males condicions i prediccions, el nombre d'hectàrees es manté relativament controlat.
De tota manera, no cal que cada dia ni cada setmana ens venguin allò de "que ve el llop". Perquè el llop no arriba (en superfície), per tant potser caldria començar a canviar el discurs. I no cal negar l'evident, la sequera hi és. I podria ser que alguna de totes aquestes condicions que controlem (temperatura, humitat, vent, etc. ) se'ns descontroli i llavors si podríem tenir l'ensurt. Però quin? Un incendi o una aiguat? Sinó que els hi preguntin als del Montsià o a La Conca de Barberà.
Amb això no vull dir res més que tot allò après potser conté errors. Els Bombers som la suma de molts errors i molts encerts i que dia rere dia cal desaprendre per tornar a aprendre. Però que els Bombers apaguem els incendis i cada cop ho fem millor, és una evidència totalment palpable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada