Ja ha passat una nova setmana a can bombers. Hem pogut veure com la consellera d'interior finalment ha anat a veure els bombers. Ja tocava, ha trigat un parell de mesos a adonar-se que també hi som i que també tenim necessitats.
La primera visita va ser més protocolaria i sota la demanda dels sindicats de reunir-s'hi. Va aprofitar per a fer una primera reunió amb tota la cúpula bomberil i més tard per a fer-ho amb les diferents organitzacions sindicals. Això no vol dir que abans no s'hagués reunit en petit comitè amb la nostra direcció, però podríem dir que aquesta va ser la primera de forma oficial i pública.
Cadascun dels sindicats hi va exposar el que va creure oportú segons la seva ideologia. I tampoc va passar per alt que la nova promoció de bombers i bomberes arrossega un bon grapat d'incògnites i que provocarà disfuncions a molts parcs. Una de les raons és que la majoria d'obres d'acondicionament de vestidors no s'ha fet.
Bombers arrosseguem el mal endèmic de la manca d'inversió en infraestructures. Això ha portat a l'envelliment de la flota, que s'està posant al dia a marxes forçades. Però canviar 300 camions de cop és impossible, per tant estem immersos en un procés de canvi al que encara li queda molt per finalitzar. Amb els camions arriben noves i millors eines. Però els parcs segueixen envellint.
Cal comprar terrenys, que els ajuntaments els cedeixin, ubicar i planificar nous i millors emplaçaments que els actuals. Tot això és una feina lenta on sovint no tot depèn de Bombers. El que sí depèn de nosaltres és com han de ser els parcs. Més grans, més espaiosos, més pràctics, amb vestidors per bombers i bomberes, on hi càpiga tothom. Generalistes, GRAF, Canins, GRAE, els ECO, EPAF, forestalillos i qualsevol altra especialitat o no hagi de tenir espai al parc de bombers. Ah, i que hi hagi habitacions per a tothom. Feina gens fàcil en la situació actual de la majoria de parcs.
Construir sobre una cosa feta és molt complicat. Però a la part operativa és més fàcil el progrés. Començant pel GRAF que porta més de 25 anys evolucionant. Però també el GRAE. Els rescats són una tasca molt complexa inespecífica que Bombers ha sabut treballar. Gent, material i formació han donat el seu resultat. Cada cap de setmana els rescats es comptabilitzen per despeses.
Avui però us vull ressaltar la tasca del GROS. Les últimes setmanes he tingut la sort de poder fer un curs d'habilitació de GROS01. He compartit aprenentatges amb gent d'altres regions, amb gent sense experiència específica i altres "veterans" que porten força guàrdies a la Sala Central de Bombers. Tots ben motivats d'aprendre, de millorar, de practicar i sobretot d'aportar el nostre granet de coneixement. Amb el desig d'ajudar a que la gran maquinària de Bombers funcioni en un moment tant crític com és els incendis forestals, especialment en el moment del desplegament de mitjans.
Ha estat una gran experiència. He conegut encara a més gent de bombers. He descobert una gran (de tamany) organització que operativament va, segurament, un pas per davant a moltes altres entitats. Seguim anant coixos en compres, licitacions, pressupostos, seguiments i controls d'equips, renovació de materials. Ens manca encara l'enllaç entre Cerdanyola i Mollet (Operativa i Escola).
No tot són flors i violes. Sovint els canvis a can bombers són imposats. On va un furgó de risc químic, on hi va una furgoneta logística, on hi va un parc de suport operatiu, on han de fer les guàrdies els GRAF (les diferents seus territorials). Són sovint (pràcticament sempre) font de problemes. I possiblement sigui la casa qui crea el problema. Primer vol imposar el canvi, sense resoldre cap de les incògnites, després resoldre-les al seu favor a mesura que es plantegen. I així no es pot créixer. Som una organització molt gran, amb moltes persones que no ens podem permetre la improvisació constant (per molt planificada que sigui). Qualsevol canvi té conseqüències i aquí mai es tenen en consideració. És com l'efecte papallona. Mous una cosa sense saber el que fas i et pot desajustar qualsevol altra part d'aquesta casa.
Veurem com acaben les noves barques de salvament marítim, els nous parcs territorials GROS i els de furgó de risc químic. El que sí que seguiran en precari són totes les guàrdies de suport. El que dèiem, la papallona dels nous D00 ha fet caure moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada