És curiosa la diferent interpretació que fem de les coses. En aquest cas em refereixo al post de la setmana passada. Per una part era una crítica al fet que constantment ens posin en alerta sobre la possibilitat de patir grans i terribles incendis. Cada dia hi ha més sequera, més calor i per tant cal estar més preparats. Però per l'altra hi ha la constatació, en els últims anys, de la disminució d'hectàrees reals cremades. I la diferència és clara. Portem molts anys en que a Catalunya no es cremen tants arbres ni boscos com fa un parell de dècades.
I aquest era el dilema. Cada dia, pel que ens expliquen, les condicions són molt pitjors, però per l'altra cada any se'ns cremen menys hectàrees. I la resposta també ha de ser dual. I és la meva opinió, que no vol dir que sigui la més encertada, que tot i les males condicions hi ha alguna cosa que em grinyola. Aquest estiu hem viscut alguns episodis de pluja durant la campanya i malgrat aquesta "bona sort" el risc per Bombers sempre s'ha mantingut com extrem. Això que per una banda implica no baixar la guàrdia, per tant és bo, per l'altra obliga a tenir a tot el personal activat, sense la possibilitat de fer algun dia de festa. No passaria res si les catastròfiques previsions s'haguessin complert, però no, podríem dir que aquest estiu no hi ha hagut incendis forestals. Si parlem de nombre d'hectàrees la lectura podria ser aquesta.
La lectura contrària, l'optimista, és que com hi hem estat tant a sobre, no se'ns ha escapat cap incendi, malgrat la calor, la poca humitat i especialment la sequera acumulada. I si voltem pels boscos el nostre petit país, podrem comprovar encara, que hi ha molt arbre mort. Aquest final d'estiu hem pogut observar grans extensions de boscos marrons, perquè els arbres estan secs. I aquestos, per molt que plogui, no es recuperaran. Per això dic que és optimista, perquè malgrat totes les adversitats s'ha aconseguit salvar la situació.
Mireu-ho com vulgueu. Però segurament la suma de tots aquests factors fa que a Catalunya, a hores d'ara no parlem d'una Campanya catastròfica (i mira que cada guàrdia en deien que seria terrible). S'ha de remarcar, perquè és així, que cada dia hi ha un grapat de persones vetllant per a que en cas d'incendi tot rutlli. Especialment a l'estiu amb els incendis forestals, però també tot l'any per la resta de serveis.
Desconeixent absolutament com funcionen la resta de cossos de bombers, crec intuir que la nostra casa té un punt més de preparació, organització i també de diversificació de tasques que no arriben a tenir altres estaments estatals ni europeu. Quan a la Unió Europea es parla de millorar els recursos d'Incendis forestals, es parla sobretot de disposar de mitjans aeris com a mètode principal d'extinció. Aquí però apostem per l'especialització, l'anàlisi i un treball sobre terreny molt escrupolós. No és només apagar foc amb aigua o eines manuals. És molt més.
Des del treball de les càmeres sentinella (que al minut tens la imatge de l'incendi a la Sala Central i a les territorials), passant per l'activació (excessiva o no) de moltíssims recursos, la monitorització de l'incendi, la seva simulació per veure cap on podria anar, la distribució dels recursos segons aquesta simulació, el Pla d'Actuació, els objectius tàctics... Hem passat de ser un grup de camions que s'auto distribuïen una mica al seu propi criteri, al punt en que un camió de bombers no s'ubica en un Punt d'Emplaçament si abans no ha estat planificat, avaluat i validat.
El més sorprenent de tot això és que no és només en incendis forestals, també ho és en incendis estructurals, en rescats de muntanya, rescats aquàtics, en risc químic o biològic. també ho és en risc radiològic (que no són només els tres reactors nuclears), també les recerques i el plus que ens donen la canina, la millora en rescats d'accidents de transit, els esfondraments, i més especialitats que donarien per omplir un altre post. I no ens podem oblidar de tot l'anàlisi complementari que ens dona el GROS, la logística i la documentalització portada sobre el terreny.
Som bons apagant incendis, no perquè siguem més hàbils portant una mànega sinó perquè es desenvolupa tot un operatiu que permet analitzar, estudiar, organitzar l'incendi i fer "nostra" la muntanya. Això unit a tota la tecnologia que tenim disponible fins ens permet conèixer quanta població es pot veure afectada en una de les àrees de confinament o si tindrem o no cobertura mòbil o les emissores de la xarxa Rescat.
En definitiva, estem vivint un punt de canvis tàctics i tecnològics i segurament també paradoxal. Perquè el canvi climàtic associat a la sequera i l'augment de risc al nostre entorn contrasta amb la gran millora, que com a organització estem vivint. Disposar d'una bona tecnologia d'anàlisi i diferents àrees de treball, que donen suport específic en diferents disciplines, ens permet obtenir grans resultats en l'extinció d'incendis i la minimització d'àrees afectades.
1 comentari:
Si mucho análisis muchos grupos pero en realidad en los parques los turnos solo quedan pele melé culo roto y otro ...🥴🥴🥴🥴🤣
Publica un comentari a l'entrada