Mai un estiu és igual a l'anterior. Quan sembla que tot ha de cremar, amb una primavera seca com mai, ha vingut un període de pluja que ja ha deixat la majoria de boscos ben regats. Ara però tornem a la casella de sortida. Per aquest diumenge ja anunciaven els 40 graus de temperatura, i per aquesta setmana que avui comença, segura la calor intensa generada per aquest front calent provinent del nord d'Àfrica.
I és que els últims anys hem après moltes coses de meteorologia. Que les onades de calor són bosses d'aire calent que a més de molta calor també són responsables, si plou, de que ens quedin els cotxes plens de fang i bruts com si els haguéssim deixat al carrer més d'un mes. I només han estat quatre gotes plenes d'arena. El que poca gent sap, és que aquesta arena és sorra del desert, i en alguns d'aquests deserts als anys seixanta i setanta s'hi feien proves nuclears.
I és que els humans som grans destructors. La paraula biquini ve de l'illa amb el mateix nom. Però l'illa ja no existeix. Algú li va tirar bombes i hi va fer explosions nuclears fins que ens vàrem quedar sense illa. Podríem dir que els humans som tant rucs que destruïm la terra sobre la qual vivim.
Aquest estiu també hem pogut veure óssos passejant per la muntanya. Si, la seva muntanya, l'únic que les nostres carreteres i vehicles (que emeten fums de tota mena) ens permeten anar-hi a passejar, fer un picnic amb la canalla o simplement provar la nostra nova motxilla del Decathlon, més ergonòmica i menys pesada, però que no ens servirà de res si ens creuem amb l'ós, la guineu, el cérvol durant la brama, l'àliga ni la família de senglars que busquen tòfones per penjar.
De la mateixa manera que durant anys hem envait l'espai dels animals, també hem condicionat el creixement del bosc. Fa centenars d'anys perquè l'explotaven per a fer vaixells de fusta. L'Armada Invencible va deixar la península gairebé arrassada d'arbres. Ara molts parcs naturals són llocs on hi ha arbres damunt d'arbres, als quals ja no hi queden les bestioles autòctones (óssos, llops, etc) i per tant són espais de creixement vegetal salvatge (en el sentit que no hi ha cap mena de regulador natural). Un bosc ple dels seus animals és un espai on moltes branques i brots són l'aliment dels herbívors i en conseqüència el bosc creix i decreix a mesura que els seus habitants se n'alimenten.
I com que això no és així en gairebé cap bosc de Catalunya, aquests dies veurem novament boscos amb un perill d'incendi important. Branques trencades i mortes de l'últim episodi de vent. Nous brots verds que s'eixugaran en pocs dies per la calor que ha de venir, quan haurien d'haver estat l'aliment de les seves espècies.
En resum, que la calor, la pluja, el foc faran el que voldran amb nosaltres. No som capaços de veure més enllà. Seguirem comprant camions forestals per a no anar a foc forestal, seguirem enviant recursos i més recursos en apagar incendis de boscos que l'any que ve tornaran a cremar. I com sempre, tothom esperarà el millor dels bombers, que és apagar el màxim d'hectàrees.
De la mateixa manera que l'arena del desert que ens arriba de l'Àfrica pot portar partícules radioactives, l'aire de Txernòbil portava radiació, el que els boscos estiguin malmesos és conseqüència de la mala acció humana dels últims 50 anys. I els propers 50 anys estaran pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada