Del JetStream als macarrons freds de matinada.

Fot-li que venen corbes! He dit corbes, si. Perquè el que portem d'estiu és com una muntanya russa. Avui fa una calor que esgarrifa, demà estarà núvol i les temperatures "cauen" 10 graus (que passen de 40 a 30), o sigui que anem a temperatura normal d'estiu... demà potser tempesta i passat tornem a la calor extrema. Un no saber si puc sortir a la piscina o sortir al carrer serà com entrar a l'infern. I mentrestant seguim fent guàrdies. Hi ha dies en que en prou feines surts a algun accident o obertura urgent d'habitatge i altres que enxampes l'accident de transit amb excarceració en plena hora de màxima calor i impacte solar.

Així que de moment no tenim el dilema en si sortim amb el Scania o el Mercedes. I com que no veiem cap incendi de vegetació, diguem que amb l'Scania ens mengem la majoria de serveis urbans, a excepció d'alguns rescats que els fem amb l'autoescala. Allò que no passa mai, que és que a l'estiu s'obliden la resta de serveis, aquests dies als diaris es publica més fàcilment l'incendi d'un paller o una petita indústria que la d'un marge, simplement perquè aquest any els marges encara no cremen. I dic encara perquè el futur encara s'ha d'escriure.

Ara els científics del món incendiari han descobert que hi ha zones del món on es creen olles de temperatura... que vinguin a Lleida i els ensenyem què és estar a 40º. Però ja li han donat nom i tot. Ara d'això se'n diu JetStream. Una mena de corrent de calor que travessa el planeta de costat a costat fent més pujades i baixades que el Shambhala. A sota us deixo el dibuix. No em direu que aquesta mena de campana plena d'aire calent no sembla una reproducció de la plana de Lleida, rodejada les les serralades típiques d'aquí? Per sort a Lleida ja vàrem ser previsors i fa alguns segles es van substituir els boscos de pins i roures per arbres fruiters i extensions de cereal i alfals. Això fa que concentrem comarques sense gairebé extensió forestal i per tant sense capacitat de tenir-hi grans incendis forestals. Amb l'excepció d'Almatret. Que pel que sembla és un poble que existeix entre el nord de Terres de l'Ebre i el Sud del Segrià. Bé, això diuen, jo no hi he estat mai.

Ara seriosament, després de les onades de calor subsaharianes, els fluxos derivats del canvi climàtic i alguna nova teoria que sorgirà properament, tenim al caure la 7ª i 8ª generació d'incendis. Quan molta gent encara no entén de perquè hi ha una segona i una tercera els científics ens posaran sobre la taula nous comportaments dels incendis derivats d'aquests nous condicionants climàtics i comportaments dels nous incendis. Que estarem preparats? Segur que no. Mentre hi hagi persones votant a les urnes (recordeu que diumenge que ve hi ha eleccions) a gent que nega el canvi climàtic i que desmunta conselleries de Medi Ambient, segur que ni trobarem solucions ni millorarem la resposta als incendis. De fet és possible que si els científics parlen català encara els callaran perquè no son prou patriòtics. Així que aneu en compte al proper incendi forestal. No sabrem si el que ens cau és una clatellada de calor o alguna clatellada catalanofòbica.

Als parcs, malgrat aquest futur tant incert i preocupant, estem per altres coses. Que si uns ja han fet totes les hores per cobrir vacants, que si els acords inclouen "lo meu", que si els packs de menjar per aquesta campanya seran bons o no (tindrem menjar liofilitzat, com els astronautes) o que si la piràmide de comandament està invertida (i ho diu un pàjaro sindicalista que fa guàrdies de Eco). El que sempre us dic. Estem més preocupats pel que li passa al nostre melic que per com està la situació general. O una expressió més del nostre ram: els arbres no ens deixen veure el bosc.

I és que un Gran Incendi forestal és com una mena d'obra enginyeria o de desplegament similar al d'una guerra. Ara ho podem intuir a la Guerra d'Ucraïna, per enviar qualsevol cosa dels Carpats a les muntanyes del Donetske hi ha d'haver tota una logística increïble. No és només portar menjar d'una punta a una altra del país, sinó també armes, roba, recanvis, etc. És clar que això després d'any i mig de guerra pot estar més o menys organitzat. Doncs ara imagina't un incendi forestal que et surt ara (les 5 de la tarda) i que en les properes 5 hores hi acabes enviant 70 vehicles i el seu personal. Com fas per a que puguin menjar? On demanes 300 sopars i que te'ls tinguin preparats en un parell d'hores i posteriorment portar-lo des del restaurant al peu de l'incendi i allí ser distribuït? Doncs això, pel que sembla tot i els molts esforços aplicats fins ara, no hi havia hagut mai una previsió de "què" portar.

Ració de menjar liofilitzat dels tripulants de l'Estació Internacional ISS

Com fer-ho ja estava previst. Trucar al restaurant que prèviament ja tenies en "nòmina", demanar-li 300 sopars, respondre que només en pot fer 100 i perquè et fa un favor. Trucar a un altre que està tancat o que aquell dia té ple i no et pot servir... i anar esgotant telèfons fins tenir els 300 sopars. Aquesta ha estat sempre la gran previsió de Can Bombers. Això fa que la primera menjada del personal sigui pel cap baix a la 1 o les 2 de la matinada. I a la gent que li preocupa? Que si allò que li portaran ara a una hora decent (una bossa de menjar liofilitzat, autoescalfable, que només cal posar-hi aigua) serà prou bo pel seu paladar exquisit. Collons! Fins ara no hi havia menjar fins arribar a la matinada, fred i una mica passat i tot! El que dèiem, mirem el nostre melic. A veure si tenim un parell d'incendis una mica consistents i ho posem en pràctica. Per una banda traurem la pols a tot allò relacionat amb els focs forestals i per altra comprovarem si allò que ens arribarà a una hora decent (és que si ara no hi arriba serà per denunciar-los) és suficientment bo.