Avui faré un d'aquells post que amb el temps havia anat deixant de fer. I és que parlaré de serveis i de com reacciona la gent davant de les nostres actuacions, la nostra feina i les coses que sap o no de nosaltres.
Primer us he de dir que des de fa molts anys que tinc molt clar que quan arribem a un servei el primer que cal fer és apartar la gent. Bé, dit així és molt dràstic però és estrictament necessari i imprescindible. La gent si pogués entraria a dins els vehicles accidentats a veure què hi fem, entraria a les escales dels habitatges incendiats a veure què fem els bombers, o simplement necessiten passar just entre el camió i el nostre servei, perquè és que únicament poden passar per allí. I sinó, sempre hi ha algun familiar que té un amic que coneix algú que viu allí, i clar, han de preguntar al bomber més enfeinat o al primer que veuen passar per saber de primera mà què s'hi cou (mai més ben dit).
Així és com quan arribem als serveis, a més de recollir tota la informació de què passa, com afecta i què és i què hi ha (o sigui, valorar la dimensió real del problema, com podem treballar, què necessitarem i com podem treballar amb seguretat), cal també fer un encintat per perimetrar l'espai de treball per tal d'apartar a tots els curiosos, tafaners i gent que amb "bona intenció" s'acosta per "fer alguna cosa". I aquesta és la nostra feina, per la qual hem estudiat, practicat i portem molts anys fent, analitzant i valorant les diferents opcions i propostes que la resta de bombers del món mundial fan i utilitzen arreu.
Però clar, quan la gent veu que hi ha vehicles de policia, ambulàncies i camions de bombers, i a més el carrer tallat no se'ls acut res més que voler passar per aquell carrer. Sort que pràcticament sempre hi ha la guàrdia urbana que els atura al cap del carrer. Però també hi ha aquells que surten dels aparcaments i es posen nerviosos o no entenen que han de sortir en direcció contrària. Després hi ha tots aquells vianants que volen creuar el carrer just a l'alçada de la nostra cinta de bombers, sense entendre que havien d'aturar-se abans i creuar pel pas de vianants. Així que alguns, més dels que penseu volen creuar el carrer just per allí, i no sempre hi ha tot el carrer tallat. Més feina per la Urbana, que ha de fer entendre al personal que han d'anar a creuar pel pas de vianants. "Però si vaig aquí mateix" diuen alguns...
I ja per a rematar-ho. Els que si o si han de creuar just per davant la porta de l'habitatge on crema o que estem treballant. Com que no veuen res, no entenen que allò és una zona de perill, de treball, de possibles explosions, de caiguda de coses o simplement que hi pot haver algun gas o necessitat de disposar d'un espai lliure per tal d'evacuar o d'entrar recursos al servei que s'està esdevenint a l'interior.
Nosaltres treballem amb el supòsit que les coses (i les cases) poden fer explosions per atmosfera perillosa. I una porta pot ser un punt de fuita de l'ona expansiva que es pot produir en obrir una porta o una determinada concentració de gasos. Som persones, som treballadors i tenim família (antecessors, parella i/o fills, germans, etc) i que no volem deixar a ningú orfe. Som els primers interessats en no voler cap accident sobrevingut. Però de vegades a més del perill interior, el de l'incendi, els gasos, l'electricitat, trossos de sostre que cauen, etc, ens apareixen perills que ens poden fer canviar les condicions a pitjor. Són portes que s'obren per un veí que si o si vol baixar, un altre que ha quedat a l'ascensor, una finestra oberta a l'escala per la que el foc troba un camí per on sortir i avançar... I a més, hem de vigilar que des de fora no se'ns coli ningú.
Fins i tot el bomber que està a la bomba, responsable de que els de dins no els falti l'aigua és víctima de la tafaneria de la gent, ja que és el bomber més "accessible" a qui anar a preguntar, o al que està preparant eines o surt a buscar algun estri al camió, sempre hi ha l'espavilat de torn que necessita saber què passa.
També hi ha aquells que només veuen un grapat de camions, bombers, ambulàncies, i policia parats sense fer res, sense pensar que hi pot haver gent a dins, i que tots formem part d'un operatiu que el que pretén és treballar ordenadament, amb organització per tal de minimitzar els perills i tenir un criteri eficient per a resoldre els serveis. Que hi hagi sanitaris aturats no vol dir res més que hi ha gent preparada per si passa alguna cosa greu. Que hi hagi policia tallant carrers i aturant gent significa que si no hi fossin ens trobaríem a la gent per dins els llocs, entre els camions i fent nosa. I si hi ha bombers fora, aparentment sense fer res, vol dir que els de dins tenen un equip a fora preparat i equipat per si cal rescatar-los. Perquè qui rescata al bomber que està dins? Doncs el bomber que està fora, que també porta l'equip d'aire a l'esquena i que sembla que no faci res. Doncs si que fa. Està escoltant l'emissora de forma molt atenta, amb tota l'equipació a punt, i disponible per a que en qualsevol moment entrar a treure a algú, també a algun company, o simplement a fer el relleu dels qui estan a dins.
Apagar un incendi d'interior vol dir suportar temperatures molt altes, entrar en un espai ple de fum i de tòxics, sense visibilitat, que desconeixes i que hi ha foc. En aquest ambient de calor i foscor, trobar un foc sovint costa molt. La mateixa foscor i densitat del fum fa que a dos metres no el puguis veure, i no sigui fins que et passen les flames per sobre o el tens just davant no el vegis. La calor que irradia ens ajuda a trobar-lo, però sempre a la més absoluta foscor i sobretot calor, molta calor.
Doncs això, que avui tenia ganes d'explicar-vos com es viuen els incendis des de dins un vestit de bomber. No només de les coses "boniques" que fem, les espectaculars, les anècdotes i curiositats sinó també els problemes amb els que en trobem, la incomprensió del que intenta treballar amb seguretat i del que intenta protegir l'entorn.
Espero que al proper incendi d'habitatge que vagi (i portem una ratxa creixent) ens sigui més fàcil poder treballar des del carrer i que la gent ens vegi com a persones que fem un servei global. Apaguem incendis, però també rescatem persones, detectem fuites, ventilem espais plens de fum, confinem als veïns a les seves llars, controlem que el fum no se'ls hagi escampat per dins i un grapat de coses més que es fan en un "simple" foc, que tirant una mica d'aigua s'apaga (perquè és això, no?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada