dilluns, 4 de maig de 2020

Preparant la campanya forestal

Aquestes últimes setmanes he fet un canvi radical de registre respecte al que he fet durant els meus últims 25 anys de bombers. D'acord, fa molt temps també havia donat formació de Risc Químic a l'Escola i en els últims 10 anys de forma puntual com a Riscos Tecnològics. Això m'havia permès anar a algun simulacre a Tarragona o a l'ISPC. Però poca cosa més. Coses molt puntuals. De fet tenir fills i una empresa familiar és difícilment compatible amb la progressió dins la casa. Alguns dels companys que van entrar amb mi ja son sergents, caps de parc i també alguns han arribat a sots-inspector i inspector. Però jo segueixo sent bomber, i ben orgullós de ser-ho.
Doncs el que us deia. Des d'inici d'abril he compaginat la feina normal de bomber de camió i mànega amb la de visitar residències de gent gran i de discapacitats. Ha estat un canvi radical de forma de viure el Cos de Bombers. En aquest aspecte he recuperat durant algunes setmanes el meu perfil de consultor (que havia fet durant uns 15 anys i que vaig abandonar fa ja 2), i de forma similar havia analitzat les necessitats de les residències en quant a com havien de sectoritzar i trobar solucions per tal de separar els residents amb Covid dels que no el tenien.
Alguns caps d'intervenció (tècnics i sergents) ens han permès decidir, organitzar i afrontar de forma decidida l'actuació interior a les residències. Sempre amb el beneplàcit del personal de Sanitat (generalment metges i infermeres dels CAPs de referència). Sovint ens hem coordinat per tal de definir l'estratègia de moviment de persones i aplicant criteris tècnics del Risc Químic i el Risc Biològic (ho havíem utilitzat a Bombers en els últims 20 anys). Així que fins a dia d'avui els meus companys de Riscos Tecnològics (on m'incloc) hem gestionat una cinquantena te residències, fent-les més habitables. I tal com va dir un tècnic fa uns dies per la tele, fent una separació en dues residències. Allí on fins ara n'hi havia una. ara tenim clarament l'àrea de positius i l'àrea de negatius.

Esperem que tota aquesta feina, que ha estat molta i dura, pugui mantenir-se amb la bona praxis que hauran d'implantar i portar terme aquestes residències. Ep, que no hem inventat res. Els Metges sense Fronteres han estat uns grans mestres per tots nosaltres. Simplement nosaltres estem acostumats a l'ordre i a la separació contundent de zones contaminades de les no contaminades.

I com que les setmanes van passant, vàrem començar sortint del parc a primera hora amb el folre polar ben cordat, per acabar l'últim dia ben acalorat només amb la samarreta. Les condicions de ambientals de calor, temperatura, humitat i radiació solar han canviat i nosaltres que hem estat treballant al límit durant molts dies hem hagut d'anar-nos adaptant a aquests canvis.
Els primers dies muntar una ABD només tenia el problema de la manca d'habilitat personal (per molts només ho havien muntat en comptades ocasions en pràctiques), altres, els formadors teniem les idees força clares, però cadascú tenia el seu truc i hem hagut de posar-les totes en comú. Avui,però, el problema és el sol i la calor. Situar l'ABD sota un bat de sol, encarat al sud o sense la possibilitat de posar-hi una carpa per fer-hi ombra faran que el servei sigui més dur quan la temperatura del migdia vagi progressant.
I així és com en un parell de setmanes canviarem les motxilles plenes de peròxid, els dosificadors d'alcohol, els draps de fibres de polipropilè, els vestits groc i taronja de protecció química i biològica, els blancs (anti-esquitxos), els vestits de marca i els vestits xinesos, per les motxilles de sempre plenes de mànegues, la llança forestal, i les mascaretes ffp2 amb vàlvula de sempre i anirem perseguint les flames que poc a poc aniran guanyant terreny als descampats, els camps plens d'herba fins a que arribi la part més crua de l'estiu on cremaran ja els boscos.

Doncs allí estarem. Pel que sembla la calor ja la tenim aquí i possiblement ja no marxi fins a finals de setembre. Doncs farem el que hem fet sempre. Pujarem al camió, farem carretera i camins fins topar-nos amb les flames, deixant enrere les hores d'autopista i carretera fins les residències i la bona feina feta contra el SARsCoV2 que ha estat tocant-nos l'espatlla i, nosaltres, mirant-lo de tu a tu.

Cap comentari:

Vols rebre els articles per correu? apunta't!