Vagi per davant que no sóc gran entès en Incendis Forestals (em refereixo dins els submón forestal de bombers), però tenint en compte que no fa tants dies que ha plogut, que hem patit pocs episodis de vent durant la primavera i que qui més qui menys s'ha mullat durant les últimes setmanes (confinament a banda), doncs podríem dir que de moment (i de moment és un parany lingüístic) no hem de patir pels incendis forestals.
Tot i això no podem relaxar-nos. Qualsevol moment se'ns establirà alguna onada de sud, l'anticicló de les Azores o qualsevol altra fenomen meteorològic que ens deixarà amb l'ambient sec i l'ànima glaçada després de comprovar que els mapes de risc d'incendi passen del gris (color actual) al vermell i en alguns casos granat (recordo que no és un color gaire assidu als nostres mapes)
Com que això pot passar, i cada any passa de manera diferent, de fet els models han hagut de canviar a mesura que tot ha estat diferent a raó del canvi climàtic, cal estar preparat per allò que els simuladors ens poden insinuar i també pel que no. També cal revisar l'història dels incendis. Hi ha evolucions de les situacions de risc que es van repetint al llarg dels anys, però d'altres son nous... per tant toca treure el pols als camions (que a l'hivern també han estat sortint), omplir les basses d'aigua, revisar els camions d'accés a zones concretes de serralades estratègiques i evidentment fer la previsió de material que es va trencant i gastant durant les diferents campanyes (motxilles, mànegues, alguna llança, guants, ... ).
I com cada any cal reforçar el personal dels diferents llocs estratègics. Personal TEOC de les sales de comunicacions, conductors logístics, forestalillos per als parcs (que cada any són menys), els EPAF (que cada any son més i millors), alguns vehicles de lloguer i reforços de personal operatiu (guàrdies extraordinàries previsibles). Aquest any a més tenim a tots aquells "ex-aspirants" que han acabat les pràctiques de la antepenúltima opo de bombers. Fa quatre dies els teniem aquí ensenyant-los a conduir i a com entrar als incendis de forma organitzada i aprenent la vida de parc. Demà ja comencen a ser bombers, sense plaça fixa, però ja són bombers.
Poc a poc tota aquesta maquinària es va posant en marxa, i poc a poc ens anirà venint la feina més grossa. Ja hem començat amb alguns incendis de camp de cereal i altres de camps erms. Però fins ara res extraordinari. Tot anirà rodant fins arribar a Sant Joan, quan els petards (que m'encanten) donaran vida a les nostres guàrdies. Que xulo és treballar la nit de Sant Joan! Amunt i avall apagant petits incendis que ens revolucionen el cor i la vida. I una nit de foguera en foguera per comprovar que tot està bé.
I ja haurem donat per inaugurada definitivament la part central de la Campanya Forestal de 2020. De moment el 2020 no ha tingut una Campanya integral (de les que duren tot l'any), segueix sent com les que vaig viure jo els meus primers anys de bomber... però el temps donarà la raó als grans gurús dels incendis forestals. Més calor, més temperatura, més disponibilitat de combustible, més risc al llarg de tot l'any.
Però abans d'acabar, no oblideu que els confinament del COVID19 ha provocat algunes anomalies. Una que al no haver moviment ni activitat no ha cremat res durant la primavera, ni els focs dels pagesos, ni les cremes prescrites (de bombers) ni els de les negligències primaverals i per altra que com ha anat plovent, la vegetació ha anat creixent per on ha volgut i sense cap persona que l'aturés (sense excursionistes, ni cotxes, ni cap mena d'activitat). Així que la natura ha crescut com mai. Doncs apa, donem el tret de sortida a la Campanya Forestal de 2020. Us espero a tots per fer-ne el tancament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada