Les últimes setmanes he insistit en el fet d'estar preparat. De practicar les maniobres, de revisar els protocols, provar tot allò que ens "diuen" que cal fer i arribar a l'extrem de buscar si té alguna errada o no, i millorar-la. Trobar per allí on fallem. I fallem perquè ens falta la pràctica, perquè no ho havíem fet encara o simplement perquè detectem que ens pot faltar material o alguna cosa no funciona. I seguir. Millorar dia a dia. I per a què? Perquè el dia que calgui no dubtarem, no caldrà pensar en si una maniobra la sabrem fer o no. En definitiva, deixarem de fer intents, deixarem d'intentar per a passar a fer. I fer vol dir que les coses surtin a la primera.
I no és cap teoria conspiratòria ni estranya. Ja ho deien a StarWars. "D'acord mestre, ho intentaré de nou". I en Ioda li respon enfadat: "No, no ho intentis, fes-ho o deixa-ho. Res d'intentar-ho". I així és com hem de treballar els bombers. Res d'intents. Hem de salvar vides, hem de trobar la manera de rescatar més eficient. I l'eficiència només s'aconsegueix no malbaratant els recursos que tenim. És fàcil apagar un incendi amb 20 camions plens d'aigua i tot el seu personal. Però què passa quan arribes el primer a un servei?
Serveis com el d'IQOXE ens han d'ensenyar que per molts vehicles que arribin en un primer moment no tots poden actuar des del minut zero. Cal identificar, conèixer, saber, interpretar, buscar tot allò que pot anar passant els següents minuts (i en aquell cas hores i dies). La primera feina és saber contra què ens enfrontem. En aquell servei és molt evident que quan va arribar el primer vehicle ni sabia què havia explotat, ni què cremava, i desconeixia l'abast inicial de l'explosió o què podria passar en els següents minuts. Tornaria a explotar? Hi havia alguna mena de fuita perillosa? Algú coneixia el què estava passant? Però és exactament el mateix que quan arribem a una fuita d'aigua en un magatzem. D'on surt? Què l'ha provocat? Quins recursos necessitarem? Portem les eines necessàries?
Tota aquesta informació que desconeixem en el moment just d'arribar, cal descobrir-la. I com més informació i més ordenada la tinguem millor trobarem la fórmula per a resoldre l'actuació. Deixarem de fer intents per a trobar solucions. Ho farem i punt.
Aquest inici tant estrafolari que us he fet avui, no és res més que una crida a la metodologia i la no improvisació. Evidentment tots els accidents de trànsit són diferents, tots els incendis d'habitatge també, igual que els de bosc. Però què hem après en els últims anys del GRAF? I en els últims dels grups de Foc d'Interiors? Doncs a fer patrons de comportament per tal de tenir les millors eines d'abordatge als serveis. Als accidents, es va produir un gran canvi qualitatiu quan la "moda" dels concursos d'excarceració. Hi havia bombers cada dia posant vehicles amuntegats amb tota mena de posicions per tal d'entrenar les maniobres que ja coneixíem amb noves tàctiques i descobrint altres formes de fer espais als cotxes. Incorporar un tornavís elèctric permetia treure seients o desentapissar per a facilitar arribar a la víctima o crear-li un camí de sortida.
Els incendis d'habitatge també han millorat amb la incorporació de plegats de mànega més eficients, amb la manera com es tira l'aigua, sabent llegir els fums i les flames o tirant aigua des de l'exterior per una finestra sense que els companys que estan a l'interior s'axixarrin per la calor del fum que no pot escapar. Són solucions que hem incorporat els últims anys a base de practicar, llegir, visionar vídeos i també copiar altres mètodes.
O com he dit amb el GRAF. S'ha recuperat el fer foc per lluitar contra el foc. S'han analitzat valls, muntanyes, utilitzat simuladors i s'han realitzat mil i una simulacions per tal de quan sorgeixi un incendi saber com es comportarà. Si és pel matí o per la tarda, si el vent bufa d'una determinada manera o d'una altra. Coneixent quins son els paràmetres que fan que un incendi empitjori. I amb això preveure també si el dia pot ser crític. I si ho sabem amb antelació podem fins i tot anar a la zona on hi ha més perill per a destinar-hi ja una part dels recursos.
Això és el que significa fer, perquè intentar-ho ja ho hem intentat durant massa anys. Sovint a Can Bombers hem comprat material després de trobar-lo a faltar en els grans serveis. Perquè a ningú se li havia acudit que allò ens podria fer falta. I perquè ningú havia posat a prova el sistema? Que no es feien pràctiques abans? De qualsevol pràctica o prova n'hem d'aprendre alguna cosa. Recordo la primera pràctica de foc d'habitatge. Els veterans en 2' ja estaven tots equipats i entrant per la finestra. Jo estava encara a peu del camió escala posant-me el casc, l'espatllera i la màscara. Finalment vaig entrar... Aquell va ser el primer i últim cop que no havia mecanitzat com equipar-me totalment.
Sempre s'ha dit que el bomber ha d'estar preparat. Hem de tenir la roba a punt i hem de conèixer el material. Però no només hem de saber les maniobres sinó que cal saber quines maniobres es poden fer a cada moment. Qualsevol detall que deixem a l'atzar pot ser la font del nostre fracàs. I de vegades els minuts són molt importants. No només estem parlant dels nostres "clients" sinó també de nosaltres mateixos. Una explosió no prevista, una fuita mal dimensionada poden ser la causa d'un gran error. Esperem que durant molt temps practiquem, aprenem i millorem. Ens hi juguem l'èxit o el fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada