dilluns, 9 de novembre de 2020

I les emergències de Lleida què?

Fa setmanes que vull parlar de parcs de bombers. Si, aquells que estan caient a trossos i la premsa del país s'entussudeix a no dir res i per tant que no sigui notícia. Però la realitat hi és. Un grapat de parcs de bombers tant de professionals com de voluntaris estan per tancar-los. Exemples n'hi ha molts. El principal a hores d'ara és el de Granollers, que està immers en obres de rehabilitació. Però no és l'únic. Tarragona i Reus ja fa dies que estan amb tractes amb l'ajuntament per tal d'ocupar terrenys i/o obtenir llicències per les obres. Però són obres sense data i això que són parcs fonamentals en l'estructura de bombers de l'àrea del camp de Tarragona.
Fa 25 anys que vaig marxar del parc de Reus i no hi ha hagut cap obra important. Les poques vegades que hi he anat se'm fa un nus al cor en veure el seu llastimós estat. Però el pitjor no és cap d'aquests. El pitjor és el Parc de bombers de Seròs. Puntals i més puntals. I els diaris de Lleida ja no se'n fan ressò. El Segre i la Mañana n'haurien de parlar cada dia, igual que les emissores locals i la televisió de Lleida, però no és així. I potser no és notícia perquè ells ja no en fan notícia. Un peix que es mossega la cua. La veritat? Una vergonya tot plegat.
I aixi moltes coses de les que passen en aquestes contrades. Tenim parcs de muntanya com el de Pont de Suert allunyats de tot arreu, amb ajudes a més d'una hora. Un parc amb deficiències com a lloc de treball (les avaluacions de riscos així ho indiquen), un parc amb uns equipaments operatius escassos per la dificultat que té en rebre ajuda d'altres parcs. Un parc que a l'estiu cobreix a un bon nombre de turistes de muntanya, i els caps de setmana d'hivern al gruix dels esquiadors que van i venen tant de la Vall de Boí com de la Val d'Aran. Un parc que caldria potenciar amb equipaments de muntanya, a l'igual que Sort. Ambdós són parcs que haurien de ser mimats i potenciats logísticament i operativament per a donar ajut i cobertura a tots els serveis que hi ha en una extensa zona del Pirineu.
Dos parcs que pel seu nombre de serveis, relativament baix en comparació a altres molt més urbans, podrien donar una resposta operativa eficient a les recerques i rescats de muntanya, I suficient no vol dir enviar un vehicle 4x4 amb dos o tres bombers, sinó a disposar de material de rescat com són cordes, lliteres de muntanya, i altra material específic, així com també amb roba adient com són botes de muntanya, folres o roba hidròfuga i termoaïllant. I no només això, Pont de Suert forma part d'un eix europeu de transport de matèries perilloses. I què costa tenir-los formats específicament per a intervencions a vehicles cisterna de transport de materies perilloses?
Potser qui ho ha de proposar no són aquells que seuen pensant i gratant pressupostos, potser és feina d'altres que estan més propers. Segurament és d'aquells que permeten que a Lleida no hi hagi gairebé comandaments, ni estigui previst ampliar-los de forma generosa. Sovint els bombers dels parcs ens fem creus de que tots som conscients que a la nostra regió hi manquen bombers i comandaments i quan surten concursos de trasllat i places de comandament se n'ofereixen a la majoria de parcs grans de les regions menys a la nostra. Aquí sempre ens hem de quedar amb les escurrialles. I així és molt difícil tenir una regió que pugui cobrir les espectatives operatives que des de Cerdanyola volen promoure.
Aquí, per molts bombers que estiguin entrant i per molts caporals i sergents que promocionin, seguirem sent els rarets de les regions de bombers. Som els qui tenim el territori més gran, la geografia més diversa i també els qui patim una manca de recursos més gran. La nostra regió porta massa temps fent aigües. A Lleida li cal un nou capità, amb esperit de líder, capaç de donar tot l'impuls que ens és necessari així com un vaixell nou, amb millors prestacions i més mariners.

1 comentari:

Jordi ha dit...

A part de potenciar-los amb més material específic i més personal de guàrdia caldria potenciar-los com a parts mixtes, tenir-los presents a les convocatories de BBVV, sempre va bé i éa operatiu tenir gent de territori activable per sortides ampliades, simultaneïtat, sortides llarges que no ve de 15 minuts la resposta (recerques) o cobrir territori fent rereguarda al parc en cas de sortides llarges i llunyanes.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!