Però us he de dir, que el balanç sempre acaba sent positiu. La motivació se l'ha de fer un mateix, dia a dia, guàrdia a guàrdia i company a company. No tots els companys deixen la mateixa empremta, ni de tots pots aprendre coses bones, però de tots pots fer-ne un motiu per tornar la propera guàrdia i fer-ho una mica millor.
Els serveis en un parc gran ajuden i molt. Lleida és un parc eminentment urbà. No és Barcelona, ni Badalona ni cap de l'àrea metropolitana de la gran urbs catalana, tampoc tenim un poligon com el de Tarragona que dona feina o com a mínim és una font de possibles incidents que, si en tens ganes, pots fer-ne un màster en grans emergències. Però Lleida és un parc que dona servei a 130.000 habitants de forma directa més tots els de la comarca del Segrià (una de les més grans de Catalunya) i amb un únic parc de bombers professional. Per tant la dependència i disponibilitat dels 3 parcs de bombers voluntaris fa que gairebé cada guàrdia et voltis la comarca amunt o avall.
El que està sent un dels pitjors anys en la vida de molta gent, per bombers i per mi especialment no ho és (laboralment i motivacionalment parlant). Per mi és un dels millors anys com a bomber. Aquest any vaig estar a Girona pel Glòria, a Tarragona per l'explosió a IQOXE, després la COVID m'ha permès aprofundir els meus coneixements en NRBQ i aplicar-los a les residències de gent gran i de persones amb discapacitats intel·lectuals, També m'he pogut comparar amb gent de Madrid, Badajoz, Bilbao, Àvila... en un curs NRBQ a la ENPC... certament tot això m'ha donat molta vidilla. Però no és això el que et dona la major part de les endorfines. La serotonina ve produïda per tot l'anterior, la felicitat, però la sensació de "subidón", eufòria i plaer absolut te la dona la resolució favorable dels grans serveis.
I les últimes setmanes han estat molt favorables en aquest sentit. Per començar la dinàmica general que aporten els nous bombers en pràctiques, els quals venen àvids de pràctiques, coneixements aplicats i sobretot de fer coses noves cada guàrdia. Enganxar-s'hi ho recomano a tothom. Tant de bo hi haguessin bombers en pràctiques a tots els parcs i durant la major part de l'any. Per altra hi ha alguns serveis que han acabat de la millor manera possible i amb la sensació que hi has pogut aportar el teu gra de sorra. L'home perdut a Comiols i que varem acabar trobant va ser una font d'endorfines només comparable a l'alegria dels familiars quan van escoltar que l'haviem trobat i estava bé (respecte a totes les previsions desfavorables). I això també es va encomanar al torn, ja que com explicava al post de la setmana passada, cal aprofitar totes les oportunitats tecnològiques que tenim al nostre abast.
Com fins ara la casa no ha pogut, volgut o disposat de recursos per fer-nos partíceps d'aquests coneixements, l'última guàrdia ens vàrem trobar tot el torn per aprendre compartint coneixements i fer que tots poguéssim utilitzar part d'aquestes noves eines. La veritat és que la unió del torn en aquest sentit dona una bona empenta a tot el grup.
Després és quan ja et vé el "regal" del dia. Vàrem tenir un servei molt diferent al que estem sempre acostumats. Una persona estava penjada d'un balcó. Feia anys que no sortia tant disparat cap un servei com aquell dia. Sempre sortim de presa, però hi ha serveis on encara vas amb més celeritat. Recordo el del vehicle encastat dins una botiga al centre de la ciutat, un incendi on els veïns es "tiraven" per la finestra o el d'un home caigut al canal prop de la fira. Són potser els tres on he sortit més depressa. Ara ja en són 4.
Aquest 2020 serà recordat com un any terrible, l'any del Coronavirus, l'any en que moltes botigues i negocis tancaran perquè no poden superar les dificultats econòmiques provocades pel confinament de la pandèmia. Però per molts bombers el 2020 serà recordat com un any amb molta feina, feina diferent, que ens ha aportat a nivell personal motius per sentir-nos contents de les actuacions fetes i el sentir-nos encara més útils. Esperem que aquesta segona onada i el confinament que de ben segur ens espera no acabi amb l'esperança i la vida de més persones. Nosaltres els bombers seguirem donant el millor de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada