dilluns, 14 de desembre de 2020

La crua realitat de molts serveis a Bombers

Sembla que la història es repeteix i a pitjor. Aquesta setmana va fer un any de l'incendi a una nau a Montornès del Vallès. Hi varen cremar un grapat de dipòsits de dissolvents, i un mes després hi havia a mega explosió de Tarragona, al Polígon petroquímic. I dic Mega perquè ningú s'esperava que un tros de planxa de més d'una tona volés uns tres km enllà. De fet, això ens hauria de fer reconsiderar algunes de les distàncies de seguretat que prenem als serveis, perquè utilitzem distàncies standard de 50-100-200-500m, però no de 3km. Però la realitat ens diu que encara no ho hem aplicat a la formació ni a les INTs corresponents. Un simple comentari seria suficient. Tot i que les distàncies recomanades són aquestes, la realitat ens diu que hi ha projeccions a més distància i així ens cobrim les espatlles. Qualsevol químic ho entén, perquè la certesa del 100% no existeix, el concepte "orbital" ens defineix una probabilitat del 99%, però no sabem on, ni si estarà fora (1%). Posteriorment vàrem tenir un altra servei a Sant Feliu de Llobregat. Aquest ja més recent. I d'aquí a poc en tornarem a tenir, i un altra, i un altra...

Com en els incendis d'habitatge de la gent més dèbil. Aquests ens destapen els ulls, de tant en tant, fins que ens els tornem a embenar. Recordo fa no massa anys, 25 març 2014, al Vendrell, un incendi on van morir 4 nens d'una família amb pobresa energètica, connectada a la xarxa elèctrica de qualsevol manera. Els bombers vàrem fer la nostra feina, però ells varen perdre la vida...

A Badalona va passar fa pràcticament 2 anys. Van morir 3 persones en un incendi que es va desplaçar per tot l'edifici. Aprofitant les corrents d'aire i la ignorància de la gent. Res ha canviat. Quant anuncis a la tele heu vist (de Protecció Civil?) dient què cal fer per prevenir els incendis i la seva devastació? Doncs la realitat, que és molt crua ens segueix donant lliçons. Altra cop a Badalona, la pobresa energètica, la pobresa social, l'abandonament de la societat, ha fet que una pobre gent, sense papers, sense casa, sense recursos i SENSE OPORTUNITATS, hagin rebut una nova patacada de la vida.

Badalona és el model que es repeteix a molts edificis de TOTES les nostres ciutats. A nivell de Bombers, no podem fer gaire cosa. Estar preparats per a la propera. Perquè com us he dit, les desgràcies quan hi ha mala prevenció es repeteixen. Tots sabem d'edificis en mal estat, tots els bombers hem anat a apagar incendis plens de misèria, brossa a peu d'escales, brossa als patis interiors, pisos plens de maletes i roba i amb matalassos pel terra, edificis abandonats on s'hi refugien persones (anava a posar gent, però són persones, amb nom i cognoms). Hem estat a multitud d'edificis on les portes tanquen malament, on altres estan trencades o arrancades. Pisos, edificis i naus plens de brutícia on a la nit, ves a saber tu quantes persones s'hi refugien. I què fan els governs i entitats? Cal gestionar de forma eficient i HUMANA tota aquesta lacra social que portem arrossegant de fa massa anys. Podríem dir que a Europa no hi ha esclavitud, però és a base d'ignorar als immigrants, els sense papers i els refugiats. No hi són, per tant no podem tenir esclaus. És pitjor, són persones que no existeixen, però que estan aquí. Els han fet invisibles.

I a nosaltres com a bombers no ens toca altra cosa que estar preparats per a la propera. Per a la propera nau, edifici o habitatge ple de persones, de qualsevol edat que viuen en condicions que no desitjaríem ni al nostre pitjor enemic, però que és una realitat que ens trobem cada dia. Així que la nostra millor aportació és poder estar capacitats per al repte que se'ns planteja a cada servei. Ser hàbils en utilitzar els vehicles escala, ser hàbils en l'extinció des de l'exterior, ser hàbils en l'atac interior, en treballar a les fosques, amb poca visibilitat, esquivant i palpant l'entorn per anar progressant. Adquirir quantes més destreses en rescat de persones, en la seva recerca, en l'establiment de punts de seguretat per a poder avançar... tot un seguit d'accions "nostres" que ens han de permetre rescatar el màxim de persones. Potser una de les coses que hauríem d'entrenar en un futur proper, és el de rescatar persones per les teulades i balcons. Les nostres cistelles tenen una capacitat limitada. Si ja hi hem de pujar un mínim de dues persones, haurem de canviar la manera de fer, com podem baixar a més d'una persona? Als terrats i teulades se'ns acumulen fàcilment tres, vuit o més persones... és clar que és una escala, que tots poden baixar, però quan estàs a 15m o més del terra se't fa tot més complicat.

La nostra feina és estar preparats, establir metodologies i practicar-les. La feina dels governs és evitar que això es repeteixi o que vagi a més. En definitiva els hem d'exigir, des de totes les posicions, que es donin els recursos necessaris a tots els nivells. Cal evitar les conseqüències humanes dels accidents, les explosions, els incendis, les malalties que son provocades per la manca de la prevenció i seguretat als habitatges, els edificis, les naus, als carrers. Avui han estat els veïns sense nom que dormien a una nau, demà potser seran els residents d'un habitatge unifamiliar situat a 300m d'una nau industrial, on ha explotat alguna cosa que no estava protegida. La No seguretat ens pot treure la vida a qualsevol de nosaltres. El 99% en seguretat no és mai suficient, per tant hi hem de dedicar tots els esforços. Uns hem d'estar preparats per quan toqui actuar, però altres també han d'actuar abans que tot això passi. I quan menys pugui passar serà sempre millor a la alternativa de no haver fet res per evitar-ho. Ajudem a fer visibles als invisibles.

Cap comentari:

Vols rebre els articles per correu? apunta't!