Com en els incendis d'habitatge de la gent més dèbil. Aquests ens destapen els ulls, de tant en tant, fins que ens els tornem a embenar. Recordo fa no massa anys, 25 març 2014, al Vendrell, un incendi on van morir 4 nens d'una família amb pobresa energètica, connectada a la xarxa elèctrica de qualsevol manera. Els bombers vàrem fer la nostra feina, però ells varen perdre la vida...
Badalona és el model que es repeteix a molts edificis de TOTES les nostres ciutats. A nivell de Bombers, no podem fer gaire cosa. Estar preparats per a la propera. Perquè com us he dit, les desgràcies quan hi ha mala prevenció es repeteixen. Tots sabem d'edificis en mal estat, tots els bombers hem anat a apagar incendis plens de misèria, brossa a peu d'escales, brossa als patis interiors, pisos plens de maletes i roba i amb matalassos pel terra, edificis abandonats on s'hi refugien persones (anava a posar gent, però són persones, amb nom i cognoms). Hem estat a multitud d'edificis on les portes tanquen malament, on altres estan trencades o arrancades. Pisos, edificis i naus plens de brutícia on a la nit, ves a saber tu quantes persones s'hi refugien. I què fan els governs i entitats? Cal gestionar de forma eficient i HUMANA tota aquesta lacra social que portem arrossegant de fa massa anys. Podríem dir que a Europa no hi ha esclavitud, però és a base d'ignorar als immigrants, els sense papers i els refugiats. No hi són, per tant no podem tenir esclaus. És pitjor, són persones que no existeixen, però que estan aquí. Els han fet invisibles.
I a nosaltres com a bombers no ens toca altra cosa que estar preparats per a la propera. Per a la propera nau, edifici o habitatge ple de persones, de qualsevol edat que viuen en condicions que no desitjaríem ni al nostre pitjor enemic, però que és una realitat que ens trobem cada dia. Així que la nostra millor aportació és poder estar capacitats per al repte que se'ns planteja a cada servei. Ser hàbils en utilitzar els vehicles escala, ser hàbils en l'extinció des de l'exterior, ser hàbils en l'atac interior, en treballar a les fosques, amb poca visibilitat, esquivant i palpant l'entorn per anar progressant. Adquirir quantes més destreses en rescat de persones, en la seva recerca, en l'establiment de punts de seguretat per a poder avançar... tot un seguit d'accions "nostres" que ens han de permetre rescatar el màxim de persones. Potser una de les coses que hauríem d'entrenar en un futur proper, és el de rescatar persones per les teulades i balcons. Les nostres cistelles tenen una capacitat limitada. Si ja hi hem de pujar un mínim de dues persones, haurem de canviar la manera de fer, com podem baixar a més d'una persona? Als terrats i teulades se'ns acumulen fàcilment tres, vuit o més persones... és clar que és una escala, que tots poden baixar, però quan estàs a 15m o més del terra se't fa tot més complicat.
La nostra feina és estar preparats, establir metodologies i practicar-les. La feina dels governs és evitar que això es repeteixi o que vagi a més. En definitiva els hem d'exigir, des de totes les posicions, que es donin els recursos necessaris a tots els nivells. Cal evitar les conseqüències humanes dels accidents, les explosions, els incendis, les malalties que son provocades per la manca de la prevenció i seguretat als habitatges, els edificis, les naus, als carrers. Avui han estat els veïns sense nom que dormien a una nau, demà potser seran els residents d'un habitatge unifamiliar situat a 300m d'una nau industrial, on ha explotat alguna cosa que no estava protegida. La No seguretat ens pot treure la vida a qualsevol de nosaltres. El 99% en seguretat no és mai suficient, per tant hi hem de dedicar tots els esforços. Uns hem d'estar preparats per quan toqui actuar, però altres també han d'actuar abans que tot això passi. I quan menys pugui passar serà sempre millor a la alternativa de no haver fet res per evitar-ho. Ajudem a fer visibles als invisibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada