la perspectiva del temps

No sempre som conscients ni suficientment objectius a l'hora de valorar les coses i sovint no tenim en compte l'evolució d'aquests mateix fet al llarg dels últims anys. Evidentment no estem al millor dels moments, sovint els mateixos gestors, directors i responsables del servei ens expliquen que hem arribat a un pou, que estan treballant en sortir-ne i que no serà fàcil, sobretot perquè disposar de personal nou comporta molt temps i recursos. Igual com comprar vehicles és "fàcil" però que arribin ja és una altra història, perquè ningú et fabrica 92 camions d'un dia per l'altra. I si ens posem a parlar d'edificis, de renovacions i de parcs nous podem estar parlant a 10 anys a 15 o fins i tot a 20. Com ja vaig estriure una vegada renovar 70 parcs de professionals o 140 entre professionals i voluntaris vols dir que si vols tenir-ho al dia en 10 anys et toca 14-15 actuacions per any. Venim de gestió 0 amb 0€ en els últims 10 anys, per tant necessitem fer tota aquesta feina en menys temps. Però cal ser realista i primer és el primer. Comencem pel Personal, seguim pels camions i continuem pels edificis...

Mentre tant tot això es posa en marxa, en realitat els dos primers ja estan desencallats, haurem de buscar la manera de que algun parc de bombers comenci a caure a terra de debò, per tal que els d'encara més amunt vegin que no n'hi ha prou amb el pla d'infraestructures sinó que cal fer alguna cosa extra (extraordinària?) per tal que tinguem renovats, ampliats, i acondicionats gairebé TOTS els parcs de bombers de Catalunya.

Si anem a una part més operativa, els canvis de dinàmica comencen a veure's. Només cal comparar l'incendi de La Jonquera el 2012. He recuperat un post d'aquella setmana (9/8/12) que com veureu vist aquells dies i vist ara tot ha canviat molt. https://unpobrebomber.blogspot.com/2012/08/menjar-als-incendis.html

Aquí com podeu veure hi ha dos factors principals. L'hora (distribució, logística, agilitat) i la qualitat. El primer és culpa nostra (qui diu culpa diu responsabilitat) i la qualitat depen dels diners, pressupost i voluntat de la conselleria en creure's que els bombers no podem viure un dia (de més de 24h de treball fort i condicions meteo complicades) amb uns entrepans o uns talls de llom ressec. Tot és ben complex.

Però com deia, la casa poc a poc hi està posant remei. Ara als incendis s'hi posarà un responsable d'avituallament, això soluciona la primera part. L'hora. L'hora en que TOTS menjarem i l'hora en que TOTS beurem. I si això s'engega (i a la Torre de l'Espanyol s'ha engegat) podrem descubrir que algunes de les coses funcionen i altres encara no. Un incendi amb les característiques d'aquest, moltes hectàries, molts punts de vehicles (més de 30) implica un esforç logístic important. Cal arribar als que estan al primer punt i també als que estan a l'últim. Si estas 10' a cada lloc i en tens 30 això son 300 minuts per repartir el menjar i el beure. Clar que arriba l'aigua calenta!.

No és el menjar ideal, però és el menjar somiat 😋

No em queixo, només exposo les dificultats que el propi "sistema" s'ha trobat a l'hora de repartir els avituallaments. 300' son 5 hores. Si ho fas amb dos vehicles son 2,5h, si ho fas amb 4 trigues una hora i quart. Tot depèn dels recursos que s'hi posin. Si pots prescindir de 4 vehicles lleugers i 8 persones (o de segona activitat o d'altres posicions) pots aconseguir una distribució força acurada. I així va passar algun dels dies de l'incendi. Ho explico per dues raons. Una perquè és bo conèixer les dificultats que la casa es troba per repartir l'avituallament i l'altra per a comparar el que passava fa 5 anys i el que la casa està proposant. El canvi? Segur que és bo. Suficient, sembla que no. Però si els responsables son capaços de reconèixer els encerts i els errors, ja tenim el primer pas per poder seguir millorant.

La qualitat però ja no depen tant directament de nosaltres. Si tenim un pressupost baix doncs acabarem menjant entrepans i macarrons cada relleu. Si el pressupost puja ni que sigui un euro tindrem per una mica de suc o sopa en bricks, una llesca de pa i potser un meló per vehicle. Però això no és suficient. No podem deixar a expenses del restaurant o càtering l'elaboració del què es cuinarà/aportarà. Només és una idea, però si avui li toca al restaurant 1 i fa macarrons, demà potser el restaurant 2 que està a una altra comarca (o una altra provincia perquè estem a un altra incendi) també fa macarrons, doncs menjarem macarrons dos, tres o 4 dies seguits... potser, i només és potser, una idea. Perquè no es pot establir que els dilluns sempre es serveixi macarrons, els dimarts amanida d'arròs, els dimecres amanida de pasta, dijous llegums, etc... així cuini qui cuini mai repetirà els que s'ha menjat el dia anterior. Això o potser és més fàcil. Si cal fer 400 menús, doncs 100+100+100+100 i deixar als mateixos bombers o a la distribució un repartiment equitatiu de tot plegat? Com dic, només és una idea. No hi ha tants establiments que puguin fer-te per d'aquí a 2 hores 50 menús i que a més no coincideixi amb que un altra restaurant va fer per un altra servei.

Menjar en un isotèrmic

I una vegada dissenyat tot això falta saber quant i el què. Amb aquestes calors necessitem beure tot sovint. Una ampolla d'aigua al foc de la Ribera d'Ebre et durava com a molt una hora. Si t'arribava estant assedegat i després de treballar, només 5' i no en tornaves a tenir fins al proper repartiment... Així que l'aigua cal repartir-la tot sovint i encara queda el menjar. Aigua fresca i menjar temperat (o fred segons el cas). Gens fàcil. Però com us volia explicar avui. Algunes coses comencen a canviar, algunes funcionen i altres no. Avui no he apagat cap incendi ni he arreglat cap parc de bombers. Però en un  servei tant important com el de Torre de l'Espanyol 400 persones repartides per la muntanya implica també alimentar-les i hidratar-les. Gens fàcil.