dilluns, 1 de juliol de 2019

bombers col·laboratius

Ja tenim el primer gran gran, però gran incendi de la temporada. Allò que els grans gurús portaven avisant des de feia alguns anys, finalment, s'ha complert. Els tertulians dilluns (avui, ahir, o el dia que sigui) faran l'agost. Tots entenen de foc, d'extinció i també de boscos. Qui més qui menys té un amic que ha regat les plantes i per tant és vàlid per a parlar de boscos, sequera i sobretot de la feina que han de fer els bombers. Anem a pams.
El foc crema. Aquesta que és la primera i única premissa sembla que és la única que la gent oblida. Perquè tothom especula sobre quina hauria de ser la feina que han de fer els bombers a cada lloc i punt del territori, sobretot el seu. I clar, després arriba la tele i a qui entrevisten? Doncs a aquell que diu que els bombers arriben tard, que no portaven aigua o que han passat de llarg, perquè anaven allà on, segons el seu parer, no tocava. I clar, ja comencem amb els experts.
La feina que fan els bombers és molt complicada i multidisciplinar. Per una banda hi ha la part analítica, molt complexa tècnicament i que a més de dades de satèl·lits incorpora estudis de simuladors matemàtics per a la predicció d'escenaris. Per tant, aquest grup analític el que fa és avançar-se algunes hores a l'incendi per a poder buscar els llocs on sembla més raonable i sobretot possible poder aturar el foc. I això que podria sembla fàcil, (anem tots cap allí?), resulta d'allò més complex. Perquè escenaris n'hi ha molts, i el foc no és un punt, és una franja, un perímetre i a més té punts on l'incendi avança a velocitats diferents. El foc és dinàmic. Així que no és avançar-se a un punt, és avançar-se a molts, trobar els llocs segurs per ubicar camions de bombers, definir quines són les maniobres a realitzar i trobar el moment oportú per fer-les (finestra d'actuació). I si els condicionants et diuen que no és segur, doncs no pots fer-ho i cal re-ubicar i re-calcular i tornar a trobar... 
La part tècnica és la que defineix les estratègies, segons els models predictius, la informació meteo i també els mitjans disponibles. Els que hi ha, els que venen i els que podrien venir. Algú es creu que quan surt un incendi d'aquestes característiques hi ha els 90 camions de bombers al lloc de l'incendi? No, no hi són. Per tant els vehicles vindran de llocs com Ascó i Flix però també de Reus, de Pont de Suert i de Terrassa o de la regió de Girona. I d'aquests alguns arribaran en 1 hora i altres fins a després de 6 ó 7h de l'inici del foc. Per tant des del minut zero no tenim tots els vehicles a disposició immediata, ni els tenim ni es poden tenir.

Aquests dies, i parlo exclusivament de l'àrea de Lleida, hem tingut un grapat de serveis cada dia. Incendis d'habitatge, accidents de trànsit (n'hi ha cada dia), recerques, rescats, incendis de vegetació, de marges, de sembrats... això vol dir que TOTS els bombers de Catalunya NO poden anar a l'incendi de Torre de l'Espanyol. I també cal garantir el descans i relleus a la gent que hi ha al lloc de l'incendi. El qui treballa avui, demà ha de poder descansar. I qui descansa avui, demà haurà de fer la guàrdia, a l'incendi o al seu parc, allí on es designi. Perquè hi ha d'haver bombers disponibles per la resta de serveis.
I amb tot això no és suficient. Per apagar un incendi d'aquestes característiques fan falta moltes mans. Les dels agents rurals (analitzant sobre el terreny, calculant  i valorant pèrdues agràries), les de les forces de l'ordre (tallant carreteres i accessos) impedint a qui no és necessari estar allí on no toca. Tenim helicòpters, avionetes, avions de l'exèrcit, altre personal com són ADFs, les maquinàries pesades i també la UME... i tot això ha d'ésser sota control. Ningú ha d'estar allí on no toca. I tothom ha d'estar monitoritzat.

Avui no podem tenir ningú sense controlar dins un bosc que està cremant. Perquè cal conèixer qui hi ha i cal mantenir-hi el contacte, també cal saber que has de tenir una zona de seguretat i una ruta d'escapament. I si això no ho tens assumit no t'hi pots posar. En un incendi es pot col·laborar de forma externa aportant aigua als centres de comandament i ajuntaments afectats, que els repartiran entre el personal. Ajudant als llocs on es fan entrepans, aportant logística o simplement oferint-te a l'ajuntament. I sempre, sempre, els bombers estem molt agraïts a totes aquelles persones que ens donen un cop de mà. Un entrepà o una ampolla d'aigua poden ser or per nosaltres en un moment donat. A tall d'exemple, aquest últim dissabte un veí de Lleida ens va donar 12 ampolles d'aigua mentre estàvem en un accident de transit a 42º. Aquesta persona va ser tant important com els 5 bombers, personal sanitari i policia local per poder aconseguir la millor resolució del servei.
La feina de bombers és COL·LABORATIVA, intervenen molts mitjans, tots ells especialitzats en diferents àrees de coneixement. I amb això ens hem de quedar. No podem venir a un incendi criticant a qui realment s'hi juga la vida, s'hi esforça i fa tot el possible per a que tot vagi bé, i pensar o creure que ho fan malament perquè no fan el que a nosaltres ens sembla que haurien de fer. Primer cal saber què es fa, què passa i entendre tot allò que és necessari fer. Un incendi d'aquestes característiques no s'apaga com al Solsonès en que cada camió anava per allí on podia i anava protegint de masia en masia de forma desordenada. Un incendi és una situació molt complexa, plena de tàctica i en que cal anar molt coordinat. Evidentment sempre hi ha coses que cal millorar, fer millor i dels errors se n'aprèn, però del que si estic segur és que un incendi s'apaga sumant esforços, no amb soroll.
Evidentment a qui se li ha cremat una granja, una finca o ha vist les flames al costat de la seva llar veu que els mitjans no hi han pogut arribar, ho han fet tard o que no han pogut fer res per evitar-ho. Cal assumir però que sovint hi ha llocs que son inabastables, perquè la dimensió d'un incendi de 5000 hectàrees és superior a la d'una finca i també d'una petita vall, els bombers sovint hem de donar zones per perdudes per tal de poder fer mal a l'incendi en un lloc que sigui més segur i més efectiu.

Que divendres hi hagués cops de calor entre el personal d'extinció, l'únic que demostra és que el personal que hi havia a l'incendi treballava molt. Potser en alguns moments massa, a 40º cal vigilar la salut i la integritat, també la dels bombers. Com diu la dita, poc a poc i bona lletra.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Tan de bò la vostra feïna fos reconeguda i valorada com es mereix. Penso que La desconeixensa hauria d'anar de la mà de la humiltat i no al contrari com està passant.
Avui dia tothom sap de tot i de res alhora, però mira, blogs com el teu fan més entenedor l'intringulis d'un incendi i de les tasques necessàries per extingir-lo i ojalà que ajudi a valorar la Gran tasca que feu. Salut i gràcies

Xavi Miquel ha dit...

Bon dia Alfons, tant sols fer un petit aclariment sobre l'actuació als focs del Solsonès.
Entenc que en el context i la intenció de resaltar el gran nivell de coordinació necessari -de cara a la gent externa a bombers i que és imprescindible fer-, t'hagi quedat una mica exagerat.
Per això vull remarcar que als incendis del Solsonès NO hi havia ni gran desordre ni descoordinació. Que s'anés saltant de masia en masia, i altres actuacions -com refereixes- no era fruit del desordre sinó potser d'una visió de direcció politica i territorial diferent.
Hem d'acceptar que aquestes pressions superaven la determinació operativa dels bombers en aquells moments i no possibilitaven altres formes d'intervenció que ara, i sobretot amb la desgràcia d'Horta, han ajudat a canviar la perspectiva, determinant un canvi en el suport polític a les decisions tècniques dels bombers.
Insiteixo que entenc el context, però volia insistir en que la coordinació jerarquitzada als incendis forestals SEMPRE hi ha estat (jo hi he estat del 1978 al 2018), evidentment limitada als sistemes de comunicació existents en cada moment, però sempre l'he viscuda; i l'he patida i defensada front a pagesos i alcaldes.
No tinc cap ànim de polèmica, estic convençut que amb tu arribariem a bones conclussions després dels debats.
I bona feina, jo després d'un any de jubilar-me encara l'enyoro.
Salut company
Xavi Miquel - Parc de Rubí-

Vols rebre els articles per correu? apunta't!