dilluns, 29 de juliol del 2019

L'estiu més complex per Bombers

Portem setmanes creient que portem setmanes a tope, fent un servei rera l'altra. De fet, no només ho pensem sinó que estem convençuts que és així, i tant convençuts estem, que després d'una setmana entrant dia si i dia no, el cansament ens diu que parem una mica i ens prenguem aquests dies amb més calma.

És a dir, complir amb les guàrdies que toquen i la guàrdia d'estiu que hi ha programada, sense fer gaire cas a si hi ha determinat un M1 o no, o si el torn fantasma està sota mínims. Perquè el cos et demana descans. El cap té dubtes, però saps que si vols, quan tornis a estar "on fire", podràs estar fins a finals de setembre dia per altra de guàrdia.
De fet aquí hi ha dos factors. La sensació real o no, de que hi ha un grapat més de serveis, i la realitat que fan falta bombers cada dia tant per arribar a mínims com per les necessitats puntuals (i no tant puntuals) de les onades de calor, de vent i altres que fan que la Direcció General activi plans per a augmentar -si és possible- la dotació real als parcs.

La realitat però, és molt crua, tot i ser un estiu dur, ja hem fet un grapat de relleus als incendis, a la RELL(Nalec), a RETE (Torre de l'Espanyol) i a la REMS (Capellades). Aquests últims a tocar de la RELL. I amb això no vull dir que la pobre RELL estigui més fotuda que altres, que ho està, però la realitat ens diu que la RELL a més de menjar-se els seus serveis es menja els serveis de la RETE i la REMS, perquè les tenim al costat, i el dia que peti a la REC també s'hi anirà, i no l'endemà o després de 6 hores, sinó que dels primers camions un parell seràn de la RELL.
A dia d'avui la RELL, i també la RETE, tenen pocs parcs, poc personal i a més són parcs petits. Només Lleida té 9 bombers de mínim, tota la resta estan a 4. Així que en un estiu com aquest on se'ns concentren els serveis l'activitat es fa feixuga. Però com he dit abans, l'estadística és molt cruel, i ens diu que respecte als anys anteriors no tenim un creixement extraordinari de serveis. El 2019 és fins ara el 2n en nombre d'actuacions, el mes de juny si que se'ns dispara en nombre d'actuacions, però no el juliol. Per tant, no és una realitat que aquest sigui un estiu de no parar, molt pitjor que en anys anteriors, però si que la sensació és aquesta.

Però aquí hi ha la segona part, la de la mancança de bombers. Aquesta el que provoca és que els torns de 4 (A, B, C, D) de tots els parcs siguin en realitat torns A/C i B/D. Només hem de mirar el nostre entorn un dia qualsevol a l'hora del briefing del matí. Sempre hi ha més gent del torn "fantasma" que del torn titular. I això, només és senyal que els torns es sustenten gràcies a la bona voluntat del personal que ve de guàrdia dia si dia no. I com he dit abans, a Lleida ciutat no ens fa falta l'activació d'un M1 per a poder venir a fer hores, és que sense venir a fer hores no hi hauria parc. És aixi de trist. 
I ara no ploraré. Hi ha 150 nois i noies a l'Escola, hi ha 250 opositors i opositores més a l'espera de la seva dessignació per també entrar a l'Escola, els 250 i 250 dels propers anys... això és real. I algun dia arribaran als parcs. Però aquesta és la realitat i és la radiografia del personal dels parcs. Som pocs i necessitem que vinguin els nous bombers.

El que vull dir en aquesta segona part, és que l'estadística ens ha dit que no hi ha més serveis, però si que com som menys, tot i ser els mateixos mínims als parcs, el que tenim és que treballem més dies, anem a més serveis, i acumulem més cansament i hores de parc que tots els anys anteriors. I això si que també és comprovable estadísticament. A l'aplicatiu del parc no ho puc veure (perquè les dades no ens ho permeten), però si que es podria veure al "despatx" del CC. Ja demanaré si em poden passar alguna dada.
Bé, l'estiu és dur, no només per les onades de calor, altes temperatures i gran nombre de serveis (no més que altres anys), sinó perquè cada vegada som menys i això en obliga a multiplicar-nos, doblant torns i el cansament es va acumulant. El cos ens demana que de tant en tant dormir a casa les hores que toca, fer una vida regular, menjar a l'hora, anar a la piscina a remullar-nos, una mica d'esport (a 42º difícil), i sobretot viure com la resta de persones i fer unes canyes a la nit amb els amics i familiars.