dilluns, 7 de maig de 2018

300.000 i seguim

En uns mesos farà 8 anys que existeix el pobre bomber, al llarg d'aquests han passat moltes coses que us he anat explicant amb més o menys detall. He descrit serveis importants i d'altres que sense tenir res d'interès si que m'han aportat coses o que m'han fet pensar... altres dies he parlat de com em fa sentir Can Bombers quan no és capaç de ser un Cos modern, coherent, i ple d'incongruències, ple de problemes tant des del punt de vista organitzatiu, de les persones o per ser un servei que depèn d'uns pressupostos i uns interessos polítics que sovint van en contra de l'interès del propi Cos.

Aquest Cos de Bombers ha de buscar treure el màxim rendiment de les persones, dels recursos i ha de funcionar com una màquina de precisió. No pot ser que al segle XXI (tot i que sovint funcionem com si fóssim al sXIX) ens quedem sense pantalons de les talles M i L, les més habituals i que calgui esperar a una nova licitació. No podem esperar a que s'acabi un contracte de manteniment i que perquè qui el perd (i té tot el dret a fer-ho) reclami i no es pugui seguir fent el manteniment d'equips (com les espatlleres... o qualsevol altra: ampolles, equips hidràulics, vehicles...) sense avançar-se i  preveure que això pot passar o simplement fer pròrrogues temporals (prèviament previstes a la mateixa licitació).
Tampoc és normal que els camions de bombers i els vehicles lleugers siguin de rèntig i que un cop s'acabi es recomprin. Si es paguen tants diners és per a que et renovin la flota no per a quedar-te vehicles de 200.000 kilòmetres. Tampoc és normal que tinguem gran part dels edificis de bombers en situació de semi-ruïna. Quants edificis de bombers necessiten posar-se al dia? Molts. Necessiten a més de pintura canviar la il·luminació, sistemes d'aire condicionat, de calefacció, canviar sostres de cotxers, posar portes RF i millorar la seguretat del propi edifici per posar-se al dia en normativa... D'acord, un edifici del anys 80 ha de complir la normativa d'incendis dels anys 80, però bombers ha de donar exemple, i la mateixa llei et diu que quan fas una obra (i potser per això no se n'ha fet cap des de llavors) t'obliga a prendre les mesures de la normativa que t'aplica en aquest moment.

Les últimes setmanes hem incorporat Sergents i Caporals... però no son efectius de més. Els prop de 130 bombers de l'última tongada equivalen més o menys en nombre als nous comandaments que passen de bomber a caporal i de caporal a sergent. Però operativament tenir sergents vol dir perdre caporals i tenir caporals vol dir perdre bombers, perquè la feina no és la mateixa. I de caporals en necessitem molts i de sergents també. No només això, sinó que d'aquí a l'estiu alguns sergents marxaran dels torns i aniran a fer de Cap de parc, tornant a deixar els torns coixos.
Tot això son coses que d'una manera o una altra us he anat explicant al llarg d'aquests 8 anys. Però no sempre es pot explicar tot. El fet de tenir amics i confiança amb la gent de bombers no vol dir que pugui (per respecte i per amistat) parlar lliurement del que parlem o es diu en reunions a les quals per una raó o una altra he pogut accedir. Formen part del secret professional i també de l'amistat. I aquí tinc una espina clavada. Un cop que feia d'ajudant d'un tècnic, algú no em va permetre entrar a la reunió que es feia de coordinació amb diferents cossos per tal de planificar i posar al dia els riscos de la setmana. Això m'ha quedat clavat.
De de fa uns dies he tornat a fer de bomber. Aquesta setmana que avui comença torno a fer guàrdia de bomber operatiu. Les últimes havien estat en condició de reingrés, operatiu però no operatiu. Podia sortir però sense ser necessari. Una situació curiosa. Ningú m'ha fet sentir menyspreat, no, però si que m'he sentit prescindible. Per la meva part he intentat aportar als serveis a que he anat tot allò que he sabut. No he perdut la memòria ni els coneixements, només havia perdut una mica d'habilitat.
Doncs això, com aquest bloc, he estat una mica més d'un any parlant de bombers sense estar estrictament dins els cos de bombers, que no he deixat d'estar-ho, però si que una mica allunyat. Fa un parell de setmanes he acumulat les 300.000 visites o lectures. Us he d'agrair tota la confiança, la curiositat, la paciència i a alguns que em permetéssiu el fet que us hagi criticat pel vostre treball (també he arribat a esborrar coses que m'heu dit que eren errònies o que al final he considerat que podien ofendre a algú).

Seguiré amb el bloc. De la mateixa manera que visc un renaixement pel fet de tornar a sentir-me viu al tornar a fer de bomber, aquest bloc tornarà a nodrir-se de nous serveis, noves situacions, noves vivències que us explicaré, criticaré i aportaré idees per a que en NOSTRE Cos de Bombers estigui allí on ha d'estar.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!